Dimecres, 15 d’abril de 2026, el Sr. Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, va participar en el cicle de diàlegs “Alcaldes i Universitat”, promogut per alcaldes.eu i la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. L’acte va comptar amb la presència de:
- Il·lm. Sr. Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró
- Dr. Miquel Salvador, professor de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
- Dr. Abel Escribà, degà de la Facultat de Ciències Polítiques de la UPF
RESUM DE L’ACTE
El Dr. Escribà ha donat la benvinguda als assistents, així com al ponent, i ha fet una breu semblança del Sr. Jiménez. Seguidament, ha donat la paraula al Dr. Salvador que, al seu torn, ha agraït la presència del convidat i ha introduït el cicle “Alcaldes i Universitat” davant dels alumnes.
Igualment, ha avançat els tres blocs temàtics de l’entrevista que tindrà lloc a continuació: el municipi, el perfil personal de l’alcalde i la gestió de l’Administració municipal i de les polítiques públiques.
En quant al primer bloc, el Sr. Jiménez ha explicat que Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és un municipi de triple nucli, que va pertànyer a Santa Cristina d’Aro fins al segle XIX, però que es va independitzar com a municipi costaner. En el segle XX, l’arribada del turisme a la Costa Brava va crear una nova realitat econòmica i una nova capitalitat a Platja d’Aro, com a atractiu. El municipi havia estat de conreu i d’interior, però que passa a mirar cap el mar per causa del turisme.
Als anys 40 i 50 del segle passat, l’antic nucli del Pla de Sant Pol (compartit amb Sant Feliu de Guíxols) esdevé S’Agaró, nom que prové d’una marca turística privada, no pas d’un topònim històric. Als anys 60 i 70 el municipi esdevé plenament turístic i amb una idiosincràsia molt concreta: la població estable és de 13.600 habitants durant l’any (i creixent en els darrers anys) i 16.000 habitatges. D’aquests, una quarta part és la que està habitada per població estable. En temporada alta, la població flotant (turistes ocasionals, i segones residències) és de 40.000 persones més. Hi ha 8.000 llits hotelers i 20.000 més en els càmpings. El càlcul de la policia diu que també hi ha una sèrie de visitants per un dia, que arriben a fer un municipi de 150.000 persones en cert moment. És, com diu, un “municipi acordió”, que requereix tota una sèrie de serveis per a la població estable, com per a la població flotant durant de l’any.
Políticament, el municipi s’adreça a quatre perfils de persones diferents, amb diferents necessitats: un és el resident, el segon és el dels “segons residents” (o propietaris de segones residències), el tercer és el “visitant-dia” (que només passa un dia a la localitat) i el quart és el “visitant turista”, que fa una estada més llarga.
Preguntat per la composició social del municipi, l’alcalde diu que hi ha presència de 95 nacionalitats, amb abundància de russos (1,700), ucranians (900) i marroquins (800), entre altres orígens. A més, només un 14% de les persones que viuen al municipi han nascut allà, de manera que és un municipi d’acollida que ha recollit diverses onades migratòries al llarg dels anys. Fa referència, particularment, als treballs d’acollida de la comunitat ucraniana fa dos anys.
Pel que fa a les necessitats mediambientals del seu municipi, Jiménez explica que disposen d’un POUM de 2009, validat el 2014, i que té el creixement “molt acotat”. Es van posar barreres protectores a certs entorns, tot i que es manté un cert marge de creixement. Creu que “el mal” es va produir durant el “desarrollismo” dels anys 60 i 70, amb edificis de 27 plantes a primera línia de mar que incomplien els plans ordenadors de la època, per causa de la corrupció institucionalitzada del Règim franquista. Aquestes “barbaritats”, diu Jiménez, “ens han posat al davant del mirall a tots els que hem governat en democràcia”. Avui en dia es desenvolupen urbanitzacions però amb uns topalls molt clars que preserven els espais clars i naturals.
Pel que fa al segon bloc de preguntes, el Dr. Salvador s’interessa per quins motius es va dedicar Jiménez a la política municipal. L’alcalde diu que va ser per inquietuds de millora de l’entorn, i que des de jove ha format part de les associacions juvenils i d’estudiants. Va ser emprenedor jove (va muntar la seva primera empresa als 21 anys) i va formar part de l’associació d’emprenedors. Allà on es trobés, sempre intentava participar de la vida política i associativa. La seva va ser una evolució “natural”.
