Visitem avui el Gironès. A pocs minuts de la capital comarcal hi trobem la localitat de Bordils. Allà ens hi espera la Montserrat Pou, alcaldessa des de 2019.
L’actual és el seu segon mandat com a alcaldessa. Per què creu que li van fer confiança el 2019 i el 2023?
Per la llista. Els qui la formem som una colla de persones que ens impliquem i ens arremanguem. Primer pensem en el poble i en la vida al poble. Al nostre equip no hi manen els projectes de grans obres, sinó la cura del dia a dia i l’atenció a la gent i a la seva qualitat de vida.
Tothom aquí vol viure bé i espera que el seu Ajuntament li proporcioni els serveis necessaris, i que mantingui la identitat del municipi.
Els qui formem la llista som una colla de persones que ens impliquem i ens arremanguem
Què n’ha après d’aquests anys fent d’alcaldessa?
Moltes coses. Especialment, de les emergències. Hem viscut una pandèmia i un temporal ‘Glòria’. I jo, que no soc cap de família, m’he sentit les 75 llars del poble com si fossin la meva pròpia família. Les hem cuidat totes davant dels riscos.
També he après que en aquesta feina no hi ha hores i que totes les hores són de servei. I que ningú està mai content del tot. Això és un repte: cal ajudar la gent a entendre les raons dels altres.
I, finalment, hem après moltes coses sobre gestió administrativa i burocràtica. Tot plegat, ha estat un regal d’aprenentatges.
També he après que en aquesta feina no hi ha hores i que totes les hores són de servei
Es recorda de la primera decisió que va prendre?
Una de les primeres va ser recuperar un abocador incontrolat. Durant molts anys, teníem una parcel·la tancada i ben ordenada. Però en algun moment es va convertir en un abocador comarcal, al que venien tots els jardiners.
Si només hi aboquessin matèria vegetal, no hi hauria grans problemes. Però hi acabaven tirant de tot. I aleshores es generaven riscos. Ho vam fer juntament amb la regidora de Medi Ambient.
Quina mena de municipi és Bordils? Com ha estat la seva evolució?
És un municipi petit, de menys de 2.000 habitants, molt a la vora de la ciutat de Girona. Això vol dir que tenim molts serveis a prop. A la vegada, com que tenim una forta identitat de poble, volem que aquí s’hi puguin fer el major nombre de coses possibles, sense haver de marxar.
Durant la pandèmia ho vam veure clar: aquí hi teníem de tot i no ens calia anar a Girona. Tenim carnisseria, peixateria, perruqueria. Anar a la capital no era necessari. Els únics inconvenients els veuen les persones que no volen viure en un poble petit.
Com és la vida associativa local?
La vida associativa és molt important a Bordils. Tenim un predomini d’entitats esportives i, en un segon terme, d’entitats culturals. A banda, també tenim una escola, un consultori mèdic i molts serveis que s’ofereixen en un format distint al de les grans ciutats: aquí el metge et coneix personalment i no només et troba a la consulta. La proximitat és més gran del que ens puguem imaginar. Per a mi, aquest és un gran avantatge.
A més, cal considerar que el nostre poble té dues parts. Una és el nucli urbà, que es crea al voltant de l’església. I, a mig quilòmetre, hi tenim la zona de la carretera. Moltes persones que passen per aquí només coneixen la carretera, però quan descobreixen el nucli s’adonen de la personalitat que té Bordils. D’altra banda, la separació entre les dues zones del poble ens ha habituat a moure’ns en cotxe per fer qualsevol cosa.
La vida associativa és molt important a Bordils. Tenim un predomini d’entitats esportives i, en un segon terme, d’entitats culturals
Bordils té una gran reputació esportiva i gastronòmica.
Per descomptat. El pavelló esportiu és un altre espai emblemàtic. S’hi practica l’handbol. I aquí hi venen grandíssims jugadors i molt famosos. El Barça hi ve tot sovint.
I, d’altra banda, tenim la pastisseria Can Xapa, un establiment de reconegudíssima qualitat, amb especialitat en xocolates i dolços. En ple nucli antic, es troba annexada a un petit tros de la muralla. Ara celebren els 50 anys i el propietari va comprar l’antic castell del poble, a tocar de l’església.
