El Bages es manté com la 13a comarca del país en l’índex de competitivitat de la Federació Empresarial del Gran Penedès, una posició estrenada el 2023 després de tres anys com la quinzena de Catalunya
El Berguedà i el Moianès són dues de les úniques set comarques del país que el 2024 van incrementar el seu índex de competitivitat i sostenibilitat. L’anàlisi de l’atractiu econòmic comarcal l’elabora anualment la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), que valora indicadors per avaluar l’evolució comarcal en sostenibilitat social i mediambiental, qualificació dels recursos humans, infraestructures de transport i comunicacions, disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica, disponibilitat de pols de desenvolupament, accés als mercats, innovació i desenvolupament tecnològic, volum de mercat i i esperit emprenedor i dinamisme empresarial. Juntament amb el Berguedà i el Moianès, tan sols les Garrigues, la Noguera, el Pallars Sobirà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta han aconseguit incrementar el seu índex.
La FEGP va alertar durant la presentació de l’estudi d’enguany d’un «risc d’estancament» de Catalunya en constatar una pèrdua de competitivitat en 36 de les 43 comarques el 2024 en comparació amb l’any anterior. D’entre els únics territoris que creixen, dos són de la Catalunya central.
Un cop valorats totes les dimensions que té en compte l’estudi, el Berguedà obté un índex de 32,2, 0,5 punts més que l’any anterior. El Moianès, per la seva banda, se situa amb un índex de 31,5, 1,8 punts superior al 2023. El Berguedà ocupa la posició 28 del rànquing català i escala quatre posicions respecte de l’any anterior. El Moianès, per la seva banda, se situa com la 33a del país, tres llocs menys dels que ocupava el 2023.
El Bages, per la seva banda, amb 39,7 punts, 1,7 menys que en l’edició anterior, es manté com la 13a comarca en competitivitat del país, una posició estrenada l’any 2023 després de tres anys com la quinzena de Catalunya.
L’Anoia, per la seva banda, és la 22a del rànquing i escala una posició, tot i perdre 1,6 punts respecte del 36,5 que tenia el 2023. El Solsonès és la 18a comarca, amb 36,4 punts, 0,9 menys que un any abans, però puja tres llocs al rànquing pel pitjor resultat global. El Lluçanès perd 0,1 punts i és la 35a del país, amb 30,6 punts (baixa una posició), mentre que la Cerdanya també baixa dues posicions, fins a la 27a, amb 32,3 punts, 3,1 menys que el 2023. L’Alt Urgell figura entre les quatre últimes comarques del país, en la posició 40, en perdre dos llocs en un any i 1,1 punts.
El llistat el continua encapçalant el Barcelonès, amb 76,6 punts, seguit del Vallès Occidental (55,1), el Baix Llobregat (52,4), el Gironès (50,9) i el Tarragonès (47,3). Els últims llocs de la llista són per a l’Alta Ribagorça (22,6), la Terra Alta (23,9), la Ribera d’Ebre (27,3), l’Alt Urgell (27,4) i l’Aran (27,4).
















![[ACM] Els ajuntaments impulsen comunitats energètiques amb la col·laboració dels veïns](https://www.alcaldes.eu/wp-content/uploads/2026/02/4.2-cotxe-electric-324x235.jpg)
![S’inicia el servei d’assessorament [de la Diputació de Lleida] en matèria d’ordenació territorial, urbanisme, habitatge i paisatge](https://www.alcaldes.eu/wp-content/uploads/2026/02/3.2-Dipu-Lleida-assessorament-habitatge-100x70.jpg)

![[ACM] Les regles fiscals assenyalen un terç dels ajuntaments i els romanents acumulen ja 3.600 milions](https://www.alcaldes.eu/wp-content/uploads/2026/02/2.2-regles-fiscals-ajuntaments-ACM-100x70.jpeg)