Explica que, anys enrere, va muntar una empresa a Sant Julià de Ramis i que s’hi va establir. L’alcalde de la localitat el va anar a buscar per demanar-li que s’incorporés a la llista municipal i va accedir a fer-ho. Va formar part d’un govern municipal a Sant Julià. També es va inscriure com a simpatitzant del PSC per què la mort d’Ernest Lluch el va motivar a agafar el seu relleu. Pocs anys després es va mudar a Girona i es va apropar a l’Agrupació Socialista de Girona i va col·laborar amb Quim Nadal, Anna Pagans, Pia Bosch i Sílvia Paneque. El 2005 va establir-se a Castell d’Aro i el 2011 va presentar-se davant de la candidata del PSC a la localitat, que el va incloure com a número set d’una llista que va aconseguir sis regidors.
A mig mandat (2013), un regidor va haver de plegar per malaltia familiar i ell va passar a ocupar la seva plaça. “Va ser per casualitat”, diu. Al final d’aquell mandat, la cap de llista es va retirar i es va obrir un debat local per veure qui la podria rellevar. “Per sorpresa, em van escollir a mi, que era un nouvingut”, explica. I així va ser escollit candidat a l’alcaldia, quan encara portava pocs anys al municipi.
A les eleccions de 2015 no era conegut pel poble, però va agafar el llistí telefònic i va fer 1.200 trucades telefòniques, de les quals 900 es van transformar en cafès. I va aconseguir quedar segon a les eleccions. És alcalde des de 2019.
Preguntat per la compatibilitat entre la política de partit i la política de municipi, Jiménez explica que forma part de la Federació i de la Direcció Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, i que sovint ha de prendre “decisions complicades”. Admet que la direcció política de partit s’ha de poder separar de l’acció política municipal. “Els partits són eines útils per a provocar transformacions en el territori, i que cal tenir clar que cap dels que militem al partit estem per sobre del partit. Però això no ha de permetre les ingerències”. Diu que cada dia pren decisions per a Platja d’Aro que no sotmet al partit. Creu que les persones estan als partits perquè s’hi senten còmodes, no perquè comparteixin el credo al 100%.
En el dia a dia municipal, diu que mai ha tingut sensació d’ingerències del seu partit, i creu que els partits han de ser eines que cal emprar per fer xarxa de contactes i complicitats a l’hora d’aconseguir objectius.
Quant al tercer bloc, Jiménez diu que la seva relació amb els perfils tècnics i funcionarials de l’Ajuntament és molt positiva. Recorda que va entrar a l’ajuntament com a soci de govern amb una coalició amb CiU el 2015, amb la intenció de treballar pel poble. Es va trobar amb un doble problema: primer, l’alcalde del moment, que venia de gestionar el municipi durant 40 anys i que tot i la seva magnífica feina, no havia modernitzat l’Administració. Quan ell va entrar a l’alcaldia el 2019 es va trobar amb un munt de factures que s’havien de signar a mà, perquè l’anterior alcalde no estava digitalitzat ni tenia telèfon mòbil.
Jiménez recorda que, en el seu primer mandat, van haver d’integrar un gestor digital d’expedients i teixir complicitats amb el personal. El lideratge anterior no havia fet un treball de cerca d’objectius comuns amb els treballadors i va haver d’instaurar el costum d’una reunió periòdica de caps d’àrea, als quals ningú els havia preguntat mai res. Amb la seva mentalitat empresarial, Jiménez va considerar que calia compartir aquesta nova manera de fer en el seu primer mandat. La tasca de reconfiguració de l’organització, la burocràcia i el personal de l’Ajuntament va ser “molt important” entre 2019 i 2023. Actualment, la tasca de personal interí és només del 3%. També es va modificar el Reglament d’Ordenament Municipal, per tal de crear comissions de treball mensuals per coordinar les accions. Igualment, es va fer públic el pla de govern municipal per primera vegada a la història del municipi. Recorda l’anècdota que l’antiga secretària d’alcaldia li va dir que en sis mesos, havia rebut més persones al despatx que l’anterior alcalde en quatre anys.
