Albert Salvadó: “Actualment podem competir per la sostenibilitat en millors condicions que altres indrets del país”

0
618

El Delegat del Govern qualifica les Terres de l’Ebre com a “zona zero” del canvi climàtic al país

Albert Salvadó
Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre

Avui ens acostem a la realitat de les Terres de l’Ebre amb Albert Salvadó, Delegat Territorial del Govern. Amb ell parlem de les perspectives de la zona i del gran projecte que suposa la marca Reserva de la Biosfera.

En què consisteix una Reserva de la Biosfera i com es va aconseguir aquest reconeixement tan important?

L’any 2013, la UNESCO va acreditar les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera. Amb això es reconeixia un territori amb una sèrie d’atributs ambientals i naturals, així com unes activitats econòmiques arrelades, respectuoses i sostenibles associades al territori. No és només un reconeixement ambiental, sinó també d’economia.

Per a nosaltres, que som un territori molt particular, i que patim les conseqüències del canvi climàtic com a “zona zero”, és importantíssim tenir una estratègia exemplar, que aposti pel territori i que redueixi l’impacte ambiental de les activitats. I tot el teixit local també hi aposta.

L’any 2013, la UNESCO va acreditar les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera. Amb això es reconeixia un territori amb una sèrie d’atributs ambientals i naturals.

Quins requisits calen per esdevenir una Reserva de la Biosfera?

La UNESCO en fixa uns quants de molt importants. Per exemple, cal que el projecte es desenvolupi al voltant d’una “zona nucli”, en la que es limitin certes activitats i hi hagi garantia de màxim respecte ambiental. A partir d’aquest nucli, nosaltres hem ordenat diversos actius del territori, com ara els dos parcs naturals i les zones de la Xarxa Natura 2000 i altres zones de protecció, o la cultura pròpia de les Terres de l’Ebre i els hem donat un relat uniforme per configurar una candidatura.

De quina manera s’han implicat els ajuntaments de la zona en aquest projecte?

S’han implicat molt. A més, crec que la participació del món local és imprescindible en tots els àmbits, i també en aquest. El projecte suposa una marca per al territori i tots hi estem alineats i ens en sentim còmplices. 

En la pròpia governança del projecte hi ha representació dels quatre consells comarcals i de la Diputació de Tarragona, que formen part de la Comissió Executiva – el màxim òrgan de govern- de la Reserva. A més, hi participa el Govern de la Generalitat, la Cambra de Comerç i el COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre). La col·laboració de tots ells és imprescindible, perquè el territori és el món local.

Crec que la participació del món local és imprescindible en tots els àmbits. També en el de la Reserva de la Biosfera.

Actualment estan promovent un rellançament de la marca. A què es deu?

El 2010, quan es va configurar la candidatura de la Reserva, el moment polític i econòmic, era molt distint del que hi havia quan ens la van reconèixer, el 2013. D’uns temps de bonança econòmica, vam passar a uns temps de crisi. I ens vam trobar amb greus dificultats per fer el desplegament del projecte en tot el seu potencial. Teníem la Reserva reconeguda, però tant el món local com els agents socioeconòmics patien la crisi i tenien altres prioritats.

En l’actual legislatura, el nou govern de la Generalitat va prendre la decisió de donar-li un nou impuls, juntament amb els governs locals, el COPATE i la Cambra de Comerç. Primer, perquè era un projecte absolutament alineat amb les fortaleses del territori. I, segon, perquè estava perfectament alineat amb les tendències del món occidental, de la Unió Europea i de l’Agenda 2030. 

A més, ens hem pogut aprofitar de les polítiques del Departament d’Acció Climàtica, que ha promogut les polítiques de proximitat en el sector agroalimentari. I, com no, dels aprenentatges que hem obtingut durant la gestió de la pandèmia, ja que en aquests dos darrers anys la ciutadania ha començat a valorar la qualitat i la diversitat dels productes i serveis de la terra i de quilòmetre zero. En aquests moments, les Terres de l’Ebre podem competir en millors condicions per la sostenibilitat que en altres llocs del país, i podem apostar per un model de turisme basat en l’entorn natural i la ruralitat, posant en valor els nostres actius.

El 2010, quan es va configurar la candidatura de la Reserva, el moment polític i econòmic, era molt distint del que hi havia quan ens la van reconèixer, el 2013.

A Catalunya només hi ha dues Reserves de la Biosfera (l’altre és el Massís del Montseny). Perquè creu que és un club tan exclusiu?

Perquè no és fàcil reunir els requisits que es demanen. En un territori cal que hi hagi un entorn natural amb figures reconegudes i protegides, una activitat econòmica arrelada i compatible amb l’entorn natural i un sistema de governança òptima. A més, en el nostre cas, vam poder comptar amb l’ajut de Federico Mayor Zaragoza, que és tortosí i que ens va facilitar el vincle amb la UNESCO. Sense ell també ho hauríem aconseguit, però tot hauria estat més complicat i llarg.

Per ser Reserva de la Biosfera, cal que hi hagi un entorn natural amb figures reconegudes i protegides, una activitat econòmica arrelada i compatible amb l’entorn natural i un sistema de governança òptima.

