El problema de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics torna al centre del debat municipal. Representants de prop d’un centenar d’ajuntaments han acordat impulsar una taula de treball amb la Generalitat per reclamar una resposta estructural a una situació que afecta centenars de municipis i desenes de milers de veïns. Els alcaldes adverteixen que els consistoris no poden assumir sols una herència urbanística acumulada durant més de mig segle.
Barcelona (Barcelonès)
L’origen de moltes d’aquestes urbanitzacions es remunta als anys seixanta i setanta, quan nombrosos desenvolupaments residencials es van executar sense completar infraestructures essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, l’asfaltatge o les xarxes de serveis. Amb el temps, aquestes urbanitzacions s’han consolidat com a zones residencials permanents, però les mancances continuen recaient sobre els ajuntaments.
Catalunya compta amb 1.535 urbanitzacions, de les quals unes 700 presenten dèficits urbanístics
Molts consistoris es troben davant una situació complexa: han de garantir serveis bàsics als veïns sense disposar dels recursos suficients ni d’un marc jurídic que faciliti la regularització definitiva.
Una reivindicació compartida
La reunió celebrada aquest mes entre prop d’un centenar d’alcaldies ha posat de manifest que el problema és transversal i afecta municipis de totes les dimensions. Els representants locals reclamen que la Generalitat lideri una estratègia de país amb finançament específic, simplificació administrativa i modificacions legislatives que permetin desbloquejar expedients enquistats des de fa dècades.
En altres estimacions de la Generalitat es calcula que 730 urbanitzacions encara no disposen de tots els serveis bàsics
Més que urbanisme
Els alcaldes insisteixen que la qüestió no és només urbanística. Les mancances afecten directament la qualitat de vida dels residents, la seguretat, la mobilitat, la prevenció d’incendis, el manteniment dels serveis públics i la sostenibilitat econòmica dels municipis.
Els municipis reclamen un Pla Director, una reforma normativa i un fons econòmic estable per afrontar la regularització.
Un problema heretat de dècades
A més, molts d’aquests barris han deixat de ser segones residències i s’han convertit en habitatges habituals, fet que incrementa la pressió sobre els serveis municipals.
Un repte de país
Els ajuntaments coincideixen que la solució no arribarà únicament des de l’àmbit local. La regularització de centenars d’urbanitzacions requerirà una actuació coordinada entre Generalitat, diputacions i món municipal, així com una planificació a llarg termini que permeti tancar definitivament un dels principals reptes urbanístics que arrossega Catalunya des de fa més de cinquanta anys.
Un problema que travessa tot el territori
Les urbanitzacions amb dèficits no són una realitat exclusiva d’una comarca concreta. Municipis del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Selva, Baix Penedès, Alt Penedès, Anoia, Bages, Alt Empordà o Baix Empordà conviuen des de fa dècades amb barris que encara presenten mancances importants en infraestructures i serveis bàsics.
Entre els municipis que han participat activament en aquesta reivindicació hi ha Palau-solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Lliçà d’Amunt, Bigues i Riells del Fai, Sant Pere de Vilamajor, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Vidreres, Tordera, Castellví de Rosanes, Olivella, Vallirana, Piera, Masquefa o Gelida, entre molts altres. Tots ells comparteixen la necessitat de trobar una sortida a situacions urbanístiques que, en molts casos, s’arrosseguen des de fa més de cinquanta anys.
En molts d’aquests municipis, les urbanitzacions que van néixer com a segones residències s’han convertit en barris residencials consolidats, fet que ha incrementat la demanda de serveis municipals, transport públic, manteniment viari, enllumenat, clavegueram i recollida de residus.
Un cost difícil d’assumir
Els alcaldes coincideixen que els ajuntaments no disposen de capacitat econòmica suficient per afrontar, en solitari, unes obres que sovint suposen inversions de diversos milions d’euros. A més, la complexitat jurídica de molts expedients dificulta encara més la seva regularització.
Per aquest motiu, el món local reclama un Pla Director de país, amb finançament específic, reformes legislatives i mecanismes administratius que permetin accelerar la recepció de les urbanitzacions i garantir uns serveis públics equiparables als de la resta del municipi.
Radiografia de les urbanitzacions a Catalunya
1.535 urbanitzacions identificades a Catalunya.
Entre 700 i 730 presenten dèficits urbanístics.
Centenars de milers de persones hi resideixen de manera habitual.
Moltes es van construir entre els anys 1960 i 1980.
Els principals dèficits són:
-
- clavegueram
- pavimentació
- enllumenat públic
- xarxes d’aigua
- accessos
- recepció urbanística
- revenció d’incendis
