Dimarts, 14 d’abril de 2026, la Sra. Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lma. Sra. Aurora Carbonell, alcaldessa de Sitges
- Dr. Miquel Salvador, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Dra. Alba Huidobro, professora de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
RESUM DE L’ACTE
La Dra. Huidobro ha donat la benvinguda als assistents i ha fet una breu presentació de l’alcaldessa de Sitges.
Seguidament, el Dr. Salvador ha recordat el propòsit del cicle “Alcaldes i Universitat” que comença i ha agraït la col·laboració d’alcaldes.eu. Ha avançat que l’entrevista que tindria lloc a continuació giraria al voltant de tres blocs: el coneixement de la localitat (Sitges), la trajectòria personal de l’alcaldessa i sobre el coneixement de l’Ajuntament.
Pel que fa al primer bloc, la Sra. Carbonell ha explicat que ella és sitgetana de tota la vida i que viu aquesta condició amb molt d’orgull. Recorda que la seva família s’ha dedicat de sempre a la indústria del turisme, i que Sitges “ha estat una vila turística tota la vida”, en què hi ha hagut sempre molta llibertat i molta influència de grans artistes. Diu que “qui viu a Sitges sembla que visqui de vacances tot l’any”, i que sempre hi fa molt bon temps i hi ha activitats culturals.
Recorda que la primera i principal dificultat de la localitat és la manca d’habitatge, però que es tracta d’una vila que sempre ha estat molt oberta i acollidora, “cosmopolita” en tots els àmbits.
Preguntada sobre la configuració urbana de Sitges, la Sra. Carbonell explica que, a l’igual que passa a la resta de la vegueria del Penedès, és un territori que està creixent moltíssim en habitants (gairebé més de 1.000 cada any). Això fa que un poble mariner cresqués molt i que les polítiques urbanístiques siguin molt importants. Afirma que, en el passat, durant alguns anys, es va mantenir una política urbanística “depredadora”, construint “sense cap ni peus”, i que ara costa revertir-ne els efectes.
A la vegada, això ha fet que existissin diversos nuclis i zones que potser s’haurien construït diferent avui en dia. La localitat té uns 43km2 i és de les més grans del Garraf. Una tercera part del terme es troba al Parc del Garraf, malgrat que el nucli central sigui geogràficament petit. Pobles com Garraf, o Les Botigues de Sitges són molt diferents entre sí i en relació al nucli central. Diu que la feina dels governants municipals és la de cohesionar el municipi, i que les tradicions i festes són una bona eina per aconseguir-ho.
El Dr. Salvador pregunta per la trajectòria cultural de la vila. L’alcaldessa diu que és un àmbit molt destacable, perquè des de l’arribada de Santiago Rusiñol a principis del s. XX, la vila va fer un canvi molt important. Molts d’aquests artistes van venir, diu, per la llum del sol. Arran d’aquesta tradició, ha quedat un substrat artístic molt important: dansa, música, teatre, pintura, escenografia… Des de l’Administració, les polítiques culturals també són molt importants i “interessa que estiguin presents al llarg de l’any”. L’alcaldessa recorda la recent inauguració de l’espai L’Escorxador, per a petits grups locals que vulguin crear i mostrar el talent local.
Per acabar el primer bloc, el professor Salvador pregunta sobre la qüestió del manteniment del medi ambient local. L’alcaldessa diu que també és un tema molt important, atesa la pressió turística. Es manifesta favorable al turisme sostenible, com a oposat al turisme depredador, “que es menja els recursos disponibles”. En aquest sentit recorda que fa uns anys va promoure un segell turístic anomenat “Biosphere”, que ajuda a donar un propòsit sostenible a totes les polítiques de ciutat. Es tracta d’una sostenibilitat no només mediambiental, sinó també econòmica, social i urbanística. També explica que actualment la sostenibilitat és una activitat transversal en totes les regidories, i no pas una línia pròpia d’una sola regidoria.
La Sra. Carbonell recorda que hi ha hagut diverses friccions pel que fa a les competències sobre les platges, a l’hora d’aplicar-hi els criteris de sostenibilitat. Diu que les platges depenen del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) i que cada vegada que s’hi ha de fer una intervenció, cal demanar-hi permís. Sempre que hi ha hagut un temporal marítim i s’ha endut la sorra, la resposta ministerial ha estat portar un vaixell dragador i tornar a posar sorra. En canvi, Carbonell creu que una draga és una solució insostenible, perquè és costosa, i perquè causa mal al fons marí. A banda, no és una solució permanent. Prefereix optar per plantacions de posidònia o espigons submergits, molt menys agressius i més estables. També ha criticat que sigui Madrid qui decideix el que cal fer a les platges.
