Habitatge per a ciutats resilients: empoderar els ciutadans per a una transició cap a una energia netaCom podem oferir habitatges assequibles, d’alta qualitat i ambientalment sostenibles a tot Europa? Descobreix les idees i conclusions clau de la nostra sessió a la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2025.
Abordar la necessitat d’habitatges assequibles, d’alta qualitat i ambientalment sostenibles serà un repte clau a la Unió Europea en els propers anys. La sessió organitzada pel Pacte d’Alcaldes – Europa i el Centre d’Assessorament sobre la Pobresa Energètica (EPAH) durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2025 va abordar aquestes qüestions crítiques i va presentar bones pràctiques de Saragossa (ES), Gant (BE), Itàlia i les Illes Gregues.
Finançament i integració de polítiques
Anne Weidenbach, del gabinet del comissari Jørgensen, va destacar el finançament significatiu de la UE disponible:
22.000 milions d’euros per a habitatge social i infraestructures
6.500 milions d’euros del Fons de Cohesió per donar suport a 25.000 reformes d’habitatges
Recursos addicionals d’InvestEU, LIFE, Horitzó Europe i el Fons Social per al Clima
Tanmateix, el finançament públic per si sol no serà suficient. Hi ha un fort impuls per mobilitzar capital privat a través d’iniciatives com la plataforma d’inversió paneuropea.
El proper Paquet d’Energia dels Ciutadans se centrarà en la reducció de la pobresa energètica i la garantia d’energia assequible per als grups vulnerables. Les polítiques socials i energètiques integrades i el suport local i específic es consideren clau per evitar noves desigualtats socials.
Tot i que els marcs polítics com la Directiva sobre el rendiment energètic dels edificis (EPBD) i la Directiva sobre l’eficiència energètica (EED) estan en vigor, ara la prioritat ha de ser una implementació ràpida i inclusiva.
Abordar la pobresa energètica
El Centre Comú de Recerca (Joint Research Center) ha publicat recentment un estudi sobre “Abordar l’assequibilitat de l’habitatge i la pobresa energètica: un doble repte per a la UE”. Les conclusions confirmen que l’acció integrada a nivell local funciona millor, tal com ho presenta Giorgos Koukoufikis. Els programes de renovació, les bonificacions energètiques i les proteccions dels arrendaments han de dirigir-se als més vulnerables.
Kristina Eisfeld, del Centre d’Assessorament sobre Pobresa Energètica, va destacar la importància del suport accessible, els serveis posteriors a la renovació i la connexió de les transicions d’habitatge amb la salut mental i el benestar social.
Innovacions locals i bones pràctiques
L’enfocament inclusiu de Saragossa per a l’habitatge energèticament eficient
Lorena Reula, directora general de l’Empresa Municipal d’Habitatge de Saragossa, va presentar l’enfocament innovador de la ciutat per oferir habitatges inclusius i energèticament eficients. Saragossa combina diferents eines de finançament per garantir que l’eficiència energètica sigui accessible i equitativa.
Subvencions municipals a mida per donar suport a:
Comunitats de propietaris privats per a la remodelació integral d’elements d’edificis compartits, com ara façanes.
Millores d’accessibilitat, inclosa la instal·lació d’ascensors i rampes.
Subvencions de renovació específiques per a les llars més vulnerables.
Reformes d’habitatges per a propietaris privats individuals.
Aprofitament dels fons de la UE
A través de Next Generation EU i Horizon Europe, Saragossa també està invertint en renovacions a nivell de districte en barris vulnerables i pilotant un Districte d’Energia Positiva en el marc del projecte NEUTRALPATH.
Un element clau de l’estratègia de Saragossa és un fort compromís social. Cada projecte compta amb el suport de serveis d’assistència in situ per als residents, coordinació directa amb empreses de construcció i cooperatives socials per promoure la cocreació i la comunicació entre iguals entre els veïns. Aquest model impulsat per la comunitat ajuda a generar confiança, garanteix que els residents estiguin plenament involucrats i enforteix la cohesió social durant tot el procés de renovació.
Saragossa aspira a convertir-se en una ciutat far per a les solucions energètiques a nivell de districte. El seu enfocament combina l’ajuda immediata per a les llars amb pobresa energètica amb transformacions de barri sostenibles a llarg termini basades en la participació comunitària i un disseny energèticament positiu.
