Óscar Sierra

Alcalde de La Llagosta

Petit nucli

“Volem treballar la qüestió mediambiental, tot i que, malauradament, no dona vots”

La Llagosta ha sanejat els seus comptes i es planteja invertir en nous equipaments
0
2837

El municipi de La Llagosta, al Vallès Occidental, és un dels més densament poblats de la comarca. Visitem Óscar Sierra, el seu alcalde, per què ens en parli.

Com va ser que es va presentar a l’alcaldia?

El meu interès va iniciar-se gràcies a un dels meus mentors polítics, l’Antonio Rísquez, que va ser alcalde de La Llagosta. Ell va veure en mi algú amb capacitat de dirigir les coses. Aleshores jo ja estava enrolat en política, com a secretari de comunicació de l’agrupació de les Joventuts Socialistes, tot i que mai no havia aspirat a res més. 

Quan es va produir la necessitat d’un relleu, els companys i companyes em van animar a presentar-me a les eleccions. Era l’any 2014 i, a partir d’aquí, tot va anar molt ràpid. Fins i tot vaig fer el comiat de solter el dia que em van donar la vara d’alcalde: em vaig casar a la setmana següent. Ha estat un moment de la meva vida que va passar volant: potser era l’estrès o l’acció de la campanya electoral, però no hi va haver ni un moment per parar-se a pensar.

Vaig fer el comiat de solter el dia que em van donar la vara d’alcalde: em vaig casar a la setmana següent. Tot va anar molt ràpid.

Quina valoració fa d’aquestes dues legislatures en què ha estat al capdavant del consistori?

El meu pare havia estat ja regidor de l’ajuntament, de manera que jo coneixia l’alcalde anterior. De petit em fixava en la manera de fer que tenien aleshores. Ara tothom vol totes les coses immediatament i el nivell d’estrès i ansietat que et pot produir fer d’alcalde és molt. Si no t’agrada la feina, millor que no t’hi presentis. Per descomptat, no és una feina que estigui ben remunerada. L’única compensació és que t’agradi.

Ara tothom vol totes les coses immediatament i el nivell d’estrès i ansietat que et pot produir fer d’alcalde és molt.

Jo crec que el municipi ha canviat. Ha millorat de mica en mica. Un dia, algú va tenir la bona idea de tenir molts parcs, places i espais verds, per exemple. Ara en tenim 21. Però, des que soc alcalde, La Llagosta no ha pogut créixer. No és que vulguem fer-ho, però volem tenir més espai: som un poble dens, de 13.500 habitants en un quilòmetre quadrat, que és el que fa el nucli urbà. Estem trinxats d’infraestructures, rius, trens i carreteres. I fem tot el que podem, però som un ajuntament econòmicament humil.

Som un poble dens, de 13.500 habitants en un quilòmetre quadrat, que és el que fa el nucli urbà.

Què ens explica d’aquestes fotografies que ens ha triat?

En primer lloc, en tinc una d’infantesa, en un càmping. Soc molt d’anar de càmping i és una cosa que he fet amb la família, de petit. Ara ho faig amb els fills i també els agrada moltíssim.

Alguna fotografia de l’adolescència?

No en tinc cap a mà, ara mateix, però sens dubte seria de viatges pel món. Quan era jove m’agradava agafar la motxilla amb els amics i voltar per Europa. Seguíem sempre les opcions més econòmiques i així vam aconseguir arribar a la Xina, Malàisia, Borneo, Perú, l’Àfrica… Però també a llocs d’Espanya com ara els Carnavals de Canàries, o les Falles de València, i fins i tot els San Fermines. En guardo grans records.

En quin moment es troba, actualment, el municipi?

Dins del nostre entorn més proper, som un dels municipis amb una població més envellida. Com us deia, el poble no ha crescut i la gent que vivia aquí abans, hi segueix vivint. Les persones que s’han volgut emancipar, han hagut de marxar a pobles del nostre voltant: Santa Perpètua, Ripollet, Polinyà, Mollet, Montcada…

Malgrat tot, La Llagosta segueix sent molt activa. Tenim unes 200 entitats municipals dedicades a l’oci, la cultura, els esports. Aquí es practica gairebé qualsevol esport dels típics, i fins i tot coses tan estranyes com l’apnea. Els equipaments són bons i hi ha molt d’ambient. En quant a cultura, tenim gegants, entitats regionals… Un gran ventall.

