Situat a uns 20 quilòmetres de Barcelona, Premià de Mar és la segona ciutat més poblada de la comarca del Maresme, només per darrera de la capital, Mataró. Els seus prop de 28.000 habitants estan concentrats en només 2 km2, pel que el municipi és un dels més densos del país. Segregada l’any 1836 de l’altre Premià (el de Dalt), la seva proximitat amb d’altres municipis l’han acabat per qualificar “municipi dormitori”, i això malgrat una intensa vida associativa i cultural. Avui parlem amb el seu Alcalde.
“En moments de crisi, cal enginy. I implicació, també, la que aporta el mateix ciutadà. Quedaries parat de la implicació que té molta gent en aquests moments per fer les coses”
“Sempre hi ha conflictes de convivència. Però si les dues parts volen, es pot arribar a arreglar. Així que si ets alcalde d’una ciutat i vols que es resolguin els conflictes quan n’hi hagi, intenta buscar la millor solució”
“Els ajuntaments necessitem un marc, que se’ns digui què hem de fer i què no. Ara tenim unes competències mínimes, però ara no és el moment de revisar-les, però tard o d’hora això haurà de debatre’s”
La Festa Major de Premià de Mar és molt important
Sí, possiblement sigui de les tradicions de les que n’estem més orgullosos. La nostra festa commemora l’atac morisc i pirata que atacava la costa fa molts anys, però durant un temps, hi va haver un debat amb d’altres municipis i la rivalitat havia arribat a ser massa gran. Nosaltres hem pretès que la festa uneixi, no que divideixi, així que ara és tot un referent, no per la festa en si sinó pel seu element convivencial.
Vam debatre a Premià que el que no ens podia passar com a d’altres municipis, que al fer “dos bàndols” es creessin rivalitats. I ens n’hem sortit
Doncs si en el seu moment hi va haver atacs pirates, senyal que el poble té una gran història
Sí, és cert i tots els experts que passen per Premià ens ho diuen. Tenim per exemple una vila romana, la de Can Farrerons, que és una vila romana octogonal que estava situada enmig de dues rieres que els sediments van anar tapant. Segons els que hi entenen, a la Península Ibèrica només n’hi ha tres més d’aquestes magnituds. Però és el problema de sempre: no trobem que ningú vulgui invertir, així que molt de mica en mica, hi anem posant els diners que podem per tal que, no només nosaltres, sinó arreu del Maresme, que hi ha molta construcció romana, es pugui constituir una línia de museus per ajudar als estudiants a aprendre com eren les civilitzacions antigues.
Però no sé si us convé que vingui més gent amb la densitat de població que teniu
Doncs sí. Premià de Mar és un municipi de 1’9 Km2 amb gairebé 28 mil habitants censats. Estem parlant d’una densitat de 15 mil habitants per km2 i això ens converteix en una de les ciutats més denses de Catalunya. Això va ser a partir dels anys seixantes, fuit de la construcció massiva. En aquella època molts barcelonins anaven a passar les vacances aquí, i amb el temps, hi van anar a viure.
I sobre aquest tema de la densitat, heu adoptat algunes mesures?
Tenim congestió a determinades hores del dia però ens en sortim. No hi ha grans col·lapses perque els ciutadans també són intel·ligents i per evitar les retencions utilitzen transport públic. En aquest mandat, per exemple, ens agradaria molt potenciar l’ús de la bicicleta, sense necessitat de fer carrils bici. I ho volem fer potenciant també el passeig marítim, que si vols, arriba a Barcelona i que és un lloc ideal per passejar. Així que si som capaços d’educar als nostres ciutadans, les bicicletes podrien arribar a tenir hores concretes de preferència. Si treballem junts es podrà fer.
Però sense sòl és una llàstima que això no pugui créixer més
Miri, hi ha un estudi en el Pla de l’Habitatge que ens deia que quan algú prospera socialment se’n va de Premià. Per diverses raons: els habitatges no són molt grans, l’entorn no és el millor i tenim altres municipis a prop que han pogut actuar amb unes garanties legals que abans no hi eren. Però no tenim pisos desocupats. En tot cas la gent acaba tornant. Bé, doncs en aquest pla es contempla que d’aquí deu anys poguem tenir unes 2.500 persones més. Arribaríem a 30 mil habitants i ens hauríem de parar aquí perquè no hi cabem més.
