Gemma Carim

Alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Aixecant la Ribera

© alcaldes.eu/Mireia Gimeno

“Quan fas una llista electoral no pots prometre-li a l’equip que s’ho passarà bé”

Vinebre i la Ribera d’Ebre encaren el futur amb energia, malgrat el proper tancament de la central nuclear d’Ascó
0
2919

Gemma Carim presideix el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i és l’alcaldessa de Vinebre. Avui ens hi reunim per conèixer-la més bé, a ella i a la seva realitat quotidiana.

Vostè fa d’alcaldessa des de fa 15 anys. Com és el seu estil de fer política?

En primer lloc cal dir que no milito en cap partit polític, i que m’he presentat a les successives eleccions sota diversos recolzaments i paraigües. En certs moments ho vaig fer per Junts i en d’altres per Esquerra. I sempre he tingut el recolzament dels uns o dels altres. 

Crec que tot ho fan les persones i aquí t’has de sentir còmode amb l’equip que facis. Evidentment, cadascú és lliure de simpatitzar amb un partit o l’altre, però l’important és treballar pel bé comú del poble i de la comarca.

Cadascú és lliure de simpatitzar amb un partit o l’altre, però l’important és treballar pel bé comú del poble i de la comarca.

També presideix el Consell Comarcal. Tota aquesta exposició política què li ha representat, a nivell personal?

Tots aquests anys m’han permès conèixer més bé a la gent. Abans jo treballava en una oficina del Departament de Treball, en inserció laboral i orientació. I m’ocupava d’ajudar persones que tenien moltíssims problemes. Era un públic molt agraït i em feien sentir molt útil. 

Fer la feina d’alcaldessa, en canvi, és quelcom que no deixes de fer en tot el dia; no pots deixar de ser-ho unes hores, perquè seria com intentar separar el mar. Dormo amb el mòbil a la tauleta de nit perquè en qualsevol moment pot passar alguna cosa. I al principi m’arribaven molts problemes…

Fer d’alcaldessa és quelcom que no pots deixar de fer en tot el dia; seria com intentar separar el mar.

I com reaccionava?

Inicialment pensava que eren problemes propis de gent benestant, perquè jo estava acostumada a tractar amb persones que no tenien feina ni recursos. Recordo que els primers anys em sobtava quan algú es queixava que no li funcionava la tele. Però n’he après molt. Cada dia et poses a prova, com si fos un examen. Al llarg de la jornada et poden passar cinquanta-mil coses. I al dia següent tot pot ser molt tranquil. Com passa a la vida en general.

Els darrers anys n’han passat moltes: la pandèmia, la crisi, el Procés… 

Amb la pandèmia vaig patir molt. Jo vaig haver d’estar confinada i una mica apartada. Vaig patir per la gent del poble. De vegades és un patiment que s’assembla al que tens pel fills o pels pares. Com a alcaldessa, vols aplanar el camí de la ciutadania i vols fer que tot els sigui molt més fàcil. Calculo que no tinc límit en les hores de treball que dedico.

Com a alcaldessa, vols aplanar el camí de la ciutadania i vols fer que tot els sigui molt més fàcil. Calculo que no tinc límit en les hores de treball que dedico.

Aquesta responsabilitat també la té com a presidenta del Consell Comarcal?

És una mica diferent. En un equip de consell hi ha una estructura més sòlida, amb més professionals i persones. Et trobes una altra manera de treballar. Als pobles hi ha més bona voluntat que altra cosa. Quan vas a fer una llista electoral no pots prometre-li a la gent de l’equip que s’ho passarà bé. Al contrari: tots hem de trobar temps, perquè tenim una feina per guanyar-nos la vida, i el que dediques al municipi, ho restes de la feina o l’esbarjo.

Al Consell Comarcal hi puc treballar en un horari més establert. És una gran responsabilitat, però la faig amb un equip solvent i amb una gerència i una estructura més forta.

Li hem demanat que ens portés fotografies personals. Ens les podria explicar?

Una és de quan era petita, en un temps en què la gent del poble encara anava a banyar-se al riu. Allà hi teníem una platjeta i molts diumenges a la tarda, amb els pares, hi fèiem el berenar-sopar. Recordo aquells temps com a molt plàcids. I el riu és, per a nosaltres, un eix fonamental del passat, el present i el futur.

