Francesc Fernández: “Només un terç de les 1500 places de secretaris-interventors que hi ha a Catalunya estan ocupades per funcionaris d’habilitació nacional”

0
3823

La relació entre electes municipals i secretaris-interventors ha donat moltes hores de reflexió. En vistes a documentar l’esmorzar que alcaldes.eu celebrarà properament sobre la qüestió, hem volgut conèixer el parer d’una veu autoritzada: en Francesc Fernàndez Ferran és vicepresident del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona (CSITAL).

La feina que fan vostès és poc coneguda per part del gran públic. Expliqui’ns com s’arriba a ser secretari, interventor o tresorer. Per exemple: com ho va fer vostè?

Jo exercia com a advocat i vaig entrar a treballar a l’Administració local. En cert moment, es va obrir una convocatòria d’oposicions al cos de Tècnics d’Administració General, m’hi vaig presentar i me les vaig treure com a interí. Al cap de tres anys, acabat l’interinatge, va sortir una nova convocatòria, aquest cop per la plaça de funcionari de carrera i vaig presentar-m’hi també. També la vaig guanyar. En aquell moment jo treballava a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i la feina m’agradava molt. Així que vaig preparar-me de la manera més sòlida possible, optant per estudiar el temari de les oposicions a secretari. Vaig aconseguir la plaça de tècnic d’Administració General com a funcionari de carrera.

Temps després em vaig presentar a unes oposicions com a secretari. Em vaig sentir una mica desafiat i també me les vaig treure. Primer van ser les de tercera i, poc temps després, les de segona. I així vaig poder entrar com a secretari d’entrada i habilitat nacional.

I què fa un secretari o interventor d’ajuntament?

La feina de secretari interventor és feixuga. En un sol barret s’agrupen tres responsabilitats diferents: la de secretari, la d’interventor i la de tresorer, que es porten a terme en administracions locals i ajuntaments que no arriben als 5.000 habitants. És una feina enorme.

Ara bé, com li deia, jo he treballat en ajuntaments de segona i tercera, en els que cadascuna de les tres funcions està ocupada per una persona diferent. Actualment exerceixo com a secretari i la meva feina consisteix en donar fe pública, informar preceptivament tots els expedients que jurídicament correspongui i donar assessorament, tal i com marca la normativa.

Més enllà de tot el que la llei diu, els secretaris som gestors. I vull fer-ne una reivindicació. Els secretaris de municipis petits i mitjans estem gestionant tot el dia, perquè disposem dels coneixements i de la informació corporativa. Fem gestió de la vida corporativa.

En ajuntaments menors als 5.000 habitants, la feina de secretari interventor és feixuga. En un sol barret s’agrupen tres responsabilitats diferents: la de secretari, la d’interventor i la de tresorer

Alguns alcaldes i alcaldesses afirmen que no tenen bones relacions amb els seus secretaris. I que no els deixen fer res.

En el meu cas he de dir que això mai ha estat així. Tot al contrari, he tingut la sort de treballar amb alcaldes i alcaldesses en un clima d’enteniment perfecte de les funcions de cadascú. I que hem trobat un espai de trobada permanent.

De fet, per tal que una corporació treballi i progressi adequadament, és clau que cadascú (electes i secretaris) tinguin trobada i comprensió mútua de les feines respectives. La meva vivència és que si això passa, tot flueix molt millor.

Per tal que una corporació treballi i progressi adequadament, és clau que electes i secretaris tinguin trobada i comprensió mútua de les feines respectives

I quan arriba un nou alcalde al municipi, sense gaire coneixement dels mecanismes legals, deu haver de recolzar-se molt en vostès…

En efecte. I, afortunadament, els alcaldes i alcaldesses amb els que he compartit corporació sempre s’han recolzat en mi. De la mateixa manera que jo he procurat facilitar l’estratègia i la direcció que l’electe de torn tenia al cap. Sempre he estat facilitador de les coses, dins del marc de la seguretat i el control jurídics.

És coneguda la manca de secretaris, interventors i tresorers als ajuntaments. Com se soluciona aquest dèficit?

La solució passa per fer una política real en matèria de funció pública. Durant anys no s’han ofert places. La Llei de Pressupostos, que és la que indica la capacitat d’oferta de places d’habilitats nacionals, ha estat congelada molt de temps. I la famosa taxa de reposició ha impedit oferir les places que el món local necessitava per oferir unes funcions imprescindibles.

No ha existit una política pública que tingués en compte les necessitats. Certament: hi ha hagut crisi, pandèmia, etcètera, però crec que s’ha funcionat a les esquenes de les necessitats de les administracions locals.

La Llei de Pressupostos, que és la que indica la capacitat d’oferta de places d’habilitats nacionals, ha estat congelada molt de temps

Quantes places vacants hi ha al país?

A Catalunya tenim unes 1.500 places vacants entre llocs de treball de tercera, segona i primera. D’aquestes, només un terç estan ocupades per funcionaris d’habilitació nacional, amb plaça en propietat. I això és un drama. Si aquestes places s’oferissin, és obvi que les persones que obtinguessin l’habilitació nacional les podrien ocupar.

A Catalunya tenim unes 1.500 places vacants entre llocs de treball de tercera, segona i primera. D’aquestes, només un terç estan ocupades per funcionaris d’habilitació nacional, amb plaça en propietat

En què consisteix el procés d’obtenció de l’habilitació nacional?

Cal passar unes oposicions i un curs selectiu per acreditar mèrit, capacitat i igualtat. En el fons, la nostra funció la desenvolupen persones que tenen una gran capacitat professional, que són expertes en la matèria perquè tenen els coneixements i que garanteixen els principis de neutralitat i imparcialitat.

