El municipi de Blancafort, a la Conca de Barberà, ens acull avui per entrevistar el seu alcalde des de 2019. L’Enric París ens explica la seva experiència i les preocupacions diàries i estratègiques.
Com va ser que vostè va arribar a l’alcaldia del seu municipi?
El nostre és un municipi petit, de 400 habitants, en què costa molt constituir llistes electorals. De fet, des de fa molts anys hi ha una llista única que es presenta a les eleccions. L’any 2007, l’alcalde d’aleshores, Magí Baltà, em va venir a veure i em va convidar a entrar en el seu grup. Vaig acceptar.
En Magí, que és el meu “pare polític”, va ser alcalde durant setze anys en què es van fer moltes coses per al poble. Finalment, va decidir fer un pas al costat abans del mandat de 2019. I em va demanar a mi que em presentés a les eleccions. Jo havia estat tinent d’alcalde amb ell i m’havia anat formant per tal que el pogués rellevar en algun moment.
El nostre és un municipi petit, de 400 habitants, en què costa molt constituir llistes electorals
I com li ha resultat l’experiència de ser alcalde?
El cert és que té els seus moments bons i els seus moments dolents. Totes les coses passen per les mans de l’alcalde, des dels talls de llum fins als problemes de la telefonia mòbil, o la gestió de gats i gossos, o els problemes veïnals.
Però, finalment, també tens molta satisfacció –i t’enorgulleixes– perquè veus que fas coses que van quedant pel poble, pels veïns i veïnes presents i pels que puguin venir. Més, quan és el municipi que t’estimes.
Diu vostè que són una llista única. Això vol dir que no tenen oposició?
Així és. Som set regidors a l’Ajuntament i sempre hem estat una llista única. Nosaltres intentem fer les coses bé, i pel profit de tot el poble. Tot i que no sempre podem quedar bé amb tothom.
Totes les coses passen per les mans de l’alcalde, des dels talls de llum fins als problemes de la telefonia mòbil, o la gestió de gats i gossos, o els problemes veïnals
Què n’ha après d’aquest temps a l’alcaldia, personalment?
Jo crec que ser alcalde és una bona experiència. Al final, veus per a què es fan servir els recursos i els impostos. Jo crec que seria molt bo que tothom hi passés i ho veiés. Criticar és gratuït; si es fes pagar, la gent segurament no ho faria.
De vegades t’hi has d’esforçar molt i deixar-t’hi la vida. I aleshores et trobes amb persones que critiquen, que diuen que “això no està bé”, o “això no m’agrada”… I si sabessin les hores que hi he hagut de dedicar, entenent que també he de dedicar-me a una feina professional i a la família, entendrien que és molt complicat.
Personalment, a què li dedica més temps?
L’Ajuntament té prioritat. I la família és la que ho acaba pagant tot… Després de vint anys de servei públic municipal, ja no tinc clar que continuï en acabar aquest mandat.
Després de vint anys de servei públic municipal, ja no tinc clar que continuï en acabar aquest mandat
Ja té relleu?
No. Encara queden dos anys, per veure si surt algú. Ja us dic que en un poble petit costa moltíssim i cada vegada costarà més, perquè requereix molt de treball gratuït dedicar-se a fer coses pel poble. Si no ho fas pel sentiment i l’amor envers el municipi, no ho fas per cap altra cosa.
A banda, també us he de dir que la burocràcia que hi ha en un Ajuntament, i en l’Administració en general, és molt pesada i esgota molt… Molt. Qualsevol cosa que intentes fer resulta esgotadora.
La burocràcia que hi ha en un Ajuntament, i en l’Administració en general, és molt pesada i esgota molt
Com és l’estructura de l’Ajuntament?
Ara mateix som un equip d’unes quatre a cinc persones: hi ha la secretària-interventora (de la que compartim els serveis amb altres dos municipis), un administratiu auxiliar, un treballador de brigada i dues persones més que netegen a jornada parcial. Si volem fer qualsevol activitat addicional, o contractar un peó per a la brigada, hem d’anar a la borsa, fer el relleu a la secretària administrativa…
Fa uns dies se’ns ha jubilat una persona que portava 39 anys treballant en temes administratius. Un crack. El número ú de la província, perquè ho feia tot i sol. Però buscar-li un relleu s’està convertint en una odissea: no hi ha secretaris. Tampoc trobem administratius formats, preparats i que no se te’n vagin abans d’hora. L’administració és el 80% de la feina dels ajuntaments petits: en el nostre cas portem l’aigua, que està municipalitzada, la lectura, la facturació, l’IVA, el registre civil… No tenim res externalitzat.