Aquesta altra foto és de l’adolescència, que als pobles té molt a veure amb les colles d’amics. Formar una colla té més importància de la que pugui semblar, perquè vas creixent amb les persones, a mesura que fas descobertes de l’entorn. També va ser una època molt feliç. Jo tenia un Vespino, com veieu a la foto, i això em feia sentir molt lliure.

En tinc una altra de joventut, de quan vaig descobrir Eivissa. Allà hi vaig tenir molts amics i a mi m’ha agradat sempre dibuixar i pintar, perquè crec que a la vida cal posar-hi color. També m’ha agradat molt escriure. Amb vint anys vaig presentar-me a un concurs literari i en vaig ser finalista. La història passava entre Eivissa i Vinebre, precisament.

El riu és, per a nosaltres, un eix fonamental del passat, el present i el futur.

N’ha portat alguna de vinculada a la seva activitat municipal.

Els alcaldes tenim molts moments bons. Per exemple, quan demanem recursos per al municipi i aconseguim que arribin. Fa dues legislatures, quan vam viure més intensament el moviment independentista, jo m’ho vaig creure molt. I vam hissar l’estelada a l’entrada del poble, amb un toro mecànic que duia una cistella. Vaig tenir una gran sensació quan vam deixar anar la bandera i es va posar a volar. Un dels moments més macos que he viscut, per tot el simbolisme.

Quina ha estat l’afectació de la pandèmia a Vinebre i la comarca?

Al municipi ens en vam sortir prou bé pel que fa a afectació. La gent ha tingut molta cura i només puc estar orgullosa del comportament tan exemplar que han tingut. Les empreses van patir. Algunes més que d’altres. Una de les que tenim aquí es dedica a subministrar aliments congelats a restaurants i a moltes botigues i va haver d’aguantar de valent. Ara ja estan en moments d’expansió.

També tenim cellers que van patir, i tallers de cotxes, un hostal, un restaurant i un bar. Tot això va veure’s afectat, però va anar tornant a la vida. Moltes persones del poble treballen a la central nuclear i a indústries grans, que no van interrompre l’activitat, de manera que la vida va continuar. El mateix es pot dir de la resta de la comarca. En tot cas, en van sortir algunes coses bones.

Moltes persones del poble treballen a la central nuclear i a indústries grans, que no van interrompre l’activitat, de manera que la vida va continuar

Com ara?

Un pla de reactivació post-Covid19, des de la Generalitat. Ja veníem d’una sèrie de reflexions sobre la comarca. Vam posar a pensar amb una mirada a llarg termini i li vam posar un nom al pla: “Aixequem la Ribera d’Ebre”. Hi col·laboren el sector públic i el privat, i hi vam treballar 180 agents per desenvolupar-lo. Ara tenim el nostre propi enfocament pel futur. La pandèmia ens ha servit per fer aquesta reflexió de cara a futur.

“Aixequem la Ribera d’Ebre” és un pla en què van treballar 180 agents, comptant-hi el sector públic i el privat.

Quin és el caràcter dels vinebrans i les vinebranes? Tenen una manera de ser pròpia?

Sempre dic que soc l’alcaldessa del millor poble. Aquesta és una societat molt ben educada. A més, deixant les creences de banda, aquí hi va néixer un sant [Enric d’Ossó], fundador de la companyia de les Teresianes, i era un defensor de l’educació i dels drets de la dona. Aquesta empremta ha quedat aquí. A Vinebre, a diferència del que passa en altres pobles, la dona hi té un paper molt important i s’ha posat al capdavant en moltes ocasions. La presidenta dels jubilats, la metgessa, la infermera, les regidores… La majoria són dones. Potser per això som l’únic poble on hi havia una associació d’homes… Organitzaven paelles. Potser era una mica atípic.

A Vinebre, a diferència del que passa en altres pobles, la dona hi té un paper molt important i s’ha posat al capdavant en moltes ocasions.

A banda del llegat del Sant, què més té d’interessant i visitable el poble?

