Situat a 17 quilòmetres de Barcelona i a 10 de Granollers, Mollet del Vallès és una població del Vallès Oriental de poc més de 10 km2 on hi viuen més de 52.000 habitants. Amb restes trobades fa quatre anys pertanyents a un menhir de fa 7.000, la seva història, però comença a tenir importància al segle X de la nostra era, i va anar paral·lela al poble de Gallecs, un espai rural envoltat de grans nuclis urbans. El gran creixement demogràfic, però, arrenca a a mitjans dels anys seixantes del segle passat, quan la població va passar de 8.303 habitants a més de 35.494 a principis dels vuitantes. La població ha viscut de l’agricultura, la vinya i la indústria.
“Els alcaldes, a diferència de molts altres polítics, donem la cara. Ara tenim un clar exemple en el govern de l’Estat, que cada dia incompleix una paraula donada, i per això cal reivindicar l’honestedat, la claredat, la decisió de la política municipal, de tots els colors polítics, sense fer-ne distincions”
“Si volem continuar oferint servei públic en el sentit més estricte del term, com escoles bresol, serveis per persones amb discapacitats, o menjadors socials, el tema del dèficit als ajuntaments no hauria de ser tan important. Cal prioritzar”
“Aquesta reforma de l’administració local no afectarà tant a les hisendes locals com als ciutadans. Perquè si treuen competències amb l’educació no hi haurà escoles bressol, i si treuen competències en serveis socials, no hi haurà ajuts”
Hem vist que és llicenciat en Psicologia però que s’ha dedicat pràcticament tota la vida a l’esport. Li ha servit, això per afrontar els reptes polítics?
Sense cap mena de dubte. L’esport m’ha donat moltes alegries, però també decepcions i també m’ha format com a persona. I també m’ha donat una visió diferent de les coses, perquè quan un treballa en equip, encara que en siguis lider, has de treballar conjuntament amb els teus companys per poder arribar a l’objectiu. I quan això ho trasllades a la màxima responsabilitat d’una ciutat com és l’alcaldia i en el meu cas, Mollet del Vallès, doncs passa el mateix: l’objectiu és oferir el millor serveis als ciutadans.
Un servei on vostè hi porta prop de deu anys amb el lògic desgast personal i familiar que comporta. No resulta massa difícil, especialment pel que fa a la conciliació?
Difícil, no. Impossible. I més en lloc com aquest, on continuament es fan actes culturals i esportius i les entitats volen, naturalment, que l’alcalde els presideixi. Així que resulta francament impossible mirar d’acompanyar el teu fill a jugar el partit de bàsquet el dissabte, veure la teva filla que també juga o acompanyar a la teva dona anar a comprar. Val a dir, però, que cada vegada els col·lectius entenen que l’alcalde també té vida privada, però costa. Sort que si la família hi està al darrera i comptes amb el seu suport, tot resulta molt més fàcil. Però un Alcalde ja hi compta amb aquestes coses.
La política municipal però acostuma a ser diferent de la d’alta volada
I això ens fa molt mal. Perquè nosaltres, els alcaldes, a diferència de molts altres polítics, donem la cara. És bàsic en política. Ara tenim un clar exemple en el govern de l’Estat, que cada dia incompleix una paraula donada. I no parlo d’una paraula de fa un any, sinó la d’ahir. Amb això el que vull reivindicar és l’honestedat, la claredat, la decisió de la política municipal, de tots els colors polítics, sense fer-ne distincions. Entre d’altre coses perquè a nosaltres se’ns pot retre comptes de manera immediata, no cada quatre anys.
I això sembla que no preocupa
El problema és la mesquinesa de la política i és el seu profit partidista que no deixa d’afectar de manera negativa als ciutadans. Aquí, per exemple, no governem només pels que ens van votar sinó per a tots, tots els que viuen o treballen o tenen oportunitats a la ciutat per fer-ho. I així hauria de ser amb tothom: que aquells que tenen poder es posesssin d’acord i no es limitessin només a gestionar uns diners públics sinó també a exercir una acció política i social.
Si esculls un partit d’una determinada tendència ho fas perquè en principi ha d’actuar segons la seva ideologia, no?
Però no ho sembla. Fins i tot en alguns partits d’esquerres es reclama que no se segueixi pujant la deute de l’Ajuntament, quan el que ens hauria de preocupar és anar oferint un bon servei públic, i no el deute. És clar que l’haig de gestionar perquè sinó després evidentment no podré donar aquests serveis, però també és cert que si volem continuar oferint servei públic en el sentit més estricte del terme (escoles bresol, serveis per persones amb discapacitats, menjadors socials), el tema del dèficit no ha de ser tan important. I en això, com en tot, cal prioritzar.
Mollet té un passat industrial tèxtil considerable, però amb la crisi no sé com teniu el tema
De creació de llocs de treball en tenim ben poca. Sí, tenim indústries molt importants, rellevants en àmbit mundial, com la Martini, la fabricació del vermut o Merck, indústria pionera farmacèutica, o Euromed, puntera a nivell europeu del tipus de productes naturals. Però hem de tenir en compte que el passat industrial, és això, passat, perquè està clar que la crisi està afectant a tots més o menys per igual. Aquí la taxa d’atur està per sobre del 20% i ja fem plans d’ocupació, però és clar, si van tancant empreses, la lluita és molt desigual.