Gairebé tots els caps de setmana, i als estius i Nadals, o a la Festa Major, tenim activitats de les entitats del municipi. El que més m’agrada del poble és que tothom passeja pel carrer i dona la sensació que tots ens coneixem. Sempre hem estat un municipi molt dens i a la gent sempre li ha agradat sortir al carrer.

Som un dels municipis amb una població més envellida.

En què es basa l’economia local? De què viu la gent?

El nostre és un dels pobles amb la renda per càpita més baixa de Catalunya. D’una banda, tenim tota aquesta població jubilada que viu al municipi i que només ingressen la pensió. De l’altra, la gran majoria de persones ocupades treballen en el sector serveis, tot i que tenim també un petit polígon industrial especialitzat en logística i maquinària pesant.

Què destacaria com a bo i dolent del seu municipi?

L’altre dia em van recordar una cosa: mai a la vida hauríem somiat tenir 21 parcs infantils en tan poc espai. I els tenim. També és molt positiva la germanor en la que vivim. Per exemple: la Festa Major està plena de la implicació de la gent, des de la restauració, fins als veïns i veïnes. Tenim els carrers a vessar de gent, gaudint d’activitats o d’una passejada. Crec que això ens fa únics.

I una altra cosa molt positiva és que, com que la renda disponible de la gent local no és gaire elevada, hi ha molts bars i restaurants de menús molt assequibles. En altres llocs ens cobrarien el doble. Us puc recomanar molts llocs on podreu dinar per menys de 12€.

Mai a la vida hauríem somiat tenir 21 parcs infantils en tan poc espai. I els tenim.

Alguna cosa dolenta?

Un problema és que en el nostre municipi no existeix l’anonimat. Tot i que això també té coses bones: per exemple, fa poc vam poder denunciar i enxampar aquí una banda de lladres que obria cases per tot Catalunya i el Vallès. Una veïna que no els coneixia de res va alertar la policia. 

Però, d’altra banda, si el que vols és fer la teva vida, aquí tothom s’assabenta de tot. Així que si vols passar desapercebut, aquí és una mica més difícil.

Tot i ser un terme de 3 Km2 i un nucli tan petit, quins espais serien els més destacables?

Com us deia, el municipi és molt amable. El nucli és un quilòmetre quadrat, molt planer, en què estem implementant un projecte de zero barreres arquitectòniques, per fer-lo accessible per a qualsevol persona. Ho hem aconseguit gairebé del tot: ja només queden un parell de racons en què encara no es pot, però en la resta tothom pot accedir. Pensem molt en les persones grans i en les que tenen una mobilitat reduïda.

També estem fent amables els carrers. I una de les coses més importants és que abans teníem una carretera que ens partia pel mig, i ara hi tenim un passeig que ens uneix. Crec que és el lloc més emblemàtic de La Llagosta.

A més, dins del nucli hi tenim una piscina municipal que està oberta tot l’any, dos pavellons i un camp de futbol. I un centre cultural amb programació estable de companyies professionals i activitats en totes les entitats. Sempre hi ha vida. Recordo, també, el mercat setmanal, que recorre el municipi de punta a punta.

Abans teníem una carretera que ens partia pel mig, i ara hi tenim un passeig que ens uneix.

Algun patrimoni arquitectònic destacable?

La Masia Can Baqué, per exemple, l’estem restaurant. És del segle XVII i la van cedir a l’ajuntament fa molts anys. Fa poc hem fet un procés participatiu per tal que la ciutadania en pugui disposar. És un lloc emblemàtic per a nosaltres, perquè som un municipi amb només 80 anys d’història… Abans érem un barri de Sant Fost de Campsentelles. No tenim bosc, no tenim grans coses, però sí tenim molt bones persones i això fa gran el municipi.

