“Aquesta situació comporta canvis importants en la relació que hem tingut fins ara amb la ciutadania”

És una situació complexa per a tots els alcaldes i alcaldesses, perquè ens va agafar fora de joc i ningú tenia experiència en una situació com la que estem vivint. Tot i així, davant els moments tan adversos hi ha hagut molta unió entre municipis, molta col·laboració, i les aportacions d’uns i altres ens han ajudat mútuament. Aquest és un aspecte molt positiu i reconfortant dins de tota la complexitat. 
 

D’altra banda, comptem amb el suport de les institucions supramunicipals, malgrat que també es troben amb moltes dificultats. Com a alcaldessa, se’m facilita tota la informació necessària puntualment des de les administracions. I com a presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), estem treballant diàriament amb la Generalitat de Catalunya, amb reunions sectorials, per traslladar i donar resposta a les necessitats i els dubtes dels ajuntaments.  

 

Som la primera porta de l’atenció a la ciutadania. Per tant, els ajuntaments hem hagut de ser els primers a donar resposta, des del primer minut: escoltant la ciutadania, atenent les seves inquietuds, prenent mesures per gestionar la crisi sobrevinguda, tant des del punt de vista sanitari, com social i econòmic. En la gestió de la crisi, el marc general d’actuació ens el donen administracions superiors, però des dels ajuntaments hem hagut de prendre moltes decisions. Per exemple, per garantir les necessitats de la població més vulnerable en situació de confinament, per promoure mesures econòmiques que alleugereixin el patiment de les famílies que han perdut la font d’ingressos, o per promoure mesures de seguretat sanitària a la ciutat, entre d’altres.

 

Des del punt de vista sanitari, els índex de contagi a la ciutat sempre han estat entre 0,6 i 0,7, per sota de l’1. En aquests moments estem pendents de la sol·licitud que hem fet des de la FMC, que dins de les regions sanitàries es pugui tractar de forma diferenciada cada municipi segons la situació de les seves àrees bàsiques de salut. 

 

Perquè en el cas de la regió sanitària metropolitana sud, on som Garraf, Alt Penedès i Baix Llobregat, ens trobem amb afectacions molt diferents. La del Garraf i Alt Penedès seria més equiparable a la del Camp de Tarragona, per exemple. Al llarg de tota la crisi, el Baix Llobregat sempre ha anat per davant en índex de contagi que la resta d’àrees de la regió sanitària, amb una setmana per davant en afectacions, la qual cosa també ens ha permès a Garraf i Alt Penedès preveure situacions. Com que les circumstàncies són diferents, demanem que les puguem atendre de forma específica.

 

D’altra banda, és ben cert que el que d’inici era una emergència sanitària de seguida ha pres la dimensió de crisi social i econòmica. A Vilanova i la Geltrú estem patint una important afectació en l’àmbit laboral, tenim confirmació d’almenys 930 expedients de regulació temporal de treball, que suposen 5.507 persones afectades. La conseqüència immediata d’aquest fet ha estat un increment molt important de l’atenció social, s’han doblat les demandes d’ajuts en alimentació, i tot fa preveure que aquestes necessitats malauradament aniran en augment.

 

L’adaptació al teletreball ha estat un procés forçosament accelerat, però he de dir que a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú tot el personal s’ha implicat al màxim per poder-lo implementar de forma immediata, fins i tot abans de la declaració de l’estat d’alarma. S’han adaptat tots els serveis, s’ha reforçat l’assistència telemàtica i la possibilitat de tramitar en línia, i des de l’11 de maig hem habilitat la possibilitat de fer atenció presencial amb cita concertada en aquells tràmits o situacions en què sigui imprescindible. Això ha requerit una reforma de la planta baixa de la Casa de la Vila per adequar punts d’atenció individual, posar en marxa un nou sistema de gestió de cues i disposar de totes les mesures preventives, com senyalitzar punts d’higiene, per tal de garantir la seguretat de tothom. 
 

És clar que els ajuntaments davant aquesta situació ens hem d’adaptar, i això comporta canvis importants en la relació que hem tingut fins ara amb la ciutadania, i cal que ho expliquem bé i ho fem de la manera més senzilla i eficaç per a tothom.

 

Es fa difícil de preveure, penseu que totes les decisions per part de les autoritats sanitàries s’estan prenent molt a curt termini. Caldrà anar valorant pas a pas com evoluciona la pandèmia. De moment, en el cas de l’Ajuntament de Vilanova, tot just comencem a implementar la possibilitat d’atenció presencial quan sigui imprescindible i esperem de mica en mica anar fent un retorn progressiu de tots serveis a les dependències municipals, en un procés que preveiem que duri mesos.

 

Primer de tot, hem procurat informar regularment els ajuntaments des del primer moment. Com és normal en una situació de crisi absolutament nova com aquesta, no sempre hem pogut tenir tota la informació per donar, però hem procurat que els arribés de forma ràpida diàriament i fins on ha estat possible, païda i ordenada. També hem procurat recollir les preocupacions dels ajuntaments i fer-les arribar a la Generalitat, i a través de la FEMP, al govern de l’estat espanyol. I hem pactat amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) un decàleg amb més de 50 mesures que hem fet arribar a totes les administracions, al qual s’han adherit ja centenars d’ajuntaments.

 

Hi ha hagut molts moments d’incertesa i d’informacions confuses, i també els municipis en ocasions ens hem trobat dificultats per obtenir tot el material de protecció necessari, perquè estem parlant d’una pandèmia mundial i simplement s’esgotava. Però també és cert, i crec que és important que ho tinguem en compte, que la situació ha estat molt complicada per a tothom, també per a les autoritats que prenen les decisions. Ningú sabia com gestionar una crisi d’aquesta magnitud.

 

El meu missatge seria que tan de bo sapiguem fer que aquesta situació excepcional i tan complexa no es repeteixi. Que aquesta crisi tan greu que ens ha sobrevingut sigui una oportunitat per millorar i per valorar més aquells trets essencials, aquells valors inherents de l’estat del benestar. Per exemple, estem constatant cada dia com és d’important tenir un sistema sanitari públic de qualitat, dotat de recursos humans i materials. I també ens estem adonant de la tasca tan vital i massa sovint poc valorada de les professionals sociosanitàries. Doncs posem-hi remei. Tinguem present aquesta experiència i invertim talent i recursos en allò que ens fa millors com a societat.