D'esq a dreta: Eduard Berraondo, Eduard Rivas, Miquel Salvador i Marta Pascal. Foto: alcaldes.eu/Nacho Roca

Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, convidat al cicle “Alcaldes i Universitat 2024”, amb alcaldes.eu i la Universitat Pompeu Fabra

0
2035

Dimarts, 27 de febrer de 2024, el Sr. Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera i president de la Federació de Municipis de Catalunya, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:

  • Il·lm. Sr. Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera i President de la FMC
  • Dra. Marta Pascal, professora de l’assignatura d’Introducció a la Gestió Pública
  • Dr. Miquel Salvador, vicedegà de la Facultat de Ciències Polítiques
  • Sr. Eduard Berraondo, com a conductor de l’acte

RESUM DE L’ACTE

El Dr. Miquel Salvador dona la benvinguda als presents. Saluda i presenta el convidat i dona la paraula al Sr. Eduard Berraondo, que també saluda els assistents i presenta la mecànica de la sessió. El conductor arrenca una ronda de preguntes que se centren en el seu bagatge personal i biogràfic. Eduard Rivas diu que tenia clar des de petit que volia estudiar Ciències Polítiques i que ho va fer a la UPF. Durant la carrera, mentre estudiava, va començar a militar en política col·laborant en la candidatura de Pasqual Maragall a la Presidència de la Generalitat de 2003.

Explic que en acabar la llicenciatura va formar part de la Secretaria Europea Internacional del PSC i que va establir relació amb Raimon Obiols i d’altres polítics. Amb Obiols va acabar treballant al Parlament Europeu durant uns quants anys. Li agradava fer política internacional, però va tornar a la seva vila i es va trobar amb la possibilitat de liderar una candidatura a l’Ajuntament. Des d’aleshores treballa al món local, on la mirada “és molt de l’aquí i l’ara, i no tant de planificació estratègica. La política local permet veure els canvis immediatament”, diu.

També recorda com va créixer políticament en el servei municipal. Va entrar com a regidor el 2007, assumint “un moment molt complicat, previ a la crisi del 2008”. El seu equip de govern es va trobar amb un deute ocult de 18 milions d’euros que hipotecava el futur de les arques del municipi. Es van haver d’abocar molt al projecte, fins que van revertir la situació heretada.

Recorda que “el que més va costar va ser explicar el canvi de govern a la ciutadania: “el canvi de model de gestió va ser molt complex”. A més, van ser temps de vaques grasses encara i tothom tenia la sensació de poder fer el que volia. Quan va arribar la crisi el 2008 va ser més senzill explicar-ho”.

Rivas també explica que en l’Ajuntament que va heretar no hi havia una estructura clara. Van buscar un interventor de qualitat i aquest va posar “ordre a la casa” en termes procedimentals. Van salvar l’Ajuntament, tot i que políticament va tenir un cost per a ells, perquè al següent mandat no van poder tenir una majoria prou ampla.

A preguntes del moderador el ponent recorda les campanyes municipals de 2015 i 2019, en que va tornar a l’alcaldia. Explica que el poble demanava estabilitat i que la sincronia que van crear en el seu moment va donar fruits. Explica que a Esparreguera tenen “cert complex” perquè tenen Martorell a la vora i que allà hi ha molts més recursos. Esparreguera ingressa 700.000 euros anuals per impostos, amb un pressupost de 25 milions anuals. A Martorell i Abrera, aquestes xifres es multipliquen amb no gaires més habitants. Diu que treuen pit amb la cultura, la Passió i d’altres elements, però no amb la economia.

Explica també que Esparreguera té un problema percebut de mobilitat. La via del tren no hi arriba, ni la de Renfe ni la de FGC, i depenen del servei de bus, que proporciona un “servei horrorós” basat en una “concessió predemocràtica” que caduca el 2028, però que per ara és inevitable.

La comarca, diu, va posar-se en valor durant la pandèmia perquè disposa de muntanya i platja, i hi ha pobles molt bonics i interessants. També diu que hi ha municipis de la comarca que pertanyen a l’AMB i d’altres que no i que això genera unes asimetries brutals, en termes de serveis, contractacions i estalvis.

