El president de l’ACM, Lluís Soler, ha participat aquest dijous en una jornada, organitzada per la Generalitat i el Síndic de Greuges, sobre la segregació escolar
Lluís Soler: “La lluita contra la segregació escolar passa per la corresponsabilització de totes les administracions, combatre l’escletxa tecnològica i les activitats extraescolars com a factor de cohesió i d’equitat”
El president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler, ha participat aquest dijous en la jornada ‘La participació dels municipis en la lluita contra la segregació escolar’, organitzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Síndic, en col·laboració amb les entitats municipalistes i la Diputació de Barcelona.
Soler ha participat a la benvinguda de la jornada, juntament amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, la presidenta de l’FMC, Olga Arnau, i el president de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona, Alfredo Vega.
Soler ha destacat que “la segregació escolar és un dels principals reptes, sinó el primer, al que s’enfronta el nostre sistema educatiu” i ha afegit que “hem de ser capaços d’alinear totes les administracions i la comunitat educativa per generar sinergies al voltant de les bones pràctiques municipals en aquest àmbit i les mesures proposades pels experts”. També ha insistit en la necessitat de reforçar mecanismes i protocols en el procés de planificació i admissió escolar i la promoció dels pactes locals de lluita contra la segregació escolar. "La lluita contra la segregació escolar passa per la corresponsabilització de totes les administracions, combatre l’escletxa tecnològica i les activitats extraescolars com a factor de cohesió i d’equitat”, ha dit.
En aquest sentit des de l’ACM valorem positivament que les oficines municipals d’escolarització com a espais de planificació, concertació i acompanyament per lluitar contra la segregació. Soler també ha valorat l’esforç del Departament d’Educació en acceptar finalment la proposta municipalista “i poder obrir una línia de finançament per aquestes oficines municipals d’escolarització”.
L’objectiu de la jornada era compartir i reflexionar conjuntament al voltant de les actuacions desenvolupades fins al moment i les implicacions per als ajuntaments. També identificar orientacions per a l’aprovació d’acords i pactes locals i identificar bones pràctiques per a les campanyes d’informació i sensibilització a escala local en el procés d’admissió; i analitzar l’impacte de la segregació escolar a l’educació infantil de primer cicle i identificar possibles propostes de millora.
El Pacte contra la segregació escolar a Catalunya compta amb l’adhesió de més d’un centenar d’ajuntaments de municipis de més de 10.000 habitants i es va signar el 18 de març de 2019. El principal objectiu és limitar la ràtio d’alumnes amb necessitats especials o de famílies desfavorides en determinats centres. L’ACM és present a la comissió de seguiment i en dos grups de treball per treballar propostes per garantir l’equitat.
En la lluita contra la segregació escolar, les administracions locals participen en la programació de l’oferta a través de les taules mixtes de planificació i també en la gestió del procés d’admissió d’alumnat a través de les oficines municipals d’escolarització. Alhora, també participa en la determinació d’aspectes centrals com ara la zonificació escolar o les adscripcions entre centres públics. En aquest sentit, a finals de 2019 ja es va lliurar al Conseller d’Educació un document amb propostes pel nou decret d’admissió i els protocols d’actuació contra la segregació. En l’última Comissió de Governs Locals del 26 d’octubre, a proposta del municipalisme, es va acordar que les oficines municipals d’escolarització siguin potestatives i no preceptives i que el Departament les financiï anualment entre 10.000 i 40.000 euros segons nombre d’habitants, a banda d’una dotació inicial per a la seva creació. També que els municipis amb menys de 10.000 habitants puguin implementar oficines d’escolarització a través de l’ens comarcal. I al mateix temps, des de l’ACM també es va insistir que si, finalment, aquest Decret tirava endavant per decisió del Govern, havia d’anar lligat a un millor finançament del sistema, compromís rebut pel Departament per duplicar la línia de finançament a tal efecte fins a 13,5M€.
