Ignasi Giménez

Alcalde de Castellar del Vallès

Enfortir el teixit

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Els projectes estratègics transformen, però ens hem habituat a polítiques de mires curtes”

Ignasi Giménez adverteix del canvi en les prioritats dels ajuntaments a causa de la pandèmia
0
1064

Ignasi Giménez és l’alcalde de Castellar del Vallès i el president del Consell Comarcal. Avui el visitem per conèixer millor la realitat d’un municipi amb una potent vitalitat industrial.

Vostè ja porta 13 anys d’alcalde i quatre més, al principi, com a regidor en oposició. Ha canviat gaire la manera de fer política municipal en tots aquests anys?

Crec que s’han produït canvis molt importants des de l’any 2007. Penseu que quan vaig començar, pràcticament, no hi havia telèfons mòbils. I avui en dia s’han convertit en una de les eines importants dels alcaldes i alcaldesses per fer la seva feina. Evidentment, els ajuntaments i la situació política del país, les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, el funcionament de l’administració… Tot això ha patit uns canvis radicals. De vegades és difícil de veure’ls perquè no sempre tenim la perspectiva de tot el que ha passat els darrers catorze anys, però els reptes actuals són diferents i també ho és la manera de fer política. 

Quin diria que ha estat l’any més complicat de tot el seu mandat? El 2020?

De moments complicats n’hi ha hagut sempre. En els darrers anys hem encadenat dues situacions de crisi econòmica i social. Ara també tenim una crisi sanitària molt important. I això ens ha situat en un moment rellevant en quant al paper que han de jugar les administracions locals en el futur del país. 

Jo crec que tant la crisi del 2008, que es va allargar molt en el temps, com l’actual crisi sanitària, han estat els dos moments més importants de la meva carrera a l’ajuntament. Sobretot, perquè representen problemes que han hagut de patir els ciutadans i ciutadanes del municipi i que ens han portat a mobilitzar molts recursos.

Estem en un moment rellevant en quant al paper que han de jugar les administracions locals en el futur del país.

Li hem demanat que ens triés unes fotografies personals de diversos moments de la seva vida. Ens les vol explicar?

Una és de quan jo era infant, vestit d’un dels balls típics de Castellar. Tenim aquí, com a la resta dels vallesos, la tradició del ball de gitanes o ball de plaça. Tota la vida he participat molt de la vida associativa local, de les tradicions i de la cultura.

La segona és una fotografia d’una visita que ens va fer el president Pasqual Maragall, crec que l’any 2009. Va ser molt emocionant. Aleshores ja era expresident, però per mi ha estat sempre un referent polític; diguem que un polític dels d’abans. D’ell vam aprendre que és molt important que els ajuntaments siguem l’administració més propera als ciutadans. I penso que aquesta cultura encara la conserven bona part de nosaltres, tot i que de vegades confonem proximitat i immediatesa.

Una de les coses més lloables de Maragall va ser la seva capacitat de ser visionari; d’imaginar la ciutat del futur i a treballar-hi des del consens i la concertació. Ens calen més referents com ell per seguir pensant no només en el present, sinó també en horitzons de futur.

Una de les coses més lloables de Maragall va ser la seva capacitat de ser visionari; d’imaginar la ciutat del futur i a treballar-hi des del consens i la concertació.

I encara en té una tercera.

Hi surto exercint de periodista. També he estat en el vostre cantó de la trinxera. Crec que el periodisme també ha canviat en els darrers anys. Fins i tot més que la política. Però els mitjans de comunicació segueixen sent fonamentals per a les societats democràtiques i per al debat públic. Tot i que ara gairebé tot s’ha convertit en espectacle. 

Quina afectació ha tingut la pandèmia a Castellar?

Un dels elements diferencials del municipi és que estem envoltats d’un entorn natural privilegiat. Però, a la vegada, també formem part de l’entorn metropolità. I això vol dir que, des del punt de vista econòmic i social, el pes de l’activitat industrial és molt important. Potser aquesta activitat és la que més bé està suportant el pes de la crisi econòmica. I, per aquest motiu, tot i que hi ha hagut una pujada de l’atur, potser és menys significativa que en la resta de municipis.

