Primer informe anual de l’observatori metropolità de l’habitatge (O-HB)

 

 

L’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) ha presentat el primer Informe anual de l’any 2017.  "L’Habitatge a la metròpoli de Barcelona 2017" es divideix en sis vessants que fan referencia a les necessitats i parc d’habitatge, a la construcció i  rehabilitació, el mercat, els problemes d’accés i permanència, així com les polítiques públiques en aquest àmbit.

 

L’exposició ha anat a càrrec de Carme Trilla, presidenta de l’O-HB, i ha comptat amb la intervenció dels màxims representants de les institucions que integren l’Observatori.  Per part de l’Ajuntament de Barcelona, l’alcaldessa Ada Colau; per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Vicepresident executiu Antonio Balmón; el Secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala;  i la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa.

 

Remarcar que aquest acte ha rebut el suport de l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS) i  dels membres del recentment creat consell assessor de l’O-HB.

 

Aquest informe posa en evidència les dificultats que té la ciutadania per mantenir-se en l’habitatge propi, tant de compra com de lloguer, i quantifica quina part dels ingressos serveixen per pagar les despeses derivades de la vivenda.

 

Malgrat la gran millora en l’accessibilitat a l’habitatge de compra des del punt àlgid de la bombolla immobiliària el 2008, les famílies encara han de fer esforços econòmics importants per pagar les hipoteques. Per exemple, una família de Barcelona que ingressa 1840 € mensuals, n’ha de destinar més de la meitat per comprar-se un pis de preu estàndard.

 

En l’àmbit de l’habitatge de lloguer la situació encara és més complicada. L’estudi es basa en la taxa de sobrecàrrega, que mostra el percentatge de gent que destinen més d’un 40% dels seus ingressos a pagar els costos per mantenir casa seva. Segons aquest indicador, el 42% de la població de l’àrea metropolitana destina 4 de cada 10 euros per pagar el lloguer i els subministraments bàsics.

 

En el mercat del lloguer els preus han crescut a les diverses zones, entre el 24% i el 28%, entre el 2014 i el 2017. De l’estudi que l’O-HB ha dut a terme, durant l’any 2017, de les ofertes i demandes recollides en portals immobiliaris de Barcelona, es constata que els preus de l’oferta són clarament superiors als preus demandats i als dels contractes signats. El preu medià de les ofertes que duren menys de 25 dies seria de 990€/mes, molt coincident amb el preu mig enregistrat per INCASOL (de 903€/mes), i clarament inferior als 1.300€/mes de la mediana de l’oferta global. L’escassa coincidència entre la gran proporció de demanda situada entre els 600€/mes i els 800€/mes, i la gran proporció d’oferta situada per sobre dels 1.000 euros mensuals, podria ser un indici de sostre en la pujada dels preus.

 

Pel que fa al parc d’habitatge, l’informe destaca que s’han produït canvis importants en els contractes de lloguer i constata l’escassa població metropolitana que vivia el 2016 en vivendes de lloguer indefinit. Ha passat del 23% l’any 1990 fins el 2% el 2016. L’any 2016 hi van haver 106.000 contractes de lloguer a la demarcació de Barcelona que suposen 9.000 arrendaments menys que el 2013.

 

En canvi, les operacions de compra de pisos s’han incrementat un 87% entre el 2013 i el 2016, i el preu dels habitatges de segona mà ha crescut un 43% en els últims 3 anys.

 

La dificultat d’accés i manteniment d’habitatge juntament amb els elevats preus dels pisos han provocat una disminució dels joves d’entre 16 i 29 anys que s’emancipen. En el conjunt de Catalunya, el descens ha estat del 27% en 10 anys.

 

Una de les conseqüències que  deriven d’aquestes dificultats són els desnonaments. Malgrat s’aprecia un lleuger descens en el 2016, en els darrers quatre anys se n’han produït 41.782, els quals han afectat a 125.000 persones.

 

En referència a les polítiques públiques d’habitatge, l’O-HB en destaca la recuperació de l’esforç públic en aquesta matèria, després de la caiguda en el període 2011-2015.

 

Durant el 2016 s’ha augmentat un 64% el pressupost públic que ha permès atendre més de 28.000 persones durant el 2016 i la bossa d’habitatges ha crescut en 2.362, cosa que suposa un increment del 37% respecte el període 2011-2015.

 

Finalment, mencionar que al llarg d’aquest 2017 s’han realitzat 3 laboratoris centrats en el tema del lloguer. Aquest 2018 es preveu que es facin estudis entorn a les operacions de compravenda segons el registre de la propietat, l’estructura i la concentració d’aquest àmbit a la capital catalana, el sobreesforç en habitatge o els habitatges buits, així com la cobertura de les necessitats d’habitatge de l’AMB. 

 

Un cop presentats els resultats de l’informe, els màxims representants de les institucions que integren l’Observatori han fet les seves valoracions:

 

L’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Ada Colau, ha dit avui que cal abordar les polítiques publiques d’habitatge des de l’òptica metropolitana: "La ciutat viscuda, la real, és la metropolitana", ha explicat, tot afegint que "la demanda que està en primer terme i que ens està fent la ciutadania per garantir els drets i una vida digna té una dimensió metropolitana, per això necessitem tenir la visió conjunta i compartida per fer les millors polítiques públiques".