L’administració és el 80% de la feina dels ajuntaments petits
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
Sí. A l’igual que molts altres municipis petits, nosaltres patim el despoblament i l’envelliment de la població. Per això, des del temps d’en Magí Baltà ja hem estat treballant en aconseguir una escola nova, un centre de dia i un casal d’avis, que ja tenim.
Però també necessitàvem habitatges. I, per aquest motiu, en el meu primer mandat vam estar buscant subvencions i recursos per construir uns pisos de lloguer jove. No vam poder realitzar-los per temes burocràtics aleshores, però després de canviar una mica l’enfoc, vam aconseguir les subvencions i, ara sí, estem construint un edifici de quatre pisos per a joves, amb lloguers assequibles.
Per a nosaltres, el problema principal ja no és que vingui gent nova a viure al poble. Ara es tracta que els que hi ha no en vulguin marxar, i s’hi vulguin quedar. Aquest és el gran objectiu. Tenim escola, amb una llar d’infants amb P1 i P2, i això facilita que les parelles amb fills petits no s’hagin de desplaçar a un altre municipi.
El problema principal ja no és que vingui nova gent a viure al poble. Ara es tracta que els que hi ha no en vulguin marxar, i s’hi vulguin quedar
Quins altres projectes tenen?
Actualment tenim en marxa una actuació de rehabilitació de la zona esportiva, la piscina i la pista de futbol sala. Ho hem integrat dins del nou PUOSC 2025-29, que promou la Generalitat. I també una rehabilitació de la Plaça dels Arbres, al centre del municipi.
D’altra banda, dins del Pla Impuls de la Diputació, volem centrar-nos en la rehabilitació d’un habitatge i en la segona fase dels pisos de lloguer jove dels que us parlava. La primera fase, que ja hem executat, consistia en fer els enderrocs necessaris, preparar l’estructura i la coberta, i els tancaments. Preveiem que la segona fase es pugui executar el 2026. I encara tenim un projecte, i un terreny, per a un segon bloc de sis pisos socials més, per a joves.
Parli’ns de Blancafort. Quina mena de municipi és i com són els seus veïns i veïnes.
El nostre és un poble molt participatiu, de persones que venen a qualsevol acte que organitzes, fins i tot si és una xerrada. A més, tenim moltes organitzacions potents, com ara la gent del Casal d’Avis, que sempre estan organitzant tallers i activitats, però també l’Associació Feminista, l’ARDA – que defensa el benestar dels animals -, l’Associació de Jubilats, la de Joves, la Gegantera, etc.
Fa poc, per exemple, han organitzat un recull de fotografies antigues per identificar-hi les persones que hi sortien. Han acabat creant una mena d’arxiu fotogràfic que cediran a l’Arxiu Comarcal. I també fan tallers de gimnàstica per adults, de memòria… L’associació de joves també organitza una Setmana de la Joventut plena d’activitats cada estiu.
Per quin motiu li agradaria que el seu poble fos conegut o reconegut?
Ara ja ho és. Creiem que tots aquests anys hem treballat per tenir els millors equipaments de la comarca. Ja us dic: una escola nova del 2008, amb 30 nens i nenes, que forma part d’una ZER amb Vimbodí, Blancafort i Vilaverd. Tenim el casal d’avis i el centre de dia en què donem serveis a tots els pobles dels voltants des del 9 del matí fins a les 9 del matí. Tenim un alberg municipal i una piscina… Els equipaments són molt bons, fruit d’un treball de molts anys i és tot un orgull tenir-los.
Creiem que tots aquests anys hem treballat per tenir els millors equipaments de la comarca
Quins indrets emblemàtics ens recomana visitar?
