L’AMB en xifres 2026 recull 100 indicadors que permeten llegir l’evolució dels municipis metropolitans i ofereix pistes útils per orientar polítiques locals en àmbits com la qualitat de l’aire, l’aigua, la mobilitat, l’ocupació, l’habitatge o la convivència.
La reducció del NO₂, la caiguda del consum d’aigua i el pes majoritari de la mobilitat activa i el transport públic mostren avenços rellevants en la transformació metropolitana.
L’habitatge, l’envelliment, la diversitat social i la descarbonització del parc privat de vehicles continuen sent alguns dels grans reptes per als governs locals.
Barcelona (Barcelonès)
La metròpolis de Barcelona no és avui la mateixa que fa quinze anys. Ha canviat la manera de moure’s, de treballar, de viure i de consumir recursos. També ha canviat la composició social dels municipis, el mercat de l’habitatge i el paper que tenen les polítiques ambientals en la gestió quotidiana dels ajuntaments.
Aquesta és una de les principals lectures que es desprèn de L’AMB en xifres 2026. La metròpoli en 100 indicadors, la publicació anual elaborada per l’Institut Metròpoli amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El document ofereix una mirada evolutiva sobre els municipis metropolitans i permet veure fins a quin punt les polítiques públiques han tingut impacte, però també quins àmbits reclamen encara més intensitat d’actuació.
Per als ajuntaments, el valor d’aquest tipus d’informes no és només estadístic. Les dades ajuden a identificar tendències, anticipar necessitats i comparar realitats municipals que sovint comparteixen problemes, però no sempre disposen dels mateixos recursos per afrontar-los.
Menys contaminació, però encara lluny dels objectius més exigents
Un dels avenços més clars és la millora de la qualitat de l’aire. En els darrers deu anys, el NO₂ s’ha reduït un 37% i les partícules PM10 han baixat un 13%. Aquesta evolució situa la metròpolis més a prop dels futurs llindars europeus, tot i que encara caldrà continuar reduint emissions per assolir els objectius previstos per al 2030.
La modernització del parc de vehicles, les restriccions de circulació, l’impuls del transport públic i les polítiques municipals de mobilitat han contribuït a aquesta millora. Ara bé, l’informe també evidencia que la descarbonització del vehicle privat avança de manera més lenta que la de les flotes públiques o del sector del taxi.
Aquest és un missatge important per als consistoris: la qualitat de l’aire millora quan les polítiques són sostingudes en el temps, però els resultats més estructurals requereixen continuïtat, coordinació metropolitana i alternatives reals al vehicle privat.
El NO2 manté una tendència descendent en la darrera dècada i s’acosta als futurs llindars europeus, tot i que encara queda marge per assolir els objectius més exigents.
Les partícules PM10 també disminueixen, amb una evolució més moderada però sostinguda en el temps.
Aigua, residus i consum de recursos: la gestió local guanya pes
Un altre canvi destacat és la reducció del consum d’aigua. En els darrers vint anys, el consum ha baixat un 25%, en paral·lel a un increment del pes de les fonts alternatives als rius Ter i Llobregat, com l’aigua subterrània, dessalada i regenerada. La sequera ha accelerat aquesta diversificació i ha reforçat la necessitat de planificar l’abastament amb una mirada més resilient.
També s’observa una reducció de la generació de residus per habitant, que ha baixat un 18% en vint anys. La recollida selectiva ha passat aproximadament del 20% al 40% del total, però encara es manté per sota de la mitjana catalana, situada al voltant del 56%.
Per als municipis, això confirma que les polítiques de proximitat —recollida, fiscalitat ambiental, pedagogia ciutadana, espais de reutilització o sistemes porta a porta— continuen sent determinants. La transició ecològica no es juga només en les grans infraestructures, sinó també en la gestió ordinària dels barris.
La mobilitat sostenible és majoritària, però la bicicleta creix lentament
La mobilitat és un dels àmbits on la metròpolis mostra una transformació més visible. El 75,4% dels desplaçaments es fan actualment en modes actius o en transport públic. La mobilitat a peu continua tenint un pes molt elevat, mentre que el transport públic manté una quota propera al 25%.
L’autobús metropolità de gestió indirecta de l’AMB ha crescut de manera notable, passant dels 75,2 milions de viatges anuals el 2011 als 129,9 milions. Aquest increment demostra la importància de reforçar l’oferta de transport públic més enllà dels grans eixos ferroviaris.
