Manuel Reyes

Alcalde de Castelldefels

'Tenir alcaldes del PP és una situació de normalitat, no ha d’estranyar ningú'

“Catalunya no pot anar per un camí i la resta d’Espanya per un altre”

'Es parla de les finances autonòmiques, però també cal parlar de les locals'

0
256

Fins fa relativament pocs anys, Castelldefels no va tenir una estructura urbana sinó que era una sèrie de masies disperses. Però amb el desenvolupament econòmic de Barcelona molt entrats els cinquantes (una vegada més, la influència de la capital!) va fer que s’aconvertís en un lloc d’estiueig, fins al punt que al 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció. Avui, aquesta població del Baix Llobregat de poc més de 63.000 habitants escampats per 13 km2 continua essent un conjunt d’urbanitzacions amb gran projecció turística. Avui, volen explorar encara més el seu potencial. Parlem amb el seu alcalde.

“La nostra política més municipal pertany a partits polítics grans, i moltes vegades ens recriminen coses que no són de la nostra competència. Nosaltres estem a la primera líniea ciutadana i és al lloc on hi va a parar el ciutadà quan té un problema”

“Es parla de les finances autonòmiques, però també cal parlar de les locals”

“Hem incrementat la partida de l’àrea social en un 17% i en educació, un 8%, així que tenim molt clar que hem d’apostar per uns serveis socials que estiguin al costat dels ciutadans i que pugui ajudar-los en aquest temps de dificultats econòmiques”

“Qualsevol llei que es faci, tant a nivell estatal com autonòmic, ha de ser coneixedora de la situació que tenim els Ajuntaments. Especialment pel que fa al tema de les competències i les duplicitats”

“Catalunya es ven bé a Espanya. Com a català, quan surto i vaig a la resta del país a mi tothom em tracta molt bé, i no tinc cap problema. Així que penso que Catalunya és molt estimada”

Ha assumit una Alcaldia que durant 23 anys va ostentar Agustín Marina, i 11 anys més Antonio Padilla. Què en pensa de la limitació de mandats?
Crec que és positiu el fet de centrar-te durant un temps en un projecte determinat com pot ser alguna cosa de l’Ajuntament, o la institució que sigui. Si han de ser més o menys mandats, això ja és relatiu, ja que la política és com qualsevol altra carrera. Ara, penso que el millor rendiment es dóna durant un temps i que després cal buscar altres sortides.

I s’ha trobat un Ajuntament, però, on hi ha hagut 32 anys d’hegemonia socialista. I ara han arribat vostès, els populars.
I en un moment gens fàcil, com sap tothom. Penso que no hem sabut aprofitar una ciutat turítisca, comercial, gastronòmica, que durant molts anys ha girat l’esquena al seu principal actiu, com és la platja. Hem crescut molt, sí, i hem arribat al sostre poblacional, però hi ha pocs recursos. I els pocs que hem tingut els hem malbaratat en projectes que potser no calien: el Teatre Plaça, on ens hi hem gastat 9 milions d’Euros, un cinema que s’ha transformat en teatre i que dintre d’anys serà privat.

No s’han aprofitat els recursos, doncs?
Entre d’altres coses, perquè, com d’altres poblacions, es van fer aquests projectes sense pensar en el seu futur manteniment, i és evident que ens hi hem enganxat els dits. Si pensem a més que els impostos aquí sempre han estat alts, amb un IBI que s’ha congelat per primer cop aquest any i que no hi ha marge de maniobra, és evident que la situació és complicada.

I malgrat això, pensa que pot governar amb el 26,59% dels vots?
Jo crec que sí. En el nostre cas va suposar una xifra molt important perquè era la primera vegada que el Partit Popular era la primera força a les eleccions municipals. Durant tres mesos vam governar en minoria amb en altre partit, l’Associació de Veïns i Veïnes de Castelldefels, que és un partit independent, i als tres mesos de Govern també es va afegir Convergència i Unió Així que ara, amb aquesta coalició, penso que hem aconseguit una certa estabilitat, però també la força necessària per poder tirar endavant el projecte que compartim i poder donar solucions als problemes dels nostres veïns. Que no són pas pocs, és clar. 