Tot i que hi ha hagut una pujada de l’atur, a Castellar potser és menys significativa que en la resta de municipis.

Com a tot arreu del país, hi ha hagut afectacions en altres sectors, com el comercial. A més, les noves plataformes de compra electrònica estan posant en crisi el model comercial i haurem de repensar de quina manera el podem conservar. Aquesta és una de les principals amenaces que veig. Però, d’altra banda, veig també una oportunitat en la forta inversió que s’ha realitzat des del sector públic, especialment en el sanitari i l’educació en aquests temps. L’oportunitat seria que es pogués mantenir l’esforç inversor que hem fet durant la pandèmia en els propers anys. Especialment, en la reducció de ràtios que hi ha hagut en bona part de les escoles.

L’oportunitat seria que es pogués mantenir l’esforç inversor que hem fet durant la pandèmia en els propers anys.

A banda de ser alcalde de Castellar del Vallès, també presideix el Consell Comarcal. Quin tipus de suport donen, des d’allà, als municipis de la comarca?

El Consell Comarcal del Vallès Occidental és atípic, perquè la nostra comarca és molt plural i diversa. Tenim des de municipis com ara Gallifa, de 400 habitants, fins a ciutats com Terrassa, que és la tercera del país. I no només tenim aquesta disparitat, sinó que també tenim zones agràries i molt més urbanes. Les problemàtiques són diferents. I també ho són perquè hi ha municipis molt dispars en quant a renda per càpita: Matadepera és el que té la més alta de tot Catalunya. Badia del Vallès és dels que la té més baixa. Així doncs, tot i les diferències, des del Consell Comarcal donem cobertura i espais transversals on tots els municipis puguin donar resposta als reptes que se’ls plantegen.

A la comarca se’ns concentra bona part de la indústria del país, amb un dels pols industrials més importants del sud d’Europa. La voluntat del conjunt de municipis és seguir apostant per la indústria i ara, per exemple, treballem de manera cooperativa per accedir als fons europeus Next Generation i per accedir a projectes que no només serveixin per a les ciutats, sinó que també mirin de les ciutats cap enfora i que ens ajudin a treballar de manera conjunta.

Tot i les disparitats, des del Consell Comarcal donem cobertura i espais transversals on tots els municipis puguin donar resposta als reptes que se’ls plantegen.

Com diria que és el caràcter dels castellarencs i castellarenques?

La primera cosa que cal dir és que sempre hem patit un problema de planificació de les infraestructures. Les comunicacions que tenim no estan a l’alçada de les necessitats, perquè som una població de 25.000 habitants, amb dos polígons industrials potents i, malauradament, no han arribat tota una sèrie de projectes que havien de millorar la mobilitat i la comunicació del nostre municipi amb la resta de la comarca.

Aquesta circumstància ens ha significat un important prejudici en el desenvolupament econòmic, però la veritat és que també ens ha portat una vitalitat interna, des del punt de vista social i associatiu, molt important. Nosaltres tenim un paper actiu dins de la comarca i del conjunt del país. Som una zona residencial tranquil·la, amb uns serveis públics de bona qualitat i disposem de sis centres públics d’educació i dos de concertats. També formem part de l’àrea metropolitana que es configura al voltant de la ciutat de Sabadell… Depenem més de Sabadell que no pas de Terrassa en quant a Mossos d’Esquadra, hospital de referència, etcètera. I Castellar també és una de les principals portes d’entrada al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Fa més de cinc anys que és el president del Consell Comarcal. Ho pot compaginar bé amb la seva tasca al capdavant de l’alcaldia?

Sí. Jo crec que en aquest cas es generen unes sinèrgies molt interessants, perquè a Castellar podem aprofitar molts dels recursos que el Consell Comarcal acaba generant. Els consells són administracions que s’han posat en dubte, més en l’àmbit metropolità que en el del rerepaís. A la nostra comarca hi viuen un milió de persones i aquí hi ha municipis que tenen molta potència com ara Sabadell, Terrassa, Rubí, Cerdanyola Sant Cugat… Són localitats importants i amb molts recursos i busquem que també s’impliquin en polítiques que vagin més enllà dels seus propis municipis, però que donin resposta a problemes que tenen al voltant, en el seu sistema urbà.