Nosaltres no tenim un patrimoni especialment notable, més enllà de l’església. Tampoc tenim castells, o runes… Tal vegada una casa que tenim catalogada per la història. El que sí tenim són les muntanyes de Prades al costat, i Montblanc. I molta tranquil·litat: el fet que no hi passi cap carretera principal ens alleugereix la sensació de neguit i els nens i nenes poden córrer ben tranquils.
A banda, considerem que l’escola és un edifici molt emblemàtic per a nosaltres. I mantenim una relació molt estreta amb la directora i l’equip docent. Dediquem bona part del nostre pressupost a millorar-ne les instal·lacions: pantalles tàctils, aire condicionat… Sabem que si l’escola tanca, s’acaba el municipi. I no ens la volem deixar perdre.
A l’altre extrem del poble hi tenim el casal d’avis i el centre de dia. Ara estem canviant-hi la cuina, i hem millorat l’equipament de dins… Creiem important tancar el cercle: des de l’ensenyament fins als nens i nenes petits, fins a la gent gran, per tal que estiguin ben cuidats tot el dia.
Sabem que si l’escola tanca, s’acaba el municipi. I no ens la volem deixar perdre
És fàcil comunicar-se amb la ciutadania?
Tenim l’Àgora (antic e-Bando) i el tradicional pregó del poble. Posem una sardana a l’altaveu municipal i l’agutzil fa un pregó anunciant, per exemple, que hi ha una parada de fruita a la plaça, o que hi ha un acte de l’associació de jubilats sobre tal o qual tema. D’aquesta manera arribem a la gent que no tenen telèfon mòbil.
També tenim un canal de WhatsApp que es va constituir per tot el tema del Procés i que té el nom de “Blancafort Informació”. Allà tothom hi pot dir la seva. Finalment, la gent també em troba pel carrer i em diu el que necessita a qualsevol hora del dia. Soc una persona que es deixa veure i que no està tancada en un despatx.
En quant a comerços i promoció econòmica municipal, com és el poble?
Tenim una agro-botiga que està integrada dins del grup dels Cellers Domenys del Baix Penedès, amb quatre o cinc cooperatives més. Venen productes elaborats i una mica de tot: congelats, neteja, pa… A banda hi ha un parell de cellers particulars dins del municipi. D’indústria i d’empreses no en tenim.
La situació econòmica de l’Ajuntament és bona, actualment?
No devem res. Tot el que tenim està pagat, i pels projectes que volem assumir estem buscant subvencions. Jo sé que cada cosa que volem fer necessita una part que l’ha de posar l’Ajuntament i, de moment, tenim recursos propis. La prioritat, en aquest sentit, estem sanejats.
No devem res. Tot el que tenim està pagat, i pels projectes que volem assumir estem buscant subvencions
Quan es reuneix amb altres alcaldes i alcaldesses, en quines reivindicacions coincideixen més?
Ara mateix, tots coincidim en la qüestió de l’habitatge. Fins fa uns mesos, el que ens preocupava més era l’aigua, perquè patíem molta sequera i l’aigua de la que disposaven alguns municipis no acabava de ser apta per al consum de boca. De fet, un els projectes-estrella del Consell comarcal és el de poder pujar l’aigua de boca fins a la Baixa Segarra.
Creu que des del Govern se’ls escolta prou, a l’hora de planificar les polítiques del territori?
Crec que en general sí. Si més no, la Diputació ens ha ajudat força a tots els municipis petits en temes que tenen a veure amb les carreteres, l’enginyeria, l’arquitectura, la cultura… Amb la Generalitat, d’altra banda, potser costa una mica més. Ells tenen els pressupostos prorrogats des de fa molts anys. Però ens han atès també.
Si et mous i vas a trucar a les portes convenients, i et dones a conèixer, siguis del color polític que siguis, acaben atenent-te. A nosaltres sempre ens han atès. A la Generalitat, per exemple, hi vam anar a demanar ajut quan ens calia implementar el P1 i el P2 a l’escola rural. I, certament, ens van acollir ràpid i vam rebre tota mena de facilitats.
Si et mous i vas a trucar a les portes convenients, i et dones a conèixer, siguis del color polític que siguis, acaben atenent-te
