A l’agost hi ha una expressió que sento sovint i que sempre m’ha agradat: «me’n vaig al meu poble».
De vegades ho diu algú que fa molts anys que viu a Barcelona. Potser va marxar per estudiar, per treballar o perquè la vida el va portar lluny d’on havia nascut. També ho diuen fills i nets de persones que van marxar fa temps i que han mantingut aquell vincle. Quan arriba l’estiu, tornen.
I continuen dient el meu poble.
Aquests dies es veu especialment. Pobles que durant l’hivern tenen una vida tranquil·la recuperen cares conegudes. S’obren cases que portaven mesos tancades, les terrasses s’omplen i apareixen converses que havien quedat pendents des de l’estiu anterior.
Les festes majors hi tenen molt a veure. A la plaça coincideixen els que hi viuen tot l’any amb els que acaben d’arribar per passar-hi unes setmanes. Uns saben tot el que ha passat durant l’hivern. Els altres pregunten. Al cap d’una estona ja estan parlant de la mateixa cosa.
He visitat molts municipis al llarg d’aquests anys i sempre m’ha interessat aquesta relació tan particular que tenim amb els llocs. Es pot viure lluny i continuar pendent del que passa al poble. Preocupar-se per un incendi, alegrar-se quan recuperen un edifici, seguir les notícies de l’ajuntament o discutir sobre com ha quedat una plaça després de les obres.
L’afecte no entén gaire de padrons.
Per als alcaldes, l’agost també permet retrobar-se amb aquesta part del municipi. Persones que potser només veuran unes quantes vegades durant l’any tornen a passejar pels carrers, participen en la festa major i recuperen les seves converses de sempre. Moltes estimen sincerament aquell lloc i volen que continuï progressant.
Val la pena escoltar-les.
Entre elles hi ha experiència, coneixement i moltes ganes d’ajudar. Algunes han desenvolupat la seva vida professional lluny i poden aportar una mirada diferent. D’altres conserven la memòria de com era el poble fa dècades. Durant aquests dies totes tornen a coincidir.
En una època en què parlem sovint de cohesió, de convivència i de comunitat, potser convé observar una plaça qualsevol durant una festa major d’agost. Allà passen coses molt senzilles: gent que es retroba, famílies que tornen, nens que juguen i persones que feia un any que no es veien assegudes a la mateixa taula.
D’aquí a unes setmanes molts tornaran a marxar. Quan els preguntin on han passat l’estiu, probablement respondran amb tota naturalitat: Al meu poble.
