Josep Poblet i Tous

Alcalde de Vila-seca

Treball en equip

“A la política municipal cal diàleg, treball i complicitat amb la gent”

La política que impulsa Josep Poblet és una manera de ser de molta activitat, de dedicació per part seva i dels seus companys. I si això va acompanyat de tenir un projecte ben definit i articulat en el temps, que té continuitat encara que vagin canviant les persones, assegura que van pel bon camí.
0
82

Pocs municipis han passat per Alcaldes.eu que hagin crescut tant en tan poc temps. A l’ombra del parc temàtic de Port Aventura que ha suposat un fortíssim impuls per a la seva economia, Vila-seca ha doblat només en quinze anys els seus habitants (passant d’11.000 a 21.000), i en 21 km2 es compon dels nuclis urbans de Vila-seca, La Pineda, a la costa, i La Plana, tocant a Reus. Fins als vuitanta el seu nom era Vila-Seca de Solzina, llavors va agafar el de Vila-seca i Salou, i al 1989, els dos municipis es van separar després d’una llarga polèmica.

“La vinculació pel municipi que representes es va adquirint amb els anys. És on tens la família, on estem vinculats pels amics, pels estudis, per les vivències, pels records on crees uns llaços que amb el temps es van reforçant”

“La política de poble és un dels àmbits que permet que un projecte es faci realitat a través d’un treball en equip. Poder intervenir de manera decisiva, escoltar als veïns, transformar, millorar i fer progressar el teu municipi és el millor que hi ha”

“Hem de tenir molta cura que el sentiment de benestar que es genera al viure en un lloc petit es mantingui, perquè és el motor per a què la gent se senti a gust on viu i que no faci vida només a casa seva sinó al carrer”

És Alcalde des del 95 però porta molts més anys dedicant-se a la política municipal.
Suposo que passa als llocs on hi vius, que te’ls acabes estimant. I aquest amor que es va adquirint ens passa on hi tenim la família, on estem vinculats pels amics, pels estudis, per les vivències, pels records. Ja de jove tenia les meves idees de com voldria que fos el poble, tenint en compte que jo pertanyo a la generació que hem vist el salt de la participació ciutadana, de la transició política, de la democratització de la nostra societat.

Abans d’entrar en política, però, ja s’havia involucrat en d’altres activitats.
Sí, he estat neguitós de mena. De jove, vaig participar en entitats culturals, de recerca, d’història, d’opinió, així que amb aquesta predisposició vaig decidir concórrer, quan tenia 30 anys, en unes eleccions municipals. Per a mi, la política de poble és un dels àmbits que permet més aquesta capacitat que el teu projecte o somni es faci realitat a través d’un treball en equip. Poder intervenir de manera decisiva, escoltar als teus veïns, transformar, millorar i fer progressar la realitat del teu municipi i la teva comunitat és quelcom molt gratificant, sobretot quan aquesta estima que deia es vol projectar al llarg del temps, que és el que vull fer jo: no tinc cap altre projecte que viure i treballar pel meu municipi.

I havia treballat en altres àmbits.
Sí, fins als trenta vaig treballar en una entitat financera, però va arribar un moment en què no vaig poder compaginar-ho amb les tasques que feia de Regidor. La política és més una vocació que no pas una professió, i admetent que d’alguna cosa has de viure, has de ser conscient que és un servei que té data de caducitat. Hi haurà un moment que deixaré aquesta activitat i continuaré la que feia abans de dedicar-me a l’Ajuntament. Penso que s’ha de saber entrar en política, i també se n’ha de saber sortir i, a vegades, és més difícil sortir que entrar (rialles).

I què ofereix vostè als ciutadans de Vila-Seca?
Que sàpiguen que la meva vocació és aquesta, estimar Vila-Seca des de l’Ajuntament. En aquesta idea hi descansa la política que impulso: una manera de ser de molta activitat, de dedicació per part meva i dels meus companys. I si això va acompanyat de tenir un projecte ben definit i articulat en el temps, que té continuitat encara que vagin canviant les persones, anem pel bon camí. I això sense oblidar que cal ser oberts, que cal admetre la crítica i el suggeriment, tenint un diàleg des del carrer i des del teixit associatiu.

