Mercè Esteve és l’alcaldessa de Begues des de 2011. El maig de 2015 va sortir escollida altre cop. Se sent orgullosa de dues coses. Una: de l’entorn natural fantàstic, i gairebé únic, que té aquest municipi del Baix Llobregat. Dues: de la solidaritat i del tremp cultural i associatiu de la gent del poble. Li hem demanat que ens en parli d’ambdues coses i també de tots els projectes que té al cap. Ens ha dit que després ens hi quedem, que estem convidats a una festa i tenim molta curiositat per saber de què es tracta.
“Se’ns ha reconegut el treball i se’ns ha donat una segona oportunitat de treballar pel poble”
“Hem complert tot el que vam prometre en l’anterior legislatura”
“Avancem cap a un model de vila intel·ligent i sostenible: quan netegem els boscos, evitem incendis, n’obtenim biomassa i generem calor i llum per a les instal·lacions municipals”
“Tenim setanta entitats culturals, socials i esportives, perquè ens hem acostumat a no haver d’anar a Barcelona a buscar entreteniment. Ho fem nosaltres mateixos”
“El Centre Cívic és una realitat, després d’haver passat per molts problemes. Ara ens en sentim orgullosos”
“A l’inici de la passada legislatura teníem un 43% d’endeutament. Acabarem el 2015 amb un 19% o 20%”
“El resultat de les eleccions del 27-S no és l’esperat, però s’hi aproxima molt. Estic contenta”
“La nostra ciutadania s’ha bolcat a crear esdeveniments per a recaptar fons per a les famílies més afectades per la crisi”
Veiem que hi ha molts papers damunt de la seva taula. Tot això és el que es pot veure. Però, digui’ns quina feina hi ha al darrere…
Darrere de tot el que podeu veure hi ha molta més feina. Arribo tots els matins a l’ajuntament pensant que faré tal i tal altra cosa. Molts dies, quan torno a casa, veig que no he pogut fer el que pensava fer. La feina que hi ha al darrere d’aquesta taula és la de prioritzar i prendre decisions en cada moment. Sovint de forma improvisada, però sempre des del seny i la responsabilitat. Especialment ara que comença la legislatura: cal planificar bé el que volem fer al llarg dels propers quatre anys. El ritme no s’atura i a mi m’agrada…
Aquest és el seu segon mandat consecutiu. Perquè creu que la gent ha tornat a confiar en vostè?
La passada legislatura no va ser fàcil. El govern municipal va arribar a estar constituït per quatre grups polítics i amb tot vam poder demostrar què preteníem fer i com volíem governar. Se’ns ha reconegut el treball i se’ns ha donat una segona oportunitat de treballar pel poble.
Quines assignatures té aquesta nova legislatura, que hagi deixat pendents de la passada?
Jo podria dir-li que hem complert tot el que vam prometre en l’anterior legislatura. Per exemple, hem completat el Centre Cívic, i hem protegit totes les franges forestals que envolten el casc urbà mitjançant l’agro-pastura i hem fet altres intervencions rellevants…
Agro-pastura?
Sí. Tenim un ramat municipal de cabres cuidades per un pastor, que passegen pel terme i que es mengen les herbes que creixen als marges de protecció del casc urbà. Al principi n’hi havia 80. Posteriorment, gràcies a una dotació de la Diputació de Barcelona, vam ampliar el corral i actualment són 300 cabres. Fan una neteja eficient dels camins i ajuden a evitar els incendis. I, en aquest sentit, també tenim un projecte de gestió de la biomassa, amb el que netegem el bosc i, a la vegada, generem combustible per a calderes. Des de 2010 donem calefacció i aigua calenta a l’escola municipal, al centre cívic i a la zona esportiva amb la combustió de les estelles que recollim al bosc. Hem anat avançant cap al concepte de “smart city” o ciutat intel·ligent i sostenible… Però hi ha un projecte que es consolidarà durant la present. És el del Camí Ral.
En què consisteix?
En la re-urbanització d’un eix que connecta el centre fins al barri de Begues Park: clavegueram, cablejats soterrats, fibra òptica, carril bici i mesures de seguretat vial… Aquesta setmana passada es van obrir unes pliques administratives i s’hi ha presentat una vintena d’empreses. Potser començarem l’obra a finals d’any amb un pressupost de 2,5 milions d’euros.
