Situada al Baix Empordà, a la província de Girona, Palamós (18.000 habitants escampats en 14 km2) és conegut essencialment per la seva vessant turística, ja que a l’estiu dobla perfectament la seva població que té a l’hivern. Però més enllà d’aquest element, la seva història arrenca al dolmen de Montagut, datat entre el 2.500 i el 1.500 abans de Crist. Els ibers, els grecs i els romans hi van passar, i en la seva història hi ha succeït de tot, però els darrers capítols tenen el comerç i el turisme com a motor de la població. Avui parlem amb la seva Alcaldessa.
“A Palamós tenim molta activitat vinculada amb el mar i al port, i n’estem orgullosos d’haver preservat el nostre patrimoni natural, cosa que no poden dir totes les poblacions costaneres”
“El secret per ser un bon alcalde és tenir un projecte realista, sense vendre fum ni falses promeses. Però també sent molt pròxim i intentant tenir contacte amb el ciutadà, amb les associacions, coneixent de la vora quines són les necessitats dels ciutadans”
“Estic a favor del Dret a Decidir. Estem vivint un moment històric i la societat ha demostrat un nivell d’implicació en els darrers temps que era impensable. Així que, naturalment, penso que cal manifestar clarament aquesta voluntat de voler opinar”
Va començar en política de ben joveneta…
Com molta gent. Les inquietuds polítiques van arribar de participar activament en moviments associatius a nivell de poble, d’implicar-me en projectes socials. I això és així fins que algú et proposa de formar part de la política municipal. Vaig estar un mandat de regidora a l’oposició i al 2003 vaig ser escollida alcaldessa.
I com és la gent de Palamós?
Som oberts, mediterrànis, hospitalàris, gent de costa. Això vol dir que estem disposats a rebre a l’estiu un munt de visitants i a l’hivern a tenir una vida més recollida, de poble, amb un nivell associatiu important.
Molta gent només deu conèixer Palamós a l’estiu, però
Però no hi ha només això. Hi ha molta activitat vinculada amb el mar i al port, i n’estem orgullosos d’haver preservat el nostre patrimoni natural, cosa que no poden dir totes les poblacions costaneres. De fet, l’última platja verge que queda a la Costa Brava la té Palamós, la platja de Castell. I també tenim bona gastronomia, que gira entorn a la famosa gamba de Palamós i al peix fresc.
Què més?
Als darrers anys ha triomfat una nova iniciativa, les rutes de tavernes. I això sense oblidar el comerç, i una part ben desconeguda del municipi, que és l’interior: el que puja cap a les Gavarres i que a la Vall de Bell-lloc hi ha tresors patrimonials que val la pena posar en valor.
De fet sou un municipi amb una superfície relativament petita
Sí, no arribem a 14 km2, però és també molt compacte. Ho hem concentrat tot en dos nuclis urbans, el de Palamós i el de Sant Joan. I això ha fet que siguem una ciutat sostenible, sense necessitat de donar servei a nuclis massa dispersos.
Quin creu que ha estat el secret per haver estat escollida tres vegades alcaldessa?
Segurament tenint un projecte realista, sense vendre fum ni falses promeses que després no es poden complir. També sent molt pròxim i intentant tenir contacte amb el ciutadà, de tu a tu, amb les associacions, i coneixent de la vora quines són les necessitats dels nostres ciutadans. Després, en base a això, confeccionar un programa que doni resposta a aquestes necessitats, però des del realisme. A tots ens agrada fer promeses, però si no es poden complir és millor no fer-les. I nosaltres hem anat a poc a poc, però amb pas ferm.
A què es refereix?
Doncs que quan vam entrar, fa deu anys, al 2003, hi havia un important dèficit d’equipaments. Vam buscar aliances necessàries per confegir una majoria i poder governar, però la sorpresa va ser quan ens vam trobar un dèficit econòmic brutal, i amb un ratio d’endeutament que superava el 125%, amb factures al calaix per valor d’1,5 milió d’euros que calia dona sortida. Allò ens va permetre fer un pla financer per anar endreçant-ho tot.
I un cop endreçat, van pensar en fer equipaments
Doncs sí, perquè entre d’altres qüestions, Palamós no tenia llar d’infants, quelcom que era inadmisible. I vam fer possible també una nova biblioteca, que la que teníem s’havia quedat molt petita. Així que poc a poc ens vam anar posant al dia.
Sense oblidar que l’economia de Palamós es basa essencialment en el turisme i el sector pesquer
Sí, la nostra economia és un equilibri de diferents sectors i per tenir aquest equilibri intentem que tots funcionin i ho facin harmònicament. El port és el més important des de fa un munt de segles, quan Pere el Gran pren la decisió de convertir aquesta zona en un lloc estratègic. I ho continua essent, però per altres factors.
I al voltant d’ell, han desenvolupat altres elements
Doncs sí, com és el Museu de la Pesca, per exemple. Però també tot el tema gastronòmic, de comerç, d’allotjament… Hi ha un sector important de segona residència, aquí, important a partir del moment en què està a prop de Barcelona o de Granollers. I hi ha el tema serveis, com l’Hospital Comarcal, que acull 1.400 llocs de treball; o el sector serveis amb tot el que representa a nivell d’administració. O d’empreses, és clar.
