El municipalisme reivindica el comerç local com una eina de cohesió social, dinamització urbana i equilibri territorial
Brussel·les (Bèlgica)
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha portat a Brussel·les la defensa del comerç de proximitat com una política que va més enllà de l’activitat econòmica i que té una incidència directa en la cohesió social, la qualitat dels espais urbans i l’equilibri territorial.
La jornada, organitzada per l’ACM amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, ha reunit representants municipals, institucionals, comercials i acadèmics amb l’objectiu de compartir experiències desenvolupades a Catalunya i traslladar el debat sobre el futur del comerç local a les institucions europees. La trobada coincideix, a més, amb el reconeixement de Barcelona com a primera Capital Europea del Comerç de Proximitat 2026.
Una política que es construeix des dels municipis
La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha defensat que “el comerç de proximitat és una política de país que es construeix des dels municipis”. Segons Budó, la seva aportació no es limita a l’economia, sinó que contribueix també a generar cohesió, identitat, ocupació, seguretat i vida comunitària.
La presidenta de l’entitat municipalista ha incidit especialment en la diversitat dels 947 municipis catalans i en la necessitat que les polítiques comercials s’adaptin a cada realitat territorial. Aquesta dimensió és especialment rellevant als municipis petits, on disposar de comerç i serveis contribueix a mantenir la vida quotidiana i l’atractiu residencial.
El debat situa el comerç local com una política municipal vinculada també a l’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge, l’espai públic, el turisme o la sostenibilitat.
La trobada ha abordat els principals canvis que viu el sector: els nous hàbits de consum, la digitalització, la competència de les grans plataformes de comerç electrònic i les grans superfícies, el relleu generacional i la transformació dels centres urbans. En aquest context, Budó ha defensat que preservar el comerç implica ajudar-lo a evolucionar i facilitar-ne la modernització, digitalització i sostenibilitat.
Amposta, Olot i Lleida mostren experiències locals
Una de les taules de la jornada s’ha centrat específicament en les experiències dels ajuntaments. Hi han participat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs; la regidora de Promoció de la Ciutat, Empresa, Comerç i Turisme d’Olot, Gemma Canalias, i la regidora de Promoció de la Ciutat i Consum de Lleida, Pilar Bosch. La sessió ha estat moderada per l’alcaldessa de Navarcles i vicepresidenta de l’ACM, Alba Pérez.
Els casos presentats han permès mostrar diferents fórmules per reforçar el comerç local, des de la dinamització dels centres urbans i els mercats fins a la digitalització, la promoció econòmica i la col·laboració entre administracions i associacions comercials.
En aquest marc també s’ha presentat l’informe The Catalan Retail Model: Building Social Cohesion and Resilient Local Economies Through Municipal Leadership. A Benchmark for Europe, elaborat per Oriol Cesena, director del postgrau en Dinamització Comercial de la Universitat de Girona, i editat per l’ACM.
La veu municipal, més present a Europa
La jornada també ha servit per reforçar el paper de l’oficina de l’ACM a Brussel·les com a punt de connexió entre els governs locals catalans i les institucions europees.
El vicepresident primer de l’ACM, Isidre Pineda, ha recordat que moltes de les decisions que afecten el comerç es prenen en l’àmbit europeu, mentre que els seus efectes acaben materialitzant-se als pobles i ciutats. Per aquest motiu, ha reivindicat que la realitat municipal estigui present des de l’inici en els debats europeus.
A la trobada hi han participat representants de la Comissió Europea, EISMEA, Eurocities, el Comitè Econòmic i Social Europeu i Independent Retail Europe. El debat ha relacionat el comerç de proximitat amb objectius europeus com la transició verda, la transformació digital, la revitalització dels centres urbans, la mobilitat sostenible i el denominat “dret de permanència” (right to stay), és a dir, la possibilitat que les persones puguin continuar vivint i desenvolupant el seu projecte vital al seu territori.
