Turisme o no turisme? L’estiu que els espera als municipis

0
248

DIÀLEGS ALCALDES.EU

El dia 27 de maig de 2021, alcaldes.eu ha organitzat el diàleg virtual titulat “Turisme o no turisme? L’estiu que els espera als municipis”, que ha comptat amb la participació de la Il·lma. Sra. Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa i presidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, l’Il·lm Sr. Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar i vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, l’Il·lm Sr. David Font, alcalde de Gironella i director de l’Agència Catalana de Turisme, i el Sr. Joan Manuel Ribera, com a consultor expert en turisme i sostenibilitat.

L’acte ha estat moderat pel Sr. Eduard Berraondo i ha tingut l’impuls d’Urbaser i de Xut Consulting. A continuació, presentem el resum dels temes debatuts.

El Sr. Eduard Berraondo dona la benvinguda a tots els assistents al webinar i agraeix la presència dels ponents. També fa una breu presentació del projecte d’Alcaldes.eu, introdueix els participants i els convida a una primera ronda d’intervencions. Dona la paraula, en primer lloc, a l’alcaldessa de Tortosa preguntant-li per la situació del seu territori.

Meritxell Roigé: agraeix la invitació i saluda els presents. Explica que els moments actuals són complexos però que ja comença a veure’s la llum i que les expectatives són més positives del que es pensava a primers d’any. Recorda que Tortosa ha impulsat nombrosos projectes turístics en aquests anys (equipaments, oferta, actius) sabent que l’activitat és un dels pilars més importants del territori. No obstant, ningú s’esperava haver de fer front a una pandèmia i ara cal recuperar la confiança del sector.

Explica que l’estiu passat el turisme predominant a la seva zona va ser el de la proximitat, sobretot persones de Catalunya i del sud de França. En aquest sentit, les Terres de l’Ebre van ser el territori més resilent de 2020 en activitat turística, i les dades no van ser tan dolentes com altres llocs del país. Recorda que la recent posta en marxa de Port Aventura ajuda a generar confiança i veu augmentar les reserves cada dia. En conclusió, esperen una bona temporada per aquest estiu, sense arribar al nivell de 2019. En qualsevol cas, sí esperen que sigui millor que el 2020.

Les Terres de l’Ebre van ser el territori més resilent de 2020 en activitat turística, i les dades no van ser tan dolentes com altres llocs del país.

Meritxell Roigé

De la seva banda, David Font intueix que la pandèmia vagi remetent i espera que l’activitat turística comenci a recuperar-se. Creu que hi ha dos vectors que hi van a favor: el ritme de vacunació (tant al país com en molts mercats d’origen) i la recuperació de la connectivitat internacional, amb companyies aèries que aniran recuperant els vols cap als aeroports catalans. Creu que és una mirada tan realista com optimista.

Per aquests motius creu que Catalunya rebrà més turistes internacionals, però també més turistes catalans i espanyols. Una altra tendència és que la gent buscarà llocs amb espais lliures on poder gaudir d’experiències familiars i sensació de llibertat i seguretat. En molts casos s’evitaran els llocs on es produeixen les concentracions.

Destaca que el sector ha fet un esforç brutal per resistir i adaptar-se. I que una de les proves d’aquesta adaptació ha estat el gran treball per digitalitzar l’activitat i posar més ordre als fluxos de les persones en els espais.

El sector ha fet un esforç brutal per resistir i adaptar-se. Una de les proves ha estat el gran treball per digitalitzar l’activitat

David Font

En la seva vessant com a alcalde de Gironella creu que les expectatives són bones per a la seva localitat, en tant que ofereixen molt de turisme rural i de càmping, que és adequat als gustos del turisme de proximitat que esperen.

Jaume Dulsat coincideix plenament amb el que han dit els dos ponents anteriors i afegeix que a la Costa Brava i la part nord del país es concentraran molt en captar l’atenció del turista català i espanyol, però també el del sud de França. Creu que ara hi ha un ampli grup de persones que es decidiran a darrera hora i que optaran per destinacions que estiguin a dues o tres hores de distància en cotxe del seu origen.

És per això que aviat faran campanyes adreçades al mercat francès. Comenta que la Costa Brava té una capacitat de càrrega molt més elevada del que el turisme de proximitat pot requerir, de manera que també estan atents a l’evolució del mercat britànic, si bé no depèn d’ells el que puguin venir o no.

Destaca també que alguns touroperadors havien fet plans per restablir l’activitat turística, però que han anat reculant i posposant la data d’apertura, de manera que estan pendents d’aquests determinis. Diu que, com a territori, a ells els calen uns terminis més clars per poder organitzar tota l’operativa. I pensa que cal començar a activar els mercats del centre d’Europa (Benelux, Alemanya, Rússia), tot i que també depenen de decisions d’altres autoritats.

