Eines de Repoblament Rural sol·licita facilitar la conversió de granges en habitatge o l’adaptació de la protecció oficial als territoris
Uns 70 alcaldes de municipis rurals de Catalunya reclamen al Govern una reforma profunda de la llei d’Urbanisme per adaptar-la a la realitat del territori i frenar el despoblament. Primers regidors de l’Empordà, el Vallès, les comarques de Tarragona o la Catalunya central s’han reunit aquest dissabte a Puigverd d’Agramunt (l’Urgell), sota l’impuls del ‘lobby’ Eines de Repoblament Rural, s’han citat per impulsar els canvis urbanístics en un moment clau per al món rural, que en els últims anys ha intensificat la seva pressió institucional per revertir la pèrdua de població i garantir un futur viable per als pobles. Mostra d’això és l’aprovació de l’Estatut de Municipis Rurals, primera llei del Govern de Salvador Illa. Els regidors confien que aquesta trobada serveixi per endinsar-se en les seves reivindicacions.
La trobada posa el focus en una de les principals problemàtiques que denuncien els municipis petits: la falta d’habitatge. Segons els representants locals, l’actual marc normatiu, pensat principalment per a grans ciutats, dificulta la creació de noves oportunitats residencials i econòmiques al món rural. Catalunya compta amb 947 municipis, dels quals més del 60% són rurals. Malgrat aquest pes territorial, molts d’aquests pobles disposen de menys recursos tècnics i econòmics, però han de complir les mateixes exigències urbanístiques que les grans urbs. Això, denuncien, acaba alentint o bloquejant projectes clau, com la redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), que poden tardar anys a tramitar-se.
El coordinador d’Eines de Repoblament Rural i alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, assegura que l’actual llei és «una llosa» per als municipis petits. En declaracions a EL PERIÓDICO, Gilabert adverteix que «no es pot tractar igual un municipi de 200 habitants que una ciutat de 40.000», i defensa que una regulació més flexible permetria «impulsar l’habitatge i l’activitat econòmica i, amb això, retenir la població».
Rebaixar l’habitatge públic mínim en promocions rurals
Els responsables polítics plantegen també reduir els estàndards urbanístics exigits en nous desenvolupaments, ajustant-los a la naturalesa d’aquests municipis i incorporant fórmules de compensació econòmica, així com rebaixar els requisits d’habitatge de protecció pública en funció de les necessitats reals de cada localitat. Els regidors reclamen la creació d’instruments de planejament urbanístic propis, més àgils i adaptats als petits municipis, que simplifiquin la seva tramitació. Finalment, defensen ampliar l’autonomia de gestió municipal, tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable, per poder prendre decisions més conformes a la realitat i necessitats de cada territori.