Què li diríeu a un foraster perquè vingués a viure a Begues? Quins són els atractius del municipi?
Tot i la nostra proximitat amb Barcelona i que pertanyem a l’Àrea Metropolitana, el nostre principal atractiu és l’entorn. Aquí, un està envoltat de la naturalesa i en qualsevol moment pot decidir anar-se’n a la muntanya o treure el gos a passejar. Som un poble enlairat dins del Baix Llobregat. Fixi’s que jo no podria viure més que una petita temporada fora de Begues…
Abans l’ha esmentat; un dels projectes dels que més cofois se senten els beguetans és el Centre Cívic del Roure…
És un espai inaugurat fa un any. El poble volia proporcionar un punt de trobada a les setanta entitats socials. Antigament es reunien totes al poliesportiu, però s’ha anat especialitzant i ara ja només s’hi pot practicar esport. Així que les activitats culturals havien de poder-se celebrar en un altre lloc o bé quedar-se al carrer. Vam decidir que el Centre Cívic era necessari. Ara hi tenim la biblioteca municipal i una sala de teatre polivalent, i diverses sales d’assaig. Ha estat una inversió molt important, de 7 milions d’euros, en plena crisi. Però com que tenim uns nivells d’endeutament molt baixos, ens ho hem pogut permetre. També vam tenir molts problemes amb l’empresa contractista durant l’execució de l’obra i va romandre parada molts mesos. Però finalment la vam acabar i ens sentim molt orgullosos d’aquest fantàstic equipament.
I el Mur, també ofereix unes vistes boníssimes…
El Mur és un parc. Ofereix unes vistes fantàstiques de la comarca i sempre he dit que és el “balcó” del Baix Llobregat. Estem parlant amb l’AMB per tal que pugui gestionar-ne algunes àrees en règim de parc metropolità. També tenim el centre, com a punt d’interès.
El centre de la vila?
Sí, és un eix vital de Begues. Antigament s’hi concentrava tota la població i encara hi resten cases antigues. Ara és un punt de trobada amb bars, restaurants i comerç. S’hi celebren moltes fires. Aquest diumenge vinent, sense anar més lluny, hi tenim la mostra d’entitats que congrega les setanta entitats esportives, culturals i educatives que li deia abans. Fa sempre molt de goig.
Per ser que la vila no arriba als set mil habitants, tenen una activitat frenètica…
Nosaltres som i ens sentim un poble, i tot i que estem al Baix Llobregat i dins de l’Àrea Metropolitana, ens comportem d’una forma una mica aïllada de l’entorn. Si hem volgut anar al cinema o al teatre, en comptes d’anar a Barcelona ens hem quedat aquí mateix. Ens ho hem anat satisfent nosaltres mateixos. Potser per això s’han creat tantes entitats, que han donat servei cultural i social al poble: tenim el bàsquet i el futbol des de fa molts anys; tenim la Coral Montaut, el “Més que Ritme”, el teatre…
Parlem de l’economia municipal… Què ens en pot dir?
Estem contents. Especialment del nostre estat d’endeutament. En iniciar la passada legislatura estàvem a un 43% de deute. A finals de 2015 estarem entre el 19% i el 20%. Això vol dir que la gestió ha estat bona, que hem optimitzat el que teníem i que hem trucat a totes les portes que havíem de trucar.
És a dir, han anat a demanar més diners…
Nosaltres, fa anys, rebíem una taxa per l’ocupació d’uns terrenys del Garraf on hi havia activitat de l’abocador. L’any 2008 vam deixar de rebre aquests ingressos i vam passar d’uns 12 milions anuals a prop de la meitat. Hem hagut de prioritzar molt els serveis bàsics, i guardar els romanents. Hem trucat a la Diputació, a l’AMB, a la Generalitat… Aquest és un treball que hem fet des de totes les regidories durant quatre anys i que seguirem fent. Actualment els ingressos els tenim en uns 7 milions d’euros anuals i seguim mirant-nos-hi molt en com obtenir-ne més i com els invertim.
Ens hem fixat en què tenen una bona oferta de cursos i formació professional…
Una mostra del que li deia. Aquest és un programa pel qual vam demanar suport a la Diputació de Barcelona. Oferim formació a aquelles persones que estan a l’atur, i també a les que treballen però volen millorar els seus coneixements. Són cursos que expliquen coses necessàries com ara navegar per Internet, fer anar els programes EXCEL i WORD, o desenvolupar-se amb certa facilitat amb la informàtica. I també cursos de català.