Finalment calcula que aquest estiu hi haurà un 90% de la planta d’allotjaments disponible a Lloret i diu que és una molt bona xifra, sobretot en comparació amb el 65-70% de l’any 2020. Diu que el sector turístic ha fet els deures i que no ha estat pas hivernant, sinó que ha emprès els processos que feia falta. A Lloret, concretament, han estat fent un pla de transformació digital liderat pel patronat local i els gremis locals. Ara les empreses són capaces d’operar més bé i de comercialitzar els seus productes de manera diferent.

Aquest estiu hi haurà un 90% de la planta d’allotjaments disponible a Lloret, molt superior al 65-70% de l’any 2020

Jaume Dulsat

Des del punt de vista de la consultoria, Joan Manuel Ribera explica que ha participat en nombrosos plans estratègics territorials i que, si més no, intenten preveure el futur a partir de les dades del passat, però que l’escenari de la COVID era impensable.

Comenta que totes les destinacions del món es regeixen per uns principis comuns, com ara el fet de disposar d’uns atractius, de tenir unes infraestructures que permetin arribar-hi i gaudir-ne o de la necessitat de seguretat (física, alimentària, sanitària, etc.) dels turistes. Però, no obstant, cada destinació és un món diferent. I això ha fet que, en front de la COVID, cada destinació hagi tingut uns desafiaments comuns i d’altres de concrets. Així, per exemple, no són els mateixos reptes els de la Costa Daurada que els de les Terres de l’Ebre, tot i ser marques turístiques tarragonines, perquè tenen públics molt diferents amb comportaments distints.

Diu l’especialista que el turisme rural i d’interior, i fins el del Pirineu, ha tingut unes xifres superiors a les dels altres anys, però en compensació les destinacions de sol i platja, mes massives, han patit més.

També afegeix que les respostes que poden donar els municipis i les destinacions són limitades. Hi ha factors que ningú no pot controlar i, malgrat que la vacunació avança, segueixen havent-hi dubtes arreu de com evolucionarà la pandèmia, les variants i les mutacions. Els municipis, òbviament, tampoc tenen control sobre les polítiques que es marquen tant en el país receptor com en els països emissors.

Finalment recorda que l’estratègia de digitalització i control de les dades, tot i els seus grans avantatges, no està lliure de controvèrsia, amb el debat sobre les llibertats personals.

Closa aquesta primera ronda d’intervencions, el moderador pregunta al Sr. Font sobre si hi ha diferència entre les expectatives que tenen els turistes i la realitat del servei que obtenen.

David Font explica que el turisme és un tractor de l’economia catalana i que això s’ha vist molt clar durant la pandèmia. En aquest sentit ha estat rotund en afirmar que cal defugir dels posicionaments que només donen una mala versió dels efectes del turisme pel país. És cert que el turisme té coses a millorar, però sobretot proporciona oportunitats laborals i riquesa a tothom. A més, el sector ha après a sobreposar-se a les successives crisis.

Cal defugir els posicionaments que només donen una mala versió dels efectes del turisme al país

David Font

Creu que el futur del sector passa per dues variables. Un és el de generar més espais de convivència entre turistes i residents i, d’aquesta manera, evitar que es percebi el turisme com a causant de problemes. Creu que la digitalització del sector pot acompanyar aquesta tendència en tant que ajudarà a distribuir els turistes més fàcilment pel país. 

L’altra variable és la de poder explicar al món quina mena de destinació som, quines dinàmiques socials i culturals tenim i fer, així, que els visitants sàpiguen quins codis han de respectar. Creu el Sr. Font que així es podrà atreure i apostar per un perfil de turista que aporti molt de valor afegit sense afectar a la imatge ni la reputació. Diu que cal identificar-los, esbrinar en quins mercats d’origen es troben i garantir que tinguin bona experiència quan estiguin aquí, també bona convivència amb els ciutadans locals. D’aquesta manera es podrà esborrar la falsa imatge que alguns volen posar damunt de la taula del turisme com a factor negatiu pel país.

El moderador pregunta a l’alcalde de Lloret si això és quelcom que els costa més o menys esforç de fer.

Jaume Dulsat diu que, efectivament, revertir aquesta mala imatge és difícil, però que estan tots una mica cansats de les estigmatitzacions i articles setmanals que diuen que el turisme afegeix poc valor afegit. Diu que Lloret és una destinació privilegiada de turisme esportiu, amb un convention bureau que rep 25.000 directius d’empresa internacional l’any, amb un museu obert que ofereix punts d’interès a 150.000 visitants l’any.