També comenta que el tram de la B-40 representa una “bona oportunitat” per connectar-se amb la metròpoli per via ràpida. “Jo no ho veuré segurament com a alcalde, però la següent corona industrial que es formarà se situarà a Esparreguera i Olesa”, perquè Abrera i Martorell estan saturats industrialment i ells tenen polígons per desenvolupar encara.

A Esparreguera, explica, estaven històricament en el top-3 inferior d’ocupació i creu que la B-40 els portarà noves oportunitats. “Qui pot créixer ara és Olesa i Esparreguera”. Quant a població, diu que tenen un gran grup de població magrebina, molt ben integrada, sense problemes actuals. En el seu dia aquest col·lectiu va voler construir un nou centre de culte, però hi va haver contestació de Plataforma per Catalunya. El problema es va superar, però personalment es va sentir decepcionat. Quant al perfil dels habitants, diu que són molt persones de perfil obrer.

El moderador li pregunta sobre la seva funció a la FMC. Diu que, en la seva perspectiva, el país és molt plural, però que tots els alcaldes i alcaldesses de diversos partits s’entenen molt bé. Fins i tot, de vegades s’entenen més bé entre alcaldes de partits diferents que amb membres dels propis partits. La idiosincràsia és diferent, però els problemes són molt similars: burocràcia, manca de finançament i recursos, manca d’habilitats nacionals…

Preguntat sobre si val la pena tenir o no un gerent als ajuntaments, diu que creu que és cabdal que un electe pugui conèixer com van els expedients ell mateix. Entén la figura del gerent per a municipis grans, però no per a municipis com el seu, de 12.000 habitants, on els electors han escollit l’alcalde com a gerent. A casa seva, explica, hi ha nombrosos perfils d’habilitats nacionals. “Qui em fa de gerent és el secretari”, perquè té molt clara la seva funció però té molt interioritzada la feina pública. El secretari i la intervenció donen molt bon consell i a Esparraguera treballen tots tres “molt de gust, com una tríada”, que “ens ha permès fer equip i tenir una gran visió exponencial del municipi”.  

El moderador pregunta sobre el “cas Ávalos” i la dificultat del polític de dormir tranquil quan delega alguna feina. L’alcalde diu que “si ens plantegéssim això, acabaríem per no fer política”. Actualment, diu, hi ha fins i tot una mica d’“aversió” a la firma de projectes. Creu que cal guanyar-se la confiança de tots i intentar fer les coses bé, sota el principi de bona fe. Hi ha una diferència gran entre la corrupció i l’equivocació.

Per acabar aquesta part diu que no li desagradaria tornar a Brussel·les a fer-hi política algun dia, ja que s’ho va passar molt bé en aquella etapa vital. Però, per ara, no s’ho planteja. Del Parlament Europeu explica que va aprendre la importància del diàleg polític i d’assegurar el suport previ de les propostes, i que va ser una cosa que va importar al Ple del consistori, perquè no tenien aquesta costum de treball previ.

El torn de preguntes passa a la Dra. Marta Pascal. Primerament pregunta sobre l’equilibri entre l’electe i el funcionari i quina sensació en té l’alcalde al llarg dels anys. I també li demana opinió sobre els professionals de la direcció pública, que no es regeixen per la lògica dels mandats de quatre anys.

L’alcalde diu que quan va entrar com a regidor va tenir una sensació de ser molt jove i inexpert, però diu que hi ha molts clixés establerts entre el món polític i el tècnic. “Personalment”, diu, “he tingut molt bona experiència i no puc pensar en la gestió d’un municipi sense la participació tècnica”. Recorda que molts ajuntaments encarreguen els PAM als funcionaris. Però a Esparreguera ho veuen més com un contracte entre part política i part tècnica. El repte del seu tercer mandat és que “baixi” el PAM a la ciutadania i que aquesta l’entengui. També parla de l’equilibri entre política i tècnica: “el tècnic t’ha d’entendre”. Però entra el factor temps: els anys 80 els alcaldes eren com “déus” que podien fer qualsevol cosa sense control. “I ara estem en el cas completament contrari, en què gairebé no es pot fer res, de controls que hi ha”. Cal considerar que l’alcalde té un rol i el funcionari un altre i que ambdós s’han de respectar.