Començant pels econòmics
Miri, el primer dia en què em vaig asseure amb l’interventor em va dir que el període mig de pagament de factures que fins llavors havia estat de 50 dies, havia de passar a 90. Amb això ja li explico tot. Sense comptar que, a banda del greu problema del pagament de les factures amb el que suposa per a les empreses que treballen per a l’Ajuntament, ja ens hem menjat la partida pressupostària que teníem per tot l’any.

I el pla de Rajoy per ajudar als Ajuntaments?
Sí, sortosament això ens pot ajudar. Hem fet un Pla d’Ajust de 6,2 milions d’Euros que han anat directament a pagar facures: més de 1.200 a gairebé 300 proveïdors. Això ha estat una mesura molt bona, que ha tingut un calatge important a la societat i que ha donat liquiditat a moltes empreses que treballen per a nosaltres.

Malgrat la situació, doncs, hi veu esperança
Sí, però no és tan senzill. A banda de la delicada economia municipal, cal tenir en compte que la nostra política més municipal, pertany a partits polítics grans i moltes vegades ens recriminen coses que no són de la nostra competència. Nosaltres estem a la primera líniea ciutadana i és al lloc on hi va a parar el ciutadà quan té un problema.

Sí, la gent no acostuma a tenir a en Mariano Rajoy per plantejar-li els seus problemes
En efecte, i en un país amb més de cinc milions d’aturats, la feina preocupa molt, i nosaltres canalitzem els neguits i les angoixes de famílies que se’ns acosten per demanar-nos feina. Per això la política local està a primera línia i per això els alcaldes som els que ho patim més, això. Ara, també val a dir que crec que la gent està força contenta de la gestió que estem fent a nivell municipal: estan veient les mesures que estem prenent per tal de millorar els nostres serveis, baixar els impostos, i donar una mica de coherència a la ciutat.

I pot fer alguna més l’Ajuntament per ajudar el ciutadà que té problemes?
Hem incrementat la partida de l’àrea social en un 17% i en educació, un 8%. Així que tenim molt clar que hem d’apostar per uns serveis socials que estiguin al costat dels ciutadans i que pugui ajudar-los en aquest temps de dificultats econòmiques. Aquí hi ha 4.500 aturats, dels que més de la meitat, 2.500 no tenen cap mena de prestació, així que fem el possible per a què la gent pugui moure’s i mirar de trobar sortides. A la revista municipal posem les ofertes de feina i incentivem per proporcionar eines als ciutadans que se’n volen sortir.

I com s’implica el ciutadà en les entitats municipals?
Encara que el ciutadà té clar que el concepte de gratuïtat no existeix, s’adona que hi ha activitats on hi col·laboren associacions que ho fan de franc. Per exemple, això que hem fet a l’estiu, les “Nits d’Estiu a les Palmeres”, hi han col·laborat entitats del municipi que no deixen de crear sinèrgies per a què la gent surti de casa, hi hagi caliu i es visqui la ciutat. I crec que això és molt positiu, perquè es dóna una imatge de ciutat important, on la gent es relaciona i veu que hi ha iniciatives, i la crisi, tot i que ben palpable, es visqui des d’una altra perspectiva. 

I quines mesures es prenen des de l’Ajuntament per afrontar-la?
Sobretot seny i coherència en tot el que es fa. El que no es pot és seguir igual després de trenta anys i amb la situació que ens hem trobat. Crec que hem aportat frescor i que s’hagin replantejat moltes coses que fins ara semblaven intocables. I no cal anar massa lluny: a la Festa Major, però, per exemple, hem redutït molta despesa sense deixar de fer-la, i a la revista municipal, introduïnt uns canvis, ens hem estalviat un 40% del què costava. És només posar-s’hi per veure que hi ha coses que es podien millorar.

Estalviar costos però també potenciar el que tenen, que no és pas poc
Sí, nosaltres som una ciutat més turística i més del 80% dels llocs de treball de Castelldefels es creen en aquest sector de serveis. Tenim gairebé la meitat de tots els restaurants de la comarca i això ens dóna força per potenciar altres elements com la platja, per exemple, que volem que sigui de les millors de la zona.