Explica que els professionals del turisme senten com si la seva activitat estigués mal considerada però que saben que no s’hi ha de renunciar, pels grans beneficis que aporta. Tenen les millors platges i cales del sud d’Europa, així com productes familiars i molt adaptats. El sector privat de Lloret ha invertit 100 milions d’euros en 3 anys per adaptar-se als nous temps i, encara que sí que es van fer coses malament als anys 80 i 90, ara l’eficiència, la sostenibilitat i els projectes SMART són els que predominen. El turisme actual té molt de tecnificació, de ciència i de gestió. Diu, finalment, que és molt senzill matar una marca i costa molt de temps construir-la.

Els professionals del turisme senten com si la seva activitat estigués mal considerada però que saben que no s’hi ha de renunciar, pels grans beneficis que aporta

Jaume Dulsat

El moderador s’interessa ara per la situació del sector de la restauració i, particularment, del tortosí.

Meritxell Roigé explica que és un sector que ha patit moltíssim i que, tot i haver fet bé els deures, ha passat per situacions molt dures i per unes restriccions normatives que no ajudaven. Recorda que des del seu consistori han ajudat tant com ha calgut en els moments de tancament amb mesures com l’ampliació gratuïta de les terrasses. No obstant, recorda que el públic comença a manifestar ganes de sortir al carrer i que això està generant una bona confiança dins del sector.

Tot i haver fet bé els deures, el sector ha passat per situacions molt dures i per restriccions normatives que no ajudaven

Meritxell Roigé

Recorda igualment que a Tarragona l’activitat turística supera el 25% del PIB i que no se’n pot prescindir. Cal, a més, donar totes les facilitats i eines possibles.

El moderador pregunta al Sr. Ribera com ha evolucionat la imatge de Catalunya com a producte turístic.

Joan Manuel Ribera explica que hi ha hagut una evolució, però que les tendències es mantenen estables, perquè els posicionaments són sempre lents de canviar i no es poden moure en un dia. Recorda que no fa gaires anys va tenir un encàrrec de Tourespaña per estudiar la percepció internacional d’Espanya com a destinació turística i que encara s’associava molt a la paella, els toros i el flamenc. Indirectament, Catalunya també, però d’una manera diferent.

A la vegada afegeix que un dels pocs avantatges de la pandèmia ha estat que molta gent s’ha adonat de la importància del turisme. Fins i tot en llocs on prosperava la turismefòbia, el turisme s’ha apreciat. Posa, per contra, l’exemple de la Cerdanya, on durant la pandèmia els turistes eren rebutjats, però on se’ls està cridant novament a anar-hi.

Un dels pocs avantatges de la pandèmia ha estat que molta gent s’ha adonat de la importància del turisme. Fins i tot allà on prosperava la turismefòbia

Joan Manuel Ribera

Igualment és bona notícia que la gent del país, en no poder viatjar fora, hagi redescobert Catalunya: destinacions que abans no es tenien al cap, o de les que es tenien imatges deformades per clixés, ara tornen a estar en el radar dels turistes locals. 

El moderador es pregunta ara si la COVID pot haver causat problemes a la capacitat de pagament de les famílies i si això repercutirà en el turisme. 

David Font estima que la pandèmia ha evidenciat dues situacions. Una és la crisi de moltes persones que depenien del turisme (l’atur del sector ha crescut d’un 37%) i l’altra és la d’aquells que han mantingut els seus treballs. Aquestes darreres persones han generat un estalvi que és 5 punts superior al de 2019 i que aviat es voldrà consumir. Ambdues situacions es contraposen.

És una bona notícia que la gent del país, en no poder viatjar fora, hagi redescobert Catalunya

Joan Manuel Ribera

Esmenta una enquesta recent que diu que 3 de cada 4 ciutadans espanyols manifesten intencions de viatjar aquest estiu. També hi ha persones que volen marxar del territori, però opina que, tot plegat, sumat a la capacitat augmentada d’estalvi, farà que la motivació econòmica no sigui un impediment per fer turisme per a molts. 

Jaume Dulsat ratifica la idea del Sr. Font. Diu que els municipis que depenien del turisme s’han empobrit aquest darrer any i mig (posa l’exemple de Lloret, on s’ha hagut de multiplicar per 2,5 vegades la inversió en ajuts socials). Però també creu que hi ha persones de la classe mitjana arreu que estan amb ganes de gaudir del lleure i que ho faran tan aviat puguin.

Afegeix que l’any 2020 la temporada turística va estendre’s entre la fi del confinament (prop de Sant Joan) i l’inici de la segona onada (primers de setembre). A Lloret, que tenen una activitat molt forta al setembre i l’octubre, això els va afectar de ple. En canvi, les circumstàncies de vacunació actuals fan pensar que el setembre i l’octubre de 2021 seran d’activitat plena.

