Els ajuntaments que hagin incorporat eines d’intel·ligència artificial en l’atenció ciutadana, la comunicació o altres serveis municipals hauran d’adaptar-se, a partir del 2 d’agost, a les noves obligacions de transparència que estableix la Unió Europea. Els nous requisits afecten, entre d’altres, els xatbots, els continguts generats amb IA i alguns sistemes biomètrics.
Barcelona (Barcelonès)
Els ajuntaments que utilitzin determinats sistemes d’intel·ligència artificial hauran d’informar de manera clara la ciutadania quan aquesta interactuï amb una màquina i no amb una persona. A partir del 2 d’agost de 2026 entren en aplicació les obligacions de transparència previstes a l’article 50 del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
La normativa afecta, entre altres casos, els xatbots municipals, els assistents virtuals d’atenció ciutadana, els continguts audiovisuals manipulats amb intel·ligència artificial i determinats textos generats automàticament sobre qüestions d’interès públic.
Els consistoris hauran d’avisar de manera visible quan un ciutadà estigui conversant amb un sistema d’intel·ligència artificial.
La Comissió Europea ha publicat unes directrius per ajudar les administracions, les empreses i els desenvolupadors tecnològics a interpretar aquestes obligacions de manera uniforme. També ha impulsat un codi de bones pràctiques sobre l’etiquetatge dels continguts generats o modificats amb IA.
L’adhesió al codi és voluntària, però les entitats que no el segueixin hauran de poder demostrar, per altres mitjans, que compleixen les exigències del Reglament.
Quines obligacions poden afectar els ajuntaments?
La incidència de la normativa dependrà de les eines que utilitzi cada administració local i del paper que assumeixi en el seu desplegament. En molts casos, l’ajuntament actuarà com a responsable del desplegament o usuari professional d’un sistema desenvolupat per una empresa externa.
Un dels supòsits més habituals serà el dels xatbots incorporats als webs municipals. Quan una persona hi faci una consulta, haurà de saber que està interactuant amb un sistema automatitzat, llevat que aquesta circumstància sigui evident pel context.
També s’hauran d’etiquetar de manera clara els continguts coneguts com a deepfakes: imatges, vídeos o enregistraments de veu generats o manipulats artificialment que puguin semblar reals.
Aquesta obligació podria afectar, per exemple, un vídeo institucional en què s’hagi recreat digitalment la intervenció d’una persona, una veu sintètica que imiti una persona concreta o unes imatges alterades amb capacitat per induir a error.
Les fotografies, els vídeos o els àudios manipulats amb IA hauran d’incorporar una indicació visible quan puguin ser percebuts com a reals.
La normativa també preveu l’etiquetatge dels textos generats o manipulats amb intel·ligència artificial quan es publiquin amb la finalitat d’informar la ciutadania sobre assumptes d’interès públic.
En aquest punt, el Reglament introdueix excepcions. La indicació podria no ser necessària quan el contingut hagi estat sotmès a una revisió humana o a un control editorial i una persona o entitat assumeixi la responsabilitat de la publicació.
Aquesta excepció és especialment significativa per als gabinets de comunicació municipals. La utilització d’una eina d’IA per preparar un primer esborrany no implica necessàriament que totes les notes de premsa hagin de portar una etiqueta, sempre que el text sigui revisat, validat i assumit per responsables humans.
Reconeixement d’emocions i categorització biomètrica
Els ajuntaments també hauran d’informar les persones quan utilitzin sistemes de reconeixement d’emocions o de categorització biomètrica, sempre que aquests usos siguin legalment admissibles.
Podrien entrar en aquest àmbit determinades eines que analitzin expressions facials, tons de veu o altres característiques biomètriques per inferir estats emocionals o classificar persones.
Alguns usos d’aquestes tecnologies ja estan prohibits o fortament limitats pel Reglament europeu, especialment quan poden vulnerar drets fonamentals, discriminar col·lectius o aprofitar-se de persones vulnerables.
Les prohibicions més greus de la Llei europea d’IA, com ara determinades formes de manipulació, explotació de vulnerabilitats o puntuació social, ja són aplicables des del 2 de febrer de 2025.
Una revisió necessària dels serveis municipals
L’entrada en vigor de les noves normes obligarà els governs locals a identificar quines aplicacions d’intel·ligència artificial utilitzen actualment, amb quina finalitat i quin proveïdor les ha desenvolupat.