Tants compromisos portaran el seu temps.
Doncs sí. Però per a què hi hagi diàleg, treball i complicitat amb la gent, cal definir aquest projecte que li comentava i impulsar-lo cada dia. No hi ha secrets en això, però sí una fórmula: molt de temps. S’hi han de dedicar moltes hores, molts caps de setmana, i renunciar a certs aspectes lúdics i personals, per estar donar abast a tot i mantenir agenda atapeïda de compromisos i reunions.

La crisi deu ocupar bona part del seu temps, ara.
Sí, la recessió econòmica és un tema que ens preocupa molt. Aquí tenim un teixit econòmic molt diversificat, però patim la crisi com tots els altres, és clar. Tenim atur, cosa extraordinària, ja que fins fa poc temps estàvem en plena ocupació, i el que fem és intentar conèixer els mecanismes per tal que puguem fer front a aquesta situació a partir de la partida d’acció social, que per raons òbvies, aquest any ha crescut molt.

I quins són aquests mecanismes?
Hem establert tres línies de treball, àmbits on hi pot intervenir l’Ajuntament. D’una banda, generar nova ocupació o evitar destrucció de llocs de treball; de l’altra, promoure la formació d’aquella persona que ara es troba a l’atur i a la que cal trobar feina el més aviat possible. I finalment, unes mesures fiscals i tributàries, facilitant que el pagament dels impostos, alguns dels quals els tenim congelats, es puguin abonar en èpoques de l’any que no siguin especialment greus, com tornant de les vacances de l’estiu.

I a banda del tema de la crisi, què més li demanen els seus veïns?
Quan me’n trobo, els pregunto què és el que els preocupa. Avui les preocupacions de la ciutadania en la vida comunitària són temes de mobilitat ciutadana, la cura per la tinença d’animals domèstics o la facilitat per accedir als serveis públics. Aquesta mena de coses. El tema del transport públic és especialment preocupant, i més tenint en compte la població que tenim en algunes èpoques de l’any. Però la infraestructura és la que és i encara que ens esforcem per arrencar projectes, és difícil que puguem arribar a curt termini a un ús majoritari del transport públic.

Parlem d’altres elements que defineixen Vila-Seca?
Sí, tenim indústria química, amb contacte estret amb l’autoritat portuària de Tarragona. També participem en projectes col·lectius que van més enllà de Port Aventura, com el Consorci del Camp de Tarragona.

Ja que ha sortit el tema de Port Aventura, noten en èpoques d’estiu un augment de població?
Oi tant, especialment el mes d’agost. A Vila-Seca hi ha censats 21.500 habitants, però si féssim una mitja de tota la gent que ens visita de març a desembre, tindríem uns 40.000 habitants estables. Ens ve gent de Lleida, d’Andorra, i Aragó, i fins fa uns quinze anys la nostra població venia als caps de setmana i a l’estiu. Port Aventura ho ha transformat, i ara són només els mesos de gener i febrer quan baixa l’activitat.

A nivell turístic, doncs, van forts.
Però hi ha altres activitats, no cregui. Una de les més destacades és la que duem a terme des de fa nou anys és la que porta per nom “Carretera i Manta”, va adreçat al col·lectiu juvenil i és una aliança entre tres municipis: Salou, Cambrils i nosaltres. Es tracta d’un programa amb unes noranta propostes culturals, formatives, esportives que pretenen donar oferta a tot el que es fa. La gestió, que compartim els tres ajuntaments en rotació, puja a 250.000 euros, i ha anat la mar de bé fins al punt que el govern de la Generalitat n’ha pres nota pel seu Pla Nacional de Joventut.

Alguna altra col·laboració intramunicipal?
Doncs sí, és clar. El Fitur, per exemple, la fira del Turisme on ens hi presentem conjuntament amb Reus i Port Aventura. Anem doncs cinc en un sol paquet i el cert és que ens va molt bé: som els més visitats de la fira i a la vegada, els que aglutinem majors interessos.

Així que la rivalitat amb Salou ja és història.

No, no. Tot i que no podem oblidar que hi va haver una situació traumàtica, una segregació d’un municipi amb el que havíem compartit com a mínim 800 anys d’història. Però les institucions de Vila-Seca i Salou vàrem fer un esforç per superar aquella circumstància i construir un futur d’una manera diferent mirant-nos de cara a cara i parlant. I no hem deixat mai de col·laborar conjuntament.

Altres projectes?

