“Bona part del que es defineix com “qualitat de vida” és treballar on es viu”

Vostè és professora a la Universitat. Com es combina la feina per exercir d’Alcaldessa?
Doncs com puc, la veritat. Passa que són dues feines diferents, que no es complementen i que requereixen hores, especialment la segona, la política.

Ja passa en els municipis petits.
Sí. Aquí a l’Ajuntament no s’acaba mai, i quantes més hores tens per dedicar-te’n, més te’n falten. En municipis com aquest, l’equip de govern ha de fer molta feina de gestió perquè no només tenim un càrrec institucional, és a dir, no només definim les línies polítiques d’actuació dels diferents departaments, sinó que també hem de fer una feina de gestió directe. I això ocupa moltes hores del dia.

I encara no hem parlat de la vida familiar. Suposo que també n’ha de tenir.
És clar, com tothom. En el meu cas, sóc mare de dos nens joves que també requereixen el seu temps.

Quina és la feina de gestió directe que abans ha mencionat?
Passa que a vegades municipis com aquest, com Collbató, que en pocs anys ha crescut considerablement, van sorgint problemes nous, necessitats noves. No sé, una llar d’infants, per exemple, una nova escola, un institut… i també cal tenir cura d’altres aspectes que potser no són tan evidents però que també són imprescindibles, com el tema de la recollida d’escombraries, o l’enllumenat.

I passa que les necessitats no van paral·leles al personal disponible.
Exacte. El que passa molts cops és que no totes les persones que treballen en ajuntaments petits com aquest estan preparades per assumir tots aquests aspectes que han vingut de sobte. Així que en part això se supleix amb una presència més directe del responsable polític, i això vol dir estar pendent de tots els procediments i estar a sobre d’aquestes gestions directes que li comentava.

I suposo que també cal tenir cura dels recursos, oi?
Bé, Collbató no es pot queixar del recolzament institucional que ha tingut, tant per part de la Diputació de Barcelona com per la Generalitat de Catalunya, que sempre que hem demanat subvencions per projectes justificats, ens han donat suport. El què passa també és que totes aquestes subvencions tenen un percentatge de recursos propis, és a dir que l’Ajuntament ha de posar un percentatge d’aquests projectes.

I aquí és on ve el problema.
Efectivament. Aquest és el greu problema d’un Ajuntament com Collbató perquè arrosseguem un deute històric molt important. En el seu moment vam decidir afrontar-lo i endreçar les balances municipals. Sona molt bonic i de fet, ho és, però això té un cost molt important, perquè significa que els impostos que cobrem dels ciutadans serveixen en part per cobrir un mínim de serveis i després tota la resta per pagar el deute, és a dir, que no podem utilitzar per invertir.

Una situació amb la que es troben altres ajuntaments.
Sí, però amb la particularitat que el tipus d’urbanització que tenim és molt extensa, amb poca densitat, pel que els impostos que es paguen no cobreixen realment les despeses que es fan en enllumenat, seguretat, o neteja.

Vol dir que si hi hagués més població, la situació no seria tan greu.
Sí, vull dir que els mateixos metres quadrats que aquí es fan servir per construir un sol habitatge, a Barcelona, potser n’hi ha 70. I això, pel que a l’IBI, a l’Impost de Béns Immobles, que és un dels principals ingressos de qualsevol ajuntament, és nota molt.

També tenen terreny industrial.
Sí, tenim una petita zona industrial, unes set o vuit hectàrees prop de l’autovia que està molt ben mantinguda. Tenim un projecte d’ampliació d’aquesta zona amb la qual hi va haver molta polèmica fa un temps, no ho sé si ho recorda.

La plataforma de “Salvem Montserrat”?
Si. Sincerament, jo crec que aquest projecte d’ampliació era perfecte per a nosaltres, i hagués servit per activar extraordinàriament l’economia del municipi. Però en aquest moment encara no s’ha desenvolupat del tot degut principalment als obstacles que hi ha posat aquesta plataforma dirigida pel principal grup de l’oposició.

Aquest projecte potser també seria bo per a la gent que viu a Collbató.
Si, és clar, perquè la gent que viu aquí treballa bàsicament a Barcelona o a l’àrea metropolitana i això no és sostenible. Penso que bona part del que defineix allò que anomenem “qualitat de vida” és treballar on un viu. Segurament no per a tothom, jo per exemple, també treballo a la universitat, però per la immensa majoria de gent sí.