En quant al segon bloc, adreçat a conèixer el perfil de l’alcaldessa des d’una vessant més personal, la Sra. Carbonell explica que prové d’una família dedicada al turisme i la cultura, i que en la seva joventut, mentre treballava al negoci familiar, va estudiar Humanitats a la UOC. En paral·lel, va estudiar música i cant. En cert moment, la gent d’ERC havien anat a buscar el seu pare per integrar en llistes electorals municipals, però no van tenir sort. Posteriorment, el 2005, la van voler reclutar a ella i, aquesta vegada, hi va haver sort. Va pensar que era una bona oportunitat per ajudar a la millora de la vila.
El 2011 ja va ser cap de llista a les eleccions municipals, tot i que no va obtenir representació. El 2015 va repetir, però va obtenir 3 regidors i va entrar a formar part del govern municipal, en coalició amb CiU. Va ser primera tinent d’alcalde i va adquirir molta experiència. És alcaldessa de Sitges des de 2019.
Preguntada per com és la vida política municipal, Carbonell diu que si una persona és curiosa, estima la població en la que viu, i té ganes de fer activitat pel poble, la política municipal és el millor. Reconeix que és exigent i dura, perquè contínuament rep peticions de la gent, però d’altra banda és molt satisfactori, perquè pot provocar canvis reals en la vida dels veïns. Una de les coses que més li agrada és quan algú a qui ha ajudat en el passat li diu que les coses li han anant bé, o quan veu zones plenes de vida, que en el passat eren ermes, o deprimides.
El Dr. Salvador pregunta sobre la compatibilitat entre la vida política i la vida professional, i si ella ha hagut de fer sacrificis. Carbonell diu que és una qüestió complicada, perquè l’empresa familiar encara funciona i no tothom vol deixar-la. D’una banda, entén que hi ha d’haver persones en política que provinguin de l’activitat privada. I de l’altra, cal que hi hagi persones que vinguin de la funció pública i que no perdin el seu treball. “Sempre s’ha de comptar amb gent que tinguin múltiples visions”, diu. També opina que la seva dedicació política té un temps de caducitat, i que “un no s’ha de quedar sempre dedicat a l’alcaldia, perquè és bo que hi hagi canvis”. També creu que hi ha moltes maneres de dedicar-se a la política i que no s’ha de perdre l’expertesa.
El Dr. Salvador pregunta sobre la composició política a l’Ajuntament de Sitges. La Sra. Carbonell diu que a la seva vila fa molts anys que hi ha una gran fragmentació política. Amb els seus 33.000 habitants, té 21 regidors al ple, i actualment hi ha 10 partits polítics al consistori. Tres d’aquests partits sumen nou regidors i constitueixen un govern en minoria (ERC, Sitges Independent i Els Comuns). D’altra banda, hi ha set partits en l’oposició, dels quals n’hi ha dos amb més d’un regidor (PSC i Junts), i cinc representats per un sol regidor (Vox, PP, les CUP i dos partits municipalistes més). Això vol dir que cada vegada que s’ha d’arribar a un pacte, cal dialogar amb molts grups municipals. Això dificulta molt la gestió i arribar a consensos.
Posa l’exemple de les modificacions de l’àmbit urbanístic, en què és preceptiu comptar amb una majoria de regidors (11 dels 21). En aquest cas, el govern municipal només en té 9 i cal buscar-ne dos més en l’oposició. Tot això dificulta els projectes de transformació del municipi a llarg termini. Recorda que la passada legislatura encara va ser una mica més difícil, perquè va arribar a tenir cinc partits diferents al govern municipal.
També recorda que hi ha dues “batalles” a gestionar cada dia: la que cal fer amb l’oposició i la que cal fer amb el propi govern, atès que no tothom és del mateix partit.
En quant a la connexió entre la vida política local i la lògica de partit, Carbonell diu que en la política municipal, el primer és el poble. I això pot portar a discrepàncies personals amb les decisions de partit. També reconeix que quan al Parlament hi ha acords entre diversos partits, és més fàcil pactar amb aquests mateixos partits a l’àmbit municipal. Igualment, diu que el factor personal és molt important: et pots entendre molt bé amb una persona del partit rival, i no tant amb el seu partit. I a l’inrevés.
Finalment, en el tercer bloc, el Dr. Salvador planteja diverses preguntes sobre l’ofici de la gestió pública municipal. La primera gira sobre l’aparell administratiu que hi ha a la població.