Quins llocs rellevants tenen?
L’escola i el cementiri són dos edificis històrics destacables. També és emblemàtica la plaça del poble, on tothom es troba i s’ajoca a l’ombra d’un gran arbre. Si hagués de fer recomanacions, també diria que cal anar a veure els masos i els entorns naturals propers. Tenim una ruta d’arbres monumentals i una pollancreda enorme, el Ban, en què hi manen els espais verds.
El nom de Bordils prové d’un arbre.
Precisament, el bordilenc és una mena de pollancre. El poble es troba entre el Ter i les Gavarres. I això, de vegades, ens genera molt de risc d’inundacions. No patim gaires incendis forestals, però sí que estem envoltats de quatre rieres que ens poden inundar segons per on vingui l’aigua: les Gavarres o el Ter. El Glòria ens va inundar pel riu, per exemple.
El poble es troba entre el Ter i les Gavarres. I això, de vegades, ens genera molt de risc d’inundacions
Han fet actuacions, en aquest sentit?
Amb els anys, sí. S’han fet algunes desviacions de la riera. Però no tota la zona de risc està resolta. Ara, amb l’ACA, estem buscant alternatives per evitar que les inundacions ens afectin la zona urbana.
Ens pot explicar com és l’economia local?
Molta de la gent que viu a Bordils treballa fora. No tenim indústria, però sí una cooperativa, i algunes empreses de vivers. El sector agrari és el predominant -amb dedicació a la poma- i el nostre paisatge és rural. No obstant, la Generalitat ens diu que no som un municipi rural.
Per què?
Tot i que complim la condició de ser menors de 2.000 habitants, ens trobem en una comarca en creixement, d’elevada densitat poblacional. Però nosaltres defensem la nostra ruralitat: quan vens aquí, només veus tractors i gent amb bicicleta anant a treballar.
Bordils, Juià, Flaçà, Servia, Sant Jordi,… Són localitats que hem quedat excloses de la consideració de “municipi rural”.
Nosaltres defensem la nostra ruralitat: quan vens aquí, només veus tractors i gent amb bicicleta anant a treballar
Voldrien ser reconeguts com a tals?
No és una qüestió de títols, que no m’importen. És per un motiu pràctic: si algun dia hi haguessin línies de subvenció per a aquesta mena de municipis, nosaltres en quedaríem exclosos i ens faria molta ràbia.
Quantes nacionalitats conviuen a Bordils?
Tenim aquí persones provinents de 26 nacionalitats, amb predomini de romanesos -que treballen a les empreses càrniques de Celrà o de Juià-. També tenim gambians, dedicats al sector agrícola als vivers i a les pomeres. Precisament aquestes persones són les que treballen fonamentalment al sector agrícola. Les altres, les originàries d’aquí, treballen en la indústria en pobles propers.
Quines són les actuals preocupacions del municipi?
En són dues. Primerament, patim un problema de depuració de les aigües. Aquest és un tema que depèn de l’ACA, però sempre que tinc ocasió dic que a Bordils ens falta una depuradora. Fa 20 anys que hi treballen, però encara no la tenim.
I en segon lloc, com a conseqüència dels esforços de tots els mandats anteriors, tenim una economia municipal sanejada. Però les condicions que estableix la Llei en relació a la despesa no ens permeten invertir un romanent disponible de 1,7 milions d’euros. El nostre pressupost anual és de 1,5 milions. I això vol dir que, increïblement, hem hagut d’aplicar un Pla Econòmic i Financer que potser ens farà posposar alguna de les inversions que tenim.
Com a alcaldessa no ho entenc, ni soc capaç d’explicar-ho a la ciutadania: tenim uns estalvis de 1,7 milions d’euros, però no podem ni arreglar el carrer. Aquest és un dels majors problemes: salvar aquest inconvenient administratiu o jurídic. En un poble petit, el topall el posen molt avall.
Les condicions que estableix la Llei en relació a la despesa no ens permeten invertir un romanent disponible de 1,7 milions d’euros
És fàcil comunicar-se amb la ciutadania de Bordils?