I fins i tot, una càtedra d’estudis marítims.
La Universitat és molt important pel territori. Fa deu anys vam inaugurar el Museu de la Pesca i ja teníem una aliança amb la Universitat de Girona. La càtedra d’estudis marítims neix amb l’ànim de treballar conjuntament amb el museu, el sector pesquer i el món científic, per estudiar el món de la pesca i per posar en valor tot el patrimoni marítim. Per nosaltres és un plus tenir una universitat tant a la vora. I no oblidem Decomare, que és segurament el millor centre de documentació marítim vinculat amb el museu de la pesca que tenim al nostre litoral.
En el fons, reivindiqueu un patrimoni perfectament exportable
D’aquí que molts turistes repeteixen amb nosaltres. L’altre dia, per exemple, reconeixíem un matrimoni que feia cinquanta anys seguits que venia a Palamós. Doncs això representa un model de turisme que és el que volem: el que se sent a gust, que se sent acollit i que repeteix.
De quins països acostuma a venir el turista?
Doncs mira, de països europeus, com França, Alemanya, Anglaterra… d’italians potser no tant… Però és un turisme de proximitat, vinculat al càmping, i a l’hotel. En aquest sentit, Ryanair ha facilitat molt les connexions amb Europa, perquè tenim gent que només ve a passar aquí un cap de setmana, i no l’estiu com era d’esperar fins fa pocs anys.
El port de Palamós deu estar també ben aprofitat
Sí, crec que intentem treure-li el major rendiment. A nivell nàutic, per exemple, tenim 1.400 amarratges, i des d’un punt de vista comercial, l’activitat és contínua i diària. Ara que tenim de moda els creuers, per exemple, als darrers deu anys, hem estat el segon port del mediterrani que més ha crescut en l’arribada de creueristes, després del d’Split, Croàcia. Volem anar a més i no perdem l’ocasió per anar-ho promocionant arreu.
I a banda del clima, del port i de la vostra hospitalitat, què crida més l’atenció?
Hi ha una vida cultural molt rica, molt participativa. A nivell patrimonial, tenim el castell de Sant Esteve, per exemple, que és un projecte que volem potenciar quan estigui del tot consolidat. A partir d’aquí, també estem treballant en la Capella del Carme, o la inauguració d’un centre d’interpretació històrica.
Si no tinc mal entès, l’Ajuntament té una pinacoteca del pintor Torroella, de gran bellesa
Sí, de fet tenim un fons d’art d’unes 800 obres. N’hi ha d’ell, però també d’altres pintors i intentem anar-les descobrint en exposicions temporals en els espais que tenim disponibles, com al mateix Museu de la Pesca, o la sala polivalent de la biblioteca. I això ens va bé també perquè establim col·laboracions amb entitats locals, com ho pot ser el Cercle Artístic, on fem també exposicions.
També van fer molt per la cultura popular al Festival de la Cançó marinera de Palamós.
Va ser un Festival que va acabar tenint un ressò de prestigi, de referència. Llavors, amb el temps va canviar i ara tenim la Mostra de l’Havanera Catalana, que ha sobrepassat les 30 edicions.
Abans hem fet referència a la crisi de l’ajuntament. Què tal la del poble?
Tenim unes polítiques socials actives per tal de donar resposta a aquestes necessitats. L’àrea de serveis socials, per exemple, que no tindríem l’obligació de tenir perquè no arribem als 20.000 habitants, ajuda tant com pot a les famílies que ho necessiten, i com deu suposar, aquests darrers anys, l’increment d’ajuts ha estat notable.
Treballen amb altres entitats?
Si, ho fem en col·laboració amb Càritas, o el Banc d’Aliments, i són projectes els quals nosaltres donem suport de manera indiscutible. A més, en els dos darrers anys les necessitats han anat més enllà, fins acabar constituïnt la Taula pel Dret Local a l’Habitatge, on hi ha representants de la plataforma pels afectats per la hipoteca, però també el Síndic, Càritas, o els mateixos serveis jurídics de l’Ajuntament.
Esteu molt actius
Tenim la voluntat clara de compartir casos reals, de problemes que estan molt al límit però que junts mirem de reconduir al màxim.
Un sector molt vulnerable a tot això ha de ser la immigració. Com ho teniu?
Tenim un 17% d’immigració i el cert és que és gent integrada al municipi, fins i tot amb col·lectius organitzats. Treballem amb la llei de barris, que hem executat en els darrers quatre anys i això ens ha permès impulsar polítiques actives d’immigració, pel que el resultat crec que és molt positiu en aquest sentit.
No puc acabar sense preguntar-li què en pensa del Dret a decidir
N’estic absolutament d’acord. Penso que estem vivint un moment històric i la societat ha demostrat un nivell d’implicació en els darrers temps que era impensable. Així que, naturalment, penso que cal manifestar clarament aquesta voluntat de voler opinar.
