Les onades de calor ja no són episodis excepcionals, sinó una realitat recurrent que està transformant les polítiques municipals. Arreu de Catalunya, els ajuntaments amplien la xarxa de refugis climàtics, revisen els protocols d’emergència i adapten els serveis públics per protegir una població cada vegada més exposada a temperatures extremes. L’emergència climàtica s’ha convertit en un dels grans reptes de la gestió local.
Barcelona (Barcelonès)
Fa només uns anys, els plans municipals davant la calor es limitaven a recomanacions puntuals. Avui formen part de l’acció quotidiana dels ajuntaments. Biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, piscines municipals, mercats, museus, parcs i fins i tot petits comerços s’han incorporat com a espais de refugi per a la ciutadania durant els episodis de temperatures extremes.
Prop de 2.000 refugis climàtics estan disponibles aquest estiu en gairebé 400 municipis catalans
Aquesta transformació respon a una evidència: les onades de calor són més freqüents, més llargues i més intenses, amb un impacte directe sobre la salut, especialment entre la gent gran, les persones amb malalties cròniques, els infants i els col·lectius vulnerables.
Més enllà dels refugis climàtics
La resposta municipal va molt més enllà d’obrir equipaments amb aire condicionat. Cada vegada més consistoris activen protocols específics que inclouen el seguiment telefònic de persones vulnerables, la coordinació amb serveis socials i sanitaris, l’adaptació dels horaris de treball de les brigades municipals, el reforç del reg dels espais verds i l’habilitació de fonts d’aigua potable.
Municipis com Lleida mantenen plans específics contra la calor amb una coordinació transversal entre Protecció Civil, Serveis Socials, Salut, agents cívics i voluntariat.
Un repte també urbanístic
L’adaptació climàtica també obliga a repensar les ciutats. Guanyen protagonisme la plantació d’arbrat, la creació d’espais d’ombra, els paviments menys absorbents de calor i els itineraris de confort bioclimàtic perquè la ciutadania pugui desplaçar-se amb més seguretat durant els mesos d’estiu. La Diputació de Barcelona treballa precisament en eines perquè els municipis incorporin aquests criteris en la planificació urbana.
La Diputació de Barcelona impulsa noves eines perquè els ajuntaments planifiquin itineraris de confort climàtic i consolidin xarxes de refugis.
Un repte que ha arribat per quedar-se
Els experts coincideixen que la calor extrema deixarà de ser una incidència puntual per convertir-se en una variable permanent de la gestió municipal. Els ajuntaments són la primera administració que respon davant aquest nou escenari i, cada estiu, incrementen els recursos destinats a protegir la salut de la ciutadania i a adaptar els espais públics a un clima cada vegada més exigent.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha ampliat la seva xarxa fins als 319 refugis, un 31% més que l’any passat, arribant als 36 municipis metropolitans.
Municipis que ja s’han avançat a la calor
L’adaptació a les temperatures extremes ja forma part de les polítiques públiques de nombrosos ajuntaments catalans, cadascun amb iniciatives adaptades a la seva realitat.
Barcelona ha ampliat aquest estiu la seva xarxa fins a més de 500 refugis climàtics, entre biblioteques, centres cívics, mercats, poliesportius, museus, parcs i patis escolars. L’objectiu és que pràcticament tota la població disposi d’un espai de confort climàtic a menys de deu minuts a peu de casa.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la xarxa ja arriba als 36 municipis i suma 319 refugis climàtics, un 31% més que l’any passat. Entre les poblacions que han reforçat aquests espais hi ha Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà, Gavà, Viladecans, el Prat de Llobregat, Badalona o Corbera de Llobregat, incorporant també més de cinquanta comerços locals com a microrefugis. El 86,7% de la població metropolitana té un refugi climàtic a menys de deu minuts caminant.
A Lleida, l’Ajuntament manté una seixantena de refugis climàtics públics i enguany ha fet un pas més implicant el comerç de proximitat: prop de 1.200 establiments de la ciutat i municipis de l’entorn oferiran un espai on descansar de la calor i obtenir aigua a les persones més vulnerables.
Girona també ha consolidat la seva xarxa de refugis climàtics, combinant equipaments municipals, espais verds i piscines, que en episodis de calor extrema poden oferir accés gratuït a col·lectius vulnerables. En els darrers anys, la ciutat ha triplicat el nombre d’aquests espais.
A municipis de la Costa Brava, com Palafrugell, s’han habilitat 11 refugis climàtics i 22 zones d’ombra distribuïdes pel municipi per facilitar que la població pugui protegir-se durant els episodis de temperatures extremes.
La resposta dels ajuntaments està deixant de ser reactiva per convertir-se en una estratègia de llarg recorregut. La calor condiciona ja el disseny dels carrers, la planificació dels espais verds, els horaris dels serveis municipals, la protecció de la gent gran i la mateixa concepció de les ciutats. El que fa pocs anys era una actuació excepcional s’està convertint en una nova competència estructural del municipalisme català.