Vinebre és un poble petit, de 430 habitants. Però sempre ha dedicat molts recursos a la cultura. D’entrada tenim un establiment iber-romà on s’hi duen a terme excavacions des dels anys vuitanta, i que està museïtzat. Aviat, les peces que actualment es troben al museu de les Terres de l’Ebre tornaran aquí i les col·locarem en una sala d’un palauet renaixentista que també tenim. És propietat de l’ajuntament des de l’any 2000, quan el vam comprar perquè estava a punt de caure. Els anys 2008-2009 vam dedicar uns diners del programa FEDER a reformar-lo. I ara hi tenim l’oficina de turisme i diverses exposicions temporals i fixes.

I, del sant, tenim cedida la casa-museu, que és propietat de les germanes teresianes, però que nosaltres podem utilitzar amb finalitats turístiques. Aquí rebem molt de turisme religiós procedent de tot el món, que ve a conèixer la casa.

Aquí rebem molt de turisme religiós procedent de tot el món, que ve a conèixer la casa de Sant Enric d’Ossó.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament, en l’actualitat?

És una situació sanejada. Tenim la grandíssima sort de rebre molts recursos de la central nuclear d’Ascó. Crec que ronda el trenta i molt per cent dels nostres ingressos. I això ens ajuda a mantenir la nostra aposta per la cultura. En altres municipis semblants, això no es podria fer.

Quants treballadors municipals hi ha?

De places de funcionariat només en tenim dues: la secretària i l’auxiliar-agutzil. També tenim dues persones treballant amb un contracte laboral: l’auxiliar administrativa i el peó de carrer. Finalment tenim una persona dedicada a la neteja, durant mitja jornada. En borsa de treball tenim un altre peó de carrer i la monitora de menjador i de neteja de l’escola.

Vostè comentava la importància de la central nuclear d’Ascó per al poble. Però d’aquí uns anys la tanquen. Com els afectarà i què hi estan fent per minimitzar l’impacte?

En efecte. Abans us parlava del pla de reactivació. Té a veure amb aquest tancament i amb com ens hi preparem. El tancament tindrà efectes directes i indirectes sobre la nostra economia. Primer, perquè hi treballen unes tres mil persones. Però també perquè aquesta instal·lació té una influència molt important en el comerç i els serveis locals. Som un poble petit i, no obstant, tenim dos tallers d’automòbils, i moltes persones tenen iniciatives empresarials arrel de l’activitat d’Ascó. 

Sabem que el tancament es produirà en el transcurs dels propers deu anys. Un dels grups de la central tancarà el 2030 i l’altre, crec, el 2031, tot i que potser s’acaba allargant. En aquests anys ens hem de preparar per absorbir novament aquests llocs de treball. Pensem que a la Ribera, durant molts anys, hem produït el 40% de l’energia que es consumeix a Catalunya. Nosaltres volem seguir sent productors d’energia, però d’una energia sostenible i no tan centralitzada.

Fins i tot creiem que hi podria haver un aprofitament posterior de les instal·lacions. Tenim aigua a l’abast, i s’està parlant de la tecnologia de l’hidrogen. En 10 anys, pot haver-hi una bona evolució per a un enclavament com el de la central, perquè té unes vies d’evacuació molt buscades per altres fonts d’energia. Ens agradaria que hi hagués una visió política clara al més alt nivell, per tal que puguem seguir subministrant-la, i que es consumeixi aquí.

Nosaltres volem seguir sent productors d’energia, però d’una energia sostenible i no tan centralitzada.

Com a presidenta del Consell Comarcal, segurament deu tenir vostè una idea de la importància de les entitats supramunicipals.

Ho són. Es discuteix quin paper tenen els consells comarcals mentre existeixen les diputacions, perquè és a través d’elles que ens arriben els diners de l’Estat. Però el Consell aglutina tota una sèrie de serveis que als ajuntaments no podríem assumir. Per exemple, compartim tècnic municipal, o serveis de brossa, o serveis socials, o un departament d’atenció a la dona i un altre d’atenció a la infància.

Al Consell també hi portem totes les polítiques d’inserció laboral i formació. Actualment, ja no ens cal desplaçar-nos gaire si tenim aquestes necessitats, perquè el que fem és moure els tècnics als municipis per fer propers aquests serveis. Crec que, tot plegat, és una gran feina la que estem fent. I n’estem aprenent molt, els uns dels altres: pobles de diferents colors polítics treballen conjuntament per aconseguir objectius comuns.

Potser es coordinen també per aconseguir fons europeus, dels anomenats Next Generation.