Però amb els que sou, ara no us queda massa lloc pel turisme…
Bé, tenim Barcelona ben a prop, i l’estratègia que tenim amb el Baix Maresme és potenciar els elements singulars que tenim, especialment pel que fa als seus trets culturals. Hem muntat un consorci amb d’altres municipis, i nosaltres volem difondre el patrimoni romà, que no és pas poc.
Això deu ser per combatre la idea que deu tenir la gent de Premià de Mar com a ciutat dormitori
És que no deixa de ser una ciutat dormitori. En l’últim pla general que hem fet, que penso que serà l’últim, perquè ja no tenim més espai, no podem fer res més. Sí, tenim dues indústries importants, però una d’elles està en una situació econòmica molt delicada i l’altra vol marxar però l’economia ara no ho permet, així que l’aspecte productiu que tenim és el comerç.
Ja han sortit els diners de nou. Com tothom deveu anar justots…
Sí, però no pujarem els impostos. Optarem per trobar acords per fer una revisió cadastral que s’ha de fer a Premià, per posar els valors de les cases i de les propietats al dia. En la mesura que puguem deixarem l’IBI igual, per no aumentar la pressió fiscal, i a partir d’aquí, posarem enginy per trobar solucions. I una de les que voldria remarcar és la que aporta el mateix ciutadà. Quedaries parat de la implicació que tenen molts ciutadans en aquests moments per fer les coses. Hi ha un teixit participatiu molt gran.
Algun exemple?
En tenim molts i diversos. Tenim una entitat que es dedica a tot el que és tradició catalana, per exemple. I també Associacións Rociera. Convivim tots a Premià de Mar. Tenim colles capaces de portar els gegants, de fer colla jove de bastoners, d’organitzar festes… el problema és que tenen tanta activitat que a vegades no tenim prou diners per a pagar-ho tot.
Però no tot deuen ser flors i violes. També hi deu haver problemes de convivència
Per això tenim un servei de mediació que serveix tant per problemes puntuals com per algun tema més seriós, com podria ser racial, per exemple. En el seu moment ho vam posar en marxa i ens vam adonar que hi havia més pobles a Catalunya que el feien servir, i tots molt satisfets. A Premià s’han donat casos que algú va a la Policia Local a denunciar alguna cosa i aquesta l’aconsella que s’ho repensi i que vagi primer al servei de mediació. Si les dues parts volen, es pot arribar a arreglar. Així que si ets alcalde d’una ciutat i vols que es resolguin els conflictes quan n’hi hagi, intenta buscar la millor solució.
I a banda d’aquestes, quines altres prioritats té, l’Ajuntament de Premià de Mar?
Miri, ara estem redactant el pla d’actuació municipal. A Premià hem optat per tenir un govern en minoria, ja que CiU va obtenir 10 de 21 regidors, i els altres partits ens van garantir que no farien cap govern de concentració. Així que el que hem fet ha estat agafar els programes electorals de totes les forces polítiques que estem a l’Ajuntament. I a partir d’aquí el govern lidera i ha començat a agafar una sèrie de propostes per posar al nostre pla municipal, però lligat a la situació econòmica de cada moment.
Malgrat les dificultats, se’l veu optimista
Bé, no ens queda cap altre més remei, oi? Estem passant un mal moment, d’acord, però si a sobre ens ho agafem malament, no ens en sortirem mai. Jo sóc d’afrontar als problemes, i estic convençut que els podrem superar amb diàleg i esforç. Però també molta voluntat. I això és equiparable a tots els aspectes de la vida.
I en la política més que en cap altre
Naturalment. Veig claríssim que els ajuntaments necessitem un marc, que se’ns digui què hem de fer i què no. Ara tenim unes competències mínimes, però ara no és el moment de revisar-les perquè la situació que tenim ara és complicada, però tard o d’hora això haurà de debatre’s.