Aquesta revisió no s’hauria de limitar als departaments d’informàtica. També pot afectar les àrees de comunicació, recursos humans, seguretat, serveis socials, educació, participació ciutadana i atenció al públic.
Entre les primeres actuacions recomanables hi ha inventariar els sistemes utilitzats, revisar els contractes amb proveïdors, determinar qui és responsable de cada eina i comprovar si les interfícies i els continguts incorporen els avisos exigits.
Inventariar els sistemes d’IA i revisar els contractes amb els proveïdors són dos dels primers passos que haurien d’emprendre els governs locals.
Els consistoris també hauran de coordinar aquestes obligacions amb la normativa de protecció de dades, transparència administrativa, seguretat de la informació i contractació pública.
Sancions i supervisió
El control de les obligacions es repartirà entre l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, les autoritats estatals competents i el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, segons el tipus de sistema i l’organisme que l’utilitzi.
El Reglament preveu sancions que poden arribar als 15 milions d’euros o al 3% de la facturació mundial anual en el cas de les empreses. En l’aplicació de les multes a les administracions públiques caldrà tenir en compte el règim que estableixi cada estat membre.
La Comissió Europea defensa que les noves normes han de facilitar una implantació de la intel·ligència artificial compatible amb els drets de la ciutadania. Per als ajuntaments, el canvi implica avançar cap a un ús més ordenat, identificable i responsable d’aquestes tecnologies.
Què haurien de revisar els ajuntaments?
— Els xatbots i assistents virtuals d’atenció ciutadana.
— Les eines de creació de vídeos, imatges, àudios i textos institucionals.
— Els sistemes biomètrics o de reconeixement d’emocions.
— Els contractes i plecs de condicions dels proveïdors tecnològics.
— Els protocols de revisió humana dels continguts generats amb IA.
— La formació del personal municipal que utilitza aquestes eines.
Inventariar els sistemes d’IA i revisar els contractes amb els proveïdors són dos dels primers passos que haurien d’emprendre els governs locals.
Calendari d’aplicació de la Llei europea d’IA
La normativa s’aplica de manera gradual. Aquestes són les dates principals que han de tenir presents
les administracions locals.
Entrada en vigor del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
Comencen a aplicar-se les pràctiques d’IA prohibides i les obligacions de formació i coneixement
suficient del personal.
Entren en aplicació les obligacions de transparència per a xatbots, continguts generats amb IA
i alguns sistemes biomètrics.
Comencen a aplicar-se determinades obligacions relacionades amb alguns sistemes d’IA d’alt risc
integrats en productes regulats.
On poden trobar més informació els ajuntaments?
AI Act Service Desk
Portal central de la Comissió Europea sobre la Llei d’IA, amb el text articulat, preguntes freqüents,
explicacions i calendari d’aplicació.
Directrius sobre transparència
Orientacions sobre quan cal identificar un xatbot, etiquetar un contingut generat amb IA o informar
sobre sistemes de reconeixement d’emocions.
Codi de bones pràctiques
Criteris tècnics per marcar i identificar imatges, vídeos, àudios i textos creats o modificats
mitjançant intel·ligència artificial.
Pràctiques d’IA prohibides
Informació per comprovar quins usos estan vetats, com ara determinades formes de manipulació,
puntuació social o explotació de vulnerabilitats.
Reglament complet
El Reglament (UE) 2024/1689 es pot consultar a EUR-Lex en totes les llengües oficials de la Unió Europea.
Suport de proximitat
Els ajuntaments també poden recórrer als serveis jurídics i tecnològics de les diputacions, les entitats
municipalistes, els delegats de protecció de dades i els organismes competents en transformació digital.
La UE activa les primeres obligacions de transparència de la Llei d’IA que afecten els ajuntaments
Els ajuntaments que hagin incorporat eines d’intel·ligència artificial en l’atenció ciutadana, la comunicació o altres serveis municipals hauran d’adaptar-se, a partir del 2 d’agost de 2026, a les noves obligacions de transparència que estableix la Unió Europea. Els nous requisits afecten, entre d’altres, els xatbots, els continguts generats amb IA i alguns sistemes biomètrics.
