Eduard Ramo

Alcalde de Vallfogona de Ripollès

Amunt i avall

“En un poble petit no has de tenir ambicions polítiques per a ser alcalde”

Eduard Ramo anuncia que no renovarà com a candidat a l’alcaldia de Vallfogona de Ripollès
0
2853

Eduard Ramo, l’alcalde de Vallfogona de Ripollès, té una professió intensa que el manté allunyat de la vila moltes hores. Tota la resta del seu temps, la dedica a servir la comunitat de manera desinteressada.

Vostè té la professió de tècnic de televisió i viatja habitualment per tot el món. Com va decidir presentar-se a l’alcaldia del seu poble?

No ho havia previst, entre d’altres coses perquè mai he tingut cap motivació política especial. Va ser, més aviat, per amor i voluntat de servei al poble. Penso que en un poble petit com aquest no has de tenir ambicions polítiques per ser alcalde. El que hi fas és gestionar uns béns comuns, amb un equip de persones.

Crec que cal vocació de servei. I aquesta vocació ha de durar uns quatre o vuit anys, com a molt. En el meu cas en seran quatre, perquè ja he avisat que no em tornaré a presentar a l’alcaldia. Mentrestant, ha estat una experiència molt positiva i m’ha agradat molt.

En un poble petit com aquest no has de tenir ambicions polítiques per a ser alcalde

Què li ha aportat l’experiència, a nivell personal?

En primer lloc, cal dir que han estat uns anys força complicats. En aquesta legislatura ha calgut prendre moltes decisions, especialment en temps de pandèmia. Coses tan aparentment insignificants com ara suspendre unes festes majors, generen controvèrsia en un poble petit. Però jo ho tenia claríssim: el 60% de la nostra població són persones grans i són el primer valor del poble. I calia protegir-los. Així que no les vam fer.

Coses tan aparentment insignificants com ara suspendre unes festes majors, generen controvèrsia en un poble petit

I la controvèrsia a la que es refereix?

Fins i tot quan treballes amb un equip ben avingut, no tothom pensa de la mateixa manera. I, en el meu cas, per temes professionals hi soc poc, de manera que arribar a acords costa molt. D’altra banda, sempre és difícil tenir un full de ruta que tothom comparteixi al 100%. 

A canvi, s’han fet moltes coses bé. Hi ha hagut moltes subvencions, el PUOSC, l’asfaltat de molts carrers, la reforma de la xarxa de l’aigua, reformes a l’ajuntament, la implantació de les plaques solars… Com en qualsevol altre lloc, les coses costen de fer.

Fer d’alcalde era el que s’esperava?

Jo no havia pensat mai de fer-ne. Hi ha moltes decisions petites que ha calgut prendre i que jo ni m’havia plantejat. Per exemple, en el cas de la gestió del personal. En un poble com Vallfogona, els set o vuit treballadors municipals depenen de les decisions de l’alcaldia. I això vol dir que hi ha vuit famílies que depenen de tu. De manera que, has de fer la feina de gestió, com si es tractés d’una empresa, mentre empatitzes amb aquestes persones. 

Trobo que són moltes coses les que et cauen al damunt. El que sí que tenia assumit era la qüestió del tracte amb els veïns.

A Vallfogona, els set o vuit treballadors municipals depenen de les decisions de l’alcaldia. I això vol dir que hi ha vuit famílies que depenen de tu

En quin sentit?

Jo sabia que, sent alcalde, mai podria ser amic de tothom. I que sempre hauria de prendre decisions que per als uns són bones i per als altres no. De vegades no hi ha una solució clara al problema, però el que no pot fallar és l’escolta a la gent.

Com us dic, per temes professionals viatjo molt i, quan soc aquí, m’arreglo l’agenda per poder atendre les persones. Malgrat tot, em trobo lligat de peus i mans: el pressupost municipal és d’uns 390.000 euros. Molts d’aquests diners provenen de subvencions i més de la meitat es destina a pagar sous. Per tant, hi ha restriccions i cal que pensis molt i molt bé les coses que es poden fer.

Diu que no es tornarà a presentar a l’alcaldia. Per què?

