Jesús Torralba i López

Alcalde de Falset

Productes de la terra

“Dedicar-te a la política sense cobrar et proporciona certa tranquil·litat”

Jesús Torralba defensa que just en aquest moment, la comarca del Priorat està en un punt que, si és capaç d’aprofitar les oportunitats que se'ls hi brinda, fins i tot amb crisi, poden sortir molt reforçats. Perquè s'estan duent a terme iniciatives que van justament en aquesta direcció i que fins ara no s’havien tingut en compte.
0
86

Capital de la comarca del Priorat, amb poc menys de 3.000 habitants distribuïts en gairebé 90 km2, Falset va ser un dels primers llocs que es van repoblar després de la Reconquesta, apareixent citada en temps de Ramon Berenguer IV. I el poble ha estat també testimoni d’altres destacats episodis històrics, entre els que destaquen la Guerra de la Sucessió i les Guerres Napoleonìques. Amb cultius dedicats tradionalment a l’avellana i la vinya, no han deixat de banda oliveres i ametllers.

“Com a experiència personal, ser alcalde és resulta molt enriquidor, perquè hi ha la satisfacció de poder fer moltes coses en un ajuntament petit com aquest, i per tant, allò que es diu l’eròtica del poder aquí no té massa sentit”

“Cultiva unes terres no és com invertir en borsa. El món del vi requereix sembrar, recol·lectar, i fer una elaboració d’un producte que ha de madurar durant molt de temps per a la seva transformació final. I no tothom ho entén”

“En tota legislatura amb nou alcalde, hi ha dues etapes: una fase inicial d’aprenentatge, on et dediques a acabar les coses encetades; i una segona, en què treballes els projectes que tenies previst fer quan es va definir en el programa electoral”

No es pot dir que sigui el prototipus d’Alcalde que entrevistem, aquell que  acostuma a tenir molta experiència política.
Ho sé, però intento compensar-ho d’altres maneres. Com a experiència personal, ja li puc dir, però, que està resultant extraordinària, perquè hi ha la satisfacció de poder fer moltes coses en un ajuntament petit com aquest, i per tant, allò que es diu l’eròtica del poder aquí no té massa sentit. Vaig contraure un compromís amb la gent que em va votar i com que m’agrada complir les promeses que faig, he assumit aquesta responsabilitat. D’altra banda, quan veus que hi ha canvis que s’estan produint, encara que no al ritme que t’agradaria, és quan més em satisfà estar on estic.

Quines sorpreses s’ha trobat a l’entrar en Ajuntament?
M’he trobat de tot, és clar, agradables i desagradables. El que he sabut, cosa que ja intuïa, és clar, és que l’Administració de ràpida no en té res i per tant t’has de carregar de paciència. A nivell de relacions amb altres administracions, no tot són flors i violes. No sempre el Govern reacciona de la mateixa manera ni et dóna les respostes que consideraries adequades davant d’un tema important. A vegades et trobes una mica sol, fins i tot, en una Administració com la Generalitat, que entens que hauria de ser molt propera. 

Sorprèn que li sorprengui que l’Administració és lenta. Això tothom ho sap…
Si, però no tant. El fet que hi hagi factures que no es cobrin fins d’aquí un any, i en un municipi com Falset, no s’acaba d’entendre. Pensi que nosaltres som petits, però tenim la peculiaritat que som capital de comarca. Una comarca que amb 500 km2, té 10.000 habitants distribuïts en 23 municipis. Sap què vol dir, això? Doncs que si Falset té 3.000 habitants, un sol municipi agrupa el 30% de la població de tota la comarca. El que vol dir serveis, prestacions i una necessitat de diners que en altres municipis no és tant elevada. 

I com estem en el tema del finançament?
El dels ajuntaments és una assignatura pendent de la pròpia Administració, això ho sabem tots de sobres. A veure si es tanca definitivament el finançament de l’Estat amb la Generalitat i que, d’alguna o altra manera, repercuteixi en els ajuntaments, perquè no anem bé. Si no m’equivoco la llei de finançament dels ajuntaments és de l’any 80. Imagini’s com han canviat les coses en gairebé trenta anys: les necessitats són unes altres i el que és innegable, és que tot s’ha complicat moltíssim.

Han notat especialment la crisi?
En un entorn rural on l’activitat econòmica predominant no deixa de ser l’agricultura i les seves variants, la viticultura, l’oli i una indústria bàsicament comercialitzadora, doncs si és clar. Es nota la crisi perquè el consum ha caigut i això ho arrossega tot.

Potser poden aprofitar aquest moment per treure profit d’altres elements.
Ja ho estem fent. Just en aquest moment, la comarca del Priorat està en un punt que, si som capaços d’aprofitar les oportunitats que ens brinda, fins i tot amb crisi, podem sortir molt reforçats. S’estan duent a terme iniciatives que van justament en aquesta direcció i que fins ara no s’havien tingut en compte.