Es situen en un pla per sobre de l’ideari polític, de forma que poden garantir una correcta gestió de les corporacions, la seguretat jurídica i el control econòmic i financer. Son unes places amb molt de contingut d’expertesa.

Recentment el Govern ha fet una convocatòria de places. En què consisteix?

El Govern ha estabilitzat les places d’uns funcionaris que no són d’habilitació nacional, és a dir, dels funcionaris interins. Són persones que no han passat les mateixes oposicions i, per tant, no tenen necessàriament els coneixements que nosaltres sí que hem acreditat.

Podríem dir que aquestes persones fan una substitució temporal que és necessària, perquè les places estan vacants i ells fan la feina interinament. Però com que no ha existit una política de generació de places d’habilitació nacional, la necessitat s’ha convertit en la tònica general.

El fet que el Govern hagi, d’alguna forma, equiparat els funcionaris interins i els d’habilitació nacional estabilitzant les places dels primers ha generat un malestar amplíssim i un descontent generalitzat entre els segons. Creiem que s’està menystenint la feina i trencant el principi d’igualtat… Un interí passa a tenir la mateixa consideració que un funcionari d’habilitació nacional sense haver passat les mateixes proves.

El fet que el Govern hagi, d’alguna forma, equiparat els funcionaris interins i els d’habilitació nacional estabilitzant les places dels primers ha generat un malestar amplíssim i un descontent generalitzat entre els segons

Un altre motiu de queixa de molts alcaldes i alcaldesses és el de l’infrafinançament.

Jo crec que cal una renovació absoluta de les Administracions Públiques. Fa anys que no es legisla ni regula, i crec que la normativa ha quedat obsoleta en els temps actuals, on trobem sistemes digitals i procediments administratius electrònics.

Cal una renovació completa de la fórmula d’organització de la funció pública. Cal, per exemple, introduir directius públics professionals i adaptar l’Administració a la realitat que viu la societat actual.

I, evidentment, la manca de finançament fa que l’autonomia local es vegi seriosament afectada. Els ajuntaments estan escanyats. No tenen finançament adequat i suficient per fer totes les activitats que estan fent. I, per cert, cal recordar que els ajuntaments són l’administració més propera al ciutadà.

Fa anys que no es legisla ni regula, i crec que la normativa ha quedat obsoleta en els temps actuals, on trobem sistemes digitals i procediments administratius electrònics

La manca de finançament afecta també la feina de secretaris, tresorers i interventors?

Sí, és clar. Estem en un moment en què, per dir-ho metafòricament, ens trobem en un vaixell que mantenim per tal que no hi entrin vies d’aigua. Fem el que podem perquè el vaixell suri i es mantingui en superfície.

Però, realment, no podem treballar ni en el motor, ni en les eines que ens permetin una correcta navegació. L’ideal seria que els alcaldes poguessin portar el timó i nosaltres el coneixement de l’instrumental per poder aconseguir els propòsits, que són les polítiques públiques. Però per això, cal finançament.

Secretaris, interventors i tresorers fem el que podem perquè el vaixell suri i es mantingui en superfície

També afecta els ciutadans.

Així és. Amb el finançament necessari, les prestacions de serveis que oferim des dels ajuntaments podrien ser moltes més, molt millors i més properes. Però l’Administració local sembla que estigui denostada. I d’aquí que sigui necessari un canvi radical.

L’Administració local està denostada, però a l’hora de la veritat ens cal per resoldre problemes que ningú més és capaç de resoldre

Ha dit “denostada”…

En termes generals, sí. Però a l’hora de la veritat, l’Administració local ens cal per resoldre problemes que ningú més és capaç de resoldre.

Vostè creu que la gent del carrer coneix la feina que fan secretaris, interventors i tresorers?

La feina professional que duem a terme és bastant desconeguda. I és una pena, perquè les nostres funcions juguen un paper important a l’hora de fer que les corporacions funcionin. Crec que, per mera transparència, no hi hauria cap problema en què la ciutadania conegués quines són les nostres funcions i tenir major proximitat.

I, a la vegada, la ciutadania seria més conscient de les dificultats que tenen els engranatges de les corporacions.

L’administració electrònica els ha facilitat la feina?

Ens l’hauria d’haver facilitat. Però, en realitat, tenim més expedients que mai. Estem ofegats. Per les coses rutinàries, per exemple, en comptes de tenir les coses automatitzades i funcionar soles, es generen molts més expedients dels que realment serien necessaris.

L’administració electrònica ens ha generat més expedients que mai. Estem ofegats

Diuen que els temps de l’Administració pública són més lents que els de la societat.

El que és cert és que els temps no són els correctes. I que la celeritat està costant molt de plasmar en la realitat. A més, la mateixa administració electrònica ha fet que cada ajuntament es busqués el seu propi sistema d’implementació, quan hauria de ser una qüestió universal.

No pot ser que en el meu ajuntament tingui un programari per treballar i operar, i que en l’ajuntament veí n’hi hagi un altre, quan tots dos estem treballant els mateixos expedients. Si volem respectar els principis d’economia, eficàcia i celeritat, ens calen uns instruments únics. Si no, cada administració fa la feina de manera desconnectada. I això no és treballar en xarxa, com dicta el principi d’economia. Repeteixo: cal revisar absolutament de dalt a baix l’organització de les administracions locals.


Perfil de Francesc Fernández Ferran

El vicepresident de CSITAL Barcelona és secretari d’habilitació nacional (secretari d’entrada), activitat que exerceix a l’Ajuntament d’Esparreguera i que compagina amb una acumulació a l’Ajuntament d’Olèrdola. És vocal del Col·legi de Secretaris Interventors i Tresorers de l’Administració Pública de Catalunya i del seu col·legi homòleg a Madrid, el COSITAL.

LINKS D’INTERÈS

Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de Barcelona (CSITAL)

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.