Avui tornem al Segrià. Al poble de Rosselló ens hi esperen en Joan Andreu Urbano, alcalde, i en Jaume Borrero, el regidor degà del consistori, que ho és de Ciutadania. Amb tots dos mantenim una conversa sobre el present i el futur d’un poble que creix demogràficament.
Sr. Urbano, com va ser que vostè es va presentar a l’alcaldia?
[Joan Andreu Urbano] Perquè l’anterior alcalde va decidir plegar i em va venir a preguntar si jo estaria amb il·lusió per succeir-lo. Ell portava al càrrec 12 anys. I jo ja portava un temps fent de regidor d’esports. Així doncs, jo no començava de zero. A més, l’alcalde anterior es va comprometre a ajudar-me quan fos necessari.
Va trobar gaire diferència entre fer de regidor i fer d’alcalde?
[J.A.U.]: Sí. És una feina força diferent.
[Jaume Borrero, tinent d’alcalde]: Vulguem-ho o no, ell havia adquirit un bon bagatge durant els vuit anys que havia format part de l’equip de govern. Va aprendre de tot, mentre participava als plens. A més, a molts dels regidors que ja estàvem amb l’anterior alcalde, ens va semblar que ell era la persona idònia per prendre-li el relleu.
I què n’ha après de fer d’alcalde?
[J.A.U.]: Molt. Per exemple, que el dia a dia de l’Ajuntament no és gens fàcil. I menys ara, que hi ha tanta burocràcia. Moure un paper costa dues o tres setmanes. Tot és feixuc.
El dia a dia de l’Ajuntament no és gens fàcil. I menys ara, que hi ha tanta burocràcia
[J.B.]: De vegades més que dues o tres setmanes… Mesos!”
[J.A.U.]: Els tempos a l’Administració pública són molt llargs. I el que voldries solucionar en una setmana, acabes fent-ho en molt més de temps. Crec que el veí i la veïna no entenen la lentitud.
[J.B.]: I tant la intervenció com la secretaria fan una feina de fiscalització molt gran. A mi em sembla molt bé, perquè el control és bo. Però és un peix que es mossega la cua: per comprar un bolígraf has de fer un munt de paperassa. I quan el veí ve a reclamar-te que li arreglis un clot immens, no li pots dir que li arreglaràs immediatament, perquè no és possible.
Així doncs, els mandats se’ls queden curts…
[J.A.U.]: És així. Portem ja dos anys de mandat i tot just el 2026 podrem començar a fer alguna cosa més que allò que estava programat per l’antic alcalde. I podria ser que ens quedin coses pendents del que ens hem compromès a fer quan acabi el mandat.
I personalment, què li ha aportat?
[J.A.U.]: Com que tinc molta estima pel meu poble, fer d’alcalde és una cosa que m’agrada. Si no fos per això, mai m’hi hauria posat. M’aporta un bon sentiment, de treballar pel poble, d’ajudar a fer que les coses tirin endavant. Tot això supera els problemes i les dificultats. Abans jo cobrava molts més diners com a comercial que els que cobro com a regidor o com alcalde… Si fos pels diners, no ho faria.
Recorda la seva primera decisió com a alcalde?
[J.A.U.]: Potser els sous dels regidors…?
[J.B.]: Elaborar el cartipàs. Allà vam prendre decisions importants. Algunes encertades i d’altres de criticades, però la decisió del cartipàs la va prendre l’alcalde.
[J.A.U.]: Certament. Per a mi va ser un tema nou i també feixuc.
Li hem demanat unes fotos personals. Ens les voldria explicar?
[J.A.U.] Aquesta fotografia és del dia del meu bateig. L’ha triat la meva mare, perquè es va fixar en la medalleta que portava penjada en una agulla. M’ha dit que encara la guarda…
La segona és amb les meves germanes, Montse i Delfina. I la de més gran és de quan vaig entrar a fer de regidor, fa deu anys.
Parli’ns de Rosselló… Com ha canviat amb el temps; què el fa diferent de la resta de municipis…?
[J.B.] El que més ha canviat darrerament és l’actitud de la gent…
[J.A.U.] Sí. Quan parlo amb els alcaldes de pobles propers, amb els que em reuneixo sovint, em diuen que la gent creu que l’Ajuntament té la culpa de tot el que passi al poble o a casa seva. El cert és que jo porto vivint al poble 53 anys. I mai a la vida he anat a queixar-me de res… Val a dir que molts veïns també ho fan. I que quan es queixen, ho fan per temes necessaris.
