El Govern ha impulsat un nou marc legal per facilitar la regularització de la situació de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, unes 730 arreu de Catalunya on viuen 120.000 persones i que, en molts casos, han passat de segones a primeres residències
A la nova regulació s’hi podran acollir les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981 que tinguin obres d’urbanització pendents de recepció per part de l’ajuntament corresponent
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha refermat aquesta tarda la convicció del Govern que Catalunya s’ha de governar de la mà dels ajuntaments per resoldre els problemes, especialment el d’habitatge. “El deure i la voluntat d’aquest Govern és acompanyar els ajuntaments” i treballar plegats “sota el principi de col·laboració i lleialtat institucional”
Així s’ha expressat davant els representants municipals que avui han assistit a la jornada informativa per explicar als ajuntaments el nou marc legal impulsat pel Govern per tal de regularitzar la situació de moltes urbanitzacions amb dèficits urbanístics i la línia de finançament per avançar el cost de les obres d’execució dels serveis públics bàsics necessaris.
El president ha assegurat que la mesura busca “afrontar els problemes de cara”, per trobar solucions viables i, alhora, fer-ho en col·laboració amb els ajuntaments, “facilitant els canvis i recursos que calguin per fer-ho possible”. També ha apel·lat al principi del gradualisme, sent conscients que aquest problema no es podrà resoldre d’un dia per l’altre, sinó que “és un camí i les coses s’han de fer pas a pas”. I, per últim, ha remarcat que la mesura serveix per “posar els recursos econòmics, i humans quan facin falta”, en particular a través de l’Institut Català de Finances.
Durant la seva intervenció, Illa ha insistit que l’acord respecte les urbanitzacions amb dèficits urbanístics també s’emmarca dins l’acció de Govern per resoldre el problema de l’habitatge. Una àrea on el president ha volgut remarcar que les últimes dades fetes públiques demostren que “la política que estem seguint està tenint un resultat positiu”. “A les zones tensionades el preu del lloguer ha baixat un 2,7% i a les no tensionades ha pujat un 1,6%, molt per sota de la inflació”, ha assegurat. I també ha afegit que s’han reduït notablement els lloguers de temporada. “Les institucions han de donar resposta als problemes dels ciutadans i l’habitatge n’és un”, ha reblat.
De la seva banda, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque,ha explicat que “no parlem d’un cas aïllat, sinó d’un fenomen territorial ampli que durant massa dècades s’ha deixat com un problema aparcat”. “Avui no venim només a diagnosticar, venim a comprometre’ns”, ha assegurat, per afegir que “el Govern de Catalunya escolta els municipis, acompanya els propietaris, protegeix l’interès nacional i ordena el territori amb pragmatisme i realisme”.
Paneque ha volgut emfasitzar que “no prometem solucions màgiques, però sí una direcció de treball clara: desbloquejar, regularitzar sempre que sigui possible, garantir serveis bàsics i donar seguretat jurídica”, tant als parcel·listes com als ajuntaments. Amb el nou marc legal i normatiu desplegat i la línia de finançament de l’ICF, “les urbanitzacions deixen de ser un problema aparcat i passen a ser una prioritat per a aquest Govern”, ha remarcat la consellera Paneque.
La jornada informativa s’ha dirigit a tots els ajuntaments que tenen urbanitzacions amb mancances. Hi han assistit representants d’uns 300municipis, tant de forma presencial com telemàtica. En l’explicació de la normativa i de la nova línia de finançament hi han pres part tècnics de la Direcció General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura; la cap de laDemarcació Territorial a Barcelona de l’Agència Catalana de l’Aigua(ACA), Marta Díez, iel director de Productes, Marca i Sostenibilitat de l’ICF, Oriol Vidal-Barraquer Castells
Finançament per executar les obres
Sovint, afrontar el cost de les obres dels serveis públics excedeix la capacitat econòmica dels parcel·listes, que són els obligats a costejar-les. L’ICF finançarà els ens locals (municipis, entitats municipals descentralitzades, consells comarcals i mancomunitats de municipis) perquè aquests puguin avançar els diners necessaris per executar les obres o per tramitar el planejament que les faci possibles.
Es podran acollir a aquest instrument de finançament tots els ajuntaments que aportin la documentació acreditativa de tenir urbanitzacions amb dèficits al seu terme municipal i que tinguin definides les quotes urbanístiques dels parcel·listes.
Un nou marc legal per regular les urbanitzacions
El nou marc legal, el decret llei 11/2025, afecta les urbanitzacions residencials amb dèficits urbanístics construïdes entre 1956 i 1981que tinguin obres d’urbanització pendents de recepció per part de l’ajuntament corresponent.
La voluntat del Govern és facilitar la seva adequació urbanística. Entre d’altres, es diferencia entre les construïdes en sòl no urbanitzable que hauran de mantenir aquest règim de sòli aquelles que es podran qualificar de sòl urbà, detallant els diversos processos que hauran de seguir unes i altres i diferenciant el tipus de serveis bàsics que haurà de tenir cada tipologia.
La normativa també va introduir una novetat pensada per facilitar l’execució de les obres dels serveis públics en les urbanitzacions. Així, es procurarà optar per solucions tècniques que garanteixin els estàndards mínims amb la menor despesa possible.
De segones a primeres residències
A Catalunya, hi ha moltes urbanitzacions que es van construir als anys seixanta, setanta i inicis dels vuitanta del segle passat, i que es van comercialitzar sense tramitar el planejament necessari, ni efectuar la gestió urbanística ni executar els serveis públics bàsics.
Encara avui, persisteixen nombrosos casos d’urbanitzacions amb mancances importants de serveis i amb obres d’urbanització inacabades, un fet que impedeix que els ajuntaments les recepcionin. De les 1.400 urbanitzacions identificades en el Catàleg d’urbanitzacions elaborat el 2015 pel Departament de Territori, n’hi ha unes 730 amb dèficits urbanístics.
Es dona el cas que moltes d’aquestes urbanitzacions estan concentrades en municipis petits, que no tenen capacitat actuació tècnica ni econòmica. La tendència a convertir cases d’urbanitzacions en primeres residències agreuja la situació, perquè afecta a més persones. Es calcula que uns 120.000 ciutadans viuen en alguna urbanització amb dèficits.
El tipus de mancances és divers. Tot i que hi ha urbanitzacions que no disposen d’un plantejament urbanístic adequat, també n’hi ha d’altres que, malgrat tenir-lo, presenten obres d’urbanització encara inacabades. La normativa considera serveis bàsics la xarxa viària que connecta les urbanitzacions amb el nucli urbà, així com les xarxes d’abastament d’aigua i de sanejament i el subministrament d’energia elèctrica. Moltes d’aquestes mancances afecten precisament les xarxes de sanejament, drenatge, enllumenat, accessibilitat viària i als subministraments.
Font: Govern
