Cànoves i Samalús ofereix una de les entrades més concorregudes al Parc Natural del Montseny. La seva proximitat a la metròpoli dona pas a una tradició forestal i carbonera molt destacable. Avui parlem amb Josep Cuch, el seu alcalde.
El 2011 vostè va decidir presentar-se a unes eleccions municipals per primera vegada. Li interessava la política?
Doncs no. A mi m’interessava el poble. I en aquells moments, el govern municipal estava en mans d’unes persones que no eren originàries d’aquí i que no coneixien gaire la realitat local. La meva sensació és que confonien el poble amb el nucli urbà, però el poble és molt més: són les masies disperses, és la petita empresa local, és la gent que viu als afores, són els tres veïnats que tenim… La meva germana, que era militant de Convergència, em va venir a buscar i em va proposar que encapçalés una llista.
I com va anar?
Per uns acords que hi havia entre CDC i UDC, la cap de llista va acabar sent una altra persona. I a mi em va semblar que aquella candidatura no guanyaria, perquè tampoc era gaire coneguda pel poble. Així que, juntament amb altres persones, vam decidir crear una agrupació d’electors: Nou Impuls i Unitat. Érem independents de qualsevol partit i vam decidir presentar-nos. Li puc explicar una anècdota de com ens vam constituir?
Juntament amb altres persones, vam decidir crear una agrupació d’electors: Nou Impuls i Unitat. Érem independents de qualsevol partit i vam decidir presentar-nos
Endavant.
Jo soc autònom, i la feina que tinc em fa treballar a l’aire lliure. Però recordo que aquells dies va ploure durant tres jornades consecutives. Així doncs, per causa dels aiguats, no vaig poder sortir a treballar.
Com que soc un cul inquiet i no sé quedar-me parat, vaig anar-me’n a veure diverses persones de les urbanitzacions i les vaig convocar a una reunió. Els vaig dir que volia que parléssim del municipi i de la marxa de l’Ajuntament, i que si veien que hi havia quelcom a millorar, podríem unir esforços creant una llista. Jo estava disposat a encapçalar-la. No és que volgués, però estava disposat. Van venir 55 persones…
I van guanyar les eleccions?
Encara no. Aquell mandat les va guanyar el PSC. Però vam aconseguir dos regidors que vam anar directament a l’oposició.
Quatre anys després, el 2015, ja les vam guanyar, tot i que no per majoria. Vam pactar amb ERC i vam entrar al govern, si bé ERC va decidir no formar-ne part. Entre quatre regidors ho vam haver de fer tot… Va ser molt dur: érem nous i tothom ens preguntava les coses com si tinguéssim resposta!
El primer mandat va ser molt dur: érem nous i tothom ens preguntava les coses com si tinguéssim resposta!
Recorda la primera decisió que va prendre?
El primer dia d’alcaldia, només arribar, el secretari em va lliurar un requeriment derivat d’una sentència. Deia que en pocs dies l’Ajuntament havia de pagar 480.000 euros d’indemnització a uns veïns afectats per unes gestions d’un mandat anterior.
La meva resposta va ser: “deixi-ho aquí al damunt de la taula”. El secretari em va mirar estranyat. Li vaig dir que em calia temps per rumiar-ho. I aquell document va estar tres dies allà al damunt.
Mentrestant, vaig anar a veure tots aquells veïns i els vaig explicar que el tarannà municipal havia canviat i que ara buscàvem maneres realistes de resoldre el problema. Vam posar-nos d’acord en el pagament, i vam establir uns fraccionaments en deu anys. Els veïns van quedar satisfets i el deute es va resoldre, fins i tot més aviat del previst, gràcies als romanents que hem anat generant aquests anys.
Per què creu que l’han escollit per majoria absoluta en els darrers mandats?
Per la proximitat. En un poble petit gairebé tots ens coneixem. I jo soc un alcalde actiu tant a l’Ajuntament com al carrer. Ajudo amb les festes i en els moments problemàtics. Parlo amb la gent i vaig de cara a les coses. Segurament ho han percebut i els ha agradat.