Però moltes vegades hi ha queixes que no tenen sentit. Són de persones sovint nouvingudes, que potser no entenen com funcionen les coses a l’Ajuntament. Però sempre diuen: “com que pago impostos, tinc dret a tal cosa…”. I aquestes queixes són cada vegada més repetitives.
[J.B.] Quan el veí ve a queixar-se dels excrements dels gossos, o de la brossa mal deixada, et demanen explicacions. Ja els pots dir que la culpa no és de l’Ajuntament, sinó dels particulars [l’amo del gos, o del que hagi llançat la brossa malament]. Però te’n fan responsable a tu.
És evident que en els dos anys de mandat de l’alcalde actual no hem canviat gaire. Però en els darrers 10 anys hem canviat molt com a poble: el nou pavelló, el camp de futbol, la zona esportiva… Tot això ha crescut. També hem fet pàdel, petanca, tot de instal·lacions que no hi havia abans. La transformació s’ha produït en un temps més ampli.
Sovint ens arriben queixes que no tenen sentit. Però sempre diuen: “com que pago impostos, tinc dret a tal cosa…”
Han augmentat gaire en habitants?
[J.B.] Hem pujat en habitants.
[J.A.U.] No patim despoblament. Vam passar dels 1.500 als 3.350 habitants censats. I hi ha molta gent que ve a dormir però no estan censats, o que tenen segones residències i treballen a Lleida.
No patim despoblament. Vam passar dels 1.500 als 3.350 habitants censats en pocs anyS
Quina és la principal preocupació del municipi, en aquests moments?
[J.A.U.] El que més palpem és la demanda de manteniment dels camins. Fins ara només podíem posar pedaços. Però ens hem posat la fita d’arreglar molt bé un camí per any, amb quitrà, i que quedi per al futur. Aquesta és una necessitat que ve del temps de l’alcalde anterior a l’anterior, que va fer un camí ben fet i que hem anat mantenint durant 12 anys amb pedaços. Ara tots els camins demanen inversió.
[J.B.] I la gestió dels residus. Patim el turisme d’escombraries i de poc civisme, les dues coses.
[J.A.U.] Bona part dels veïns d’altres pobles pels que passa la carretera nacional van a treballar a Lleida. I quan ho fan, entren dins del nostre poble i hi deixen la seva bossa d’escombraries en alguna de les illes de residus que tenim. Alguns ho fan a dins del contenidor i alguns la deixen per fora. Al Consell Comarcal hem demostrat que gestionem una tona i mitja o dues d’escombraries que no són nostres.
Patim el turisme d’escombraries i de poc civisme, les dues coses
I què fan per evitar-ho?
[J.A.U.] Doncs no tenim més remei que tancar contenidors. És problemàtic, però és l’única manera que tinc per multar els mals comportaments. El que no serà fàcil és saber qui és qui la tira fora. Espero que la Generalitat ens hi ajudi una mica, perquè per identificar aquestes persones necessitem càmeres, i per instal·lar-les, hem de complir el requisit de tenir les illes d’escombraries tancades i amb una porta d’accés. Si hem de tancar les vint-i-set illes que tenim, ens cal fer una gran inversió.
Tancar els contenidors és problemàtic, però és l’única manera que tenim per multar els mals comportaments amb les escombraries
Més enllà dels problemes, quins són els projectes al damunt de la taula?
[J.A.U.] El projecte més ambiciós que tenim és el de l’edifici de l’Escola de Música, que ara té les aules repartides per tot el poble. Si tot va bé, al gener o febrer vinent començaran les obres. Vam comprar un edifici, i el rehabilitem per tal que tots els alumnes el puguin utilitzar.
[J.B.] També estem l’actuació d’ampliació del cementiri, perquè estàvem a punt de col·lapsar. Ens ha calgut canviar una mica el xip i les ordenances, perquè als pobles la gent tenia la costum de comprar-se una fila de dos o tres nínxols que potser no acaben fent servir… Vam haver de fer la tramitació, els expedients i, finalment, una ampliació de 135 nínxols. Aquests només els vendrem d’un per un i segons la necessitat de la gent.
El projecte més ambiciós és el de deixar llest l’edifici de l’Escola de Música, que ara té les aules repartides per tot el poble
Quins indrets emblemàtics té el municipi? Quins podríem venir a visitar?
[J.B.] Tenim l’església de Rosselló, que té molt d’atractiu. Si busqueu per Internet, veureu també que ens hi va passar una desgràcia: el campanar es va esfondrar el gener del 2016. Per sort, no hi va haver cap dany personal. Però, personalment, penso que podíem haver-ho explotat més des del punt de vista turístic.
