L’empatia i la vocació van motivar Jaume Domènech a fer-se alcalde. Diu que és un polític de poble i un enamorat del seu entorn i la seva gent. S’ofereix a ajudar al desenvolupament del municipi i d’una societat futura que tingui un recorregut llarg. Ens va acompanyar al castell, al celler cooperatiu, i al campanar, des d’on es veien unes bones vistes. També vam comprovar la delícia que ofereix el municipi, amb l’ampolla de vermut que ens va regalar l’alcalde.
“Cal entendre els projectes a llarg termini per arribar a l’excel·lència”
“Has de tenir una part important de la teva agenda a rebre la gent i escoltar-la”
“El més important és empatitzar amb la gent, i això no s’estudia a cap universitat”
“El nostre lema de ‘Falset, porta oberta al Priorat'”
“Hem reduït l’endeutament fins al 70%”
“El Procés és una expansió del món associatiu català, que ha sortit al carrer”
“A la que el poble català té un moment per ser lliure i expressar-se lliurement, ho fa”
Vostè va tenir una primera etapa com a alcalde des del 1995 fins al 2007 i una altra que va començar el 2015 al ser escollit de nou. Quina valoració en fa?
Són dues experiències diferents: durant la primera etapa arribava nou a l’ajuntament, i en aquell moment hi havia moltes subvencions pels municipis, a diferència d’ara. Ara, en canvi, hi ha menys subvencions i hem de treballar amb menys recursos, però sense perdre l’optimisme que tot anirà a millor.
Què el va motivar a ser alcalde?
El meu pare va ser alcalde, però és anecdòtic. Ell va ser-ho en unes altres circumstàncies. El que és cert és que per ser alcalde o regidor cal una vocació de servei molt important. Has d’entendre que no vens aquí a acomodar-te, i més en el cas dels pobles petits, on cada dia tractes amb els veïns. Amb els veïns has de saber escoltar, tenir altura de mires i no deixar-te endur pel negativisme.
Com és el seu dia a dia?
A l’Ajuntament de Falset no cobrem per la nostra tasca. Som polítics de poble enamorats del nostre entorn, el nostre poble i la nostra gent. Treballem per contribuir al desenvolupament del poble i això fa que de vegades hagi de deixar de banda les feines privades per dedicar-me a l’Ajuntament i les jornades s’allarguen més. Un alcalde no té horari, i més quan t’has de combinar amb la feina privada. Si vols que les coses funcionin, és a força de dedicar-hi hores i hores.
Com definiria la seva manera de fer?
Procuro escoltar la gent i donar solucions. Cal dedicar una part important de l’agenda a rebre la gent i escoltar-la. No sempre es pot dir que sí al que et demanen, però cal buscar les arrels dels problemes i solucionar-ne els que es puguin. Moltes vegades els problemes se t’escapen de les teves competències com a alcalde. Tot i això, sempre intentem col·laborar en el que podem.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per ser alcalde?
El més important és empatitzar amb la gent, i això no s’estudia a cap universitat.
Quin és el paper de Falset com a capital del Priorat?
Som el poble més gran de la comarca i exercim com a capital, transmetent un missatge d’unitat i estant a disposició de la resta de pobles. Mantenim el nostre lema de ‘Falset, porta oberta al Priorat’, perquè és des d’on s’inicia el viatge al Priorat, però també des d’on s’accedeix a la nostra història, a la nostra gent i als pobles de la comarca.
Una de les premisses de Falset és enamorar tots els que la visiten, com es diu en la seva web. Què li diria a un foraster perquè s’enamorés de Falset?
Tot és un procés. Quan vam arribar al consistori hi havia diversos plans turístics, però dia a dia treballem per potenciar aquesta àrea, tot i que no és fàcil. L’important també, en relació als plans que vaig trobar-me el 2015 al ser escollit alcalde, és fer-te teus els projectes que et trobes quan arribes a l’alcaldia. No perquè ho hagin fet els altres he de considerar que estiguin mal fetes. Un exemple és el teatre del poble. El terreny el va comprar l’anterior equip de govern i, gràcies a això, nosaltres vam poder començar a posar les primeres pedres. És important entendre els projectes a llarg termini per arribar a l’excel·lència i que la gent que arriba nova es pugui enamorar del poble.
Quines són les principals activitats econòmiques Falset?
El turisme, basat en la cultura del vi, és el camí que està marcant la tendència econòmica de la comarca, destacant també la cultura de l’oli. Hem recuperat les arrels històriques del S.XII i el S.XIII. Amb la fil·loxera es van perdre, però ara s’estan recuperant. Estem tornant a tenir el gran dinamisme dels cellers i la tradició de les cases de conreus que s’han mantingut. Entre les dues denominacions d’origen de la comarca, Priorat i Montsant, s’hi apleguen al voltant de 160 cellers. Són produccions petites i amb moltes ganes de fer producte de qualitat. Aquest és el compromís de tots ells i treballen en aquest camí.
Quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Tots els alcaldes volem fer més coses de les que podem fer, però és qüestió de saber-te situar i ser realista, sobretot en etapes de pocs recursos com l’actual. Aquests primers dos anys de legislatura ens hem dedicat a abaixar l’endeutament, que hem reduït fins al 70% i crec que farem l’esforç de fer coses, sempre mantenint les nostres finances sanejades.
Què destacaria del teixit associatiu del poble?
A Falset, com a Catalunya, el teixit associatiu és la base de tot el que està passant. Podríem parlar del Procés, que és una expansió del món associatiu català, que ha sortit al carrer. Falset segueix l’exemple català, i hi ha moltes associacions i moltes ganes de treballar. Des de l’Ajuntament ens agradaria fer moltes més coses pel món associatiu, però la situació econòmica ens marca. S’espera que vinguin temps econòmics millors, i l’important és que no decaigui l’esperit del món associatiu i que no deixin de sortir al carrer.
Quins són els reptes prioritaris per aquesta legislatura?
Els que ens vam marcar en el programa electoral. Cal dir que no era un programa de 4 anys, sinó que el vam fer pensant en el que era imminent, però també en el que volem que sigui el futur. Creiem que també és important recollir tota la feina que va fer el govern anterior.
Al programa hi parlàvem de carrers, de la millora de l’entorn històric, i sobretot de la nostra projecció turística. Aquest últim punt és potser el que tenim més endarrerit, però ara presentarem nous projectes i millores al nucli antic. Crec que seran important i reflectiran una nova manera d’encarar el futur.
Quin balanç fa de la legislatura?
Durant els primers dos anys hem marcat les estructures i hem perfilat el que volem fer. També hem desencallat les coses que hi havia a mig fer. Durant la resta de legislatura intentarem tancar les carpetes que hem obert, intentant millorar tot el que puguem a escala d’estructures, mobilitat, turisme, joventut i apujar la qualitat de vida dels veïns. També volem que la gent que ens precedeixi en l’Ajuntament tingui un bon coixí i la il·lusió de tirar projectes endavant, perquè sempre en queden de pendents, i és bo que els agafin gent nova, amb noves idees. És bo que hi hagi renovació política.
Creu que hi ha d’haver limitació de mandats, i de quants anys hauria de ser cadascun?
És important que es limitin els mandats, tot i que faria les legislatures de cinc anys, amb dues com a màxim. En deu anys hi ha temps suficient per poder aplicar el programa electoral i fer el que has dit als teus veïns que faràs. També crec que és bo que hi hagi renovació, i no tancar la porta a ningú, perquè hi ha noves generacions amb empenta i amb ganes.
Quins consells donaria a les futures generacions de polítics de Falset?
Els diria que l’important és que hi hagi bona convivència entre els veïns i que cal entendre les posicions de tothom. El que no s’ha de fer és tensar i fraccionar la societat, generant rivalitats. El que has de procurar és la bona convivència sempre. Molts cops l’alcalde ha de fer de frontissa perquè aquestes situacions no es produeixin i has d’entendre el que passa al carrer.
Quina lectura fa de la relació entre Catalunya i Espanya?
Es troben en una situació irreversible, donada després de molts segles. Catalunya és una nació, i ho és per la nostra llengua, la nostra identitat, els nostres costums, manera de fer… i som diferents a Espanya. A més, durant la història de Catalunya sempre hi ha hagut etapes de reivindicació nacional que al final sempre s’han frenat. A la que el poble català té un moment per ser lliure i expressar-se lliurement, sempre surt la nostra nacionalitat. No sé si serem independents, que espero que sí, però Espanya és un país plurinacional i, en el moment en el qual ho reconegui, Catalunya tindrà l’estatus que crec que ha de tenir. Quan ens neguen el nostre estatus és quan el volem reivindicar. No parlo de si ens roben o no ens roben, o de si diners per aquí o per allà. Crec que és un moviment d’identitat, i no volem renunciar a les nostres creences i al que som. Això és el que crec que fa el moviment català, reivindicar-se com a país i com a nació.
Creu que hi ha nova i vella política?
Hi hauria de ser. La vella política som els que hem exercit càrrecs públics fins ara, des dels ajuntaments fins al Congrés. Hi ha hagut una manera de fer en unes circumstàncies concretes, però penso que avui el món està canviant i la joventut empeny i la tecnologia també, pel que hem de fer un canvi i una evolució. Hem de tenir unes altres mires, i la política d’abans, en la que molts polítics entren en política per benefici propi, s’ha d’acabar. La política canviarà en benefici del poble, la gent i els ciutadans.
Què li diria als seus conciutadans si l’estiguessin escoltant?
Que sempre he procurat ser optimista i tirar endavant, transmetent il·lusió i empenta. Tinc una gran confiança en el futur, i per aconseguir el millor futur possible el que s’ha de fer és treballar, treballar i treballar.
