L’objectiu és poder tractar de forma global les problemàtiques que tenen sense resoldre.
Imatge de la visita. Foto: ACM.
Una delegació d’alcaldes i alcaldesses catalans, encapçalada pel president de l’ACM, David Saldoni, ha visitat aquesta setmana la regió alemanya de Hesse. Concretament, es van desplaçar fins a la conca minera del Werra per conèixer l’explotació i la gestió que es fa dels residus i alternatives turístiques.
La delegació catalana estava formada pels alcaldes de Cardona, Ferran Estruch, de Súria, Josep Maria Canudas, i de Balsareny, Isidre Viu, de la zona minera potàssica del Bages. La situació de la mineria d’aquesta comarca és única a Catalunya i en els últims anys ha partit transformacions importants, des del compromís per finalitzar l’abocament al runam del Cogulló de Sallent el proper 30 de juny, amb la conseqüent disminució de la producció, la construcció de la rampa a Súria, per concentrar la producció, la finalització inacabada de l’explotació de la terrera vella de Cardona i les conseqüències del tapament del runam de Vilafruns a Balsareny.
En els darrers mesos s’ha aprovat el Pla Director de la Mineria, que inclou els quatre municipis, i que pretén poder tractar de forma global les problemàtiques que tenen sense resoldre.
Per això, els alcaldes dels pobles miners de Catalunya, en una delegació vehiculada per l’Associació Catalana de Municipis, han visitat a la població de Philippsthal, al centre d’Alemanya, la realitat de la mineria en aquesta zona, i com l’empresa K+S, gestiona l’explotació i la gestió dels residus.
En aquest sentit, van poder visitar l’empresa K+S, dedicada a l’extracció i processament de sals de potassa, apostant per la sostenibilitat i medi ambient de la regió on opera. Aquesta empresa es dedica als productes de potassa i magnesi, com a matèria primera per elaborar productes d’alta qualitat per als sectors agrícola, industrial, salut i nutrició. En concret l’empresa de Philippsthal gestiona les mines de Hattorf, Wintershall, Unterbreizbach i Merkers, d’una extensió comparable a la ciutat de Munic.
Així, han pogut veure moltes diferències entre les dues explotacions, també provocades per les diferents composicions geològiques. Per exemple a Alemanya, l’explotació es desenvolupa amb voladures controlades i a Catalunya amb minadors. Per altra banda, a Alemanya, estan desenvolupant un pla per construir runams absolutament impermeables, i posteriorment tapar-los de forma que quedin integrats al paisatge.
Els alcaldes catalans, han valorat molt positivament la visita, que s’ha acabat amb una trobada amb els alcaldes de Heringen, Daniel Iliev, i els alcaldes de Hohenroda, Adre Stenda, i d’Unterbeizbach, Roland Ernst. L’alcalde de Sallent i president de l’ACM, David Saldoni, destaca que "aquesta visita ha estat molt enriquidora, perquè és molt important que els representants del territori coneguem altres realitats i totes les alternatives possibles, per tal de treballar per una mineria sostenible econòmicament i ambiental".
Segons Ferran Estruch alcalde de Cardona, i responsable de l’àrea de promoció econòmica de l’ACM, creu que "l’experiència viscuda ha estat molt interessant, sobretot pel que fa a les possibilitats en la gestió de residus salins. Ells no eliminen els runams, molt diferent a Cardona, i també en els usos de les sals. Les experiències viscudes ens obren moltes portes, també a Cardona. Al territori tenim possibilitats i molt camí per recórrer. Ens cal actuar i fer-ho conjuntament".
Per altra banda, Josep Maria Canudas, alcalde de Súria, considera que "és interessant veure diferents solucions per als mateixos problemes. En aquesta zona d’Alemanya les muntanyes de residus també formen part del seu paisatge i no es plantegen la seva dissolució".
I l’alcalde de Balsareny, Isidre Viu, explica que "m’ha sorprès que no es plantegin la restauració dels runams sinó que tots els esforços i projectes van encaminats al confinament d’aquests. Per ells és molt important aprofitar productes que aparentment ja no es poden utilitzar, per tant l’empresa K+S, per a fer el confinament aprofita productes de diferents fonts de reciclatge. En definitiva, tot i que la tècnica es diferent, la seva aposta és similar a l’actuació aplicada fa uns anys a Balsareny".