Com ho volen fer?
En el seu dia ja vam ser la primera platja a Espanya en tenir wi-fi. Ara hem posat en marxa una zona poliesportiva per poder practicar esports i estem treballant per ser la primera platja metropolitana que permeti la pràctica legal del kitesurf. I no podem oblidar altres elements, com el Parc Natural del Garraf, el nostre castell, la Universitat, l’Institut de Ciències Fotòniques, o el Canal Olímpic, per exemple. Ara que hem tingut els Jocs Olímpics, hem tingut ajugadors de handbol o als mateixos piragüistes britànics que han vingut a entrenar-se.

I això sense oblidar que han tingut a gent d’altres esports com el futbol
Sí, els tres pilotes d’ors del Futbol Club Barcelona van viure a Castelldefels: Ronaldo, Ronaldinho, i ara Leo Messi. Per tant crec que aquesta és una ciutat important i tenim un ventall d’oportunitats importantíssimes que hem d’aprofitar. Cal que en siguem conscients però que també des d’altres institucions es capti la realitat dels municipis.

Com la llei de Govern Locals en clau catalana?
Qualsevol llei que es faci, tant a nivell estatal com autonòmic, ha de ser coneixedora de la situació que tenim els Ajuntaments. Especialment pel que fa al tema de les competències i les duplicitats: no pot ser que hi hagi tres o quatre Administracions fent la mateixa cosa perquè evidentment no és eficient. Cada administració ha de saber a què s’ha de dedicar però sobretot al més important: el finançament. Es parla molt de les finances autonòmiques, però també no ens hem d’oblidar de les locals, per tal de fer allò que ens correspongui i deixar altres competències a d’altres organismes.

Troba raonable, doncs, un Consell Comarcal del Baix Llobregat? 
Crec que els Consells Comarcals a les comarques d’interior podrien tenir raó de ser, però aquí a l’àrea metropolitana, evidentment es podrien estalviar. Els pobles petits o d’interior és cert que tenen altres necessitats, però per això està la Diputació.

I estaria d’acord amb la supressió de municipis?
Mantenir la identitat dels municipis és important i de vegades oblidem que els municipis més petits fan una feina molt bona amb pocs recursos. I això tenint en compte que precisament els seus regidors no cobren res. Així que intentar eliminar això, penso que no té cap repercurssió important. El que sí que s’ha de treballar és mancomunant serveis, perquè això que cada municipi vulgui convertir-se en un mini estat, això no pot ser. S’ha de posar seny, tenint en compte criteris territorials i poblacionals a l’hora de prestar serveis de manera eficient. I les Diputacions hi poden fer molt en aquest sentit.

Fins al punt de condicionar a l’Alcalde?
No, no es tracta de manar, es tracta de qui ha de prestar els serveis. Si jo tinc una capacitat de compra molt petita i m’agrupo amb la resta de municipis, la Diputació pot oferir-me un ventall de preus molt millor que si cadascú va pel seu compte. O per exemple serveis com puguin ser de neteja o el manteniment dels jardins… Crec que la idea és trobar la manera més eficient de donar el servei als nostres ciutadans amb el millor preu i amb la màxima qualitat.

Vostè és un Alcalde del PP. N’hi ha pocs, a Catalunya
Vuit, i em sento molt orgullós evidentment de ser del Partit Popular, ser català però també espanyol. Crec que tenir alcaldes del PP és una situació de normalitat, que no ha d’estranyar ningú: estimem la nostra terra, la nostra gent, la nostra tradició, la nostra cultura i per tant volem el millor pels nostres ciutadans. Així que sento una gran responsabilitat per demostrar que podem fer bé les coses, millor del què potser s’havia fet abans.

Això de l’Associació de Municipis per a la Independència, doncs, no hi deu combregar massa
Evidentment, no estic a favor de la independència: em sento profundament tant català com espanyol.

