Els ajuntaments presenten una nova onada de projectes per rehabilitar barris, renovar l’espai públic i reforçar la cohesió social, en el marc d’un programa que mobilitzarà 1.600 milions d’euros fins al 2029.
Barcelona (Barcelonès)
La regeneració dels barris continua ocupant un lloc destacat en l’agenda dels ajuntaments catalans. La segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya ha tancat el termini de presentació amb 117 municipis candidats, una xifra que confirma l’interès del món local per un programa que ha de convertir-se en una de les principals eines d’inversió urbana dels propers anys.
La convocatòria disposa d’una dotació inicial de 200 milions d’euros, però forma part d’un pla molt més ampli que preveu una inversió global de 1.600 milions d’euros durant el període 2025-2029, dels quals 1.000 milions seran aportats per la Generalitat i la resta pels mateixos ajuntaments.
La Generalitat distribuirà inicialment 200 milions d’euros en aquesta convocatòria, integrada en un programa que mobilitzarà 1.600 milions fins al 2029.
Una resposta repartida per tot Catalunya
Les candidatures arriben de totes les demarcacions i reflecteixen la diversitat del territori. Tot i que la Generalitat presenta les dades agrupades per vegueries, una anàlisi més detallada permet comprovar que el programa té una implantació molt àmplia també a escala comarcal.
A les comarques de Lleida, per exemple, s’hi han presentat quinze municipis, entre els quals Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Tremp, les Borges Blanques, Agramunt o Bellpuig.
A la vegueria del Penedès, destaquen projectes impulsats per municipis com el Vendrell i Cunit, mentre que a l’Anoia són sis els ajuntaments que opten als ajuts. També hi ha una elevada participació a les comarques gironines, a la Catalunya Central i a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Més enllà de la distribució territorial, un altre element significatiu és la dimensió dels municipis participants. Prop de la meitat corresponen a poblacions d’entre 5.000 i 20.000 habitants, un indicador que demostra que les necessitats de regeneració urbana no són exclusives de les grans ciutats.
Les candidatures arriben de totes les comarques de Catalunya i evidencien que la regeneració urbana ja no és només una necessitat de les grans ciutats, sinó també dels municipis mitjans i petits.
Projectes adaptats a cada realitat local
Cada candidatura respon a les necessitats específiques del municipi, però comparteix un mateix enfocament: intervenir de manera integral sobre els barris.
Les actuacions inclouen la rehabilitació d’habitatges, la renovació de carrers i places, la millora de l’accessibilitat, la creació o modernització d’equipaments públics, la renaturalització d’espais urbans i programes destinats a reforçar la cohesió social i la dinamització econòmica.
És el cas de Mollerussa, que ha presentat una candidatura de 12,5 milions d’euros amb 27 actuacions repartides entre transformació urbana, transició ecològica i acció sociocomunitària. Altres municipis centren els seus projectes en la revitalització dels nuclis històrics, la rehabilitació d’habitatges o la recuperació d’espais públics degradats.
Més que una convocatòria d’obres
Els governs locals coincideixen que el Pla de Barris representa una oportunitat per abordar projectes que difícilment podrien assumir només amb recursos propis.
A diferència d’altres línies de subvenció, el programa aposta per una intervenció integral que combina urbanisme, habitatge, sostenibilitat ambiental, serveis públics i inclusió social, amb l’objectiu de reduir desigualtats entre barris i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
La resolució de la convocatòria està prevista per al pròxim mes d’octubre. Fins aleshores, els municipis esperen conèixer quins projectes formaran part d’un programa que tornarà a situar la regeneració urbana entre les principals inversions públiques dels propers anys.
Casos pràctics
Mollerussa (Pla d’Urgell)
Ha presentat una candidatura de 12,5 milions d’euros amb 27 actuacions per renovar espais públics, impulsar la transició ecològica i reforçar la cohesió social.
Balaguer (Noguera)
Opta als ajuts amb un projecte de regeneració urbana orientat a millorar barris consolidats i reforçar els serveis de proximitat.
El Vendrell (Baix Penedès)
Planteja actuacions al nucli històric per afavorir la rehabilitació urbana i la revitalització comercial i residencial.
Cunit (Baix Penedès)
Presenta un projecte enfocat a la millora de l’espai públic i la cohesió dels barris, aprofitant la nova convocatòria del Pla de Barris.