Els consistoris que utilitzin determinats sistemes d’intel·ligència artificial hauran d’informar de manera clara la ciutadania quan aquesta interactuï amb una màquina i no amb una persona. A partir del 2 d’agost de 2026 entren en aplicació les obligacions de transparència previstes a l’article 50 del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
La normativa afecta, entre altres casos, els xatbots municipals, els assistents virtuals d’atenció ciutadana, els continguts audiovisuals manipulats amb intel·ligència artificial i determinats textos generats automàticament sobre qüestions d’interès públic.
Quines obligacions poden afectar els ajuntaments?
La incidència dependrà de les eines que utilitzi cada administració local i del paper que assumeixi en el seu desplegament. En molts casos, l’ajuntament actuarà com a responsable del desplegament o usuari professional d’un sistema desenvolupat per una empresa externa.
Xatbots i assistents virtuals
Quan una persona faci una consulta a través d’un xatbot municipal, haurà de saber que està interactuant amb un sistema automatitzat, llevat que aquesta circumstància sigui evident pel context.
Imatges, vídeos i àudios manipulats
Els continguts coneguts com a deepfakes hauran d’estar identificats quan puguin semblar reals. Aquesta obligació pot afectar vídeos institucionals, veus sintètiques o imatges alterades amb capacitat per induir a error.
Textos d’interès públic
La normativa també preveu l’etiquetatge de determinats textos generats o manipulats amb intel·ligència artificial quan es publiquin per informar la ciutadania sobre assumptes d’interès públic.
La indicació podria no ser necessària quan el contingut hagi estat sotmès a revisió humana o control editorial i una persona o entitat assumeixi la responsabilitat de la publicació. Aquesta excepció és especialment rellevant per als gabinets de comunicació municipals.
Reconeixement d’emocions i categorització biomètrica
Els ajuntaments també hauran d’informar les persones quan utilitzin sistemes de reconeixement d’emocions o de categorització biomètrica, sempre que aquests usos siguin legalment admissibles.
Una revisió necessària dels serveis municipals
L’entrada en aplicació de les noves normes obliga els governs locals a identificar quines aplicacions d’intel·ligència artificial utilitzen, amb quina finalitat i quin proveïdor les ha desenvolupat.
- Els xatbots i assistents virtuals d’atenció ciutadana.
- Les eines de creació de vídeos, imatges, àudios i textos institucionals.
- Els sistemes biomètrics o de reconeixement d’emocions.
- Els contractes i plecs dels proveïdors tecnològics.
- Els protocols de revisió humana dels continguts generats amb IA.
- La formació del personal municipal que utilitza aquestes eines.
Calendari d’aplicació de la Llei europea d’IA
La normativa s’aplica de manera gradual. Aquestes són les dates principals que han de tenir presents les administracions locals.
Entrada en vigor del Reglament europeu d’intel·ligència artificial.
Comencen a aplicar-se les pràctiques d’IA prohibides i les obligacions de formació i coneixement suficient del personal.
Entren en aplicació les obligacions de transparència per a xatbots, continguts generats amb IA i alguns sistemes biomètrics.
Comencen a aplicar-se determinades obligacions relacionades amb alguns sistemes d’IA d’alt risc integrats en productes regulats.
On poden trobar més informació els ajuntaments?
AI Act Service Desk
Portal central de la Comissió Europea sobre la Llei d’IA, amb el text articulat, preguntes freqüents, explicacions i calendari d’aplicació.
Directrius sobre transparència
Orientacions sobre quan cal identificar un xatbot, etiquetar un contingut generat amb IA o informar sobre sistemes de reconeixement d’emocions.
Codi de bones pràctiques
Criteris tècnics per marcar i identificar imatges, vídeos, àudios i textos creats o modificats mitjançant intel·ligència artificial.
Pràctiques d’IA prohibides
Informació per comprovar quins usos estan vetats, com ara determinades formes de manipulació, puntuació social o explotació de vulnerabilitats.
Reglament complet
El Reglament (UE) 2024/1689 es pot consultar a EUR-Lex en totes les llengües oficials de la Unió Europea.
Suport de proximitat
Els ajuntaments també poden recórrer als serveis jurídics i tecnològics de les diputacions, les entitats municipalistes, els delegats de protecció de dades i els organismes competents en transformació digital.