L’alcaldessa diu que hi ha uns 400 empleats públics a l’Ajuntament. Només a la Policia n’hi ha 80. I la resta inclou totes les àrees i departaments. Diu que actualment cal ampliar la plantilla, perquè se’ls fa curta. Recorda que quan va entrar al govern municipal va tenir un contacte inicial “dur”, perquè va trobar-se amb la dificultat de compaginar dos ritmes diferents: el dels desigs polítics i el curs d’acció de l’Administració. També parla dels habilitats nacionals (interventor, secretari i tresorer), que són figures importantíssimes i que no són gaire conegudes per aquells qui arriben a la política per primera vegada. Són figures que donen molta seguretat jurídica, financera i econòmica, explica. Reconeix que, en arribar, “tot és molt xocant”, malgrat que tot estigui molt ben explicat i reglamentat.
El Dr. Salvador pregunta sobre la capacitat del govern municipal de proposar càrrecs de confiança. L’alcaldessa diu que no és un marge gaire ampli en l’àmbit municipal, però sí ho és en el supramunicipal. Diu que a Sitges es poden tenir fins a set càrrecs de confiança (actualment n’hi ha dos), mentre que a la Diputació n’hi pot haver molts més. Creu que això té sentit quan es busca un perfil professional expert per acollir certs projectes de canvi, però que també cal preservar el talent de les persones que ja estan dins de la funció pública.
Preguntada sobre la figura d’un gerent municipal, l’alcaldessa diu que a Sitges n’hi ha un, que va entrar el 2016, i que ha estat clau en el canvi de funcionament municipal. Diu que han intentat que els departaments treballessin més per projectes, que no pas per funció. El polític, diu, dona les ordres polítiques. El gerent és el que dirigeix el dia a dia, fent compatible les ordres polítiques amb l’operativa quotidiana.
Igualment, la Sra. Carbonell explica que l’Ajuntament de Sitges es relaciona sovint amb empreses externes, del sector privat, quan cal fer certes delegacions de serveis. Primerament, perquè l’Administració no pot arribar a tot. En segon lloc, perquè sovint hi ha expertesa fora de l’Administració en certs temes. En l’àmbit d’esdeveniments i activitats lúdiques, diu, hi ha molta relació amb el gremi d’hostaleria local, o amb entitats culturals amb les que es celebren convenis concrets per a certs projectes.
Preguntada específicament, l’alcaldessa diu que el contracte més important que té l’Ajuntament és el de la neteja pública i la recollida d’escombraries. Recentment s’ha tancat un pressupost de 12 milions d’euros anuals per aquesta partida. Diu que cada vegada hi ha més requisits i exigències en aquest sentit. També esmenta que el pressupost total de l’Ajuntament és de 66 milions d’euros anuals, i que la partida dedicada al Capítol 1 és de 23 milions d’euros.
Recorda que el 2015, com a regidora de Turisme, va municipalitzar una agència turística que era propietat dels lobbys locals de turisme. Des d’aleshores, l’Ajuntament gestiona aquesta activitat, i ho fa bé. Però en el cas de la brigada de platges, també es va municipalitzar i “no funciona tan bé” com quan era externa. Creu que cal ser equilibrats a l’hora de municipalitzar, i que alguns serveis són més propicis que d’altres a l’hora de municipalitzar-se.
Igualment, la participant explica la relació del seu Ajuntament amb els ens supramunicipals. Diu que és molt important tenir aquesta relació i que quan els dos governs són del mateix color polític, tot és més fàcil. En el cas dels recents problemes de mobilitat, Carbonell explica que va anar a queixar-se a la Direcció General de Mobilitat i Infraestructures (responsable dels autobusos de la Generalitat). Diu que, després de lluitar moltíssim, va aconseguir nou franges contínues d’autobusos per a Sitges. Però, en canvi, a Vilanova i a Sant Pere (governades pel PSC), es van atorgar més franges d’autobusos encara. Creu que no és just i que la Generalitat ha de ser més equitativa amb el territori. En canvi, veu que la Diputació ja ho acostuma a ser.
Preguntada pel tipus de projectes que Sitges fa amb el Consell Comarcal, l’alcaldessa diu que el del Garraf és un consell format per sis municipis, dels quals n’hi ha dos (Sitges i Vilanova) que fan servir molt poc els serveis. Els altres, sí que hi col·laboren molt, sobretot, per a les polítiques socials. Sitges, diu, és molt autònom, en aquest sentit. Els Consells Comarcals tenen més sentit com a “coixí” de poblacions molt més petites que Sitges. En canvi, amb la Diputació la relació és molt més intensiva: la gestió dels museus de Sitges es porten a través d’un consorci creat per la Diputació i l’Ajuntament. També hi ha molta col·laboració en polítiques forestals o de mobilitat. Creu que amb qui “pitjor” es porten és amb l’Administració central de l’Estat, especialment en quant a costes: “com més llunyana es troba l’Administració, més es nota”.
