………………………………………………………………
16 d‘octubre de 2026
9:30 hores
Col·legi de Periodistes de Catalunya
(Rambla de Catalunya, 10, Barcelona)
Per assistir al col·loqui és necessari inscriure’s prèviament
Confirmacions per estricte ordre d’arribada
.
Contacte
esmorzars@alcaldes.eu
Tel: 93 339 08 12 / 619 703 349
Des de fa anys, Catalunya viu una transformació silenciosa però decisiva. Les grans dinàmiques de població, mobilitat, habitatge, activitat econòmica, pressió ambiental i demanda de serveis ja no es poden entendre únicament des dels límits administratius tradicionals. La realitat quotidiana de milions de persones desborda els termes municipals i obliga a pensar en clau metropolitana, tant a l’entorn de Barcelona com al Camp de Tarragona i en els grans corredors urbans del país. Aquesta mirada és cada vegada més necessària també en el cas del Vallès Occidental i del Vallès Oriental espais on la continuïtat urbana, econòmica i funcional fa temps que reclama respostes coordinades.
Però una cosa és constatar l’existència d’una Catalunya metropolitana i una altra, ben diferent, és governar-la. Les administracions continuen repartint-se competències, tempos, pressupostos i prioritats, sovint sense disposar d’espais prou estables de concertació. Mentrestant, els grans reptes s’acumulen. El primer és l’accés a l’habitatge i l’ordenació del creixement urbà. Les principals administracions del país consideren aquesta qüestió com a central, i han establert eines per garantir l’accés sense consumir més sol i per fer compatible la cohesió, l’habitabilitat i la descarbonització.
Un altre gran repte és la mobilitat integrada i la connexió eficient entre territoris, serveis i oportunitats. A Barcelona, l’AMB treballa en el PMMU 2025-2030 i reclama millores en integració i dades de mobilitat; al Camp de Tarragona, el TramCamp s’ha convertit en una peça estratègica per articular una autèntica lògica metropolitana entre municipis que comparteixen mercat de treball, serveis i fluxos quotidians.
I un tercer desafiament és la resiliència climàtica i l’adaptació dels serveis públics a una pressió demogràfica, social i ambiental creixent. L’Agenda dels pobles i ciutats Catalunya 2050 planteja aquesta doble transició —ecològica i digital— com a marc de país, mentre que l’AMB adverteix que el creixement sostingut de població impacta directament sobre habitatge, ocupació, mobilitat, serveis públics i cohesió social.
Davant d’aquest escenari, convé preguntar-se si les nostres institucions disposen avui de prou eines de cooperació per gestionar realitats que ja són clarament supramunicipals. Qui ha de liderar? Amb quins instruments? Amb quin equilibri entre proximitat, eficiència i legitimitat democràtica? I, sobretot, com es poden coordinar les diverses escales de govern perquè la Catalunya metropolitana no sigui només una etiqueta geogràfica, sinó una veritable capacitat compartida de planificació i resposta?
En aquest diàleg reunirem representants institucionals i acadèmics per identificar quins reptes poden articular una agenda metropolitana compartida a Catalunya i fins a quin punt els diversos nivells de govern estan preparats per assumir-la.
Objectiu
Aquest esmorzar-col·loqui vol analitzar els grans reptes de la Catalunya metropolitana contemporània —l’habitatge i l’ordenació del territori, la mobilitat i la connexió de serveis, i la resiliència climàtica amb impacte sobre els serveis públics, entre d’altres— per tal d’explorar quins instruments de governança, cooperació interadministrativa i lideratge institucional cal reforçar en els propers anys. La conversa buscarà contrastar la mirada de l’AMB, dels àmbits comarcals vallesans, del Camp de Tarragona, de la Generalitat i de l’acadèmia.
La Catalunya metropolitana és avui una realitat funcional, però disposem d’una governança a l’altura d’aquesta realitat?
Com s’ha de gestionar el creixement urbà i l’accés a l’habitatge sense comprometre la cohesió territorial ni el medi ambient?
Quin tipus de coordinació institucional exigeixen la mobilitat quotidiana, els serveis compartits i les grans infraestructures entre Barcelona, el Vallès Occidental i Oriental i el Camp de Tarragona?
Poden els actuals marcs administratius donar resposta a problemes que ja són clarament supramunicipals?
Quin paper han d’assumir l’AMB, la Generalitat, els consells comarcals i les noves estructures metropolitanes emergents?
Com s’han d’adaptar els serveis públics a l’augment de població, a la pressió sobre l’habitatge i a la vulnerabilitat climàtica?
És possible construir una agenda metropolitana catalana compartida, amb prioritats clares i instruments estables de cooperació?
Quina aportació pot fer l’acadèmia a l’hora d’aportar dades, marcs comparats i criteris d’avaluació?