 

En la presentació dels primers continguts realitzats per l’Observatori, Colau ha celebrat la posada en marxa d’aquest instrument, ja que per fi "reverteix una mancança històrica en matèria d’habitatge"

 

L’alcaldessa també s’ha referit al paper que en aquests moments estan jugant les administracions locals, que davant de la manca de recursos procedents de l’Estat en matèria d’habitatge, (recursos que han disminuït un 70% situant Espanya a la cua d’Europa en polítiques públiques d’habitatge) els Ajuntaments són els que han d’afrontar les situacions d’emergència.

 

Ada Colau s’ha referit a altres projectes que, com l’Observatori, s’estan impulsant des d’aquesta òptica metropolitana, com l’operador metropolità, impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament, i que incorporarà la iniciativa privada per esdevenir el primer operador mixt públic-privat d’habitatge assequible, i ha anunciat   la creació d’un grup cooperatiu estable a l’AMB per treballar altres projectes conjuntament.

 

Antonio Balmón ha agraït la feina de l’O-HB i ha remarcat que "necessitem musculatura per tenir una mirada més amplia sobre la problemàtica de l’habitatge" i només s’aconsegueix amb la suma d’administracions fortes i sòlides. "Hi ha d’haver implicació política que permeti tenir una inversió econòmica i social per tirar endavant aquests reptes", ha afegit. En aquest sentit, ha posat l’exemple que 300 habitatges de lloguer social costen 30 M d’€ de diners públics, i això significa que les administracions s’han de dotar de suficients recursos econòmics per fer front als grans reptes que hi ha sobre la taula. També ha posat èmfasi en la necessitat de tenir una llei o formula de seguretat jurídica per tirar endavant aquestes polítiques d’habitatge públic.

 

Carles Sala ha destacat la importància de la creació de l’Observatori pel seu abast en el territori. "Els 36  municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona reben un  51%  dels ajuts  destinats a habitatge,  i si parlem de diners, en reben el 56% dels  recursos. És a dir, més de 70 milions d’euros, dels 124 milions destinats a polítiques socials d’habitatge, van a parar a l’Àrea Metropolitana".

 

També ha assenyalat  la importància de crear un observatori d’habitatge català que abasti tot el país, "per situar les polítiques d’habitatge en el mateix nivell que les polítiques de sanitat o d’educació".

 

Sala també ha volgut incidir en  les operacions de compra  que s’estan duent a terme des de la Generalitat, mitjançant el dret de tanteig i retracte, per massificar l’adquisició d’habitatges per destinar-los a polítiques  socials "una de les poques eines previstes per la Llei d’habitatge i que el Tribunal Constitucional no ha tombat".

 

Mercè Conesa ha remarcat que "hem de poder començar a intervenir en el preu del lloguer de manera consensuada prenent mesures polítiques en aquest índex de referència del lloguer i equiparar-lo als estàndards europeus"

 

També ha assenyalat que "hem de ser valents en les polítiques de planificació urbanística per incrementar les reserves de sòl per la construcció d’habitatges assequibles i incrementar el parc públic en tots els municipis".

 

"Denunciem les polítiques estatals del govern central per la seva inactivitat en el Plan de Ayudas a la Vivienda. Políticament hem de denunciar aquesta inactivitat, perquè en aquest tema estem sols", ha afegit.

 

Conesa també ha saludat la concessió de préstecs i crèdits per part de l’Institut Català de Finances i bonificar també l’interès, mesura que ha de permetre la promoció de nous habitatges. Si volem abordar la disposició d’habitatge assequible és imprescindible tenir accés al crèdit.

 

 

L’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van crear el juliol del 2017 un instrument d’àmbit supramunicipal per a l’anàlisi i la consulta de les dades relacionades amb l’habitatge. L’han anomenat Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) i es presenta com l’eina de referència per la ciutadania i les administracions en qüestions relatives a l’habitatge, una eina per analitzar i consultar les dades disponibles sobre aquesta matèria. L’Observatori, en la gestació del qual també hi ha participat l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS), centralitza la informació, la posa per primera vegada en una xarxa integrada per les administracions catalanes, homogeneïtza les dades, i permet un intercanvi fluït de la informació. També consensua les metodologies a través de taules tècniques que permeten compartir, al final, els resultats de la posada en comú de totes les dades i les informacions.

 

L’O-HB realitza una radiografia de l’habitatge a partir de la informació estadística disponible, i elabora estudis específics a partir del disseny de nous indicadors. Aquesta feina li permet realitzar una diagnosi acurada de les principals problemàtiques a les quals s’enfronten els municipis mitjançant la generació d’un sistema d’indicadors propi i amb metodologies de treball concretes. L’Observatori té com a objectiu analitzar i estudiar a fons la situació de l’habitatge per dotar les administracions de tota aquella informació, de les dades, els estudis i les anàlisis que pugui necessitar a l’hora d’impulsar polítiques públiques d’habitatge. De fet, l’Observatori té com a objectiu convertir-se en una autèntica base de dades agregada sobre l’habitatge que eviti duplicitats innecessàries d’informacions tot posant en valor la tasca estadística i d’estudi que han vingut realitzant les diverses administracions que l’integren.

 

Aquí podeu recuperar íntegrament la nota de premsa "Neix l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), una nova eina per analitzar i consultar dades relatives a l’habitatge" >> https://goo.gl/aeu5gK