Pascal demana que expliqui quina feina fan a la FMC i sobre la formació que imparteixen als càrrecs electes per a fer millor la seva feina. Rivas explica que a Catalunya hi ha dues grans entitats municipalistes: ACM i FMC, ambdues amb molt bona relació i una missió única de defensa del municipalisme davant de les lleis que puguin afectar-hi. Diu que FMC és una entitat privada, però finançada públicament, que dona diversos serveis, entre ells el de formació d’avantguarda a tècnics i electes.

Actualment, recorda, estan promovent una iniciativa de posar la mirada en l’origen de la norma, que és Brussel·les i Madrid. Explica que la Directiva de Contractació Pública va integrar-se a l’ordenament jurídic el 2017 i que ha causat “molt de dolor” a tècnics i a polítics. “Ningú se la va mirar prèviament” i això no hauria de ser així. Explica que ha parlat d’això amb Jaume Duch (director de comunicació i portaveu del Parlament Europeu) i que ho veu “molt bé” per apropar el que es fa a Europa als ciutadans.

En aquest moment, la FMC està proporcionant formació continuada a funcionaris en habilitats de gestió, no només de qüestions legals “pures i dures”. Recorda que l’ACM s’ha especialitzat en ser una gran central de compres, i que la FMC ho ha fet en temes de formació.

A preguntes de la Dra. Pascal, l’alcalde parla de diatriba entre gestió pública o privada de certs serveis i comenta l’exemple de la gestió de la residencia municipal de gent gran. Explica que no en tenen competències, però que l’acaben gestionant des de la regidoria de joventut. “Si hi ha una baixa laboral s’ha de d’obrir una borsa i es triguen 8 setmanes en trobar una persona”. Els avis, explica, no aguanten aquesta manca de servei. I a sobre hi ha la qüestió de la LRSAL, que els afecta en la governança.

En el seu dia, l’equip de govern no va voler liberalitzar la gestió de la residència i va preferir fer enginyeria jurídica. Van acabar amb una figura que és la de la comana de gestió. Ho van fer amb una empresa pública de Girona que va proporcionar un “servei magnífic de salut”. Però més tard van tenir problemes amb la gestió administrativa i política, perquè va comportar una denúncia de sindicats i d’ERC. El cas està ara al TSJ i tindrà sentència el 12 d’abril. És un problema no només d’Esparreguera sinó de tota la figura de la comana de gestió.

Finalment, Pascal explica que Rivas és membre d’una executiva nacional, la del PSC, i demana sobre si aquesta feina és compatible amb la d’alcalde i si la relació personal amb altres polítics facilita la celebració d’acords. Rivas diu que el seu partit està molt ben situat en l’àmbit local i que alcaldes/esses sempre han tingut pes en la decisió local. Si no fos per això, pobles com Esparreguera no tindrien tantes oportunitats d’interlocució amb la política nacional. Diu que fer ambdues feines li ha estat compatible i que li ha permès conèixer persones en posicions rellevants que li permeten incidir en temes locals.

Seguidament, s’obre un torn de preguntes dels alumnes presents.

Joel, de Castelldefels, demana sobre les dues esferes polítiques del convidat: local i internacional. Pregunta quines connexions hi ha entre una i altra. L’alcalde diu que n’hi ha poques d’aparents. Però en són moltes, perquè les normes que s’apliquen localment, venen d’Europa. Ell va col·laborar 11 anys a Brussel·les. I l’experiència de governança li va ajudar molt a gestionar el consistori. Diu que Europa té una organització i manera de fer política molt eficaç, que aquí no existeix i que aporta valor al que es fa als municipis.