Els consells són administracions que s’han posat en dubte, més en l’àmbit metropolità que en el del rerepaís.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament, actualment?

Hem fet els deures, com la major part dels ajuntaments catalans. Tenim una situació que és sòlida i solvent i que ens permetrà, per exemple, aprovar un superàvit de vuit milions d’euros en el proper ple. Podrem dur a terme tota una sèrie de projectes estratègics per a la transformació del municipi i resoldre alguns dèficits que no s’han pogut satisfer en els darrers anys, a causa de la LRSAL i de tota una sèrie de normes i obstacles econòmics-financers que no ens ho permetien.

Quins serien els projectes més importants pel que resta de legislatura? Podran complir el programa?

Jo soc molt escèptic pel que fa referència al programa electoral. La situació en què ens vam presentar a les eleccions està molt allunyada de l’actual. Aquest serà el mandat de la pandèmia. Les prioritats dels ciutadans han variat i, necessàriament, les nostres també. 

Crec que la situació actual ens ha de portar a valorar més uns serveis públics als que no donàvem prou importància. L’educació i la salut, per exemple, en bona part són serveis públics i haurem de reforçar alguns projectes educatius. Especialment, aquí tenim la transformació d’un centre escolar en un institut-escola, que s’està acabant de negociar amb la Generalitat. L’ajuntament aportarà un avançament financer per tal de poder iniciar les obres. 

També estem a l’expectativa del paquet d’inversió relatiu a la transició energètica i tota la qüestió dels Next Generation. És un element fonamental. I també hi haurà temes relatius a la recuperació del patrimoni i, especialment, del patrimoni natural. Aquests caps de setmana de confinament comarcal, bona part de la població del Vallès aprofita per descobrir llocs naturals aquí mateix. I tot això genera un benestar col·lectiu que és molt interessant i que hem de ser capaços de conservar i incentivar des de les administracions locals.

Jo soc molt escèptic pel que fa referència al programa electoral. La situació en què ens vam presentar a les eleccions està molt allunyada de l’actual.

Algun projecte en concret, de cara a la promoció econòmica local?

Aquí es justament on centrarem totes les activitats de transició energètica. En el nostre cas no es tracta només de canviar els llums LED del municipi, sinó enfortir el teixit empresarial, fent-lo més competitiu i abaratint els costos de l’àmbit energètic. Jo diria que aquest és un dels països de la Unió Europea on la factura de la llum és més cara en aquests moments i això va en contra de la competitivitat de les empreses.

En aquest sentit hem de modernitzar els nostres polígons industrials, a fi que siguin espais que ara estiguin més integrats en els municipis. Fins l’any 2009 els polígons estaven fora de la ciutat i del poble, i no se’ls prestava gaire atenció. Però són els llocs on es genera el treball i l’estabilitat i, en moments com el present, de crisi sanitària, econòmica i social, és molt important disposar d’aquests vectors de desenvolupament.

Molts alcaldes ens diuen que senten frustració quan no poden aconseguir els seus objectius, o quan les coses no van com pensaven. Si és el cas, com ho gestiona vostè?

Sempre he pensat que la política és pedagogia. Una de les feines dels alcaldes és la d’explicar-nos bé davant del conjunt de la població. I sovint cal explicar que les coses no són tan senzilles i que l’alcalde no és aquell ésser omnipotent que acaba decidint les coses per si mateix, sinó que ho fa de manera col·lectiva, implicant-se amb els tècnics de l’ajuntament, els secretaris, interventors i d’altres administracions. 

De vegades veiem que els temps de l’administració són lents, però també és cert que quan arrenques un projecte el difícil és que no l’acabis complint. Jo crec que cal un canvi de mentalitat, perquè ara hi ha una necessitat de resultats immediats, i tothom vol una cosa i la vol ja. L’administració no és així. Confio molt que bona part dels projectes els hem de tirar endavant a partir d’aliances, amb el sector privat i la resta d’agents econòmics i socials. Hi ha aquella frase que diu que “si vols anar ràpid, ves-hi sol. Si vols anar lluny, ves-hi acompanyat”. Els projectes estratègics són els que realment transformen, però ens hem habituat a unes polítiques de mires molt curtes.

