L’agost també governa

Fa uns dies parlava amb un alcalde que em deia que, aquest any, aprofitaria l’agost per posar ordre a les idees. No parlava de desconnectar. Parlava de pensar. La conversa va durar poca estona i aviat vam passar a altres qüestions. Però aquella frase em va quedar al cap.

El juliol ha estat intens. Els incendis han tornat a posar a prova el territori. Les onades de calor han obligat molts municipis a activar plans d’emergència. La política ha viscut dies de confrontació i titulars, i la inseguretat ha ocupat més d’una conversa. Enmig de tot plegat, els ajuntaments han continuat fent allò que fan cada dia: resoldre problemes, prendre decisions i donar resposta als veïns.

Quan arriba l’agost sembla que tot s’aturi. És una impressió que es repeteix cada any. Els carrers canvien de ritme, moltes persianes abaixen i les agendes es buiden una mica. Però els municipis no entren en pausa.

De fet, per a molts ajuntaments, l’agost és el mes més exigent de l’any. Les poblacions que viuen del turisme multipliquen els serveis, reforcen els equips i treballen perquè qui les visita s’endugui un bon record. Al mateix temps, procuren que els veïns continuïn sentint que aquell poble continua essent casa seva.

En molts municipis arriben les festes majors. Els carrers es tornen a omplir. Tornen famílies que viuen lluny, hi ha retrobaments, sopars a la fresca i places que recuperen un soroll que només tenen aquests dies. Per a un ajuntament també són jornades llargues. Tot ha d’estar a punt perquè el poble pugui viure uns dies que molts esperen des de fa un any.

Potser per això l’agost ofereix una oportunitat poc habitual. El ritme és diferent i, de vegades, apareix un espai que durant la resta de l’any costa de trobar. Un espai per aixecar la vista del dia a dia.

Amb els anys he acabat pensant que moltes de les decisions importants no neixen enmig de la pressa. Neixen quan hi ha temps per ordenar els fets, per revisar el camí recorregut i per preguntar-se si el municipi avança en la direcció que es va imaginar al començament del mandat. No és una qüestió de tenir totes les respostes. Sovint n’hi ha prou de formular-se les preguntes adequades.

D’aquí a pocs mesos el calendari començarà a recordar que les eleccions municipals s’acosten. Arribarà el moment dels balanços, dels projectes acabats i dels que encara quedaran oberts. Però aquest encara no és aquell moment.

Ara és temps de recuperar perspectiva.
De tornar a passejar pel municipi sense la pressa d’arribar a la reunió següent. D’aturar-se a parlar amb un veí sense mirar el rellotge. D’observar allò que durant la resta de l’any queda amagat sota la urgència.

Potser, quan torni setembre, no hauran canviat gaires coses.
O potser sí.