Llavors pensa que amb aquesta plataforma s’ha fet demagògia?
Miri, la majoria de gent d’aquí està convençuda que aquest és un bon projecte, i de fet una bona mostra és que nosaltres ens vam presentar amb ell a les eleccions municipals i vam guanyar per majoria absoluta, així que estic convençuda que la gent ho vol. A més a més, és un projecte molt ben pensat, valorat, que incorpora unes mesures mediambientals importants, que porta adherit un conveni urbanístic que va en la línea que ara mateix el President Montilla està predicant, que és que les plusvàlues d’una requalificació de terreny rústic a industrial no ha d’anar només als privats, sino també al bé públic.

També haguera suposat uns bons ingressos pel municipi.
El municipi hi guanyava sis milions d’euros, només li diré això. Però ara està parat del tot.

Potser es podrà tornar a tirar endavant.
La cosa està aturada degut en bona part a la crisi, perquè ara no hi ha moviment. Del que ens queixem és que podria estar fet ja. Perquè qui perd és el poble: ara mateix hem hagut de renunciar a la construcció d’un pavelló poliesportiu perquè no teníem els recursos propis, així que és un peix que es menja la cua.

Ara que ha sortit el tema dels diners, què en pensa de la reforma financera als ajuntaments?
Doncs el que deu pensar tothom. Les competències que estem assolint els ajuntaments han sobrepassat de llarg el que la llei ens demanava. Però nosaltres som la primera administració de proximitat, així que la gent es ve a queixar a nosaltres.

I han pres alguna mesura per afrontar la crisi?
El departament de serveis socials en aquest ajuntament funciona bastant bé perquè ja vam preveure el desenvolupament de la llei de dependència i arrel d’això el vam dotar d’una estructura que ara ens ha servit per fer front a aquestes demandes que com pot suposar s’han multiplicat.

Però de moment, poden donar a l’abast.
Si, les demandes es poden afrontar amb ajuts puntuals, però de totes maneres, a la borsa de treball s’ha notat un increment de persones que s’hi ha apuntat perquè s’han quedat sense feina. I no parlem de tonteries. Ens ve gent que necessita coses tan bàsiques com el menjar. Per això acabem de signar un conveni amb la Creu Roja pel repartiment d’aliments.

Esperem que sigui l’excepció.
Sí, afortunadament, el percentatge de famílies en aquesta situació a Collbató és baix, perquè aquí el que domina és un nivell adquisitiu mig-alt. Així que la crisi es nota, però no d’una manera tan evident com en d’altres municipis.

Quin tipus de feina s’ofereix a la borsa de treball?
Ma d’obra, netejadores, administratives… Abans hi havia molt moviment, és clar, però ara ja no i les que es fan són obres molt menors, com, arreglar una cuina o un bany. Nosaltres aquí no tenim molta activitat econòmica, per això li deia que seria important ampliar la zona industrial, perquè no són només les empreses que s’instal·len allà, sinó totes les que venen de més a més, les empreses satèl·lit. I això sí que reactiva la vida del poble.

També deuen tenir algun altre projecte important a part de l’industrial.
Sí, tenim un projecte per adaptar un edifici a Casal de Cultura on hi haurà una biblioteca, un casal d’avis, una sala polivalent i un bar. Això pensàvem fer-ho amb els diners de la zona industrial, però de moment, no podrà ser. Així que a mida que anem rebent subvencions hi anirem invertint.

Tenen altres atractius econòmics. Tenen Montserrat a tocar.
Sí, Collbató és un dels cinc portals de Montserrat i uns dels quatre pobles que envolta la muntanya i el Monestir. En aquest marc es fan moltes activitats de tipus cultural, turístiques i esportives per crear sinèrgies, per optimitzar recursos, perquè la oferta pot ser més àmplia. Tenim per exemple les Coves de Salnitre que reben 30.000 visites a l’any, i que formen part del Parc Natural.

I què tal la relació amb els municipis veïns?
La gent que viu aquí fa vida fora: compra a les grans superfícies veïnes perquè aquí no en tenim. Això sí, tenim un teixit associatiu important, i esportivament també hi ha molta activitat. Però et trobes un nucli d’unes 150 persones que són les que estan per tot arreu. Són les que dinamitzen les entitats. I això fa per exemple que per Reis organitzem una gran cavalcada que surt de les coves i fa que hi hagi un efecte molt maco: el d’una mena de cuc de llum que baixa per la muntanya.

I com veu el panorama de cara al maig del 2011?
Home, és una mica aviat per decidir si em tornaré a presentar, això dependrà de moltes coses. Tot i així, el projecte que tenim està molt definit i com acostuma a passar en molts llocs, no es treballa només per una legislatura sinó que la cosa sempre va molt més enllà.