Seguidament, s’obre un torn de preguntes per part dels assistents.
- Un estudiant es qüestiona el paper del turisme, com a activitat, i si els seus beneficis superen els seus costos. L’alcaldessa diu que no creu que el turisme sigui perjudicial i es manifesta defensora d’un turisme equilibrat, que generi llocs de treball, però sense depredar. La forma d’equilibrar-ho és a través de planificació i gestió. Recorda que van fer un pla d’usos per al centre històric, que va evitar la proliferació de locals comercials poc arrelades en els carrers més cèntrics. També diu que promouen molt les festes i tradicions locals entre la població, per evitar que es perdi. “El turisme no ha de ser depredador, però no el podem ignorar si és respectuós”. Igualment, l’alcaldessa celebra que Sitges hagi aconseguit fer una bona desestacionalització de l’activitat turística, al llarg de tot l’any i en tots els barris.
- Un estudiant pregunta com es pot gestionar una població que, cada any, duplica el nombre d’habitants en temporada alta. L’alcaldessa diu que aquest és un repte molt important, i que un estudi recent diu que la població flotant és de 45.000 persones. Hi ha un milió de turistes a l’any (que pernocten) i tres o quatre més de visitants d’un sol dia. Això vol dir que el contracte de neteja, o la policia, que estan dimensionats per a 33.000 habitants es tensionen molt quan arriba la temporada alta. Diu que hi ha molts municipis turístics que estan demanant canviar les normatives per tal que hi hagi més reforç, i més àgil, de tots aquests serveis tan necessaris.
- Un estudiant pregunta sobre la fragmentació política al municipi, i sobre si l’alcaldessa viu tranquil·la davant la possibilitat de perdre l’estabilitat institucional en qualsevol moment. L’alcaldessa diu que és complicat, i que mai no ha viscut en una majoria absoluta. També recorda que la fragmentació també ajuda a evitar que l’oposició es posi d’acord: caldria que les CUP i VOX es posessin d’acord. No obstant, diu que cal treballar de valent en cada ple, i troba a faltar un sentit de responsabilitat política municipal, per servir el poble, amb independència del programari de les sigles que es defensin.
- Un estudiant pregunta quines mesures prenen a Sitges per combatre les dificultats d’accés a l’habitatge del jovent. Carbonell explica que l’anterior legislatura van construir-se 175 habitatges a Sitges i que n’està molt orgullosa, fent un tàndem “boníssim” entre Urbanisme (ERC) i Habitatge (CUP). Ara mateix, estan construint 482 habitatges més, perquè veuen que “molta gent està marxant de Sitges i és un problema horrorós, que afecta molta gent”, joves i grans. Creu que l’Administració local “pot fer” molt bona política d’habitatge, ja sigui construint, comprant o bé rehabilitant habitatge, per evitar que el centre del poble es quedi buit. O també es poden suspendre llicències turístiques, per promoure que es faci més habitatge residencial.
- Una estudiant pregunta sobre el problema de Rodalies, i la incidència que té a Sitges sobre el turisme. Carbonell diu que, en efecte, és un tema preocupant. I posa l’exemple dels trens nocturns que es posen per reforçar el servei durant el carnaval. Diu que l’any passat, els maquinistes van decidir fer vaga aquell mateix dia. I això va comportar una afluència de 25.000 persones menys. Per a aquest estiu, s’està habilitant un gran pàrquing perquè, si no poden venir d’altra manera, que vinguin en cotxe. També diu que la manca de trens no només afecta els visitants, sinó als treballadors de les empreses locals.
- Un estudiant pregunta sobre la sostenibilitat i com es fa compatible amb l’augment de la població a la vila. Carbonell diu que el Garraf i el Baix Penedès són la zona del país que més creix en els darrers anys i que els preocupa molt aquest tema. Un 30% de la població de Sitges és estrangera, europea i amb un alt nivell adquisitiu. Això expulsa gent local. Calen més escoles, més centres de salut i més infraestructures però, a la vegada, no es pot créixer gaire més des del punt de vista geogràfic. Creu que cal molt de control, sobretot en polítiques urbanístiques.
- Una estudiant pregunta sobre les propostes per millorar la mobilitat en relació a Barcelona. L’alcaldessa creu que, territorialment, el país demana un plantejament general. Sitges sempre ha tingut força disponibilitat de mitjans per arribar a Barcelona, però no té connexió per arribar a l’interior del Garraf. Per això creu que la visió política a llarg termini, i la distribució territorial de l’economia és el que pot millorar més les coses.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