No ho és. Primerament, perquè més enllà de què un vulgui explicar, l’altre ha de voler-ho escoltar. I, en segon lloc, també convé trobar el moment de poder-ho explicar, i no el trobem. Per molt que tinguem una web, un butlletí municipal, un WhatsApp, cartells diversos, etc., no crec que es pugui explicar tot el que passa en el dia a dia.
Comunicar el que la gent voldria saber del seu Ajuntament no és fàcil. També hi ha persones que et diuen que voldrien saber-ho tot, però, alhora, et demanen que no els hi expliquis tantes coses. La participació és important per alguns, però d’altres diuen que no volen participar en res, i que ja ens van votar per ocupar-nos-en de les coses.
Hi ha persones que et diuen que voldrien saber-ho tot, però, alhora, et demanen que no els hi expliquis tantes coses
Considera que han complert el programa electoral?
Hi ha una mica de tot. Del cent per cent dels objectius proposats, un 50% són objectius que provenien del mandat anterior. Un d’ells, era el de la recollida porta a porta, en el qual ens trobem al 86% de compliment. Però de vegades costa fins i tot ser continuista: hi ha gent que boicoteja el sistema porta a porta.
En quin sentit?
Aquí rebíem “turistes” d’altres pobles que venien a llençar escombraries, perquè al poble d’origen hi tenien la recollida porta a porta. Finalment, ens vam ajuntar uns quants municipis a través del Consell Comarcal i ens vam posar d’acord. Abans pagàvem una quota i teníem els carrers i els contenidors amb muntanyes d’escombraries. Ara paguem la quota, però ja no els tenim bruts.
Quina és la principal diferència dels seus governs municipals en relació amb els anteriors?
Diria que els projectes són continuistes, però les maneres són distintes. A més, actualment perdem molt de temps en muntanyes de tasques administratives. Sort que provinc del món administratiu, perquè si no hauria plegat. La feinada que cal per entendre com funcionen les subvencions és enorme. Actualment en gestionem 32. Algunes són petites, però imprescindibles: sense elles, no tindríem serveis essencials que enriqueixen la vida del poble.
I, a la vegada, una de les feines que més temps ens requereix és la de la recerca de subvencions, sent conscients que treuen molt de temps i exigeixen molta feina administrativa, però sense elles el poble no seria el que és.
Actualment perdem molt de temps en muntanyes de tasques administratives. Sort que provinc del món administratiu, perquè si no hauria plegat
Fan alguna activitat de promoció econòmica?
És difícil promoure l’economia local. Com us deia abans, no tenim polígon industrial. I als petits comerços els ajudem tot el que podem des del Consell Comarcal, però l’únic que podem fer és donar-los visibilitat a través de campanyes i d’alguns vídeos promocionals amb l’ajut de la Diputació. Més enllà d’això, poc més podem fer. Hem de procurar que no tanquin.
Vostè creu que el Govern té prou en compte els municipis d’aquesta àrea a l’hora de planificar?
No. I us en donaré un parell d’exemples: fa més de 15 anys vam demanar una rotonda que era necessària per entrar al poble. Finalment ens l’han començat a fer fa poc, i estem molt contents. Però ens ho fan ara, justament quan és el pitjor moment de l’any: ens col·lapsarà els accessos durant vuit mesos. I els veïns ja s’estan queixant.
L’altre exemple: tenim molt mala cobertura de mòbil. I des que hi ha el 5G, això és un gran problema. Fa poc van fer el simulacre de sirenes d’alarma (a Celrà hi ha empreses químiques) i la meitat de les companyies telefòniques no van poder emetre l’avís d’alarma entre la nostra població. Cal una millora de la cobertura… Déu no vulgui que si un dia estic a casa i hi ha una emergència, la senyal no m’arribi.
Cal una millora de la cobertura… Déu no vulgui que si un dia estic a casa i hi ha una emergència, la senyal no m’arribi
Per acabar, com és el seu dia a dia?
Matino molt i me’n vaig a dormir molt aviat. Passo moltes hores a l’Ajuntament i sempre penso en la feina. Generalment, combino la meva vida laboral amb la d’alcaldessa Als matins treballo i em connecto amb la feina municipal a les tardes. Finalment, cada cap de setmana participo a les activitats locals.
