Informe sobre prospectiva estratègica del 2022: Agermanament de les transicions digital i ecològica en el nou context geopolític

0
1235

La Comissió ha adoptat avui l’informe sobre prospectiva estratègica del 2022, titulat «Agermanament de les transicions digital i ecològica en el nou context geopolític». A mesura que ens preparem per accelerar les dues transicions, l’informe identifica deu àmbits d’acció clau per maximitzar les sinergies i la coherència entre les nostres ambicions climàtiques i digitals. D’aquesta manera, la UE en reforçarà la resiliència intersectorial i l’autonomia estratègica oberta, i estarà més ben preparada per fer front als nous reptes mundials d’aquí al 2050.

Maroš Šefčovič, vicepresident de Relacions Interinstitucionals i Prospectiva, ha declarat el següent: «Per assolir la neutralitat climàtica d’aquí al 2050, hem d’alliberar el poder de la digitalització. Alhora, la sostenibilitat ha d’ocupar un lloc central en la transformació digital. Aquesta és la raó per la qual aquest informe sobre prospectiva estratègica analitza amb més deteniment la millor manera d’alinear els nostres dos objectius, especialment en un moment en què tenen una important dimensió de seguretat a causa dels canvis geopolítics actuals. Per exemple, a partir del 2040, el reciclatge podria ser una font important de metalls i minerals, imprescindibles per a les noves tecnologies, si Europa esmena les seves deficiències en l’àmbit de les matèries primeres. Comprendre aquesta interacció entre les dues transicions, paral·lelament a l’esforç per aconseguir una autonomia estratègica oberta, és la manera adequada d’avançar».

Les transicions ecològica i digital ocupen un lloc destacat a l’agenda política de la Comissió establerta per la presidenta Von der Leyen el 2019. A la llum de l’agressió de Rússia contra Ucraïna, Europa està accelerant la seva assumpció del lideratge mundial en matèria climàtica i digital , amb la mirada molt posada als reptes clau, des de l’energia i l’alimentació fins a la defensa i les tecnologies d’avantguarda. Des d’aquesta perspectiva, l’informe sobre prospectiva estratègica del 2022 presenta una anàlisi holística i orientada al futur de les interaccions entre les dues transicions, tenint en compte el paper de les tecnologies noves i emergents, i els principals factors geopolítics, socials, econòmics i reglamentaris que configuren el seu agermanament, és a dir, la seva capacitat per reforçar-se mútuament.

Tecnologies essencials per a l’agermanament de cara al 2050

D’una banda, les tecnologies digitals ajuden la UE a assolir la neutralitat climàtica, reduir la contaminació i restaurar la biodiversitat. D’altra banda, el seu ús generalitzat està augmentant el consum d’energia, alhora que genera més residus electrònics i una empremta ambiental més gran.

L’energia, el transport, la indústria, la construcció i l’agricultura —els cinc emissors més grans de gasos d’efecte hivernacle de la UE— són fonamentals per a l’èxit de l’agermanament de les transicions ecològica i digital. Les tecnologies tindran un paper clau en la reducció de la petjada de carboni d’aquests sectors. D’aquí al 2030, la major part de les reduccions de les emissions de CO2 provenen de tecnologies disponibles actualment. Tot i això, la consecució de la neutralitat climàtica i la circularitat d’aquí al 2050 serà possible gràcies a les noves tecnologies que es troben actualment en fase experimental, de demostració o de prototip.

Heus aquí alguns exemples:

  • Al sector de l’energia, els nous sensors, les dades per satèl·lit i la cadena de blocs podrien contribuir a reforçar la seguretat energètica de la UE, millorant la previsió de la producció i la demanda d’energia, evitant pertorbacions relacionades amb les condicions meteorològiques o facilitant els intercanvis transfronterers.
  • Al sector del transport, una nova generació de bateries o tecnologies digitals, com la intel·ligència artificial i l’internet de les coses, permetrà canvis importants cap a la sostenibilitat i la mobilitat multimodal en els diferents sistemes de transport, i fins i tot en l’aviació de curta distància.
  • A tots els sectors industrials, els bessons digitals (una contrapartida virtual d’un objecte o procés físic, utilitzant dades en temps real i l’aprenentatge automàtic) podrien ajudar a millorar el disseny, la producció i el manteniment.
  • Al sector de la construcció, la modelització de la informació sobre edificis podria millorar l’eficiència energètica i hídrica, afectant les opcions de disseny i l’ús dels edificis.
  • Finalment, al sector agrícola, la informàtica quàntica, combinada amb la bioinformàtica, pot millorar la comprensió dels processos biològics i químics necessaris per reduir els plaguicides i els fertilitzants.

Factors geopolítics, socials, econòmics i reglamentaris que afecten l’agermanament

La inestabilitat geopolítica actual confirma la necessitat no només d’accelerar la doble transició, sinó també de reduir les nostres dependències estratègiques. A curt termini, aquesta inestabilitat continuarà afectant els preus de l’energia i dels aliments, amb repercussions socials importants. A mitjà i llarg termini, per exemple, l’accés sostenible a les matèries primeres fonamentals per a la doble transició continuarà sent de vital importància, cosa que augmentarà la pressió per passar a cadenes de subministrament més curtes i menys vulnerables ia la deslocalització a països socis sempre que sigui possible.