La bicicleta, en canvi, continua avançant amb més lentitud del que seria desitjable. Actualment representa el 2,1% dels desplaçaments en dia feiner. L’informe apunta, per tant, a una realitat que molts ajuntaments ja coneixen: no n’hi ha prou amb incorporar la bicicleta al discurs públic; cal continuïtat en infraestructura, seguretat viària, aparcaments, intermodalitat i cultura d’ús.
La mobilitat activa i el transport públic concentren tres de cada quatre desplaçaments a la metròpolis de Barcelona.
Una metròpolis més diversa i envellida
La dimensió demogràfica i social mostra una metròpolis més diversa i més envellida. La població de 65 anys o més representa ja el 20% del conjunt metropolità, mentre que la població amb nacionalitat estrangera arriba al 21,3%, un 32,4% més que fa quinze anys.
Aquestes dades tenen conseqüències directes per a les polítiques municipals. Els ajuntaments han de donar resposta a noves necessitats de cura, soledat, accessibilitat, convivència i integració. L’informe també assenyala que un 15% de la població metropolitana declara haver patit discriminació en algun moment, amb l’origen de la persona com un dels factors rellevants.
La cohesió social, per tant, no depèn només de grans programes socials. També es construeix des dels equipaments de proximitat, les escoles, els serveis socials, la cultura, l’esport, l’espai públic i la capacitat dels municipis per generar vincles comunitaris.
La immigració internacional ha estat un dels principals factors de transformació demogràfica dels municipis metropolitans.
Habitatge: el lloguer canvia la vida dels barris
L’habitatge continua sent un dels principals reptes metropolitans. Des de la Gran Recessió, els contractes de lloguer han crescut molt per sobre de les compravendes, tot i que els darrers anys aquesta tendència mostra signes de correcció. Respecte al 2024, els contractes de lloguer han caigut un 8%, mentre que les operacions de compravenda han augmentat un 6%.
Més enllà de les xifres, l’informe posa sobre la taula una qüestió de fons: el règim de tinença també condiciona la vida comunitària. Les persones que viuen en habitatges de propietat declaren més relacions veïnals habituals que les que viuen de lloguer. Segons les dades recollides, el 18,3% de les persones que viuen en propietat afirmen que es fan favors amb el veïnat, davant del 12,2% de les que viuen de lloguer.
Això reforça una idea que molts alcaldes i alcaldesses detecten en el dia a dia: la rotació residencial dificulta l’arrelament, la convivència i la construcció de comunitat. Les polítiques d’habitatge no són només una qüestió d’accés a un sostre, sinó també d’estabilitat urbana i cohesió veïnal.
El lloguer ha guanyat protagonisme des de la Gran Recessió, tot i la correcció registrada en els darrers anys.
Ocupació a l’alça i pes creixent dels serveis
L’activitat econòmica també mostra una evolució positiva. El PIB i el PIB per càpita dels municipis de l’AMB han recuperat la tendència creixent després de l’impacte de la COVID-19. L’ocupació arriba als 1,94 milions de persones, amb un pes molt majoritari del sector serveis, que representa el 86,8% del total.
La indústria suposa el 8,4% i la construcció el 4,8%. Aquesta estructura confirma el paper central dels serveis en l’economia metropolitana, però també planteja interrogants sobre la diversificació productiva, la qualitat de l’ocupació i la capacitat dels municipis per retenir activitat econòmica de valor afegit.
Pel que fa a la contractació, els contractes temporals continuen disminuint, mentre que els indefinits es mantenen clarament per sobre dels nivells previs a la reforma laboral del 2022. Tot i això, la temporalitat encara representa el 57,4% del total de contractes, una dada que indica que la millora del mercat laboral no elimina la necessitat de polítiques actives d’ocupació, formació i acompanyament.
Els contractes indefinits es mantenen per sobre dels nivells previs a la reforma laboral, mentre la temporalitat continua reduint pes.
Una eina útil per governar millor
L’AMB en xifres 2026 no és només una fotografia de la metròpolis. És una eina de treball per als governs locals. Permet veure què millora, què s’estanca i on cal posar més atenció. També ajuda a entendre que moltes decisions municipals tenen impactes que només es poden mesurar amb perspectiva temporal.
La qualitat de l’aire, l’aigua, l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació o la convivència no evolucionen de manera aïllada. Formen part d’un mateix model urbà. I en aquest model, els ajuntaments continuen sent l’administració més propera i una peça imprescindible per convertir les dades en polítiques concretes.
Font: AMB