La resposta és fàcil: no tinc prou temps per a mi. No és que no vulgui fer d’alcalde, però cada dia em trobo més mancat de temps personal. Ahir mateix vaig arribar d’un viatge de feina i avui ja estic a l’alcaldia. Sé que vaig ser jo qui ho va escollir i que ningú no m’hi obliga. També sé que l’experiència és molt bona, però la principal raó és la necessitat de més temps personal.

Penso que fer d’alcalde no és una feina, sinó un servei al poble. El vull fer el millor possible, però, per tal que sigui així, m’he de trobar en les millors condicions. En aquests quatre anys trobo que m’he desgastat i ara, que arribem al darrer any de legislatura, trobo que em falten l’habilitat i les ganes que tenia al principi del mandat.

Sobre la durada dels mandats, li semblen massa llargs?

Trobo que 4 anys és l’ideal. Penso que la dedicació política en qualsevol càrrec electe hauria de ser, com a màxim, de 8 anys. Si t’hi estàs més temps, agafes vicis i les coses s’enquisten. Si ha de ser un servei a la ciutadania, que ho sigui; però no una forma de guanyar-se la vida de manera estable. A més, és bo que vagi sortint gent nova i que faci el relleu.

La dedicació política en qualsevol càrrec electe hauria de ser, com a màxim, de 8 anys. Si t’hi estàs més temps, agafes vicis i les coses s’enquisten

Ens ha triat unes fotografies de moments puntuals de la seva vida. Què li diuen?

Una és de quan era petit, amb quatre o cinc anys, al poble, amb els avis. És un record que m’omple i que em fa sentir molt més vallfogoní. Voldria precisar, però, que tothom que viu a Vallfogona, encara que només faci un any, s’ha de sentir vallfogoní amb tota propietat. La gent s’ha de fer seu el poble.

De l’adolescència, n’he remenat algunes. Vaig viure als Estats Units i va ser un molt enriquidor per a mi. Vaig aprendre a decidir les coses per mi mateix i fora de l’àmbit familiar.

Del temps de l’alcaldia n’he trobat una de quan vam fer la presentació de l’equip de govern. Tots estem molt il·lusionats. I rebem, de l’anterior alcaldessa, el bastó de comanament. El més important és que tots som amics i del poble i que, malgrat qualsevol diferència, podrem seguir trobant-nos i fer la cerveseta quan deixi de ser alcalde.

Malgrat qualsevol diferència, podrem seguir trobant-nos i fer la cerveseta quan deixi de ser alcalde

En quin moment social i econòmic es troba el municipi?

Nosaltres no tenim indústria. La gent es guanya la vida en la ramaderia o bé en feines als pobles propers com ara Ripoll, Olot o Sant Joan de les Abadesses. La principal mancança que tenim són els habitatges. I, en aquest sentit, en aquest mandat hem començat a gestionar els habitatges d’una fundació local a través d’un conveni. No és ben bé un assumpte de lloguers socials, però sí un projecte de poble, perquè volem tenir famílies i mantenir oberta l’escola i la llar d’infants, perquè és primordial.

Una altra mesura que hem pres és que qualsevol vivenda municipal ha d’estar destinada a ser una primera residència. Les segones residències estan molt bé i les persones que venen a passar les vacances són benvingudes, però, com a poble, hem de promoure que la gent s’estableixi aquí.

Què ens recomana visitar i conèixer de Vallfogona?

Caldrà que us calceu bé, perquè anirem a caminar i a visitar el casc antic. I comprarem productes de quilòmetre zero, com ara la carn i els formatges. Aquí hi passareu un dia de pau i tranquil·litat, gaudint del soroll dels ocells i no pas dels cotxes.

Ara que el mandat s’acaba, hi ha algun gran projecte que us hagi quedat pendent de tancar?

Crec que hem anat fent. El PUOSC ha estat important, i la xarxa d’aigua també: estem fent moltes canalitzacions noves que no existien i donant un millor servei a moltes masies. N’estem molt contents jo i l’equip.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament?

Aconseguim tancar el pressupost cada any. Anem pagant els préstecs i estem en el bon camí. També estem treballant en la qüestió dels Fons Next Generation, però encara no n’hem demanat.