Vaja.
[J.B.] El campanar va ser molt “intel·ligent” i va caure a plom. No va causar gaire més desgràcia. L’església va quedar bé i ara ha quedat distinta a totes les altres. En certa manera, és emblemàtica.
A més, tenim alguns indrets bonics que potser caldria cuidar més, però ens manquen els recursos necessaris… Una antiga colònia tèxtil que actualment és un polígon industrial i de la qual encara se n’ha salvat una ermita. O el casal municipal, o l’edifici de l’Ajuntament…
[J.A.U.] El casal, concretament, té la particularitat que va ser construït per tot el poble, treballant de manera col·lectiva quan acabaven la jornada, o aportant diners cada família.
[J.B.] Unes cinc mil pessetes d’aportació. Això va passar sobre 1978, quan l’Esbart Rossellonenc va promoure’n la construcció. A més, recordo que era petit i, amb la resta de mainada, portàvem els maons i els materials. Va quedar a mig acabar-se durant uns anys. Però finalment, més o menys el 1995, l’Ajuntament va agafar-ne les regnes i ho vam anar construint fins a 2018, que és com el tenim ara. És un casalet digne per al poble.
El 2016, el campanar del poble va caure a plom. Va ser molt “intel·ligent” i no va causar gaire més desgràcia
I l’edifici de l’Ajuntament també és gran.
[J.A.U.] Està construït sobre les basses d’aigua que abastien el poble. Aquí tenim una ràdio local, fins i tot.
Ràdio Rosselló, al 107.5 de la FM, des dels voltants de Lleida.
[J.A.U.] Sí. Ara l’estem ampliant. Ens calen equips de vídeo, per emetre en paral·lel a la ràdio. L’emissora es troba als pisos de dalt de l’edifici, i estem reconvertim les golfes per donar-los més espai.
Quina estructura laboral tenen?
[J.A.U.] Unes 42-43 persones, integrant l’equip de govern, la ràdio, l’Aula de Música, l’Escola Bressol… A banda de la brigada i els auxiliars… Tots treballadors municipals.
Vostès han tingut una gran tradició fabril.
[J.B.] Rosselló sempre ha estat un poble molt industrial, que va acollir molta immigració els anys 60, de persones que venien del sud d’Espanya a treballar a fàbriques de fil i de paper. Tot això va comportar un gran creixement poblacional i immobiliari sense gaire uniformitat, sense plans urbanístics. Cadascú anava fent la seva. La gent comprava una casa al casc antic, l’enderrocava i n’aixecava una de nova. Per això hem perdut molt de la part antiga, on hi havia cellers, que han quedat enterrats.
Rosselló sempre ha estat un poble molt industrial, que va acollir molta immigració els anys 60, de persones que venien del sud d’Espanya a treballar a fàbriques de fil i de paper
Tenen bona situació econòmica?
[J.A.U.] Molt bona. L’antic alcalde ens va deixar 1,2 milions de superàvit i ara n’hi ha 1,3. Estem sanejats, tot i que no ens deixen gastar els diners. Però el deute que tenim és molt poc i podem anar fent coses, malgrat les limitacions que ens posen des de secretaria i intervenció, que són molt curosos.
Tenim molt bona situació econòmica. L’antic alcalde ens va deixar 1,2 milions de superàvit i ara n’hi ha 1,3
En quant a la promoció econòmica del poble: fan alguna cosa per recolzar la iniciativa privada i el comerç?
[J.B.] Fem alguns vídeos i materials per promoure’ls. No tenim gaires comerços, i les botigues es van perdent a poc a poc. Però en venen de nous, d’algunes franquícies i distribuïdors. La botiga tradicional, la de poble, va plegant o jubilant-se. I el mateix passa amb els bars. A excepció feta d’algun cas molt concret, ho acaben trobant tot molt complicat i ple d’impostos. Això dificulta que se’n surtin.
Nosaltres, si està de la nostra mà, facilitem tot el que podem les llicències d’apertura i els permisos d’obra. Sempre dins de la legalitat, estem oberts a tot el possible.
Creu que el Govern té gaire en compte pobles com el seu?
[J.A.U.] No. Costa molt. Fins i tot la Diputació ens deu diners des de fa molt de temps. I no ens ho paguen, tot i que els tenen.
[J.B.] A nivell estrictament personal crec que tot està molt polititzat. Depèn de quin partit siguis, és més fàcil que t’ajudin en certs despatxos. Això no hauria de ser així… Al cap i a la fi, si el poble té una necessitat, la té i ja està.
