L’ACM ha organitzat aquest dijous un Debat Municipalista per analitzar els impactes del nou Decret llei d’energies renovables
Més de 400 persones de l’administració local han seguit el Debat de forma telemàtica
Lluís Soler: “L’emergència climàtica és el principal repte que tenim com a país, no només global, també en els nostres pobles i ciutats”
Com afectarà a nivell territorial el desplegament de les energies renovables en base al nou Decret llei 24/2021 d’acceleració del desplegament de les energies renovables, aprovat pel Govern català. Aquesta era una de les preguntes que pretenia tractar el Debat Municipalista que ha organitzat aquest dijous al matí l’ACM en una sessió amb representants del Govern i de les principals entitats sectorials, empresarials i municipalistes.
El Debat ha comptat amb la participació de la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i el president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, que han iniciat el debat a l’entorn d’aquesta nova normativa que modifica el Decret llei 16/2019 i que té diverses implicacions per al territori. En aquest sentit, el president de l’ACM, Lluís Soler, s’ha felicitat de la celeritat del nou Decret llei que ha aprovat el Govern català i que inclou les principals demandes que l’entitat municipalista, juntament amb altres associacions sectorials han estat treballant en els darrers mesos per millorar la normativa. Lluís Soler ha exposat que “l’emergència climàtica és el principal repte que tenim com a país, no només global, també en els nostres pobles i ciutats”. Ha recordat que el primer decret llei “no havia tingut en compte l’accent municipalista” i que calia una actualització per “posar les bases per satisfer les inquietuds del territori, preserver el sòl agrari de qualitat o l’impuls de comunitats energètiques locals, entre d’altres”. En aquest sentit, ha afirmat que és important que “el territori abraci les energies renovables i no les rebutgi”, També ha recordat que una de les preocupacions de l’ACM “és treballar per un desenvolupament sostenible del país i adaptar el dia a dia per minimitzar els impactes de l’acció climàtica”. I ha recordat que des de fa anys l’ACM hi treballa a través de la Central de Compres i l’oferta de productes i serveis que potencien la sostenibilitat i l’ús d’energies netes a l’administració local (vehicles elèctrics i híbrids, autoconsum, energia elèctrica verda, calderes de biomassa…).
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha manifestat que “la transició energètica és urgent i necessària pel nostre país” i que “l’entenem com una oportunitat per fer un model energètic propi de país, en el qual tots i totes ens el fem nostre i ens hi sentim còmodes”. Així, ha defensat que el nou decret “s’ha d’entendre com un punt de partida” i una necessitat política de primer nivell i que anirà complementat amb un pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables i la propera Llei de transició energètica. “Volem un model català participat i que vagi de la mà del territori, distribuït i descentralitzat, transformador de l’economia i la societat. Hem de ser valents, perquè volem caminar cap a un model energètic sostenible i amb consens amb el territori”, ha afirmat.
Al llarg del Debat la directora general d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural, Assumpta Farran, ha exposat les implicacions del nou Decret llei i ha explicat que actualment som una societat que depèn d’energies nuclears, del carbó i en mobilitat del petroli en un 98%. Aquest nou decret ha comptat amb les propostes treballades prèviament per entitats municipalistes i associacions del sector eòlic i fotovoltaic que van presentar al Govern per modificar el text aprovat l’any 2019. Aquestes propostes anaven orientades en tres grans grups: la concertació i l’impuls territorial, la repercussió econòmica i la no ocupació innecessària del territori protegint també els espais d’alt valor agrari. El nou Decret llei pretén accelerar la transició energètica a Catalunya i introdueix mesures per minimitzar l’impacte social i facilitar la pràctica de l’autoconsum. També preveu que els ajuntaments tinguin un paper actiu en el desplegament de les renovables i en els projectes que es presentin, i que hi hagi espais de concertació comarcal i mecanismes de coordinació supracomarcal amb representants del territori i promotors dels projecte per localitzar zones d’implantació preferent segons el tipus d’instal·lació.. En aquest sentit, l’ACM defensa que cal impulsar les energies renovables i, al mateix temps, la seva concertació territorial.
Precisament, en una taula rodona, moderada pel cap de l’Àrea de Continguts de l’ACM, Lluís Corominas, han participat els principals representants d’aquestes associacions que han incidit en aquests eixos de desplegament de les energies renovables a Catalunya. Hi eren presents Carles Vicente, representant d’Unió de Pagesos; Maria Crehuet, representant de l’Associació de Micropobles de Catalunya; Sergi Pedret, vicepresident de l’ACM i alcalde de Riudoms; Daniel Pérez, vicepresident de la Unión Española Fotovoltaica i PPA Lead&Chief Legal Officer d’Holaluz; i Víctor Cusí, director general d’EolicCat. La majoria han coincidit que calen eines fàcils perquè els municipis s’impliquin en la implantació d’energies renovables i facilitar els tràmits i la gestió. L’alcalde Sergi Pedret ha destacat que “cal escoltar el territori i és una de les grans modificacions que s’han introduït en el decret i és important”.
Entre altres temes s’ha parlat de com s’implementen mesures compensatòries en els territoris que assumeixin major densitat de projectes de renovables. En aquest sentit, es veu amb bons ulls que el decret llei fomenti un diàleg social entre territoris urbans i rurals. També s’ha tractat com es farà compatible l’activitat agrària amb zones de concentració de parcs eòlics i fotovoltaics. El decret ja preveu que no quedin afectades zones productives i que els projectes se situin en altres llocs.
