La Generalitat reforça el pressupost de Drets Socials i Inclusió per al 2026 amb més recursos per a l’autonomia personal, noves places residencials i una millora del finançament del Servei d’Atenció Domiciliària. La mesura arriba en un moment en què gairebé un de cada cinc catalans ja té 65 anys o més, i els ajuntaments continuen sent la primera porta d’entrada per a moltes famílies.
Barcelona (Barcelonès)
La dependència i l’envelliment pressionen els serveis socials municipals
Els ajuntaments catalans es preparen per afrontar un dels principals reptes de la dècada: l’envelliment de la població i l’augment de les situacions de dependència. No es tracta només d’una qüestió assistencial, sinó d’un repte de país que impacta directament en la gestió municipal, en els serveis socials bàsics, en l’habitatge, en la mobilitat urbana, en la salut comunitària i en la cohesió dels barris i pobles.
Les dades demogràfiques confirmen la magnitud del canvi. Segons l’Idescat, l’any 2026 la població de 65 anys o més representa el 19,96% del total a Catalunya. L’índex d’envelliment se situa en 155 persones de 65 anys o més per cada 100 menors de 15 anys, mentre que l’índex de dependència de la gent gran arriba al 29,7.
Catalunya té prop d’un 20% de població de 65 anys o més i un índex d’envelliment de 155 persones grans per cada 100 joves.
Aquest escenari posa més pressió sobre uns serveis socials municipals que ja assumeixen un paper clau en la detecció, l’acompanyament i la tramitació de les necessitats de les persones grans i de les seves famílies. En el sistema de dependència, el Programa Individual d’Atenció, conegut com a PIA, és l’instrument que determina quins serveis o prestacions s’ajusten millor a cada persona, i és elaborat pels serveis socials amb la participació de la persona beneficiària i, si cal, de la família.
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha situat aquest àmbit entre les prioritats dels comptes del 2026. Segons la Generalitat, el pressupost del departament puja fins als 4.248 milions d’euros, 930 milions més que el 2023, amb un increment del 28%. D’aquest import, 2.587 milions es destinen a la promoció de l’autonomia personal.
El Departament de Drets Socials i Inclusió preveu un pressupost de 4.248 milions d’euros per al 2026, un 28% més que el 2023.
Una de les principals novetats és el reforç de l’atenció a la dependència i a la gent gran. Les previsions inclouen 1.000 noves places residencials públiques i concertades, la construcció de 15 nous centres i inversions en equipaments a diversos municipis, entre els quals Sabadell, Terrassa, Reus, Verdú, Móra d’Ebre i Sort. També s’hi afegeixen 20,3 milions d’euros per ampliar el Servei d’Atenció Domiciliària i 25 milions més per reduir les llistes d’espera en dependència.
El repte, però, no és només construir més places. També és fer més àgil el sistema. El Govern ha impulsat una via ràpida per desbloquejar les valoracions de dependència, amb l’objectiu de reduir el temps d’espera de més d’un any a 60 dies. Segons la Generalitat, en aquell moment hi havia 128.000 persones esperant en alguna fase del circuit.
Per als ajuntaments, aquesta agilització pot tenir un impacte directe. Menys temps d’espera vol dir menys pressió sobre les famílies, però també més necessitat de coordinació entre serveis socials bàsics, atenció primària, residències, centres de dia, entitats del tercer sector i empreses prestadores de serveis domiciliaris.
El nou Contracte Programa de Serveis Socials 2026-2029 també introdueix canvis rellevants per al món local. Segons l’Associació Catalana de Municipis, el finançament global s’incrementa en 61,8 milions d’euros respecte al 2025. A més, el preu/hora del Servei d’Atenció Domiciliària passarà de 21 euros el 2025 a 23 euros el 2026, amb una pujada progressiva fins als 29 euros el 2029. El contracte també preveu nous perfils professionals: 219 professionals per als Equips Bàsics d’Atenció Social, 200 per als EAIA, 88 professionals vinculats al PIA i 93 educadors de carrer per abordar situacions de sensellarisme.
El nou Contracte Programa 2026-2029 preveu incrementar el finançament local i apujar progressivament el preu/hora del Servei d’Atenció Domiciliària.
Aquest reforç arriba en un moment en què molts municipis reclamen més estabilitat en el finançament i més capacitat de planificació. El Servei d’Atenció Domiciliària és especialment sensible en municipis petits, rurals o dispersos, on les distàncies, la manca de professionals i l’envelliment de la població compliquen la prestació del servei.
També cal tenir en compte la dimensió territorial. L’envelliment no afecta igual tots els municipis. En molts pobles petits, la proporció de gent gran és molt superior a la mitjana catalana, mentre que les capitals comarcals assumeixen sovint funcions de centralitat en serveis socials, sanitaris i residencials. Per això, el debat sobre la dependència també és un debat sobre equilibri territorial.
Les entitats socials han valorat positivament les mesures destinades a reduir les llistes d’espera, però continuen advertint de problemes estructurals com la manca de personal, la burocràcia i la insuficiència de recursos per respondre a totes les necessitats.
Per als governs locals, la qüestió de fons és clara: l’envelliment ja no pot abordar-se només com una política social. Ha de formar part de l’estratègia municipal. Això implica adaptar l’espai públic, reforçar la proximitat dels serveis, facilitar habitatges accessibles, promoure l’envelliment actiu, combatre la soledat no volguda i garantir que les persones grans puguin viure més temps a casa seva amb suport suficient.
La dependència serà, cada vegada més, una prova de resistència per als ajuntaments. Però també pot ser una oportunitat per repensar el municipi des de la cura, la proximitat i la cohesió comunitària.