Els que vulgui. En aquest mandat hem de veure culminada la nostra aspiració a tenir uns serveis sanitaris més amplis: alguns ja els hem inaugurat, com el centre de La Pineda, d’altres, estan en procés, com un nou centre d’alta resolució. En l’àmbit educatiu, acabarem la legislatura tenint al voltant de 380 places de llars d’infants. En indústria, estem tirant endavant gairebé 30 hectàrees més de sól logístic sobre les 42 que ja teníem, per crear un polígon que se n’anirà a més de 70 hectàrees amb tot el que comportarà de llocs de treball. I també hi ha la posada en marxa d’un parc científic tecnològic. Què més? Ah, no podem oblidar l’impuls en la construcció de nous hotels, noves residències per a la gent gran, i unes inversions molt fortes per fer una profunda renovació de tot el nucli antic i alguns barris que suposarà fer de l’espai públic del carrer un lloc cultural, festiu, comercial, de fer-hi vida, vaja.

Serà un projecte costós.
Aquesta última operació costarà prop de 10 milions d’euros que seran finançats amb recursos municipals sense demanar cap ajuda als veïns. Però el cert és que tothom s’hi troba molt identificat i anem a aquest model d’administració: fer inversions potents que millorin les condicions de vida sense que gravin les butxaques dels veïns.

I com ho percep tot això la gent de Vila-Seca?
Quan preguntes, la gent acostuma a contestar que està tranquil·la, que les coses van funcionant, i que malgrat els canvis, tot va anant bé. Hem de tenir molta cura que aquest sentiment de benestar es mantingui perquè és el motor per a què la gent se senti a gust on viu i que no faci vida només a casa seva sinó al carrer, en un entorn net.

Això ho diu pel sistema de recollida d’escombraries que tenen?
Potser sí. Hem canviat el sistema de neteja urbana i hem implementat un servei que a Europa es considera el sistema més avançat, el que s’anomena Easy, una combinació d’eficàcia, facilitat, modernitat i capacitat de fer recollida selectiva que és tan soterrani com de superfície. Ja hi ha altres municipis que ja el tenen: a Barcelona s’implantarà d’aquí a un temps i ja és seguit a Torino, Milano i Paris, entre d’altres llocs.

Tal i com parla, es nota que vostè estima la política municipal.
Miri, la vida municipal et dóna una gran experiència que es retroalimenta de manera continua. Fixi’s que hem estat parlant de patrimoni històric, de recollida de residus, d’escoles, de polígons industrials, i de gestionar el turisme que ens arriba a través de Port Aventura. Però la política municipal ja ho té, això: la “botiga” és tan gran, i hi ha tantes coses a fer, que l’experiència resultant és extraordinàriament enriquidora. A més, cal tenir en compte que aquí el marge d’error és difícil perquè tens moltes dades, moltes aportacions i amb el consens de tots prens les decisions que creus correctes. I el més important és que la capacitat d’incidir en la teva ciutat és altíssima.

I no farà un salt dins del partit?

Doncs no, precisament per això. Miri, amb franquesa, i sense que em pugui malinterpretar jo m’avorria molt al Parlament. Ser Diputat és un gran honor pel que representa a nivell institucional, però la feina dels municipis és més palpable, més real, vius més les decisions que has acabat prenent. Allí les decisions que es prenen no es veuen fins al cap de no sé quan temps. El ritme és un altre i a mi m’agrada més aquest.

Tot i així, Vila-Seca el tindrà com alcalde més anys, oi?
Aquesta és una decisió que l’acostumo a prendre quan s’acosten les eleccions i que depèn molt de la resposta que em dóna la pregunta de si s’ha acabat amb tota la feina que ens havíem proposat fer. Projectes n’hi ha molts, ja ho ha vist, uns són més importants que d’altres, però la idea és veure si hem agafat la direcció correcte, si ho estem fent bé. Personalment, penso que encara hi ha molta feina a fer, així que possiblement de cara a les municipals, si em donen confiança, m’hi tornaré a presentar.