Vostè, que té relació amb molts alcaldes i alcaldesses, quines diria que són les seves principals reivindicacions?

D’històriques sempre n’hi ha hagut en referència al finançament de les competències. Especialment, en els darrers deu anys sempre hem percebut un infrafinançament. Hem hagut d’assumir les escoles bressol, les beques menjador, l’absència de polítiques d’habitatge a nivell de Catalunya.

Jo crec que trobem a faltar la col·laboració de les administracions superiors. Ens hem acostumat massa a no tenir present la Generalitat i crec que ens caldria poder-hi treballar més colze a colze per avançar en temes com els socials, l’habitatge, etcètera. Per exemple, ara haurem de dedicar una part del superàvit municipal a fer unes obres que no són la nostra competència, sinó que ho és del Departament d’Ensenyament. Però no hi podem fer més: els ajuntaments estem compromesos amb la solució dels problemes i les necessitats dels ciutadans i ho acabem fent nosaltres. Ens calen administracions superiors amb projecte de país. Ara estan en una mena de cercle viciós, de cicles electorals i de curt termini.

Quina és la seva agenda del dia?

Després de la vostra entrevista tinc una visita amb un historiador que ens ve a presentar un estudi de trasllat de la fàbrica Tolrà. Després em reuniré amb directors de diversos departaments de l’ajuntament i tinc un dinar de treball amb un regidor de la comarca. Finalment, junta de portaveus al Consell Comarcal.

Ignasi Giménez és alcalde de Castellar del Vallès des de 2007. Es va formar i llicenciar en Filosofia i en Periodisme, feina a la que va dedicar-se professionalment alguns anys. Va participar en molts entitats municipals i va desenvolupar un posicionament polític progressista. La mort d’Ernest Lluch va impulsar-lo a militar al PSC i a comprometre’s de manera més activa en el municipi. El 2003 va entrar al consistori com a regidor en l’oposició. El 2007 ja va encapçalar la llista del seu partit que el va portar a esdevenir alcalde. Porta quatre mandats consecutius en aquesta posició. En aquest temps ha estat diputat a la Diputació de Barcelona i, actualment, presideix el Consell Comarcal del Vallès Occidental. El 2017 va anunciar que es donava de baixa del PSC com a conseqüència dels fets de l’1 d’octubre.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: Soc molt lector. M’ha colpit molt el “Jo confesso”, de Jaume Cabré.
  • Una pel·lícula: una que recomano, un gran clàssic del cinema: “El Puente sobre el rio Kai”
  • Una cançó: m’agrada la música moderna i els clàssics. Reivindico les simfonies de Beethoven
  • Un plat de cuina: les rabassoles. És com aquí anomenem les múrgoles. M’agraden molt els bolets
  • Una beguda: un bon vi blanc.
  • Un país: Catalunya
  • Un viatge: M’agradaria visitar Grècia.
  • Un esport: El bàsquet. Hi vaig jugar molts anys.
  • El que més valora d’una persona: La creativitat. 

Castellar del Vallès

Al nord del Vallès Occidental, a només 7 quilòmetres de Sabadell, 11 de Terrassa i 30 de Barcelona, hi trobem Castellar del Vallès, un municipi de 44,7 quilòmetres quadrats i un entorn natural privilegiat. Les dades indiquen que el 83% del terme són d’àrea forestal i agrícola, i que un 30% del territori forma part del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. El riu Ripoll travessa el terme de nord a sud i n’ha determinat la cultura i els pobladors, des del neolític fins a la revolució industrial. Precisament el riu va proporcionar la força motriu que va alimentar la indústria llanera i cotonera local des de 1850, temps en què la família Tolrà es va establir al poble i va impulsar diverses fàbriques que encara arribarien a veure els anys noranta del segle passat. D’aquella aventura industrial incipient n’ha quedat una tradició, una cultura i un llegat emprenedor que encara segueix impulsant els diversos polígons industrials locals.

Recomanats per alcaldes.eu:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.