El nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 mobilitzarà fins a 5.000 milions d’euros per reforçar la competitivitat de l’economia catalana. Però més enllà de les grans xifres, l’acord planteja una pregunta fonamental per al món local: estan preparats els municipis per aprofitar les oportunitats que pot generar aquesta nova etapa industrial?
Barcelona (Barcelonès) – Redacció
Quan es parla d’un Pacte Nacional per a la Indústria de 5.000 milions d’euros, és fàcil pensar que es tracta d’una qüestió reservada als governs, les grans empreses o les patronals. Però la realitat és una altra: bona part de l’èxit o el fracàs de la nova política industrial catalana es jugarà als municipis.
El nou Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030 contempla prop de 190 actuacions i una inversió que podria arribar als 5.000 milions d’euros amb l’objectiu de reforçar la competitivitat, la sostenibilitat i la resiliència del teixit productiu català. El pla posa especial atenció en sectors estratègics com la intel·ligència artificial, els semiconductors, la ciberseguretat, la biotecnologia, la mobilitat, l’agroalimentació o la construcció industrialitzada.
La reindustrialització de Catalunya no es decidirà només als governs: també es construirà des dels municipis
Ara bé, més enllà de les grans xifres, la pregunta que haurien de fer-se molts alcaldes és una altra:
què significa això per al meu municipi
La primera resposta és que la indústria torna a ser una prioritat de país. Durant anys, bona part del debat econòmic s’ha centrat en els serveis, el turisme o les noves tecnologies. El nou pacte recupera una idea que molts territoris coneixen bé: els municipis amb una base industrial sòlida acostumen a generar ocupació més estable, salaris més elevats i una major cohesió social.
La segona és que els ajuntaments deixen de ser espectadors per convertir-se en protagonistes. Cap empresa decidirà instal·lar-se en un territori només perquè existeixi un pacte nacional. Necessitarà sòl disponible, infraestructures adequades, subministrament energètic, connexions eficients, agilitat administrativa i disponibilitat de talent. I moltes d’aquestes condicions depenen directament de les administracions locals.
Això obliga a replantejar algunes prioritats. Els polígons industrials deixen de ser únicament espais productius per convertir-se en actius estratègics. La formació professional passa a ser una eina de desenvolupament territorial. Les relacions entre ajuntaments, empreses, universitats i centres tecnològics adquireixen una nova dimensió.
Els polígons industrials, el talent i les infraestructures locals poden ser tan determinants com les grans inversions
També apareix una oportunitat especialment rellevant per a les ciutats mitjanes i les capitals de comarca. El pacte aposta explícitament per una indústria distribuïda territorialment i per reforçar la competitivitat més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això pot obrir noves opcions per a municipis que disposen de sòl industrial, bona ubicació logística o tradició manufacturera.
Naturalment, no tots els municipis es beneficiaran de la mateixa manera. Aquells que fa temps que treballen en la modernització dels seus polígons, en la captació d’inversions o en la connexió entre formació i empresa partiran amb avantatge. Altres hauran de fer un esforç addicional per adaptar-se a les exigències de la nova indústria.
Per això, probablement la principal lectura municipal del Pacte Nacional per a la Indústria no és econòmica sinó estratègica. La pregunta no és només quants milions mobilitzarà la Generalitat. La pregunta és si cada municipi està preparat per aprofitar les oportunitats que aquests recursos poden generar.
Els municipis que s’anticipin als canvis estaran millor posicionats per captar activitat econòmica i ocupació de qualitat
La reindustrialització de Catalunya no es decidirà únicament als despatxos de Barcelona. Es construirà, en gran mesura, als ajuntaments, als polígons industrials, als centres de formació i als territoris que siguin capaços d’anticipar-se als canvis que ja estan en marxa.