No tenim bosc, no tenim grans coses, però sí tenim molt bones persones i això fa gran el municipi.

En quina situació econòmica es troba l’ajuntament?

Col·loquialment sempre hem dit aquí que fem les coses com els cubans, perquè en aquell país vaig aprendre una frase que se’m va quedar: “con muy poco, tenemos que hacer mucho”. Això fa que ens hi hàgim de mirar molt abans de posar en marxa qualsevol nou servei.

No ens importa arrencar projectes, però l’important és que s’utilitzin. I aquesta és la nostra filosofia. Quan vaig entrar a l’ajuntament, la situació econòmica no era gens fàcil. Ens trobàvem en els darrers moments de l’anterior crisi econòmica i vam fer un pla de treball per sanejar la situació. A dia d’avui complim tots els paràmetres d’equilibri pressupostari i paguem les factures a menys de trenta dies. A més, l’endeutament és molt baix i no tenim dèficit, de manera que estem preparats per encaminar el futur.

Estic content. En els inicis no podíem prometre canviar les voreres, ni els bancs, ni plantar arbres. No podíem assegurar que es fessin més coses. Però ara mateix ja podem estar a l’espera de nous projectes, com ara el CAP, i podem anar tranquil·lament a una entitat financera a demanar crèdit, perquè no tindrem problema en obtenir-lo. En aquest punt, vull reconèixer la feina de la regidora d’Economia i Hisenda, la Conxi Jiménez, que ha estat endreçant l’ajuntament econòmicament parlant.

Tots els projectes del mandat s’han pogut executar?

Doncs sí, perquè vam ser molt realistes. Hem pogut canviar i reformar algunes coses, però no hem fet grans inversions, perquè no les podíem fer. Quan vam acabar el mandat anterior, havíem assolit el 90% i escaig d’acompliment del promès. En aquest mandat anem pel mateix camí. Cert és que la pandèmia ha endarrerit algunes coses, però fa poc vam estar repassant-ho tot i ja ho tenim tot o enllestit o ben encaminat.

Ara li podem dir a la ciutadania que en la propera legislatura sí que podrem fer una reforma integral de la plaça de l’Ajuntament, o renovar la piscina municipal, o fer una residència i centre de dia per a persones grans. Quan vaig entrar, recordo que cada vegada que anava a veure la interventora em deia: “a partir de septiembre no hay dinero; no hay dinero…” De seguida esgotàvem els diners amb quatre despeses corrents. Però ara no: tenim més marge.

Quan vam acabar el mandat anterior, havíem assolit el 90% i escaig d’acompliment del promès. En aquest mandat anem pel mateix camí.

En quins altres projectes pensen de cara a futur?

Volem treballar en la qüestió mediambiental, malgrat que, malauradament, no dona vots. Estem promovent l’autoconsum a l’ajuntament, i a fer que els equipaments municipals generin la seva pròpia energia.

Quina és l’estructura de l’ajuntament, en quant a personal?

Tenim uns 100 treballadors directes. A més, tenim l’empresa que fa el servei de neteja diària, amb uns 15 treballadors més. I el Complex Esportiu Municipal, amb 20 treballadors. Tot plegat, entre directes i indirectes, entre 130 i 140 treballadors. Finalment, hi ha l’Escola Bressol, però la porta la Fundació Pere Tarrés.

L’estructura és senzilla i es distribueix en tres àrees: Territori, Serveis a les Persones i Alcaldia, Economia, Comunicació i Seguretat. Cada àrea té una cap que és dona i crec que això és bon senyal. Fan una gran tasca i jo estic molt content de la feina que fan tots els servidors públics de l’Ajuntament. Em trec el barret davant la gent de la brigada municipal, que sempre ens acaben salvant el dia. 

Finalment, el pressupost de l’ajuntament és actualment de 12.000.000 d’euros. Ha crescut en relació als 9 milions que teníem quan vaig començar. Però tenim la tranquil·litat de no deure res i poder pagar factures. Podem destinar els diners als veïns i veïnes. 

