Discurs del President, Miquel Buch a la XV Assemblea de l’ACM

President, Gràcies per voler acompanyar al municipalisme de Catalunya,
 

Per mi és un privilegi i un orgull poder parlar en nom del món local i la seva gent.

 

La xifra de 19 de cada 20 ens locals associats a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques em permet poder recordar la importància del paper dels municipis en el nostre país.

 

Els alcaldes i alcaldesses, els regidors i regidores som: el pagès, el forner, el treballador de l’empresa o l’advocat que treballem per oferir serveis als nostres veïns i veïnes.

 

Un total de 9.132 catalans i catalanes que treballem al servei de les persones i que coneixem, a vegades millor que ningú, i de primera mà la realitat del nostre país.

 

En els últims anys han canviat moltes coses al nostre país. Tenim una crisi molt forta, atur, desnonaments, una demanda creixent de serveis socials… I a la vegada, tenim una crisi de deute i de dèficit públic. Els ingressos municipals minven mentre les necessitats creixen.

 

Tenim una gran crisi de país. Catalunya pateix un maltractament creixent, i no s’accepta cap de les solucions que proposa el nostre govern. Madrid ens imposa decisions, inverteix tard i malament, incompleix sistemàticament els seus compromisos. Madrid ens condiciona, Madrid ens obliga a incomplir els acords laborals que tenim signats, Madrid imposa l’augment d’impostos municipals. El poble de Catalunya ha dit que prou, que vol exercir el seu dret a decidir.

 

Moltes coses han canviat molt en poc temps. I aquests canvis no han passat desapercebuts al món local. Pensem en el futur del nostre país, i pensem també en el futur dels nostres municipis, amb una perspectiva nova, plena de problemes nous, però també amb una nova oportunitat: la de poder pensar amb més llibertat.

 

En el nou marc del dret a decidir que el poble català ha creat podem pensar en el futur dels municipis d’una manera molt diferent de com ho hem fet fins ara.

 

Ara fa dotze anys vam celebrar el Segon Congrés de Municipis; si ara llegiu aquells treballs veureu que ara tenim problemes molt més greus que els que aleshores analitzàvem. I també podreu comprovar com de les solucions que aleshores defensàvem (ben modestes i ajustades als marges estrets que teníem i tenim) no se n’ha posat en pràctica ni una.

 

Ara se’ns obre un nou horitzó i ja mai més res serà com abans. Tindrem un nou escenari amb més llibertat i volem decidir també com volem que siguin les nostres institucions municipals.

 

Per tot això us proposo que l’Associació Catalana de Municipis i Comarques convoqui i organitzi el Congrés del Municipalisme de Catalunya Estat d’Europa, un procés de reflexió política, tècnica i intel·lectual dels alcaldes, càrrecs electes i tècnics locals per tal d’elaborar conjuntament les bases de les noves institucions locals, el marc de la construcció d’un nou Estat d’Europa, i també de divulgació de la seva necessitat i oportunitats.

 

Mitjançant el Congrés del Municipalisme de Catalunya Estat d’Europa els Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, EMD i altres institucions locals podrem definir com imaginen el món local català del futur, fora de la cotilla de la Llei de Bases de Règim Local i la resta de legalitat espanyola.

 

Però el problema no és només de cotilles legals, tenim també cotilles mentals, hàbits, costums que hem anat adquirint i que ens fan difícil pensar en altres camins.

 

Els temps ens demanen buscar solucions de veritat, barallar-nos amb els problemes del dia a dia sent capaços de sortir del dia a dia per trobar les solucions sense conformar-nos amb dir que fan falta més diners i que han de sortir d’un lloc o altre.

 

Proposem un mètode senzill per fer el Congrés: Centrar-nos en els problemes tal com els vivim en el dia a dia. Fugint dels grans discursos buits de continguts.

 

El nostre idioma és el que es parla als pobles i ciutats, el que sentim dia a dia pels carrers, cafeteries i fleques. En el teixit associatiu i participatiu. L’idioma i tarannà que ha trenat les viles catalanes.

 

Hem de posar en comú experiències, encerts i desencerts d’aquests 30 anys. Parlar, reflexionar i debatre, per ser millors. Som el primer graó del servi públic. I el nostre anhel és ser una administració de més

proximitat i de major qualitat.

