El municipi que millor separa les deixalles al Camp de Tarragona és Bellmunt del Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre és Miravet
Moment de la presentació. Foto: Premsagencat.
Aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió
El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat avui les dades del 2016 de residus municipals al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Tost ha explicat que, en el conjunt del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès), es van generar 352.111 t de residus municipals. Això representa una generació per càpita d’1,58 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és d’ 1,36 kg/hab./dia. Aquesta generació per sobre de la mitjana es deu en part a la influència turística en algunes de les zones d’aquesta demarcació.
A les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta) es van produir 88.033 t de residus municipals. Així, la recollida per càpita (1,33 kg/hab./dia.) se situa lleugerament per sota de la mitjana catalana. El Baix Ebre és la comarca que concentra la quantitat més alta de residus generats, amb 518,90 kg/hab./any, i és l’única de la demarcació que supera la mitjana del país. La Terra Alta és la que fa menys deixalles, amb 355,18 kg/hab./any.
Camp de Tarragona: El Priorat, menys residus i ben separats
La comarca que genera més residus per càpita és el Baix Penedès, amb 648,27 kg/hab./any, i la que menys és el Priorat, amb 460,64 kg/hab./any. Quatre comarques (el Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp i la Conca de Barberà) superen la generació mitjana de Catalunya. Pel que fa a la recollida selectiva neta, que mesura els residus separats un cop descomptats els impropis presents, al Camp de Tarragona el percentatge s’ha situat en el 27,78 %, lleugerament per sota de la mitjana de tot Catalunya (30,41%).
La comarca que més separa de la demarcació és el Priorat amb un 41,38%, mentre que el Baix Penedès és la que presenta un percentatge més baix, amb un 20,39%. Quatre comarques superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta: el Priorat, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Baix Camp.
A nivell municipal, Bellmunt de Priorat (Priorat) és el nucli que registra un millor índex de recollida selectiva neta, amb un 67,12%, seguit de Masó (Alt Camp), amb un 61,89%, Riudecanyes (Baix Camp), amb un 61,82%, Pratdip (Baix Camp), amb un 60,90% i Capçanes (Priorat), amb un 57,95%. Per comarques, a banda dels municipis esmentats, lideren la recollida Senan (45,62%) a la Conca de Barberà; l’Arboç (46.09%) al Baix Penedès; i Vespella de Gaià (43,31%) al Tarragonès.
Terres de l’Ebre: La Terra Alta, la que millor fa els deures
A les Terres de l’Ebre la recollida selectiva neta s’ha situat en el 33,29 %, per sobre de la mitjana de tot Catalunya. La Terra Alta és la comarca que separa de manera més efectiva els residus, amb un índex del 45,02% del total generat. La que registra un índex més baix, però, és el Baix Ebre, amb un 29,86 %.
Si ens situem en l’escala local, Miravet (Ribera d’Ebre) és el municipi que separa millor els residus, amb un índex del 64,82%, seguit de Batea (Terra Alta), amb un 59,84%, Prat de Comte (Terra Alta), amb un 53,57%, Pinell de Brai (Terra Alta), amb un 53,57% i Caseres (Terra Alta), amb un 53,34%. A banda de Miravet i Batea, que encapçalen el rànquing de recollida selectiva a les seves respectives comarques, Sant Jaume d’Enveja (41,79%) ho fa al Montsià, i l’Ametlla de Mar (45,99%), al Baix Ebre.
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
Podeu consultar el detall de la recollida dels residus municipals de l’any 2016 per a totes les comarques i municipis al web de l’Agència de Residus de Catalunya.