Parlant d’informàtica, hem vist que a la web municipal hi ha un apartat d’“Alcaldia Oberta” per a rebre suggeriments i preguntes de la gent. Quins comentaris reben?
És una línia que connecta l’ajuntament amb tothom durant les 24 hores del dia. És una finestra oberta al poble a través de la qual tothom ens pot avisar del que passa. Per exemple, si s’ha trencat un fanal, o si hi ha un problema de sorolls nocturns amb gossos, o que els autobusos s’han de millorar… Les coses que els veïns potser no venen a dir-nos a l’ajuntament a través d’instàncies, ens les poden dir a través de la línia. Aquesta mena de comentaris són els que rebem.
Estem realitzant aquesta entrevista pocs dies després de les eleccions al Parlament de 27 de setembre. Com en valora els resultats, i quins passos creu que s’han de seguir a partir d’ara?
Personalment, n’estic contenta. El resultat que s’ha obtingut no era l’esperat però s’hi aproxima molt. Hem d’estar orgullosos que les forces sobiranistes sumin la majoria. Ara bé, no sé què és el que passarà. Jo espero que tothom hi posi seny, i que prevalgui l’esperit sobirà per sobre de l’esperit partidista.
A la seva vila hi va haver també una participació històrica als comicis. A què creu que és deguda?
A Begues sempre hi ha hagut una participació elevada en les eleccions. El passat diumenge va haver-hi un increment d’un 9% addicional. Jo crec que la gent està motivada i té la necessitat de dir-hi la seva. La força guanyadora ha estat Junts pel Sí, i en segon lloc ha quedat Ciutadans. El PSC, que era un grup tradicionalment dominant al Baix Llobregat ha quedat en tercer lloc, aquesta vegada.
També sabem que l’han escollida a vostè com a representant de l’Associació de municipis per la Independència al Baix Llobregat…
Me’n sento orgullosa. L’any 2011 Begues va ser el primer municipi de la comarca que s’hi va adherir. I va ser un dels 30 primers municipis de Catalunya. Tenim un recorregut contrastat en aquest trajecte…
Com a política, què en pensa sobre la limitació de mandats? Creu que quatre anys són suficients? Potser millor dues legislatures de sis anys, com passa a França? Com ho veu?
Crec que 4 anys no són suficients. Quan acaba el mandat i, com aquell que diu, n’has après, t’adones que ja s’ha acabat. Per tant, penso que 8 anys et permetrien aprofundir en els projectes que volies construir. És el cas del nostre projecte del Camí Ral. Jo em situaria entre els dos o tres mandats. Després, si la ciutadania t’ho reclama i obtens una majoria àmplia, pots pensar en seguir. Però crec que tres mandats és un temps adequat per tal que un equip projecti les seves idees i les porti a terme.
Si els seus conciutadans l’escoltessin ara mateix, quines coses els diria?
Doncs que siguin molt feliços, que treballin, i que des de l’ajuntament farem tot el possible per estar al seu costat com sempre. Que no deixin de venir aquí si tenen qualsevol dubte i que els l’aclarirem, perquè tenim les portes obertes de l’alcaldia obertes a tota hora. No voldria que perdessin el seu esperit, la proximitat de l’“hola i adéu”, l’estima i la voluntat de créixer junts. La nostra ciutadania s’ha bolcat a crear esdeveniments per a recaptar fons per a les famílies més afectades per la crisi. Els beguetans som una gran família i així hem de seguir. Acompanyi’m i li ho demostraré…
És cert, ara ens heu convidat a una celebració de la Policia local…
Avui és el dia de Sant Miquel, Sant Gabriel i Sant Rafel. I la policia local celebra el dia dels seus sants patrons. Sempre s’ha fet d’una forma senzilla, amb un dinar o un aperitiu amb tot el personal. Però enguany ho han volgut fer diferent. Ara anirem al Centre Cívic perquè, com deveu saber, el passat mes d’agost vam patir una explosió molt gran a l’eix comercial que va deixar 13 ferits. Tots estan recuperats, feliçment. Però avui volem reconèixer la vàlua dels agents i dels ciutadans que es van dedicar a ajudar aquestes persones a risc de ser víctimes ells mateixos.