Com per exemple?

Doncs, un programa de dinamització turística que està recolzat pel propi Consell Comarcal i que la Generalitat hi ha destinat un pressupost important. També hi ha un centre de Divulgació de la Cultura del Vi que s’està ultimant i que pretenem que sigui un focus d’atracció, de turisme, del que pot plantejar globalment la comarca. No només en enologia, sinó també en altres productes de la terra, com l’oli, els fruits secs o el mateix paisatge.

Sembla interessant.
Ho és, li ho garanteixo. Aquest projecte es diu “Castell del Vi” i en formaran part una  Fundació, la de la Universitat Rovira i Virgili, el Consell Comarcal, les Cambres de Comerç de Reus i Tarragona, el propi INCAVI, i les dues denominacions d’origen Montsant i Priorat. Pretenem que aquest sigui un focus d’atracció, un punt de partida per a què després es pugui anar estenent a la resta de la comarca.

Ens pot avançar alguna cosa més?
Dins del que és aquest museu hi haurà referències de productes propis, de la història i també del que pugui ser en un futur la comarca del Priorat. És per tant, un museu que et permetrà interactuar. I encara que és una obra conjunta, la iniciativa va néixer del mateix Ajuntament, ja fa anys, encara que no ha estat fins ara que s’ha materialitzat. Ens hem esforçat sobretot pel que pot representar a nivell de dinamització econòmica, per al municipi i per a la comarca. 

Estem segurs que serà un èxit. I a més, ara sembla que hi ha certa febre per cultivar terres entre gent més o menys famosa.
Sí, és un fenomen que s’ha donat aquests darrers anys. Gent com Gerard Depardieu, els de Gestmusic, en Serrat, en Lluís Llach, l’Alaska… tots ells han fet una aposta per al Priorat. S’ha de tenir en compte, però, que això no és una inversió en borsa, en què els resultats són més o menys ràpids. El món del vi requereix primer invertir en la terra, sembrar, recol·lectar, i fer una elaboració d’un producte que ha de madurar durant molt de temps per a la seva transformació final.

Vol dir que es requereix de molta paciència.
Si, és clar. El retorn d’aquesta inversió, si és que es produeix, no és ràpid. I cal tenir present que hi ha cada vegada més mercats de competència a nivell mundial: des de Xile fins Austràlia, tothom s’atreveix amb el vi. En una zona petita com aquesta, la força que té és la del seu producte, que és únic i això fa que a nivell internacional es triomfi per la seva qualitat, no pel seu volum, ni per la seva capacitat financera o econòmica.

Si, això del territori petit té raó. 
Pensi que hi ha 133 cellers repartits en tota la comarca. Imagini’s la dimensió que han de tenir. El que és important és que han estat els impulsors del nom del Priorat i sense exagerar, poden ser considerats una potència a nivell mundial, però al nivell que li deia.

És cert. El nom de Priorat és reconegut a nivell internacional.
I fa que també s’hagi revaloritzat molt com a marca. Ara, el que pretenem és que sigui un destí turístic.

I a banda, del vi, hi ha alguna altra indústria que haguem de mencionar?
D’indústria, ja li deia, n’hi ha molt poca. A Falset hi ha una fàbrica de portes d’ascensors, però la gent s’escampa per la comarca i el gran percentatge de treball està a Tarragona i Reus. Precisament és una de les qüestions que pretenem evitar: que la gent  jove marxi, perquè el percentatge de gent gran que tenim és molt elevat. Nosaltres ho volem aconseguir millorant les comunicacions, que fins fa poc eren deficients, i oferir l’oportunitat de treballar i tenir un habitatge digne i a un preu raonable. 

I cóm es fa això?
Estem treballant-hi, però no és fàcil. Des de l’Ajuntament, estem intentant fomentar tot el que és l’habitatge protegit per a joves. També volem potenciar que la gent jove es quedi a treballar aquí. Afortunadament hi ha un sector que ha entès el que aquesta comarca pot donar de si amb el tema dels vins que li comentava.

Una bona manera de fomentar-ho és amb una escola d’enologia.
Sí, aquí a Falset ja en tenim una. És una sortida que no només pot servir per treballar a la comarca sinó també a d’altres llocs on hi hagi bodegues. També hi ha altres iniciatives, com la de la Universitat Rovira i Virgili, que a través de la seva Fundació, l’Ajuntament i d’altres organismes, està desenvolupant el que és el centre de recerca i d’investigació de la vinya i del vi. El que pretenem amb tot això és complementar tota l’oferta que tenim des d’un punt de vista més tècnic, donant resposta als cellers petits. 

Parlem d’altres temes. En la seva legislatura haurà dut a terme altres projectes.

