El Govern de l’Estat regula el procediment per declarar Projectes Estratègics d’Inversió i crea un sistema per agilitzar iniciatives amb impacte econòmic, tecnològic, industrial o territorial
La declaració estratègica no substitueix les autoritzacions que corresponguin a altres administracions i la norma estableix que les mesures de suport han de respectar el repartiment competencial
Els projectes ubicats en municipis afectats pel repte demogràfic podran obtenir una valoració positiva específica per la seva contribució a la cohesió territorial
Madrid (Comunitat de Madrid)
Els grans projectes empresarials i de col·laboració publicoprivada que vulguin ser considerats estratègics a Espanya ja disposen d’un nou marc regulador. El Reial decret 731/2026, de 16 de setembre, publicat al BOE el dia 17 i en vigor des del 18 de setembre, regula el funcionament del Comitè d’Inversions Estratègiques i estableix els criteris i el procediment per declarar un projecte com a Projecte Estratègic d’Inversió.
La nova figura està pensada per a inversions o reinversions de naturalesa empresarial, així com per a projectes de col·laboració publicoprivada que contribueixin a millorar les capacitats tecnològiques, científiques o productives del país i que presentin un interès públic, social, ambiental o econòmic.
Per als ajuntaments, però, hi ha una qüestió especialment rellevant: la declaració d’un projecte com a estratègic no elimina les autoritzacions que exigeixi la normativa ni altera les competències de les diferents administracions.
Agilitzar no significa prescindir de les competències locals
La normativa permet que els projectes declarats estratègics rebin mesures de suport i priorització. El Comitè haurà d’avaluar aquestes mesures i podrà proposar mecanismes per facilitar-ne l’execució.
El mateix Reial decret estableix, però, que aquestes actuacions hauran de respectar “l’ordre i repartiment competencial entre les diferents administracions” i deixa clar que la declaració estratègica no eximeix d’obtenir les autoritzacions exigibles.
A la pràctica, això significa que quan una gran inversió necessiti tràmits o autoritzacions que siguin competència municipal, la declaració estatal del projecte no els substitueix automàticament.
La norma tampoc incorpora els ajuntaments com a membres permanents del nou Comitè d’Inversions Estratègiques. Sí que atribueix al Comitè la funció d’establir relacions de col·laboració i coordinació tècnica amb els òrgans competents de les diferents administracions públiques per facilitar la identificació i l’impuls de les inversions estratègiques.
Inversió, ocupació i impacte sobre el territori
Per obtenir inicialment la consideració de projecte estratègic es valoraran aspectes com el volum de la inversió, la creació d’ocupació qualificada, la solidesa del projecte i la seva contribució a sectors considerats prioritaris.
En la fase definitiva entraran en joc criteris amb una incidència més directa sobre el territori: l’impacte socioeconòmic a la zona, la transició ecològica, l’ús sostenible dels recursos naturals, la innovació, la creació de cadenes de valor i la cohesió territorial.
Aquest últim element pot resultar especialment interessant per al món local. La norma assenyala expressament que es valorarà que una inversió es desenvolupi en municipis de repte demogràfic o que contribueixi a la reactivació de zones de Transició Justa.
Això permet que la ubicació territorial d’una inversió deixi de ser només una conseqüència del projecte i pugui convertir-se també en un dels elements que es tenen en compte per reconèixer-ne el caràcter estratègic.
Dues fases abans de la declaració definitiva
El procediment tindrà dues etapes. Primer, el Ple del Comitè d’Inversions Estratègiques efectuarà una declaració prèvia, que tindrà caràcter de proposta. Posteriorment, la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics serà l’encarregada d’aprovar la declaració definitiva.
El Comitè disposarà d’un termini d’un mes des de la presentació de la sol·licitud per efectuar la declaració prèvia o proposar-ne la inadmissió o desestimació.
En la segona fase, la comunitat autònoma on s’hagi d’implantar el projecte podrà emetre una valoració en un termini màxim de quinze dies hàbils. Si el projecte ja ha estat declarat estratègic per l’administració autonòmica mitjançant una figura equivalent, aquest informe no serà necessari.
Projectes vinculats a energia, digitalització i indústria
El Reial decret situa el nou mecanisme en un context de competència internacional per atraure inversions i de transformació dels sectors productius. Entre els àmbits que identifica hi ha la transició energètica, el cicle de l’aigua, l’economia circular, els semiconductors, la digitalització, el vehicle elèctric, la descarbonització industrial, les tecnologies de zero emissions, la biotecnologia, l’agroalimentació, el sector aeroespacial i el transport.
La norma també posa el focus en projectes amb una demanda elevada de recursos o infraestructures, com ara l’accés a les xarxes energètiques, un element que pot tenir una incidència territorial important quan les implantacions se situen en municipis concrets.
Què pot significar per als ajuntaments?
La nova figura pot facilitar que determinats municipis rebin inversions de gran dimensió, especialment si els projectes contribueixen a crear ocupació, activitat econòmica o nova indústria.
Al mateix temps, els governs locals continuaran tenint un paper rellevant quan el projecte afecti competències municipals, planejament, serveis, infraestructures o autoritzacions que depenguin de l’ajuntament.
La condició de projecte estratègic pot accelerar determinats processos estatals, però no converteix el territori en un simple receptor de decisions. La pròpia norma manté el repartiment de competències i preveu mecanismes de coordinació entre administracions.
El Comitè d’Inversions Estratègiques s’haurà de constituir en el termini d’un mes des de l’entrada en vigor del Reial decret. També en un màxim d’un mes s’haurà d’aprovar l’ordre que determinarà quan podran començar a presentar-se les sol·licituds.
Fonts
Boletín Oficial del Estado — Reial decret 731/2026, de 16 de setembre.
Consultar el text íntegre al BOE