Un dia, fins i tot, van venir un grup de senyores d’una urbanització que tenien un problema i em van dir que donaven per segur que jo “ho arreglo tot”. Molts veïns venen a dir-me els problemes que tenen i confien en la paraula que els dono.
En un poble petit gairebé tots ens coneixem. I jo soc un alcalde actiu tant a l’Ajuntament com al carrer
Què n’ha après de fer d’alcalde, personalment?
Molt. Soc una persona molt assenyada i tranquil·la: no salto ni ballo a les festes. Però una de les coses que més m’omple és veure que la gent gaudeix. Quan organitzem festa major o actes, tot i estar assegut i mirant com va les coses, soc feliç veient la gent feliç.
Sé també que no puc ajudar tothom. De vegades, la gent no entén que l’Administració té uns terminis. Però el que compta és saber que faig tot el possible i que me’n puc anar a dormir ben tranquil cada dia.
Una de les coses que més m’omple és veure que la gent gaudeix
Com és Cànoves i Samalús, com a municipi?
Som un municipi de gairebé 29 km2, molt dispers, amb més zones de massa forestal que no pas agrícoles. Antigament, la gent de les masies tenien vaques, porcs o bestiar i, en les èpoques de menys activitat ramadera anaven al bosc a fer carbó, o a treure soques de bruc per fer-ne pipes de les de fumar… Aquí hi havia una serradora especialitzada fer pipes que exportava a Anglaterra…
Vivíem del carbó i la pagesia, fins que a finals dels 60 es van començar a construir les urbanitzacions. No soc qui per jutjar-los, però crec que l’equip de govern d’aquell temps va fallar.
En què?
En no pensar el model de poble que volíem. Vam anar fent urbanitzacions aquí i allà, però ens vam dispersar com a municipi. Durant molts anys, la gent es feia una caseta com a segona residència i venien a passar-hi els caps de setmana. Però no tenien consciència d’anar cap a Cànoves i Samalús, sinó a la urbanització.
Això va seguir així fins als anys 2000-2005, en què el boom immobiliari i la pujada de preus va fer que molts fills dels que s’havien fet les cases tornessin aquí a viure a les cases dels seus pares. Això va provocar un canvi al poble, a l’escola, a les entitats… Va ser un canvi positiu, perquè va fer créixer el poble.
Als anys 60 i 70 l’equip de govern d’aleshores va fallar: no va pensar en el model de poble que volíem ser. Vam fer urbanitzacions per tot arreu, però ens vam dispersar com a municipi
Hi ha bon teixit associatiu?
Sí, malgrat la pandèmia, que ens va fer canviar una mica. Algunes entitats s’han dissolt des d’aleshores, i ara ens costa més trobar la participació de la gent.
Per quin motiu li agradaria que el municipi fos reconegut?
Ja tenim alguns elements que ens distingeixen. Per exemple, estem al Parc Natural del Montseny, que és Reserva de la Biosfera. També tenim el castanyer més gran de Catalunya (el de can Cuch) i un embassament que rep molts visitants. Jo diria que durant molts anys, Cànoves i Samalús ha estat l’entrada al parc natural que més creixia en nombre de visitants.
Crec que durant anys, Cànoves i Samalús ha estat l’entrada al parc natural que més creixia en nombre de visitants
Per quin motiu?
Perquè estem a la vora de Barcelona, i perquè podem fer excursions des d’aquí (tenim molts aparcaments habilitats). També tenim coses a visitar…
Una altra de les coses que donen reconeixement a Cànoves és la Festa de la Carbonera, que explica com es feia antigament el carbó vegetal. La fem des de fa 35 o 36 anys i dura tot un mes, cap al març. Cada cap de setmana hi ha una activitat diferent.
Quina és la principal preocupació del municipi en aquests moments?
Ara mateix, a la urbanització de Can Volard, que està recepcionada per l’Ajuntament, hi ha una zona verda de forts pendents que ha patit esllavissades. Ara hi estem treballant per fer murs de contenció i evitar que, si hi ha més moviments de terres, afectin les cases.