Serveis d’orientació i suport: l’enfocament de Gant
David Cis, de la ciutat de Gant, va presentar dos projectes locals impactants:
De Energiecentrale: un servei únic de suport a la renovació que ofereix orientació gratuïta sobre la renovació i plans de renovació pas a pas, adaptats a les llars, amb el suport de préstecs i subvencions.
SUPRA: una acceleradora de renovació multiciutat amb el suport del Banc Europeu d’Inversions, que utilitza assessors de renovació per guiar la rehabilitació energètica d’habitatges individuals.
Gant també està invertint activament en habitatge social, amb l’objectiu d’arribar al 20% d’habitatge social el 2050 (actualment, l’habitatge social representa l’11% del parc d’habitatges de la ciutat). La ciutat també està compromesa a combatre la pobresa energètica mitjançant una forta cooperació amb els actors del benestar social i les empreses energètiques.
Una conclusió clau és que la inversió en serveis d’orientació i suport dóna resultats: la ciutat ha mesurat que cada euro invertit en orientació per a la renovació genera 17 € en inversió en renovació.
La perspectiva de les illes de la UE: la via integrada
Kostas Komninos, director general de DAFNI, la Xarxa d’Illes Gregues Sostenibles, va presentar la perspectiva de les illes gregues i el suport que proporciona la iniciativa Energia Neta per a les Illes de la UE. Les illes gregues s’enfronten a reptes específics relacionats amb l’habitatge i l’energia, impulsats per la seva economia estacional basada en el turisme. Aquesta dinàmica condueix a preus inflats de l’habitatge i a una inversió limitada en la rehabilitació energètica. A més, la situació de les illes afecta els costos de transport dels materials i la logística per a la renovació, mentre que l’escassetat de mà d’obra local qualificada complica encara més el procés. L’elevat nombre d’edificis del patrimoni cultural protegit també fa que la rehabilitació sigui especialment difícil.
Malgrat el seu important potencial per a la producció d’energia renovable, les illes encara depenen en gran mesura de fonts d’energia basades en combustibles fòssils. Com que aquests reptes estan profundament interconnectats, és essencial un enfocament integrat: l’habitatge assequible i descarbonitzat està estretament vinculat a la resiliència general de les illes. La iniciativa GR-eco Islands es presenta com un exemple emblemàtic de transformació holística i sostenible a les illes gregues. Promou accions com ara l’augment de l’ús de fonts d’energia renovables, el desenvolupament d’infraestructures digitals, la millora de l’eficiència energètica, la gestió sostenible dels residus i l’aigua, l’electrificació i la mobilitat elèctrica del transport, i la transformació verda de l’agricultura i el turisme.
Renovació liderada pels ciutadans: una història d’èxit
Finalment, Carlo Tacconelli, director d’evolució d’EnGreen i líder pilot de la iniciativa de renovació liderada pels ciutadans, va compartir amb els participants la història d’èxit d’un petit municipi d’Antrodoco (Itàlia), un petit municipi de 2.000 habitants en una zona rural. La zona disposava de recursos solars i de biomassa i s’enfrontava a elevades factures d’il·luminació del sector públic.
Malgrat el potencial de les fonts d’energia solar i de biomassa i la clara motivació per reduir els costos d’il·luminació, els intents inicials d’accedir a subvencions i suport dels programes de la UE per a comunitats energètiques van fracassar. Això es va deure en gran part a la manca de confiança i a l’absència d’un senyal fort i habilitador del marc regulador de la UE. En resposta, el municipi va decidir liderar un projecte de Comunitat Energètica Ciutadana i es va centrar en generar confiança al seu voltant. Aquest esforç va resultar en la instal·lació de 10 sistemes fotovoltaics residencials i el registre de 80 membres a la comunitat energètica.
Reptes i recomanacions clau
- Eviteu conseqüències no desitjades: les subvencions i l’augment de la demanda de renovació corren el risc d’encarir els preus; cal un disseny acurat del projecte.
- Participació ciutadana: les històries d’èxit de la vida real i els defensors de l’energia motiven les persones molt més que els consells teòrics.
- Enfocaments a mida: les solucions presentades són replicables, però les necessitats locals, ja siguin urbanes, rurals o específiques de l’illa, han de guiar les estratègies de renovació.
- Habilitats i mà d’obra: la millora de les habilitats dels professionals de la construcció continua sent un coll d’ampolla per a l’ampliació dels esforços de renovació.
La sessió va concloure amb un missatge clar: la transició ha de ser centrada en la ciutadania, adaptada localment i impulsada per la confiança, la inclusió i el suport pràctic.