En tota legislatura amb nou alcalde, hi ha dues etapes: una fase inicial d’aprenentatge del nou càrrec, on et dediques a acabar les coses que estaven encetades; i una segona, en què comences a treballar els projectes que tenies previst fer quan es va definir en el programa electoral.

Parlem d’uns i altres, si us plau.
De l’època diguem inicial, podria destacar la gespa artificial al camp de futbol, l’acabament de la rehabilitació del castell i aspectes com la remodelació dels carrers petits. I dins d’aquesta nova etapa hi ha diversos projectes: l’acabament del Castell del Vi que li he comentat, l’obtenció dels fons necessaris per a la segona fase de rehabilitació del Castell que a travès del Ministeri de Foment ens van adjudicar 1.152.000 euros per fer l’entorn i accessos; l’obtenció també de subvencions de la Llei de Barris que ens permetrà rehabilitar tot el casc antic.

I els fons estatals del Govern Zapatero també hauran ajudat.

Sí, indubtablement. Estem també rehabilitant la Plaça Vella, i negociem amb diverses companyies de gas per la canalització de gas: aquí anem encara amb gas butà, i aprofitant que es rehabilitarà el casc antinc, doncs ho intentarem fer tot alhora. També farem que tothom tingui ADSL a casa i wifi des de qualsevol punt del municipi. Entre d’altres és clar.

Estarà molt enfeinat.
El més dur és el començament. Recordo que als primers mesos ho vaig passar una mica malament, perquè per a mi era un món desconegut i no coneixia com funcionava aquest món. Però m’he anat posant a la pell d’un polític no professional, d’aquells que no cobra. Ni l’Alcalde ni l’equip de govern. Cert és que fins ara ningú ho havia fet, però podíem haver canviat.

En política resulta d’allò més curiós.
Això et dóna una certa tranquil·litat, si més no, per dos motius: una és que no som polítics professionals i si en algun moment ens veiéssim molt pressionats, entenc que tenim la llibertat per dir i opinar el que pensem realment. I en segon lloc perquè ens hi trobem molt còmodes així avui per avui. 

Sembla doncs, que es presentarà per a les següents eleccions.

Si les eleccions fossin el mes que ve, li diria que sí, que em tornaria a presentar. La veritat és que m’agradaria acabar allò que hem començat. També crec, però, que s’ha de donar pas a la renovació, perquè quan la gent comença a pensar que la “cadira” és propietat seva és quan s’equivoca.

Jesús Torralba treballa en una caixa d’estalvis des de fa anys i la seva formació és més financera que no pas política. De fet, en aquest darrer camp porta exactament el mateix temps que és Alcalde, és a dir, des del mes de juny de 2007. Mai abans havia estat en cap llista ni en cap partit. Nascut a Barcelona, des de fa dos anys viu a la capital del Priorat, entre d’altres coses, perquè la seva esposa és de Falset. Coneguts i amics del PSC el van animar a que es presentés a les darreres eleccions municipals. Ell s’hi va negar al principi, és clar, però més tard va pensar que per què no. I admet que la curiositat hi va influir força.

Falset



Amb 2.834 habitants en una extensió de 31,6km2, Falset és la capital de la comarca del Priorat. És el municipi més poblat de la comarca i, en conseqüència, el que compta amb un major nombre de comerços i serveis.

Té el seu origen en el castell del segle XII i que, entre altres coses, va ser el bressol de dues reines catalanes: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem, i Margarida de Prades, reina d'Arago? i última reina de la dinastia de Barcelona com a esposa de Martí l’Humà.

Va ser un dels primers llocs que es va repoblar després de la reconquesta. Apareix ja citat per Ramon Berenguer IV. El 1168 es va lliurar el castell de Falset a Pere de Déu que va rebre l'encàrrec de repoblar i de construir una fortificació defensiva. El 5 maig 1191 li va ser concedida carta de població. 

Va formar part del comtat de Prades des de 1324. Els comtes van instal.lar al castell de Falset la seva residència, cosa que va facilitar la prosperitat del lloc. Durant el segle XV el poble va comptar amb una important colònia jueva que va formar el seu propi call, entre 1.489 i 1500 els jueus van ser sotmesos a diversos processos per part de la Inquisició de manera que el call pràcticament va desaparèixer. 

Durant la Guerra dels Segadors la majoria dels habitants van donar suport a les tropes castellanes. A la Guerra de Successió el castell de Falset va ser ocupat pel general Antoni Vidal, fidel a l'arxiduc Carles. 

El 15 d'agost de 1810, el municipi va ser arrasat i saquejat per les tropes napoleòniques que van arribar a utilitzar l'església com quadra. La recuperació de la vila per part de les tropes regulars es va produir el dia 29 d'aquell mateix mes.

Passat, present i futur es donen cita a Falset, un poble caracteritzat per la indústria del vi, l’agricultura de qualitat i la relació amb l’entorn natural.





FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.