Em trec el barret davant la gent de la brigada municipal, que sempre ens acaben salvant el dia. 

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines reivindicacions tenen en comú?

Ara mateix tots en compartim algunes de semblants, malgrat que els municipis siguin distints. Volem més recursos en temes de seguretat i, especialment, per a la policia autonòmica, perquè tenim la sensació que ara n’hi ha menys que abans.

També ens cal recursos per l’habitatge social, per a la gent que en necessita. Com també reclamem millores en els equipaments educatius. Finalment, una de les coses que tots els col·legues del Vallès Oriental demanem és la reobertura de totes les urgències nocturnes, perquè han tancat tots els CAP de la comarca i ara mateix només tenim un CUAP a la zona nord.

Ens ha dit que els joves no es poden quedar a viure a La Llagosta…

Alguns sí que poden, però com que no hi ha grans promocions, se’ns en van. Tenim pendent aprovar una promoció del que era l’antiga empresa Calibrados, al centre del municipi. S’hi faran 200 vivendes i un parc verd de 7.000 metres quadrats. Això donarà oportunitat a joves del poble per tal que es puguin emancipar. Però el mercat està molt tens: no hi ha pisos de lloguer i els que hi ha són només de compravenda. Més endavant voldríem també fer 200 vivendes més en la finca de Can Xiquet, i un parc molt més gran encara. També volem parlar amb la Generalitat per fer una promoció a l’àrea de “Les Planes 2”, que és una zona que queda per desenvolupar urbanísticament.

Finalment, com és el seu dia a dia?

Doncs des que tinc fills, intento deixar el mòbil aparcat a la nit i només l’agafo per emergències. Amb la família tinc una mena de comptador d’hores i fa temps que en dec moltes. Abans podia dedicar més temps a la feina, ara en dedico menys, però amb més intensitat.

Cada dia, al matí, porto els fills a l’escola, que es troba a 25 metres del meu despatx. A partir d’aquí la major part dels matins els passo reunit, o bé coordinant coses, o bé contestant correus electrònics, Whatsapp i trucades de telèfon dels veïns. En la proximitat és on comença tot. A les tardes celebrem les reunions amb els regidors, perquè tots ells, excepte un, tenen les seves feines. A la vegada, intento dedicar un parell de tardes a la família.

Fill de La Llagosta, recorda una infantesa plena de jocs de carrer i amistats. Després d’un any d’estudiar enginyeria informàtica, va descobrir que preferia les persones a les màquines, de manera que va passar-se a les Ciències Polítiques. Més tard, va completar els estudis amb un Màster. Durant anys ha treballat a la Fundació Montserrat Montero i al centre la Vinyota de Mollet, ajudant persones amb diversitats funcionals. Actualment es troba en excedència forçosa i dedica el temps disponible a gestionar l’alcaldia i tots els projectes municipals.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre especial. Em vaig aficionar a la lectura amb El juego de Ender
  • Una pel·lícula. Cadena de favores.
  • Una cançó. Imagine.
  • Un plat de cuina. La paella.
  • Una beguda. A l’estiu, una cervesa fresqueta. A l’hivern, un cafè amb llet calentó.
  • Un país. Espanya.
  • Un viatge. Viatjar per la Xina em va marcar molt. M’agradaria anar a veure les aurores boreals.
  • Un esport. L’snow.
  • El que més valora d’una persona. La sinceritat.

La Llagosta

La web municipal ens presenta La Llagosta com un municipi de 13.600 habitants continguts en un espai de poc més de tres quilòmetres quadrats, dels quals només un correspon al nucli poblacional. Llinda amb termes com Mollet, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda o Sant Fost de Campsentelles, municipi del que va dependre fins fa noranta anys. La Llagosta ha estat partit en bocins per diversos accidents topogràfics, com ara el pas del riu Besòs, la via de tren o la carretera C-17, que antigament passava pel centre i que ja està desdoblada, donant donat lloc, afortunadament, a un parc urbà. El caracteritzen una quantitat important de zones verdes i parcs infantils. L’economia actual és eminentment industrial.

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.