Eduard Berraondo: Bon dia a tothom i benvinguts a l’esmorzar que organitza Alcaldes.eu a la Fira de Sabadell. En l’enunciat que es plantejava aquesta trobada es centra en quin es el futur que esperen els catalans amb aquest nou govern del Partit Popular, amb Mariano Rajoy al capdavant. Jo diria que fa 48h o 24h s’ha mogut alguna peça i ara el que hem de saber fer és valorar i interpretar aquest primer moviment. Per tant, moltes gràcies als alcaldes que han fet un esforç per ésser aquí, gràcies als mitjans de comunicació i d’altres assistents.

Es cedeix la paraula a l’alcalde de Sabadell i President de FMC, l’Il·lm. Sr. Manuel Bustos.

Manuel Bustos: Les primeres paraules són d’agraïment a Alcaldes.eu per haver acceptat la nostra invitació de fer una trobada d’alcaldes a Sabadell. Per a mí és un honor que la ciutat de Sabadell sigui avui l’espai de trobada, de reflexió i de debat en torn dels ajuntaments, del municipalisme. A més, l’antiga Fira de Sabadell és una antiga fàbrica que serveix de referent per a la producció, pel treball… un referent de la ciutat industrial que avui acull nous esdeveniments i noves oportunitats. Anem al tema. És evident que després d’un temps massa llarg de reivindicació i de queixa, també de manar, hem fet de tot. En els governs, tant autonòmics com el de l’Estat, s’ha de tenir en compte el que representen els ajuntaments per a la governació i la seva estructura, a Espanya i també a Catalunya. En aquest moments d’una situació límit, des del punt de vista econòmic, comencen a haver moviments que ajuden a visualitzar un horitzó diferent al que hem tingut fins ara, amb més llum, més seguretats, més capacitats econòmiques per a desenvolupar la nostra responsabilitat, etc. S’està començant. Si no diguéssim això no seríem justos ni tindríem legitimitat per a continuar reivindicant allò que demanen des de fa molt de temps. La situació econòmica ha provocat que els ajuntaments estiguem en situació de dificultats, alguns en precol·lapse i d’altres en col·lapse. Aquesta és la realitat. L’Associació Catalana de Municipis, que avui ens acompanya el seu president, Miquel Buch, i la Federació de Municipis de Catalunya, des de fa dos anys, hem vingut aixecant la veu. Haig de dir sense gran èxit durant molt de temps perque nosaltres deiem i avançàvem que aquesta situació es provocaria si no hi havia un model de finançament a Espanya i una llei de finançament a Catalunya, una llei de bases a Espanya i una llei de governs locals a Catalunya, que marquessin competències, nivells de recursos, responsabilitats, i posessin una estabilitat a la nostra economia, per poder evitar arribar fins al punt en que ens trobem. Ara que està passant, què passarà amb els municipis amb el govern de Rajoy. Hem pogut comprobar que en aquests pocs mesos el govern espanyol ha fet gestos polítics d’unes magnituds extraordinàries. El primer d’ells ha estat recollir demandes del municipalisme a través de la FEM, com per exemple, la reivindicació que tots feiem sobre aquell romanent negatiu de 2008/09 que es va enviar als ajuntaments i després s’havia de retornar en cinc anys (reclamàvem allargar el període fins 10 anys), doncs, ja el tenim. Això facilitarà, per exemple, i això és notícia, que aquest any 2012, l’increment de les transferències corrents, entre la caiguda que hi ha hagut (un 6%, que serà un 7% aproximadament per la reprogramació a 10 anys).

Pren la paraula el President de l’Associació Catalana de Municipis i alcalde de Premià de Mar, Il·lm. Sr. Miquel Buch, qui potser podria afegir quins són els moviments que s’estan fent i com els valora l’ACM.

Miquel Buch: D’entrada tenim una notícia positiva: veiem com en un moment donat les diputacions de Catalunya es posen d’acord juntament amb el govern de la Generalitat de Catalunya per posar sobre la taula un pla de xoc per a afrontar el dèficit i la manca de pagament del govern, que segurament ve deguda de la falta de pagament de l’Estat. Al final els ajuntaments acaben afrontant certs exercicis que no els corresponen a ells, sino que vénen de més amunt. Per tant, contraposem dos tipus de polítiques: una, que és la de l’administració local o supramunicipal, com són les Diputacions amb la Generalitat que diuen que s’ha de fer un pla de xoc. Però bé, el que lamento és la incertesa que ens provoquen en un moment donat segons quines decisions que es prenen en l’àmbit supramunicipal d’una manera molt directa. Per tant, el decret de fa dues setmanes s’haurà d’arreglar i intentar no improvitzar en temes que ens afecten. Els d’Osona sempre diuen que han de tenir algú al davant que guii quan hi ha boira, si no t’ho coneixes. A vegades ens trobem que el que tenim davant, més que guiar-nos, ens tira pots de fum i encara ens perdem més.

Il·lma. Sra. Carme García Lores: Jo només vull dir que ja fa temps que els ajuntaments estem fent els deures. Des que va començar la crisi, penso que tots vàrem posar ordre a les nostres finances tenint en compte que la crisi s’allargaria. És veritat que alguns ajuntaments, pel fet de tenir un finançament inestable estem endeutats, però estem fent els deures retallant despesa de tota mena. Per tant, si no estem més malament és perque s’estan fent coses. A més, això no és una qüestió de que hem gastat massa sino que ho és d’ingressos. És a dir, és una crisi d’ingressos als nostres ajuntaments. Se’ns han estat donant més competències, més lleis que s’han d’aplicar als ajuntaments (des de la llei dels animals fins la de depenència). Nosaltres ens hem compromès a fer coses que no ens tocaven, com les escoles bressol, per exemple. En aquest moment, s’està fent retallades a la societat del benestar i estem pagant nosaltres. Per tant, els deures s’estan fent. Jo, personalment, a Rubí, el deute que tenim acumulat és el normal i les factures no ens afectaran perque tanquem en positiu. Però això és perque des de fa dos anys hem anat retallant. També és veritat que, o ens posem a fer una nova llei de govern local i el finançament local és estable, o no sortirem d’aquesta roda. S’ha de fer d’una manera leal des de la Generalitat, tenint en compte que nosaltres hem de seguir essent l’administració més propera.I s’haurà d’aplicar, però potser com a França, on tenen unes competències, que han de ser clares i diàfenes, i un finançament estable. Aquest finançament garantit suposa una estabilitat municipal. Repeteixo que s’ha de treballar des de la lleialtat institucional i fer una reforma profunda.

Després d’aquesta intervenció l’Il·lm. Sr. Juan Parralejo, alcalde de  Ripollet, rep el torn de paraula.
(…)