Meritxell Roigé també confirma les dues cares de la moneda. Explica que, no obstant, la gent que vol fer turisme està fent reserves de darrera hora per culpa de la incertesa, de manera que això dificulta una mica més les planificacions. Confia, no obstant, en el turisme de proximitat per fer una bona temporada, donades les circumstàncies.

El moderador pregunta si s’observa competitivitat entre les administracions a l’hora d’atraure el turisme internacional.

David Font diu que les administracions no competeixen, sinó que cooperen i que hi ha molta coordinació entre ells. És més, cada patronat es dedica i orienta a un tipus de públic molt concret i això és possible perquè Catalunya és una destinació molt gran i diversa. A més, recorda que aquest any l’oferta d’allotjament turístic serà més gran que la de l’any passat i això permetrà que no hi hagi sensació d’overbooking enlloc. En canvi, els turistes es podran repartir i això donarà oxigen a tots els racons del país.

El moderador pregunta al Sr. Rivera si el turista català es mou per motivacions ideològiques o patriòtiques, que el facin voler-se quedar al país a l’hora de fer turisme. També pregunta com és vista Catalunya pels turistes de la resta de l’Estat, en aquests moments de situació política tensa entre Barcelona i Madrid.

Joan Manuel Ribera recorda que el turista català sempre ha estat molt viatger i que si no marxa més lluny és, possiblement, perquè no és possible ara mateix. Però la part positiva d’això és que ha redescobert el país.

Quant a la percepció de la resta de l’Estat envers Catalunya, és cert que la situació política ha afectat, però també ho és que les persones que venen d’altres comunitats es troben amb una situació distinta a la que expliquen els mitjans de comunicació, ja que aquests condicionen una mica la percepció de les coses.

El moderador pregunta, en aquest cas, sobre la percepció dels turistes d’altres països i si això atreu persones de fora a viure a Catalunya.

David Font diu que el Govern, les diputacions i els municipis han aconseguit explicar al món que Catalunya és una destinació única, en la que en una hora i mitja pots passar del mar a la muntanya, o anar a restaurants de gran prestigi o a visitar 30 punts que són Patrimoni de la Humanitat. Per tant, Catalunya ha deixat de ser un destí de costa, com ho era als 70 o 80.

Jaume Dulsat recorda que en pocs llocs del món és possible estar un 25 de març esquiant al matí i menjant un arròs a la platja al migdia.

Meritxell Roigé hi està completament d’acord i diu que els mateixos turistes són els primers sorpresos quan descobreixen tot el que tenen a l’abast. Al cas de les Terres de l’Ebre també es compleix la idea del mar i muntanya, del patrimoni arquitectònic i cultural, dels parcs naturals…

Joan Manuel Ribera afegeix, de la seva banda, que l’Observatori del Paisatge de Catalunya ha determinat que Catalunya és la regió del món amb major diversitat de paisatges. Concretament, 152.

Una persona del públic pregunta si hi ha prou col·laboració entre els municipis a l’hora de buscar sinèrgies per millorar l’oferta.

Jaume Dulsat reconeix que n’hi ha, però que n’hi hauria d’haver més. Explica que els termes municipals són fronteres administratives que determinen quins ajuntaments tenen competències sobre cada cosa, però que són fronteres que el turista no percep. Per tant, no sap a quin municipi pertany el punt de la platja on es troba, ni tampoc l’importa. Així doncs, creu que caldria treballar més com a clúster d’influència en àrees concretes de col·laboració.

Meritxell Roigé explica que en Patronat de Turisme que presideix sí que hi ha molts acords concrets i esmenta els casos de la Ruta del Císter o de l’àmbit del Penedès. A banda, Tortosa col·labora molt amb la Franja i el País Valencià. Recorda que el seu és un territori de cruïlla i que val la pena potenciar la col·laboració.

El moderador pregunta, finalment, al Sr. Font sobre les perspectives de la temporada d’hivern i dels propers anys.

David Font comenta que, d’entrada, esperen que vingui un turisme cada vegada més exigent, de manera que el que estan fent és monitoritzar la demanda des de les distintes oficines que tenen repartides en els països emissors. Amb la informació que obtenen, poden adaptar-se.

També admet que encara s’està treballant en el que passarà aquest estiu, perquè la planificació que hi havia s’ha hagut d’anar adaptant. Algunes fronteres encara no s’han obert i per això encara no era hora de dedicar recursos a promoció. Però aviat es tornaran a fer gires per Europa amb els respectius patronats per anar a captar turistes. Igualment, ja s’està preparant la temporada de tardor i hivern, amb l’objectiu de posar en valor els Pirineus com a lloc de neu, però també de gastronomia, cultura i patrimoni. A la fi, a mitjans d’aquest estiu es començaran a definir els principals eixos de la campanya turística de 2022.

El moderador agraeix totes les intervencions i dona per tancat el diàleg del dia d’avui.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.