El Dr. Salvador pregunta, específicament, per la relació de l’alcalde amb els habilitats nacionals (secretaris, interventors i tresorers). Jiménez explica que va aprendre aviat que no són “elements facilitadors”, sinó quelcom assimilable al “dret de veto que els E.U.A. tenen a l’ONU”. Considera que cal teixir aliances i complicitats amb ells, perquè porten molts anys a la casa i venen d’una Administració que no era la d’avui, i perquè són persones obertes a parlar i a discutir.
No obstant, diu que les noves generacions de professionals de l’Administració pública venen molt preparats i que, si s’apliquen totes les lleis en extrem, és molt difícil fer polítiques. “Si venen amb una mirada molt tancada, pot provocar problemes a les Administracions”, diu. Hi ha ajuntaments de la demarcació de Girona amb un endeutament del 70%, en què l’interventor no té inconvenient en autoritzar despesa si es fa de certa manera, i ajuntaments amb un deute zero, i set milions d’euros al banc, en què l’interventor no autoritza gastar ni un euro. Es pregunta per què hi ha aquesta diferència, si la norma és la mateixa. I la resposta és la diferència de criteris tècnics. Opina que la ciutadania ha votat els polítics per què facin realitat els programes electorals i que no hi ha lloc a aquestes diferències de criteri. Igualment, Jiménez confirma l’existència d’una “burocràcia defensiva” i considera que s’ha judicialitzat molt la vida administrativa i que avui aquests tècnics s’han acostumat a fer la feina per quedar protegits en el cas de contenciosos. Això els fa ser prudents en excés. La única forma de contrarestar-ho és “buscant segones opinions en altres tècnics” d’altres institucions, però això genera moltes hores de reunions inútils.
El Dr. Salvador pregunta seguidament sobre la col·laboració de l’Ajuntament amb associacions externes. Jiménez explica que, en el seu ànim de construir aliances amb tots els grups d’interès, va promoure la creació d’un Consell de Desenvolupament Econòmic Local, juntament amb els representants de les principals associacions empresarials locals. Es reuneixen mensualment per coordinar l’acció política amb l’acció d’aquestes entitats. El comerç, els serveis i la construcció són activitats molt importants a Platja d’Aro i és molt important coordinar-se per tal d’afavorir la prosperitat i la creació d’ocupació. Explica que s’han coordinat els programes de promoció comercial dels agents públics i privats per afavorir “resultats exponencials”. El mateix explica en matèria de promoció cultural: el 60% de l’activitat cultural del municipi prové ara de les associacions culturals locals.
Igualment, pel que fa a la contractació d’empreses externes per a delegar serveis, Jiménez ho considera un “capítol a banda”, perquè “l’important és la bona definició del servei, i que sigui el servei el que condiciona la plica, no a l’inrevés”. També cal un bon estudi econòmic “per a no trobar-se amb sorpreses” en contractes importants. El cas de la recollida de residus n’és un exemple. També recomana crear contractes que siguin adaptables a les necessitats que vagin apareixent amb el temps. Diu que “cal confiar en els tècnics”, i no tenir la temptació de pensar que són persones que fan el que els manen els seus caps polítics. La realitat és que són persones amb un gran coneixement professional del que fan i el seu consell és imprescindible per a no equivocar-se.
El Dr. Salvador s’interessa ara per la col·laboració amb les institucions supramunicipals, des del Consell Comarcal fins a l’Estat. L’alcalde diu que les aliances sempre les mouen les persones, no pas les sigles. Els alcaldes de les localitats properes, malgrat tenir sigles diferents, han establert projectes conjunts molt reeixits en termes d’ocupació, mobilitat i formació. Diu que no cal que cada poble petit tinguin un pavelló o una biblioteca, que són instal·lacions caríssimes. Simplement es tracta de posar la mobilitat necessària per aprofitar la instal·lació del poble del costat. “El que hem de vendre és territori”, afirma.
Pel que fa a la col·laboració amb el Consell Comarcal, diu que n’és defensor, perquè els municipis de menys de 15.000 habitants no poden fer programes propis, si no és que s’agrupen a través dels Consells. També diu que hi ha pobles molt petits, de 300 o 500 habitants, que no tenen secretaris o interventors, però que poden rebre el servei d’un tècnic contractat pel Consell.