En Jesús pregunta sobre la disciplina de partit, i com és de fàcil o difícil respectar la lògica del partit en la gestió d’un municipi. En aquest darrer sentit, Rivas diu que el PSC és una “casa” amb persones que es relacionen amb molta familiaritat. La massa de persones del partit dona estabilitat. Creu que una cosa és ser lleial i l’altra és ser fidel. I que el partit és un instrument a l’hora de fer gestió pública. Recorda que en una de les legislatures calia el vot de la CUP per tirar endavant el pressupost municipal, quan ell estava en minoria. A canvi, la CUP va demanar que el consistori declarés el Rei d’Espanya com a “persona non grata”. Rivas va donar llibertat de vot als membres del seu grup. Va avisar el partit i li van acceptar. Hi va haver un gran escàndol mediàtic, però el criteri va ser el de no permetre que la qüestió nacional s’interposés en el progrés del poble.

En Víctor, de l’Hospitalet de Llobregat, demana sobre les diferències entre política internacional i política local a l’hora de fer front a grans reptes com el de la tecnologia 4.0, la sostenibilitat, o l’envelliment de la població. L’alcalde diu que “el repte dels ajuntaments és el de superar l’expedient diari i trobar temps per pensar”. Hi ha debats que funcionen per inèrcia i d’altres debats que canvien d’un dia per l’altre. Posa l’exemple del canvi en el model d’envelliment. I diu que des dels municipis es pot aixecar la veu de manera conjunta (per exemple, a través de la FMC) per trobar estratègies. A Europa això ja es fa. Els electes tenen visió continental i coneixen bones pràctiques de molts altres països. La norma actual no permet l’agilitat necessària i que la gent demana.

Un alumne pregunta sobre què els diu als regidors locals que comencen. També sobre el diputat Ávalos i si entén la posició del PSOE sobre la petició de dimissió. En relació a aquest darrer tema, diu que a Esparreguera no hi ha assessors i que la cap d’alcaldia porta molts anys amb molts alcaldes i és molt respectada per la feina que fa i el seu tarannà personal. D’altra banda, creu que Pedro Sánchez tenia poc marge. Va pujar al poder per un tema de corrupció i no podia no fer el que ha fet: demanar que això es gestionés de manera ràpida, costés el que costés. Diu que no coneix la relació de Koldo amb Ávalos, però l’ètica és també un tema públic i no pot haver-hi el menor espai al dubte.

Quant a la primera pregunta, explica que al llarg dels mandats ha tingut sempre nous regidors i que hi ha hagut molta renovació interna. A tots els ofereix sessions per conèixer-se internament, formacions sobre les àrees que porten i fer pinya, que és bàsic en el grup municipal, i amb l’agrupació política que està a peu del carrer. Creu que és bàsic tenir una agrupació activa, que mantingui viva la flama de la gent. A més, els habilitats nacionals han preparat un “pack de benvinguda” per a tots els regidors nous, que explica coses bàsiques sobre el que és o no l’ajuntament, el que es pot fer, etcètera.

En Pere, de Barcelona, pregunta sobre la provisió de places de personal, i diu que hi ha moltes vacants als ajuntaments, corresponents als subgrups A1 i A2. Pregunta si tan difícil és trobar gent que treballi als ajuntaments. L’alcalde diu que aquest és un procés complex. Hi ha places vacants, però que no reflecteixen la realitat i a Esparreguera van decidir eliminar-les. Creu que és fonamental tenir personal de nivell A1 i que la gent ha de tenir la possibilitat de créixer professionalment des del seu ajuntament, a través d’eines. Creu que problemes com aquest demostren que cal tenir Administracions endreçades.

A petició de Miquel Salvador l’alcalde fa una crida al servei públic ja sigui des de la vessant política com pública. Agraeix molt la jornada i valora la possibilitat de tenir contacte amb persones de perfil polític. Creu que el grau de Ciències Polítiques proporciona habilitats i coneixements per a treballar en molts àmbits. Recorda que manquen quadres en els partits polítics, especialment en les candidatures locals.

Amb aquesta intervenció, en conductor dona el debat per tancat.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.