Llicenciat en Geografia i Història i tècnic especialista en estalvi a La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, on hi va treballar 14 anys, Josep Poblet i Tous (Tarragona, 1956) ha estat de ben jove implicat en política. Va ser membre del Moviment Universitari d’Estudiants Cristians (1974-1979) i va participar en la Marxa de la Llibertat (1976). A Vila-seca, va ser Regidor d’Urbanisme i Medi ambient (1987-1992), Segon Tinent d’Alcalde (1987-1989), Primer Tinent d’Alcalde (1990-1992) i primera autoritat municipal des del 1995. També ha ocupat càrrecs al Consell Comarcal del Tarragonès, a la Diputació de Tarragona, i al Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili. Va ser escollit Diputat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

Vila-seca

Vila-seca és un municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2006 la seva població era de 17.305 habitants. Es compon dels nuclis urbans de Vila-seca, La Pineda a la costa i la Plana en el límit del terme municipal tocant a Reus. Fins a la dècada de 1980 va mantenir el seu nom tradicional de Vila-Seca de Solcina, prenent després el nom de Vila-seca i Salou. El 1989 Salou es va segregar del municipi després d'una llarga polèmica. Dins del terme municipal es troba part del parc temàtic de Port Aventura.

Diversos restes trobades demostren que va estar poblat ja durant l'època de l'antiga Roma. La població va arribar després de la reconquesta el 1162 quan el rei Alfonso I d'Aragó va cedir aquestes terres a Ramon d'Olzina. La donació a aquesta família va ser confirmada per Pedro I d'Aragó en 1208. El terme de la Pineda pertanyia a la cúria de Tarragona. Va formar part de la Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana hi havia una altra vila coneguda com Vila-seca del Comú, veïna de la dels senyors de Olzina. Va pertànyer a l'arquebisbe de Tarragona fins a 1.525 quan es va decretar la unificació de les dues Vilaseca. El municipi va participar activament en la defensa del port de Salou, reclamant en diverses ocasions els seus drets sobre el mateix. El port era un punt estratègic militar i una important font d'ingressos. Durant molt temps va ser considerat com el port de tots els pobles de la Comuna del Camp fins que Ferran II d'Aragó va prohibir l'ús. Vila-Seca es va convertir llavors en el principal port per la qual cosa va patir atacs per part dels pirates sarraïns. Es van construir dues torres de guaita i defensa per protegir-se dels atacs corsaris.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou ocupada per les tropes del rei Felip IV de Castilla; molts dels seus defensors van ser executats i tant l'església com la Casa de la Vila van ser incendiades. La població va patir també importants pèrdues durant la Guerra de la Independència espanyola.

A finals del segle XX Salou es va segregar i es va convertir en municipi independent. D'altra banda, l'adjudicació del concurs que permetia la instal.lació d'un gran parc temàtic, el de Port Aventura, va suposar un important impuls per a l'economia de la població.

L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. D'estil de transició entre el gòtic i el renaixement el temple és de nau única. Té un campanar construït el 1605. El 1880 es va afegir la capella del Santíssim la façana està coronada per un destacable rosassa.

Es conserven encara part de les antigues muralla, destacant una de les portes d'entrada amb un arc amb dovelles. També es conserva l'antiga torre de guaita coneguda com a torre de Sant Antoni. El castell de la vila apareix documentat ja al segle XV essent propietat de l'arquebisbat de Tarragona. Al segle XVIII va ser adquirit per un holandès, Joan Kies Helmont, que va edificar en aquest lloc una casa que recorda les cases de camp holandeses. El 1899 va ser adquirida per la família Sicart qui van donar al castell el seu aspecte actual. A finals de 2006 va ser adquirit per l'ajuntament sent actualment patrimoni de la població. Com a curiositat destacar que els empadronats a Vila-seca que realitzen un casament civil es poden casar en ell.

A La Pineda és un santuari dedicat a la Verge. Construït al segle XIII es va ampliar el 1708. Al seu interior es troba un baix relleu de la Verge, realitzat en pedra en el segle XIV. Al seu costat es troba una antiga torre de defensa del segle XVII.

Vila-Seca celebra la seva festa major el 3 d'agost, actes que es realitzen principalment a la Pineda per ser una ubicació més turística. La festa major més seguida pels vilasecanos se celebra a gener 17 en honor de Sant Antoni Abat

L'economia tradicional de Vila-Seca es basava en l'agricultura. La construcció en la dècada de 1960 de diverses indústries químiques i del metall van fer perdre força al sector primari.

La seva ubicació a la Costa Daurada i Port Aventura ha suposat un fort impuls per al turisme, sobretot a la zona de la Pineda, situada a la costa.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.