ZBE: CONTAMINACIÓ I RESPONSABILITAT MUNICIPAL (II)

0
91

La Secció 5 del TSJ de Catalunya ha anul·lat l’ordenança de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), donant la raó al recurs interposat por l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) i altres entitats ciutadanes.

FANOC defensa els drets i interessos de les famílies nombroses de Catalunya (13.600 famílies associades, que sumen 70.720 persones), i a principis de 2020 va començar a rebre queixes de moltes famílies que es veien obligades a jubilar de cop els seus vehicles familiars perquè no complien els requisits de l’ordenança per circular per Barcelona. 

Transcorreguts dos anys, la ZBE ha causat ja gravíssims perjudicis, perquè bona part de les famílies nombroses van al límit de despeses i viuen al dia, sense poder permetre’s el luxe de comprar un nou vehicle, que és el que ha provocat l’ordenança ZBE, perquè l’horari de prohibició establert, de 7 a 20 hores, abasta completament la vida familiar habitual. L’ajuntament ha imposat ja 70.000 multes, segons dades municipals, unes multes que amb aquesta sentència es podrien anul·lar. 

Segons dades del Ministeri de Sanitat, el desembre de 2019 existien a Barcelona província 99.548 títols de família nombrosa, i a Barcelona ciutat 23.791 (segons la Generalitat), la qual cosa dona pistes sobre els perjudicis causats per la ZBE. Les famílies nombroses defensades per FANOC tenen en comú, generalment, la necessitat d’usar el vehicle familiar per a la feina i per transportar els fills menors a l’escola i a altres activitats, amb necessitats que s’accentuen a mesura que augmenta el nombre de fills. A més, cadascuna d’aquestes famílies participa de la problemàtica de tots els oficis que es van queixar contra l’ordenança, perquè son autònoms, transportistes, conductors, comerciants, hotelers, jubilats, malalts, treballadors dependents, professionals liberals, funcionaris, etc.

FANOC desitja, com l’Ajuntament de Barcelona i el TSJC, la protecció dels ciutadans contra la pol·lució ambiental, però no al preu d’una restricció desproporcionada de drets, de la discriminació i de la infracció generalitzada de l’ordenament jurídic. Precisament això és el que ha provocat la sentència anul·latòria del tribunal, en una ponència de cinc magistrats, tots coincidents en la necessitat d’anul·lar l’ordenança, dos dels quals per motius diferents.

Les dades en què la sentència es basa per anular la ZBE son substancialment les següents: 

  • L’ordenança afecta la mobilitat dels titulars de vehicles sense distintiu ambiental, residents a Barcelona o al seu entorn, o bé empresaris, comerciants o professionals que hi treballen amb vehicles de motor.
  • Són afectats, entre d’altres col·lectius, les famílies nombroses, al establir-se restriccions a l’accés i circulació per la ZBE que poden tenir efecte en el trasllat dels fills a l’escola o desplaçaments a la feina. 
  • El nombre de vehicles afectats arriba al 55% del parc censat de Barcelona, i són el 33% dels turismes, el 40% dels autocars, el 56% de les furgonetes i el 59% de camions: en concret 31.535 furgonetes, 24.979 camions i 120.000 motocicletes; no consta el nombre de turismes. 
  • El sistema escollit per l’ordenança implica que la mobilitat en la ZBE es condiciona a la capacitat econòmica del titular per adquirir un vehicle nou.
  • Les famílies nombroses són especialment afectades perquè la seva capacitat de renovació del vehicle pot estar disminuïda per la seva major despesa. I en el cas de vehicles professionals, l’efecte limitatiu es projecta especialment en els col·lectius empresarials de menys capacitat econòmica, com són els autònoms, les microempreses o les pimes, i sense distinció de gènere, amb un clar efecte discriminatori.
  • La limitació pot privar d’utilitat el vehicle, i afecta desenes de milers de vehicles sense etiqueta ambiental de Barcelona i de poblacions circumdants, perquè a més la ZBE afecta diversos termes municipals, i suposa de fet una impossibilitat de tota o gran part de l’activitat, amb una intensa limitació de la funcionalitat, amb un especial gravamen en determinats casos com el de les famílies nombroses.
  • S’han ignorat altres possibles mesures menys restrictives, com les prohibicions d’accés o d’estacionament a determinats vehicles, la zonificació per anelles, l’ habilitació de franges horàries per activitats, o la de condicionar la circulació a la ocupació del vehicle por un determinat nombre de persones, etc.
  • En tots els informes es recull que, d’un total d’11 estacions de mesurament, la superació dels valors de NO2 es produeix només en les estacions de trànsit de Gràcia i Eixample, i no en les altres, perquè hi ha àmplies zones de Barcelona com Les Corts, Horta-Guinardó, Montjuïc o parts de Sarrià-Sant Gervasi, on les emissions se situen en la meitat dels valors de les zones conflictives i per sota dels límits recomanats per l’OMS. 
  • Aquesta asimetria de les dades de contaminació i l’extensió de la ZBE feien necessari que es ponderessin mesures alternatives o menys restrictives en subzones, àrees o anelles en funció de les dades de contaminació
  • La denúncia que es va posar contra Barcelona i altres ciutats davant la Comissió Europea es refereix a l’Àrea de Barcelona (ES0902), que comprèn un àmbit territorial més extens, que inclou el port i l’aeroport, i sorprenentment la ZBE no actua sobre el major focus de contaminació de la ciutat, que és la zona portuària. 
  • S’adopten mesures restrictives que afecten milers de vehicles professionals i que incideixen directament en les condicions de competència i mercat en què actuen, perquè poden determinar necessàriament la renovació dels vehicles.
  • En la Memòria d’impacte econòmic i social es parla d’un estalvi de 618.000 € pel sistema de salut i d’un benefici de 77,6 milions d’euros per augment de l’esperança de vida, però no es justifiquen amb proves. 
  • No es calcula l’impacte econòmic en els propietaris de vehicles sense distintiu, ni els efectes de la ZBE en la competència i en el mercat pel cost de renovació dels vehicles. 
  • L’ordenança ZBE ignora la sentència del Tribunal Suprem del 28 de setembre de 2020 sobre la jurisprudència comunitària: «Les restriccions imposades pels estats membres han de complir els requisits de proporcionalitat derivats de la jurisprudència del Tribunal de Justícia (SSTJUE de 11 de juny 2015, cas C-98/14, apartat 64, i de 23 de desembre 2015, cas C-293/14, apartat 65).» 

Tot i que la sentència rebutja la reclamació directa de danys i perjudicis que plantejava FANOC, indirectament marca el camí perquè es reclamin en posteriors accions judicials, atès que estableix que el cost econòmic que hagi provocat l’ordenança ZBE pot repercutir en l’Ajuntament per part de professionals o ciutadans que hagin suportat sacrificis especials derivats de la seva implantació. Perquè son qüestions que ja van ser plantejades per l’Advocat General del TJUE en les seves conclusions del cas relatiu al Reglament comunitari sobre mesuraments i límits d’emissions en els vehicles Euro 6 (casos acumulats C-177/19 a 119/19, epígraf 97), quan advertia sobre la possibilitat que els ajuntaments poguessin veure’s exposats a demandes judicials basades en la discriminació o en la limitació arbitrària de l’accés o de la llibertat de circulació. 

El que vol dir, com ja vàrem avisar mesos enrere, és que l’Ajuntament es podria trobar en el futur amb una allau de reclamacions de responsabilitat pels danys i perjudicis causats per la ZBE.

Pau Saumell. SMS Advocats.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.