El problema és que és una obra pressupostada en 6,5 milions d’euros. I és molt complex de fer-la per a un poble com el nostre. Hem assumit la primera fase directament, per un valor de 1,2 milions d’euros i també hem posat en marxa la segona gràcies a un préstec de la Diputació. I ara seguim fent fases per resoldre el problema, que és impressionant. Ens preocupa per la seguretat dels veïns, que viuen en una vintena de cases afectades.
Aquest problema ens limita molt la capacitat de fer inversions de millora del poble. Malgrat això, seguim amb alguns projectes.
Fan alguna activitat en matèria de promoció econòmica?
Fem el que podem. La qüestió és que estem molt a la vora de Cardedeu, que és un centre important, juntament amb Granollers. Els nostres nois i noies se n’hi van a estudiar la ESO, i allà hi fan els amics, i hi busquen el lleure. També els seus pares van a comprar a Cardedeu. Per tot plegat, és complex mantenir el comerç, perquè prefereix anar a comprar a fora.
Tampoc tenim polígons industrials, ni tallers. Només hi ha un estanc, un forn de pa, una pizzeria i tres restaurants. I tenim la figura d’una dinamitzadora de joventut que difon les ofertes de feina que apareixen.
Aquí és complex mantenir el comerç. La gent prefereix anar a Cardedeu o a Granollers
Tenen bona mobilitat i connectivitat?
Ens hem adherit a l’AMTU i, amb això, hem pogut acabar recentment un estudi de mobilitat. Gràcies a això, estem organitzant-nos per fer el transport a demanda. Actualment tenim una línia de bus que compartim amb Sant Pere de Vilamajor, però és clarament insuficient pel nombre d’urbanitzacions que tenim. També és ineficient: el vehicle té 50 places i sovint només hi van tres persones. El nou sistema mobilitzaria el taxi del poble a petició dels usuaris.
També seria un servei més convenient. Ara mateix, si algú vol venir en bus des de Cardedeu triga 50 minuts en arribar al centre de Cànoves, perquè la ruta ha de passar per diverses urbanitzacions abans d’arribar. La distància real és només de deu minuts.
Actualment tenim una línia de bus que compartim amb Sant Pere de Vilamajor, però és clarament insuficient pel nombre d’urbanitzacions que tenim
Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar al municipi?
A Cànoves hi tenim el castell. Tot i que, històricament, va ser una construcció més residencial que defensiva. Antigament aquí hi havia un camí de pas entre el Vallès i l’Osona i els senyors feudals hi paraven a descansar i passar la nit.
D’altra banda, a Samalús hi ha un poblat ibèric, en el que fa pocs anys han començat a fer excavacions arqueològiques. Es creu que pot ser un dels més importants de Catalunya, amb unes quatre hectàrees. Fer-hi una gran actuació tècnica seria molt complex, perquè està situat damunt d’un turó i no és fàcilment accessible. Però cada juliol hi tenim voluntaris que van treballant-hi amb el pic i la pala.
A Samalús hi ha un poblat ibèric de quatre hectàrees. Es creu que pot ser un dels més importants de Catalunya
Creu que als ajuntaments del territori se’ls té prou en compte a l’hora de decidir l’estratègia de país?
Crec que no. I també penso que la majoria d’alcaldes del territori ho pensen igual. Els que vivim la realitat dels pobles veiem que no té sentit parlar d’habitatge, quan als pobles no tenim terrenys per fer-ne de protecció oficial, ni el pressupostos per pagar-les. No té cap sentit parlar d’habitatge si no es donen permisos per rehabilitar les masies mig enfonsades. Urbanisme de Barcelona ha decidit que si una masia rústica està enfonsada, sigui necessària una gran justificació tècnica per rehabilitar-la, però no sigui possible convertir-la en habitatge.
Es trist: si ho poguéssim fer, recuperaríem un lloc on viure i un entorn útil per a l’economia i la prevenció dels incendis. De vegades hi ha una mentalitat que equipara el protegir amb el no fer res. Però, sovint, no fer res equival a destruir. La protecció consisteix en actuacions concretes.
De vegades hi ha una mentalitat que equipara el protegir amb el no fer res. Però, sovint, no fer res equival a destruir