Vostè en tindrà l’oportunitat. És el nou President de l’Associació Catalana de Municipis, i suposo que des d’aquesta perspectiva es pot treballar més en un àmbit supramunicipal
Sí però sense oblidar que ara s’ha posat en marxa una altra eina, el Consell de Governs Locals, on estic segur que ens posarem d’acord en molts aspectes…
…pensa que podrà ajudar als municipis el Consell de Governs Locals?
Miri, d’entrada és un òrgan que tindrà una rellevància estatutària, amb tot el que comporta a nivell legal. Serà un mecanisme de defensa per part dels ajuntaments, que, entre d’altres coses, no podran assumir noves responsabilitats si no van acompanyades d’unes contraprestacions. De moment és una eina poc dotada de la seva capacitat però amb el temps els alcaldes la necessitarem per a treballar. I per reivindicar, també, parlant dels serveis impropis, del finançament local, del marc de competències que ens pertoca, etc, etc, etc.
També ho podran fer des de l’ACM
Sí, es clar. Des d’aquí podem contribuir i continuar una línia, engegada pel meu predecessor, en Salvador Esteve, com és el de les compres agregades. L’ACM ha estat capaç de sumar molts socis només per comprar la llum, perque va anar a les grans empreses i li van fer preu. I això és extrapolable a d’altres temes.
La unió fa la força
Sí, és clar. Si treballem junts, reduïm la despesa. L’experiència ens diu que funciona. Però hem de tenir en compte que els petits municipis sempre necessiten una ajuda major. Per exemple, tots els ajuntaments hem de tenir un pla de riscos laborals; a l’ACM té la fundació de riscos laborals que ha posat sota preus per tal d’ajudar a als ajuntaments petits a tenir-ne i complir així la llei.
Com veu el repte d’estar al capdavant d’una entitat com l’Associació Catalana de Municipis tenint en compte la seva experiència com Alcalde?
Molt positiva, és clar. És tot un honor, però també una gran responsabilitat. I encara que són àmbits diferents, perquè com a Alcalde tens uns temes i com a president de l’ACM evidentment, uns altres, la idea és la mateixa: la de servir a la ciutadania.
I com a ja president de l’ACM, pensa que els municipis tenen encara un llarg camí per recórrer?
Sempre hi haurà passes a fer, naturalment, perquè el principi fonamental de qualsevol ajuntament és de fer progressar el seu poble i els seus veïns, i sempre caldrà fer esforços per millorar això.
Quins objectius s’ha marcat?
Miri, d’entrada hem obert un període de reflexió per adaptar-nos a la situació que tenim, i especialment, ser conscients de la dificultat que hi ha en el finançament local. Els municipis, que quedi la cosa clara, no volem més diners, però això sí: reclamem aquells que ens han de pertocar pels serveis que prestem i que estan estipulats a l’Estatut. Però és clar, també hem de ser conscients de com està el panorama, i pensar que les reclamacions que fem sobre el pacte fical seran certament difícils.
El Sr. Rajoy ha dit que això del pacte fiscal ja en parlarem
Doncs llavors potser que ens preguntem si la voluntat d’un poble mereix que sigui tan menyspreada. Penso que ens haurem de plantejar moltes coses i si hi ha qui no està còmode amb la nostra presència només hi ha dues opcions: o marxen ells o marxem nosaltres. No hi ha més solució. No demanem res de l’altre món, ni tampoc volem deixar de ser solidaris, ni nosaltres, que representem els ajuntaments, ni com a país, Catalunya. Però aquest exercici de solidaritat forçat ens acaba passant una gran factura. I no només això: d’altres estan fins i tot millor, pagant menys. I això és injust. Perquè entre d’altres coses, a sobre tenim mala imatge.
Han establert ja relacions amb l’alre òrgan que agrupa municipis, com és la Federació?
Sí, i són molt fluïdes. Ens uneix una gran relació i un principi comú: el de la protecció dels municipis. La pluralitat dóna riquesa i encara que hi ha diferències entre uns i altres, l’essencial és el mateix. Tenim clar que treballem per uns objectius clars.
