Imatge il·lustrativa del sistema de recollida selectiva porta a porta, un dels models utilitzats als municipis de la Conca de Barberà. Imatge generada amb intel·ligència artificial.

La Conca de Barberà, referent en recollida selectiva amb un índex del 74,2%

0
271

La comarca se situa més de 26 punts per sobre de la mitjana catalana i consolida un model de gestió compartida entre els 22 municipis, basat en el porta a porta, els contenidors d’accés controlat i la implicació ciutadana.

MONTBLANC • Conca de Barberà

La Conca de Barberà continua entre les comarques capdavanteres de Catalunya en recollida selectiva de residus municipals. Segons les dades corresponents al 2025 publicades per l’Agència de Residus de Catalunya, la comarca ha assolit un índex aproximat del 74,2%, molt superior al 48,1% registrat al conjunt del país.

Tot i haver perdut la primera posició del rànquing català, la Conca de Barberà es manté entre els territoris amb millors resultats. Se situa a només 1,4 punts percentuals del Lluçanès, que encapçala la classificació.

Les xifres reflecteixen la consolidació d’un sistema de gestió que combina diferents modalitats de recollida i que té com a element central la col·laboració entre el Consell Comarcal, els ajuntaments i la ciutadania.

La Conca de Barberà recull selectivament el 74,2% dels residus municipals, davant del 48,1% de la mitjana catalana.

Un model compartit entre 22 municipis

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà assumeix la gestió dels residus municipals dels 22 municipis del territori, incloent-hi la recollida, el tractament, les deixalleries i les campanyes de sensibilització ambiental.

El model combina la recollida porta a porta amb àrees de contenidors d’accés controlat, dos sistemes que permeten fomentar la separació dels residus en origen i reduir el volum de deixalles que es destinen a la fracció resta.

La gestió supramunicipal també facilita la coordinació dels serveis i l’aplicació d’estratègies compartides en municipis amb característiques demogràfiques i territorials diferents.

Aquesta fórmula resulta especialment rellevant en territoris amb municipis petits, on la cooperació entre administracions pot afavorir l’organització dels serveis i la disponibilitat de recursos tècnics.

La cooperació entre els 22 ajuntaments i el Consell Comarcal és un dels pilars del model de gestió de residus de la Conca de Barberà.

El repte de millorar la qualitat de la recollida

Malgrat els bons resultats, el Consell Comarcal considera que encara hi ha marge de millora. Entre els objectius que es planteja hi ha reduir els impropis —residus dipositats en contenidors o fraccions que no els corresponen—, millorar la qualitat dels materials recuperats i disminuir la quantitat de residus que acaben a la fracció resta.

La institució comarcal també vol continuar reforçant les campanyes de sensibilització i educació ambiental, amb la participació de la ciutadania com a element fonamental per mantenir els índexs de recollida.

Les dades del conjunt de Catalunya mostren la dimensió del repte. Durant el 2025 es van generar 3,92 milions de tones de residus municipals, de les quals menys de la meitat es van recollir selectivament en origen.

Una experiència d’interès per al municipalisme

Els resultats de la Conca de Barberà posen de manifest el paper de les administracions locals en la transició cap a una economia circular.

Més enllà del percentatge assolit, l’experiència evidencia la importància de combinar sistemes de recollida adaptats al territori, coordinació supramunicipal i implicació ciutadana.

Per als municipis que treballen per millorar els seus índexs de reciclatge, la Conca de Barberà constitueix una experiència de referència sobre com articular serveis compartits i mantenir una estratègia ambiental a llarg termini.

Fonts:

Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 31 d’octubre de 2026. Dades de l’Agència de Residus de Catalunya.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.