Per a vostès és gaire important el paper de les entitats supramunicipals?

Sí. Depenem molt del Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat. Per a nosaltres són vies de finançament importantíssimes.

Em sabrà dir alguna cosa dolenta de Vallfogona?

De coses dolentes no n’hi ha cap (riu).

Quan es reuneix amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, quines són les reivindicacions en què coincideixen?

En el personal. Per a nosaltres, tenir dues persones treballant a la secretaria és imprescindible. I, en canvi, no tenim sovint el pressupost necessari per mantenir-les. Però aquí la feina a fer és la mateixa que per a un poble de 1.000 habitants, perquè els requisits que ens demana la Generalitat i la Diputació són els mateixos per a tots.

Quant de personal tenen?

Tenim una persona a secretaria a jornada completa i una administrativa que ve tres dies a la setmana. A més, tenim una brigada de dues persones (una d’elles a mitja jornada) i dues noies que porten l’escola bressol. També hi ha una persona dedicada a la neteja. A banda, tenim l’ajut d’un arquitecte municipal i d’una secretària interventora externs.  

Creu que als pobles petits se’ls té prou en compte en les decisions i planificacions del Govern?

Crec que no. Més aviat penso que quan es fan normatives i regulacions, se sol pensar més aviat en les grans ciutats i es decideix que valen per a tothom. En pandèmia, per exemple, es va decidir que ningú podia sortir al carrer. Aquí no hauria passat res de res, però ens vam haver de quedar a casa. Caldria haver tingut en compte les realitats diferents. I això només és un exemple.

Quan es fan normatives i regulacions, se sol pensar més aviat en les grans ciutats i es decideix que valen per a tothom

Quina és la seva agenda diària com a alcalde?

Quan arribo de la feina i els viatges, vinc a l’ajuntament, parlo amb l’equip, organitzo l’agenda, em reuneixo amb veïns i amb l’arquitecte… El dia a dia es concentra molt en aquells dies de la setmana en què, acabada la feina professional, em trobo al poble.

Vostè no es dedica completament a fer d’alcalde, ni cobra per ser-ho.

La meva dedicació a l’alcaldia no és completa. Però m’hi dedico sempre. Si estic treballant fora del país, però cal connectar-se per videoconferència amb l’ajuntament, ho faig, perquè és una qüestió de servei. Però hi dedico el que puc. I no cobro per fer d’alcalde.

Eduard Ramo és Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Washington State University i té una professió molt activa i exigent com és la de tècnic de televisió en una empresa especialitzada en motociclisme. Viatja sovint i dedica el temps que pot, i més, a fer d’alcalde de la seva localitat. Fill de Vallfogona, recorda que es va presentar sense ambició política, però amb moltes ganes de servir la comunitat. Ara, en el final de la legislatura, ha decidit no presentar-se al càrrec per recuperar una mica de temps personal.

QÜESTIONARI IMPERTINENT

  • Un llibre: El nen del pijama de ratlles
  • Una pel·lícula: Pulp Fiction
  • Una cançó: M’agrada tot el que fa Johnny Cash. M’agraden el jazz i el honky tonk.
  • Un plat de cuina: M’agrada menjar de tot. I, a l’hora de cuinar, em surt una bona truita de patates
  • Una beguda: un bon vi o cervesa
  • Un país: Vallfogona
  • Un viatge: Viatjo per tot arreu. M’agraden el Japó per la cultura, Nova Zelanda per la llum i el paisatge, i les Amèriques i Àsia.
  • Un esport: Anar a córrer em relaxa i m’allibera la ment
  • El que valora més d’una persona: La sinceritat.

Vallfogona de Ripollès

Amb una extensió de 38 km2, Vallfogona de Ripollès es troba situat entre Olot i Ripoll i presenta una dualitat entre el nucli i una gran quantitat de masos habitats, dispersos pel terme. Els seus principals actius són la pau i la natura, així com la proximitat i qualitat de les indústries ramaderes. En destaquen el campanar de Pòpul, el Castell, la font de la Tosca i un pont medieval del segle XIV. 

Alcaldes.eu recomana:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.