No sempre ha estat així. Ser subseu olímpica l’any 1992 els devia marcar
Sens dubte. Al 92 hi va haver un esclat de eufòria col·lectiva ciutadana que no només va venir pel tema de ser subseu de tir olímpic sinó també del paralímpic. I això va comportar tot un seguit de transformacions urbanístiques de la ciutat: l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, o l’escola de polícia que es deia abans; però també la Rambla, per exemple, o les obres de Jaume I. I en certa manera, aquesta empenta ha continuat, amb la inauguració, encara no fa un any, d’un espai de 30.000 m2 al centre de la ciutat, Però també hi ha altres elements, com l’Escola Oficial d’Idiomes, per exemple.
Que era la seu del Centre Tecnològic Integral de Residus Orgànics
I que vam haver de tancar per les retallades. Nosaltres vam construir un edifici amb recursos europeus a on es va posar per primera vegada una Escola Universitària de Medi Ambient relacionada amb l’Autònoma. Però es va tancar i llavors es va obrir aquest Centre Tecnològic Integral, on es feia recerca i investigació. Ara, aquest mateix espai l’ocupa el quart Institut públic de Mollet i l’Escola Oficial d’Idiomes, com li deia. Ja veu, cal anar aprofitant.
I això, a tot arreu
Sí perquè el govern només està preocupat pel dèficit i tot ens ve molt marcat des d’Alemanya. Ja veurem com aniran les properes eleccions allí, però el que no pot ser és que hi hagi cada cop menys consum, més atur, i encara que l’economia submergida és considerable, la cosa no pot aguantar massa més.
Què proposa?
Miri, jo penso que tots els governs haurien de dir prou, i prou és prou, s’ha acabat. Si això significa trencar la unitat europea doncs que es trenqui. Perquè, ¿què significa la Unió Europea quan cada cop tens més atur, quan cada cop tens més joves que no tenen oportunitats, quan cada cop tens més gent gran que no té serveis? Per salvar el negoci d’alguns, que són els bancs, es fan veritables bestieses. I que Alemanya doni crèdits per tapar la vergonya dels bancs espanyols que deuen crèdits a la banca alemanya, utilitzant els nostres diners, els nostres recursos és per dir que s’ha acabat, que prou.
Una posició valenta
I llavors està la nostra situació. D’acord que l’Estat deu molts milions al Govern de la Generalitat, però no es podrien prioritzar alguns recursos? Cal celebrar tant el tricentenari del 1714? O subvencionar a grups privats de comunicació enlloc de donar sortida al deute que tenen amb el tercer sector? Doncs aquest govern ho ha fet. I això no ho mana Madrid, això és decisió pròpia.
Ara es parla molt del debat sobiranista
Una cosa que a vegades em pregunten els nois que visiten la ciutat és: vostè és independentista? I jo els dic que no ho sóc, però si ho fos, què voldria dir, que al 2020 serem un país independent? I què els continuo dient als 6.000 aturats que tenim? Penso que ara el govern està massa centrat en temes de molt de futur que no sabem si arribarem però mentrestant, tenim altres problemes per resoldre. Molt més importants. El deute amb els ajuntaments, per exemple. Només li diré que el deute que ara té la Generalitat amb l’Ajuntament de Mollet és de 8 milions d’euros. Amb això ja li explico com van les coses.
Ara el govern central vol ordenar de ferm l’administració local
Sí, i el pitjor és que aquesta reforma de l’administració local no afectarà tant a les hisendes locals com als ciutadans. Perquè si treuen competències amb l’educació no hi haurà escoles bressol, i si treuen competències en serveis socials, no hi haurà ajuts. Penso francament que tot plegat es podria portar d’alguna altra manera.
Vol dir que això no afavoreix el procés sobiranista que s’ha engegat des de fa mesos, arran de la manifestació de l’11 de Setembre?
Sí, la independència la plantegen alguns com una oportunitat per sortir d’aquesta situació Però d’entrada, penso que la lectura que va fer CiU de l’11 de Setembre va ser interessada, perquè ni hi havia totes les persones que van dir que hi havia, ni totes volien la independència, ja que potser moltes potser sí, però d’altres hi van assistir perquè no volien que la situació continués igual. I, com deia un conseller socialista, si no canvien les coses, probablement jo també votaria per la independència.
Es decanta cap al model federal, doncs
Sí, crec que hem de treballar junts perquè canviïn les coses. Un estat federal crea molts altres a nivell europeu que funcionen, i ara sembla que ningú se’n recorda del camí que hem recorregut aquests últims anys a nivell d’autonomia fiscal, de majors recursos, de majors serveis, de més protagonisme. Com el fet que algú vol tapar també que el partit actual que governa va ser el que va impedir en molts moments determinats tenir aquesta possibilitat.
La fase de la independència encara no ha arribat. Encara estem discutint si tenim dret a decidir o no
I jo respecto enormement aquells que creuen que Catalunya podria tirar endavant com a país independent, encara que jo no ho cregui, i menys en la situació actual. Però en canvi sí que crec que podríem unir forces no solament des de Catalunya sinó fora d’ella per transformar aquest estat que probablement ja és anacrònic respecte la situació actual. Però miri, nosaltres vam aprovar una moció que demanàvem no solament l’abdicació del rei sinó altra cosa més important, que el poble decideixi si vol una Monarquia o vol una República.
Ara també es qüestiona molt
No estic dient que vulgui una República, només que el poble ha de decidir. I per tant hem de començar a fer les coses de manera diferent, i això comença pels polítics, per enviar missatges clars i nítids, i veure que no hi ha un pensament únic. El meu és que podríem tenir una República federal espanyola, amb autonomia, i independència de decisió, i on tots plegats podríem sortir de situacions difícils com les que tenim ara.