 

 

I els temes de debat aniran sortint del mateix procés, però tots sabem que hi ha uns quants temes que mai han deixar de ser objecte de la nostra preocupació i que ara en són encara més.

 

Sobre els petits municipis, sempre hem defensat el manteniment dels municipis existents, però sabem que a la legislació bàsica de l’estat es prepara una forta ofensiva sobre aquest punt.

 

Haurem de defensar novament el nostre model, però a la vegada haurem de proposar sistemes que n’assegurin la viabilitat.

 

Una altra amenaça cau sobre les Comarques. Haurem de pensar i proposar sistemes que en garanteixin el futur, posant també al dia el seu funcionament, esmolant la seva eficàcia al servei dels municipis petits i de la coordinació de serveis.

 

I no respondrem als reptes que ens posa l’opinió pública, al que preocupa a la gent, si no ens pronunciem per exemple, sobre temes com la Llei electoral, si no proposem camins per aprofundir la democràcia representativa a tots els nivells del món local.

 

Si no parlem de participació, de democràcia, de governs oberts. Hi ha camps on la innovació ha de ser gran. Hem de fer propostes per millorar la coordinació de la planificació pública a tots els nivells, millorant

la rendibilitat de totes les inversions i la millor relació cost/benefici social de tots els serveis públics.

 

Hem de reivindicar també una autonomia organitzativa de veritat amb una legislació mínima i el principi de subsidiarietat portat amb rigor.

 

Això també vol dir millorar aquest reguitzell que ara tenim de controls burocràtics i d’organismes fiscalitzadors que aconsegueixen fer perdre un munt de temps a les institucions que intenten fer les coses bé.

 

Però en canvi resulta que són del tot ineficaces parant els peus als que fan les malifetes i en el finançament local no només haurem de protestar per la migradesa dels nostres recursos; haurem de fer propostes precises i ambicioses del nou sistema de finançament.

 

Aquests són només alguns dels temes que haurem de treballar en aquest Congrés del Municipalisme de Catalunya Estat d’Europa.

 

Un congrés on, a més, volem deixar la porta oberta a la participació de tothom, no deixarem de banda a la ciutadania en aquest important procés on volem definir el futur del municipalisme i la seva força en el moment que sigui necessari definir estructures d’Estat.

 

Els municipis som el primer esglaó d’una estructura administrativa, els municipis som els més propers a la ciutadania, els que marquen sentiments de pertinença i, per això, han de participar de tots el processos que el nostre país està decidit a tirar endavant. Catalunya té objectius, Catalunya treballa per a fer-los realitat i segur que amb la força i la unió de tots ho farem possible.

 

Us convoco a totes i tots a debatre aquesta proposta, a fer-la vostra i a proposar-hi aportacions. Entre tots hem d’obrir una altra finestra d’esperança i d’optimisme sobre el nostre futur col·lectiu.

 

Entre tots hem de trobar la manera d’oferir els millors serveis amb els mínims costos per als nostres veïns i veïnes.

 

Com us deia, el nostre objectiu, és únic i comú, fer millors pobles i ciutats adreçades als nostres veïns i veïnes i al progrés social de tots i cadascú d’ells. De tots, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin!

 

Ahir llegia en el darrer llibre d’en Villatoro una cita del President Pujol que deia: Dedicar-se a la política no dóna ni la compensació dels diners ni la dels aplaudiments, qui s’hi dedica no els pot buscar i fins i tot al contrari, pot descuidar altres aspectes essencials de la pròpia vida.

 

 

 

President, aquest és l’esperit de l’ACM, del municipalisme català. Som servidors públics que volem modificar la realitat. Amb esperit crític per fer viles millors. Amb voluntat de plantar-nos davant dels incompliments i les deslleialtats institucionals.

 

De la mateixa manera que no et podem dir que sí a tot. Tampoc ens quedarem de braços plegats si ens neguen el dret a decidir. Com un alcalde, que coneix la gent, que la veu cada dia, li pot negar la veu al seu poble? Participació és democràcia, democràcia és decidir, i tenim el dret a decidir! És un camí que hem de fer plegats President I el municipalisme català et farà costat.

 

Som i serem lleials al president i, sobretot, fidels als pobles i ciutats que tenim l’honor de representar.