Però admetrà que als darrers temps hi ha molta tibantor
D’acord, però jo penso que Catalunya es ven bé a Espanya. Que no hi ha cap trencament, i que Catalunya és el motor de l’economia espanyola. I com a català, quan surto i vaig a la resta del país a mi tothom em tracta molt bé, no hi ha cap problema, hi ha normalitat i per tant penso que Catalunya és molt estimada. Al final tots som ciutadans del món, hem d’estimar el nostre país, vivim en un context globalitzat, cada dia és més necessari una Europa més forta i estic convençut de la nostra integració europea perquè això ho necessitem.

Però hi ha qui reclama la independència
Miri, jo crec que Catalunya no pot anar per un camí i la resta d’Espanya per un altre, o la Unió Europea per un altre perquè en aquest món globalitzat amb competències tant importants com la Xina, India, Brasil o els Estat Units, no tenim res a fer si no anem de la mà. Aquesta és la grandesa europea i serà també la grandesa de la nostra terra i dels nostres ciutadans.

Manuel Reyes no ha consagrat tota la seva vida a la política, com d’altres protagonistes que han passat per Alcaldes.eu. Advocat, economista, i enginyer tècnic en telecomunicació, té un màster en assessoria fiscal i direcció tributària, i acumula experiència en l’empresa privada. Va anar a viure a Castelldefels fa deu anys i a l’arribar va voler canviar la situació en la que es va trobar, on pagava molts impostos per uns serveis que pensava que eren deficients. I com que la política ja li agradava, s’hi va posar de ple. És Alcalde des de fa poc més d’un any. Un dels pocs del Partit Popular arreu de Catalunya.

 
QÜESTIONARI IMPERTINENT
  • Llibre de capçalera: A mi m’agrada tenir la capçalera al meu Ipod i llegir les notícies.
  • Una pel·lícula especial: “Matrix”.
  • Una cançó: “Cien gaviotas donde irán”.
  • Un plat de cuina: Fideuà.
  • Un país: Espanya.
  • Un viatge: Nova York.
  • Un esport: El futbol.
  • El que més valora d’una persona: La honestedat.

Castelldefels

Fins fa relativament pocs anys, Castelldefels no va tenir una estructura urbana sinó que era una sèrie de masies disperses. Però amb el desenvolupament econòmic de Barcelona molt entrats els cinquantes (una vegada més, la influència de la capital!) va fer que s’aconvertís en un lloc d’estiueig, fins al punt que al 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció. Avui, aquesta població del Baix Llobregat de poc més de 63.000 habitants escampats per 13 km2 continua essent un conjunt d’urbanitzacions amb gran projecció turística. Avui, volen explorar encara més el seu potencial.

És un municipi situat a la província de Barcelona (Espanya) a la comarca del Baix Llobregat. La seva població és de 60.572 habitants (2008). Castelldefels (situada a 41o 16' 48,5" N i 1o 58' 36" E) és una ciutat costanera que té al voltant de 61.000 habitants. Es troba a 20 minuts de Barcelona (18 km) i a 10 minuts de l'aeroport (9 km) a través d'autopista (C-32), autovia (C-31) i carretera (C-245), i línies d'autobussos i ferrocarril.

La seva alçada sobre el nivell del mar a la Plaça de l'Església és de 3,5 m i a la porta del seu Castell és de 40 m. En el seu punt més alt arriba als 300 metres d'altura (com al Turó del Fanxó i altres turons del Garraf). El seu terme municipal medeix 12,5 km2, i limita amb els termes municipals de Gavà (a l'est i nord) i de Sitges (a l'oest). Té al Mar Mediterràni banyant el sud de la ciutat i compta amb els inicis del Parc Natural del Garraf al nord i oest de la ciutat. Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix.

Una forma romanitzada, Castello de feles, servirà com a llavor per al nom actual de la població. Durant diversos anys es castellanitza el nom com Castelldefels, i així figura en alguns diccionaris de topònims, si bé està caient en desús des que es va adoptar la forma Castelldefels com a única oficial. Castelldefels va ser en principi una població formada per una sèrie de masies disperses. Fins al segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana.

Amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i la popularització de l'automòbil, Castelldefels es va convertir en lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció.



FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.