Actualment hi ha un controvèrsia entre la necessitat de les energies renovables i la instal·lació de parcs eòlics. De quina manera ho gestionen a les Terres de l’Ebre?

D’entrada, diré que estem abocats a un nou escenari de transició energètica. És inevitable. No obstant, aquest territori ja va entrar en aquest procés fa 15 anys. Fins al punt, que la nostra producció de quilowatts i el nombre d’aerogeneradors que tenim era el 90% de tots els que hi havia al país fins no fa pas gaire. Així doncs coneixem el model, però, sobretot, coneixem el model del que ens hem de protegir: volem evitar una excessiva massificació eòlica, perquè té impacte negatiu pel territori.

Addicionalment, les Terres de l’Ebre som la zona zero del canvi climàtic del país, però també el primer productor energètic, amb els dos reactors d’Ascó, malgrat que no han revertit positivament en el territori. Això ens obliga a ser molt exemplars en quant al model de producció energètica. I, per tant, fa un parell d’anys vam començar a identificar teulades dels edificis de les administracions públiques i dels polígons industrials i vam fer un pla de generació d’energia verda fotovoltaica, associada als municipis.

També estem treballant per fer realitat la idea de les comunitats energètiques i l’autoconsum compartit en tot el territori. Si més no, volem desplegar les energies verdes en l’administració pública i fer de tractors dels agents privats. És un pla ambiciós i molt detallat.

Estem abocats a un nou escenari de transició energètica.

Com és la relació entre la Reserva i les empreses del territori?

Actualment hi ha unes 200 empreses que han acreditat l’acompliment d’una sèrie de condicions per poder formar part del paraigües de la Reserva. Fins ara podríem dir que no hi ha hagut una percepció de valor afegit mesurable per a elles i que només algunes, que són grans i tenen mercats internacionals, poden fer valdre la seva condició d’empreses associades a la Biosfera. Per tant, per a les empreses petites o amb mercats nacionals, ha estat un exercici de pura militància.

No obstant això, totes aquestes empreses entenen que l’estratègia per al territori és beneficiosa a llarg termini i s’hi senten identificats i hi ha una complicitat absoluta. Actualment, amb el pla de rellançament, comencen a haver noves empreses que volen formar part del paraigües. 

Actualment hi ha unes 200 empreses que han acreditat l’acompliment d’una sèrie de condicions per poder formar part del paraigües de la Reserva.

Li preguntem ara per la seva vessant com a Delegat del Govern. Com és la seva feina?

Les Terres de l’Ebre som una zona perifèrica i amb poca massa crítica de població, pes econòmic o producció de coneixement. Així que, si la meva missió és la de construir territori i aportar serveis que millorin la qualitat de vida de les persones que hi viuen, el meu repte és el de ser la veu del territori dins del Govern, i no pas a la inversa. En aquest sentit, i com a rapitenc que soc, fer aquesta feina és un privilegi.

El meu repte és el de ser la veu del territori dins del Govern, i no pas a la inversa.

Molts dels alcaldes que entrevistem ens diuen que no se senten prou escoltats pel Govern a l’hora de planificar el país. Què els hi diria?

Doncs que crec que tenim claríssims espais de millora. Penso que el país té dos reptes en aquest sentit. Un és el de la col·laboració entre administracions, perquè no aconseguim dotar-nos d’espais de co-governança eficients entre les administracions. Aquí a les Terres de l’Ebre, per exemple, tenim una dimensió petita, de 52 municipis i 4 consells comarcals, i crec que hauríem de poder-li treure més suc a la coparticipació amb els alcaldes a l’hora de construir el territori.

L’altre repte és el de la col·laboració público-privada. De vegades, i això és un problema de tot el país, no acabem d’aprofitar tot el potencial de la col·laboració entre l’administració i el sector privat.

Però també us diré que les Terres de l’Ebre, malgrat tot, som dels territoris que més bé ho fem al país. I la Reserva és un exemple d’això, perquè existeix una implicació i una interlocució molt fluida entre els ajuntaments, les comarques i el Govern per materialitzar les estratègies i els objectius.

No acabem d’aprofitar tot el potencial de la col·laboració entre l’administració i el sector privat.

Aprofitant que vostè és rapitenc, està content del canvi de nom de la localitat?

Contentíssim. Som molts els que pensem des de fa molts anys que el canvi era bo i que no ens perdonaríem no abordar aquesta possibilitat. Sé que passarem un temps de transició, que pot durar anys, fins que els cartells i el parlar de la gent acabi assumint el canvi. Però la majoria del poble està perfectament connectat amb la nova denominació.


PERFIL D’ALBERT SALVADÓ

El Delegat del Govern a les Terres de l’Ebre és un rapitenc militant i enginyer industrial de formació que ha alternat posicions professionals al sector privat i al públic al llarg dels darrers anys. Es va estrenar en l’administració el 2004, com a gerent del Consell Comarcal del Montsià. El 2006, i fins el 2010, va esdevenir cap de gabinet de la Delegació del Govern. Entre 2010 i 2019 va ser director general d’una empresa de serveis, en el sector privat. El 2019 va passar a dirigir l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i, finalment, el 2021 va ser nomenat Delegat del Govern de la Generalitat al territori. També fa de regidor de l’ajuntament de La Ràpita des de 2015.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.