Igualment, diu que la Diputació és “l’ajuntament dels ajuntaments”, en tant que distribueix els diners que l’Estat retorna al territori. Creu que és una institució que “no té sentit” que hi hagi tantes administracions que retornin els diners al territori, però que sí cal teixir aliances amb ells. Són institucions que estan conformades per representants designats pel partit, en base als resultats electorals a la comarca (Consell comarcal) o a la província (Diputació). Ell mateix és diputat del PSC pel Baix Empordà a la Diputació, a l’oposició.
També diu que el treball conjunt amb la Generalitat és “importantíssim” en matèria d’educació, seguretat, mobilitat o medi ambient, entre d’altres. I destaca que cada província compta amb una delegació territorial del Govern que és amb qui primer parlen, malgrat que voldrien poder parlar amb els titulars de les conselleries. Creu que sempre és més fàcil parlar-se amb consellers/es que siguin coneguts o del propi partit, que no pas amb persones desconegudes.
Diu que des de 2020 fins ara hi ha hagut un augment de les reunions per videoconferència i que cada vegada que intenta parlar amb Madrid per algun tema de costes li proposen connectar-se. Jiménez diu que “sempre que puc, intento evitar-ho” i que “prefereixo gastar un dia anant a Madrid i parlant amb el Secretari de torn directament”, perquè la connexió personal és molt més valuosa, humanament parlant.
Seguidament, s’obre un torn de preguntes per part dels assistents.
- Un estudiant pregunta sobre la recepció que els habitants “de sempre” del municipi dispensen als nouvinguts, vinguin d’allà on vinguin. Jiménez diu que el model de convivència del municipi segueix imperant. I explica una anècdota recent d’un espai al Centre Cívic de Platja d’Aro, en què es celebra l’activitat de la “Plaça del Món”, amb persones provinents de diferents cultures cada dijous que comparteixen les seves vivències d’origen. Al març de 2026 s’hi va celebrar una festa intercultural que parlava del final del ramadà. En col·laboració amb el Casal de Tardes de la vila (ludoteca), es va promoure una activitat en què els nens i nenes van ser protagonistes de la festa del ramadà. Una família es va queixar perquè no volia que el seu fill s’exposés al contingut del ramadà i es va obrir un debat públic a les xarxes. L’alcalde va parlar amb les diverses parts implicades per desmuntar fake news anti-islàmics. Va haver de fer-ho “de manera quirúrgica” i el nen va acabar no anant a la Plaça del Món sense que passés cap cosa negativa. A més, l’alcalde i l’oposició van copsar que la festa va consistir en una mostra gastronòmica de països musulmans en el dia de l’Ishtar, i no pas una representació religiosa. També hi van participar 200 persones, de manera que el problema racial o religiós va quedar molt reduït. Jiménez diu que cal ser curosos en la semàntica utilitzada en aquests casos, per tal de no ferir sensibilitats. Hi ha molta crispació política i cal evitar-la.
- Una alumna pregunta sobre la relació entre els veïns que viuen tot l’any a Platja d’Aro i els turistes. L’alcalde diu que fa uns anys es va plantejar el debat sobre la mena de turisme que volia el municipi. Els veïns consideraven aleshores que el turisme no era un problema, i que no ho havia sigut mai fins que a Barcelona van considerar que era un problema. Són veïns que han crescut sempre amb aquesta situació i que poden gaudir de les platges tot l’any, però que viuen del turisme. Això no vol dir que no els preocupi el turisme de qualitat, per sobre de la quantitat. Ara cal mesurar l’èxit turístic no tant pel número de vehicles i usuaris, sinó també pel grau de civisme i compromís de les persones visitants, i del descobriment que aquestes persones facin del territori.
- Una tercera alumna pregunta sobre la relació de l’alcalde amb el poder. Jiménez diu que el seu primer contacte amb el poder va ser llegint a Maquiavel. Creu que quan una persona entra a l’Administració pensa, erròniament, que el poder recau en l’aparell polític. La realitat és que està distribuït a través d’una governança de diverses posicions, i que ell no podria avui dia decidir en solitari que tots els aparcaments siguin de zona blava: primer haurà d’alinear-se amb moltes persones i conjunts d’interessos, si vol evitar posicions contràries. No s’ha de confondre el poder amb la capacitat de fer el que es vulgui, diu. Igualment, diu que el poder no atorga automàticament l’autoritat: “que tu puguis firmar decrets, no implica que la gent entengui que la mesura sigui justa”.
Arribats a aquest punt, el diàleg es dona per conclòs.