L’agermanament també exigirà que el model econòmic de la UE se centri en el benestar, la sostenibilitat i la circularitat. La posició de la UE en la definició de normes mundials jugarà un paper important, mentre que l’equitat social i l’agenda de capacitats seran una de les condicions per a l’èxit, juntament amb la mobilització de la inversió pública i privada. Es preveu que es necessitaran anualment gairebé 650.000 milions EUR en inversions addicionals amb visió de futur fins al 2030.

Deu àmbits dactuació clau

L’informe identifica àmbits en què cal una resposta política per maximitzar les oportunitats i minimitzar els riscos potencials derivats de l’agermanament:

  1. Reforçar la resiliència i l’autonomia estratègica oberta a sectors crítics per a la doble transició a través, per exemple, del treball de l’Observatori de Tecnologies Crítiques de la UE, o de la política agrícola comuna per garantir la seguretat alimentària.
  2. Intensificar la diplomàcia ecològica i digital, aprofitant el poder regulador i de normalització de la UE, promovent alhora els valors de la UE i fomentant les associacions.
  3. Gestionar estratègicament el subministrament de materials i productes bàsics crítics, adoptant un enfocament sistèmic a llarg termini per evitar un nou parany de la dependència.
  4. Reforçar la cohesió econòmica i social reforçant, per exemple, la protecció social i l’Estat del benestar, en què les estratègies de desenvolupament regional i la inversió tindrien també un paper important.
  5. Adaptar els sistemes d’educació i formació a la ràpida transformació de la realitat tecnològica i socioeconòmica, i donar suport a la mobilitat laboral a tots els sectors.
  6. Mobilitzar inversions addicionals amb visió de futur en noves tecnologies i infraestructures, i en particular en R+I i sinergies entre el capital humà i la tecnologia, amb projectes transnacionals clau per a la posada en comú de recursos de la UE, nacionals i privats.
  7. Desenvolupar marcs de seguiment per mesurar el benestar més enllà del PIB i avaluar els efectes habilitadors de la digitalització i la petjada global de carboni, energètica i ambiental.
  8. Garantir un marc reglamentari amb visió de futur per al mercat únic que propiciï models de negoci i patrons de consum sostenibles, per exemple, reduint constantment les càrregues administratives, actualitzant el nostre conjunt d’instruments polítics en matèria d’ajuts estatals o utilitzant la intel·ligència artificial per donar suport l’elaboració de polítiques i el compromís dels ciutadans.
  9. Reforçar un enfocament global per establir normes i beneficiar-se de l’avantatge de la UE com a pionera en la sostenibilitat competitiva, centrada en el principi de “reduir, reparar, reutilitzar i reciclar”.
  10. Promoure una ciberseguretat sòlida i un marc segur d’intercanvi de dades per garantir, entre altres coses, que les entitats crítiques puguin prevenir, resistir i recuperar-se de les pertorbacions i, en darrer terme, generar confiança en les tecnologies vinculades a la doble transició.

Properes etapes

La Comissió continuarà avançant a la seva agenda de prospectiva estratègica i informarà de les iniciatives del programa de treball de la Comissió per al proper any.

Els dies 17 i 18 de novembre del 2022, la Comissió organitzarà conjuntament la conferència anual sobre el Sistema Europeu d’Anàlisi Estratègica i Política (ESPAS) per debatre les conclusions de l’informe sobre prospectiva estratègica del 2022 i preparar el terreny per a l’edició del 2023.

Context

La prospectiva estratègica recolza la Comissió en la seva trajectòria ambiciosa i amb visió de futur cap a la consecució de les sis ambicions principals de la presidenta Von der Leyen. A partir del 2020, sobre la base de cicles complets de prospectiva, es preparen informes anuals sobre prospectiva estratègica per fonamentar les prioritats de la Comissió definides al discurs anual sobre l’estat de la Unió, el programa de treball de la Comissió i la programació pluriennal.

L’informe d’aquest any es basa en els informes sobre prospectiva estratègica del 2020 i el 2021, que es van centrar en la resiliència com a nova orientació per a l’elaboració de polítiques de la UE i en l’autonomia estratègica oberta de la UE, respectivament.

L’anàlisi presentada a l’informe sobre prospectiva estratègica de 2022 es va basar en un exercici de prospectiva intersectorial dirigit per experts i dut a terme pel Centre Comú de Recerca, complementat per àmplies consultes amb els Estats membres i altres institucions de la UE en el marc del Sistema Europeu d’Anàlisi Estratègica i Política (ESPAS), així com amb els ciutadans a través d’una convocatòria de dades publicada a «Digue’ns el que pensa». Els resultats d’aquest exercici de prospectiva es recullen a l’informe del Centre Comú de Recerca sobre la ciència al servei de la formulació de polítiques titulat «Cap a un futur ecològic i digital. Requisits clau per a l’èxit de la doble transició a la Unió Europea».

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.