Doncs precisament, gracies a la feina que portem feta al Consell, diversos municipis ens hem presentat als fons Next Generation. En aquest cas, les quatre comarques de l’Ebre: Ribera, Terra Alta, Baix Ebre i el Montsià. Busquem fons per a un projecte de turisme sostenible sota el segell de la Reserva de la Biosfera. 

No és una política que, des del Consell, estem obligats a fer, però si sumem els municipis, podem dotar-nos de més serveis i de més projecció per als nostres pobles i comarques. Anys enrere ja vam participar en un projecte FEDER comarcal, que ens va permetre fer actuacions en el recorregut del casí GR-99, que segueix el riu.

Com és el seu dia a dia?

Normalment em poso en marxa a les vuit del matí. Començo fent el cafè al bar del poble, perquè de vegades és l’oficina més pràctica. Hi ha persones que mai vindran a veure’t a l’ajuntament, però te les trobaràs al bar i podràs saber les seves necessitats. Allà hi ha moltíssimes persones que hi esmorzen cada dia i provenen de totes les empreses de la comarca, de manera que pots copsar la vida diària.

Alguns dies de la setmana començo a treballar a l’Ajuntament i després marxo de seguida al Consell. Sempre que puc, passo per les oficines municipals per veure si hi ha algun tema de darrera hora. Altres dies dedico més íntegrament els matins al municipi i passo a la tarda al Consell. Allà, normalment, hi tinc tota mena de reunions i hi despatxo temes. Els divendres, generalment, els passo a l’ajuntament, perquè alguns cops hi tenim ple i altres treball amb l’equip municipal.

De vegades, el bar és l’oficina més pràctica. Hi ha persones que mai vindran a veure’t a l’ajuntament, però te les trobaràs al bar i podràs saber les seves necessitats.

Se sent una persona agraïda i privilegiada pel fet d’haver nascut, crescut i viscut en un ambient rural tota la vida. Funcionaria de professió, s’ha desenvolupat al Departament de Treball a les Terres de l’Ebre i ha tingut ocasió de connectar i empatitzar amb les persones que hi viuen. Estima observar el comportament de les persones i ajudar-les i, si hagués pogut, hauria estudiat Sociologia. Va preferir opositar. Des de 2003 que forma part d’equips de govern al poble i, des de 2007, que és alcaldessa. No va donar el pas per interès polític, sinó per estimació a la gent i esperit de servei. Amant d’Eivissa i de posar color a la vida amb la seva pintura. També va provar-ho com a novel·lista.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial: M’agraden les novel·les històriques i els llibres fets a les Terres de l’Ebre. 
  • Una pel·lícula: No soc gaire de cine.
  • Una cançó: Porto tota mena de música al cotxe. Cap cançó o grup preferit.
  • Un plat de cuina: L’amanida russa.
  • Una beguda: El vi i la cervesa.
  • Un país: Qualsevol dels europeus. M’agrada molt Europa.
  • Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer: A Cambodja.
  • Un Esport: El caiac. Però no soc gaire esportista.
  • El que més valora d’una persona: Sense cap mena de dubte, la fidelitat.

Vinebre

Vinebre, a la Ribera d’Ebre té una població aproximada de 450 habitants i una superfície de 26 km2. Pel seu nom ja s’endevina que el seu passat, present i futur es troben units al pas del riu Ebre, que voreja el municipi per la riba esquerra. La carretera C-12 comunica la vila amb Lleida i Tortosa, i la Nacional 420 amb Reus i Tarragona. Fins als anys 70 del segle passat, la principal activitat agrària va ser l’agrícola. Però el desenvolupament industrial i els serveis van anar agafant protagonisme, especialment per la proximitat de la central nuclear d’Ascó, que és un gran motor econòmic de la regió. Encara, però, s’hi conreen molt bons fruits secs, olis i fantàstics vins blancs, que es caracteritzen per ser lleugers i afruitats. Un dels seus fills més il·lustres va ser Sant Enric d’Ossó, fundador de la companyia de les Teresianes. Va néixer al poble el 1840 i, després de tota la seva activitat, va ser fet sant el 1993. La festivitat se celebra el 27 de gener. Actualment, milers de persones d’arreu del món visiten el poble per conèixer els seus orígens.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.